Els aspectes lingüístics dels nous mitjans IB3 Ràdio i IB3 Televisió donaran per a escriure moltes pàgines. Hi ha qüestions essencials, com la política bilingüista com a instrument fragmentador de la nostra societat (i diuen que aquests mitjans han de cohesionar!), i qüestions com la qualitat de la llengua, que també és essencial, perquè la ràdio i la televisió autonòmiques compliran el seu rol de potenciadors de l'idioma només si a través d'aquests mitjans l'idioma és percebut pels ciutadans com una cosa que es pren seriosament. Sembla que els objectius lingüístics d'IB3 són precisament dos objectius contraris als desitjables: un, ser un instrument de segregació social i no de vertebració; i, dos, no potenciar que els ciutadans percebin la pròpia llengua com una llengua normal, sinó que la percebin com un llenguatge subsidiari de la llengua “de veritat”. Tindrem ocasió de parlar de tot, però ara voldria parlar de la qualitat lingüística d'IB3 Ràdio, cosa que crec que ja puc fer, després d'escoltar aquest mitjà durant un parell de dies. I afirm que, per molt dures que siguin les meves paraules, les escric amb esperit constructiu, perquè, com tanta altra gent, crec que la ràdio i la televisió autonòmiques haurien de ser instruments de promoció del català i d'integració dels nouvinguts.

Anirem malament si enfocam la qüestió per allà on no l'hem d'enfocar: si modalitats sí, modalitats no. No, el català és una llengua com les altres, té una normativa ortogràfica, sintàctica, lèxica i té, també, unes normes que determinen quina és la bona pronunciació i quina no ho és. El català, com totes les altres llengües, es pot parlar i escriure bé, es pot parlar i escriure malament, i es pot parlar i escriure de manera horrible. Pretendre excusar la ignorància lingüística fent passar els productes de la incompetència per “formes pròpies” de no sé on no és admissible de cap manera, per molt que sigui pa de cada dia en les situacions de subordinació lingüística, i, és clar, en la nostra situació.

A IB3 Ràdio hi ha coses que se salven. Per exemple, la llengua en què estan redactats els informatius, que, si les persones que llegeixen aquests textos sabessin pronunciar, seria un català gairebé perfecte. Fora d'això quasi tot és un desastre. I destacaré tres punts. Primer: hi ha una desorientació absoluta pel que fa als registres, és a dir les formes que són adequades a cada situació, la separació adequada de la llengua col·loquial i la llengua formal. Dic benèvolament desorientació per no parlar d'actuacions planificades conscientment per desfer allò que l'esforç de moltes persones compromeses amb la normalitat lingüística ha construït durant molt de temps. Hi ha molts de precedents, molts de models, i molts de lingüistes que poden assessorar, i, en canvi, IB3 Ràdio ha decidit ignorar-ho tot i inventar un pobre model lingüístic formal –informatius a part– amb llengua de taverna. D'això en té la culpa exclusivament qui ha donat l'orde, i ja anirem a aclarir si ha estat empès més per la ignorància o per la perfídia. Cap de les dues no eximeixen de responsabilitat, i el resultat, en tot cas, és el mateix.

Segon punt: la incompetència lingüística dels professionals de la casa –en general, és clar, i amb honroses excepcions– és alarmant. Potser no és culpa seva, però és un fet. Potser tenen part de culpa els qui han tolerat que algunes ràdios i televisions locals, que és d'on surt una part significativa del personal de la nova emissora autonòmica, hagin estat, i siguin, un món tètric pel que fa a la llengua, sense cap ni centener. En tot cas, que professionals d'un mitjà de comunicació no sàpiguen utilitzar l'eina principal del seu ofici és una anomalia que ha de preocupar els mateixos professionals i els qui els donen feina. És com si el taxista no sabés conduir o com si l'oficinista no sabés com funciona la màquina d'escriure o l'ordinador. Mentre escric aquest article he sentit com un conductor d'un programa, tot entrevistant un professor de la Universitat, i parlant d'un tema científic, li enflocava “conta-mós algo”; el mateix entrevistador parla del càncer (amb z castellana); un moment abans unes al·lotetes amollen “sa cosa més soroiosa des món”, “es Liverpool” (equip de futbol) i “es senyor Escrivà”. Un poc després un altra persona de la casa diu que “baixen per sa dreta”. I en un altre moment sent parlar del conill “cuinat a s'antiga”, d'un “torneu” de golf i d'unes màquines molt “jamatibes” (llamatives). No pos més exemples per no deprimir excessivament els lectors.

I per a acabar, el tercer punt. Segurament el més preocupant, perquè és aquí quan el mitjà que hauria de servir per a millorar la situació del català esdevé un instrument contundent per a destrossar-lo. Amb alguna excepció que hauríem de cercar amb un poc de laboriositat, les emissions d'IB3 Ràdio són una desfilada escarrufadora de pronúncies monstruoses, que fan que aquesta llengua s'assembli poc o gens a la manera tradicional de parlar de la gent normal d'aquestes illes. La nefasta ela bleda és la norma general, el ieisme a l'espanyola s'ha fet l'amo de la situació ( les illes són sistemàticament sessiies ), registre es transforma en reiistre (i joc i lloc tot sona ioc ), no hi ha cap essa final de paraula que faci la sonorització preceptiva en enllaçar amb una vocal inicial del mot següent, poquíssimes ves labiodentals se salven de la destrossa, qui més qui menys txerra , un presentador diu “el presidenta del governa” (talment), i així.

Les comparacions són altament recomanables, tot i que també puguin ser depriments. Catalunya Ràdio, per exemple, té una unitat d'assessorament lingüístic, formada per un equip de lingüistes, que treballa pel control de la qualitat de la llengua d'ençà del primer dia. Per això, i perquè tothom en fa cas, el producte és seriós. IB3 Ràdio hauria de tenir un equip semblant dirigit per un lingüista solvent, i només els especialistes en llengua haurien de decidir en aquest camp. Si això no hi és, com sembla, és bastant manifesta la consideració que mereix la llengua entre els artífexs de l'emissora; i si hi ha algun filòleg que beneeixi tot això, no és un professional, sinó un inepte.

Els directius d'aquest mitjà, i els polítics que l'han creat, haurien d'entendre –però no sé si ho voldran entendre– que una ràdio que parla una llengua macarrònica és una ràdio macarrònica. I uns mitjans de comunicació macarrònics en català només serviran per a fer creure als catalanoparlants que la seva llengua únicament serveix per a fer coses macarròniques. No sé si és exactament això el que pretenen.

© Gabriel Bibiloni. Diari de Balears , 6 de març de 2005