L'escut de les Illes Balears

Tot i que alguns estudis recents han fet avançar el coneixement d'aquest punt de l'heràldica —com els d'Antoni-Ignasi Alomar¹—, aquest escut presenta encara aspectes força enigmàtics, sobretot la qüestió del seu origen.

Fins fa un cert temps la font més antiga coneguda sobre aquest símbol és una descripció feta en el testament de Jaume III, de 1349, conservat en una còpia del 1375, en què es diu: "Sigillo noto magno et autentico clare memorie domini Iacobi quondam regis Maioricarum, in cera alba, et duabus cordilis seu tersolis de cerico rubei et crocei impendenti, cujus scultum erat ymago quadam magna coronata, tenens cum manibus ante pectum unum scutum ad signa et arma Maioricarum, scilicet barris partitis in lungo fascis insignitum." És una descripció d'un escut d'armes que fa part d'un segell marcat sobre cera, no una representació d'aquell, per la qual cosa no sabem ni els colors ni el nombre de pals ni la realitat exacta de l'element fascis insignitum. Aquest text ha dut alguns estudiosos a pensar que l'escut amb banda blava va ser instituït per Jaume III. Per exemple, Pons i Fàbregues interpreta que "Jaime III, seguramente para establecer una notoria diferenciación entre su enseña y la de Pedro IV, su implacable enemigo, atravesó sobre los palos una barra azul".

El fet, però, —i això és una veritable sorpresa— és que l'escut amb banda diagonal és molt més antic. La representació gràfica més primerenca que en coneixem és la de l'armorial de Wijnbergen, fet entre 1265 i 1270. És un escut amb quatre pals de gules sobre camp d'or i una banda blava diagonal com la de l'actual escut oficial de les Balears. A davall hi ha la inscripció Le roi de Mallqs. Es tracta d'un armorial fet mentre vivia i regnava sobre Mallorca Jaume I, cosa que dóna un caràcter molt enigmàtic a aquest escut d'armes. Però en qualsevol cas desmunta qualsevol pretensió d'associar-lo a Jaume III. S'ha apuntat la hipòtesi que aquestes podrien ser unes armes personals de l'infant Jaume, el futur Jaume II de Mallorca, que s'haurien utilitzat després —sempre a l'exterior, com remarcarem— en els moments en què es feia necessari diferenciar el regne de Mallorca dels d'altres de la Corona d'Aragó. També trobam l'escut amb banda a l'armorial de Vermandois (1285-1300), si bé cal destacar que en aquest com a emblemes del rei de Mallorca hi ha un escut amb els simples pals i un altre amb pals i banda.

El fet és, però, que, a part aquesta representació i la descripció del testament de Jaume III, en tota la documentació es mostra que els reis privatius de Mallorca utilitzaren sempre les barres netes (vegeu exemples abundants a la documentació gràfica). I ara com ara no trobam cap altra mostra de l'escut amb banda fins al segle XVI. Sembla versemblant que aquest escut tingués una certa utilització a França, on es van fer els memorials de Wijnbergen i de Vermandois.

Després dels dos armorials referits ja hem d'anar a un document de 1509 per a trobar un altre escut amb banda blava, el que apareix en el Livro do armeiro mor, fet a Portugal sota el patrocini de Joan II, probablement organitzat i il·luminat pel francès Jean du Cros.

Poc després trobam una representació gràfica de l'escut amb banda atzur més coneguda: la que correspon a les exèquies fúnebres de Carles I que tingueren lloc a Brussel·les el 1558. En aquesta cerimònia hi estigueren presents els símbols heràldics dels diversos regnes de l'Imperi. Pel que fa a la Corona Catalano-Aragonesa hi hagué els emblemes dels regnes d'Aragó, de València i de Mallorca, però no el del Principat de Catalunya, que fou injustament menystingut per la seva condició de "comtat". El Libro de las exequias porta una col·lecció de gravats que mostren les imatges de l'acte fúnebre, entre elles las d'una desfilada de cavalls amb sobresenyals i nobles portant banderes quadrades amb les armes de cada regne. La bandera corresponent a Mallorca du les armes dels quatre pals de gules sobre camp d'or travessats amb banda d'atzur.

Sembla que l'organitzador de la cerimònia fúnebre volgué diferenciar les armes dels regnes d'Aragó, de València i de Mallorca, quan en els respectius territoris no se n'usaven altres que els pals sense cap altre element. Les barres soles van ser adjudicades a Aragó, mentre que Mallorca va ser representada per l'escut amb banda blava pròpia d'alguns armorials estrangers anteriors i València amb una ciutat murada.

L'escut amb banda blava representat a les publicacions de les exèquies imperials degué tenir difusió en algunes parts d'Europa. El trobam després en el segle XVII, concretament en el mapa dels cartògrafs neerlandesos Willem Janszoon Blaeu i els seus fills, editat per primer cop el 1635 i que conegué un munt d'edicions amb mínims detalls divergents (imatges de més avall). De fet, les poques mostres d'aquest escut que es poden veure en el segle XVII corresponen a mapes fets per estrangers. No hi ha dubte que tots reprodueixen l'escut iniciat per Blaeu.

Mapa dels cartògrafs Blaeu. La primera edició és de 1635. Aquesta
edició és datada a Amsterdam 1640. Ampliació

Edició de 1645

Edició de 1650

Edició de 1660

Edició de 166

Mapa de Vicenzo Maria Coronelli (Nàpols c 1690)

Mapa de Nicolas de Fer (1715)

Mapa de Pieter van der AA (edició de 1713)
La primera edició és de 1707

Resumint el que hem dit fins aquí, l'escut amb banda blava va tenir un cert ús en alguns armorials i altres representacions heràldiques, però sempre —fins al segle XVIII— fora del país. Aquest ús exterior, així i tot, és minoritari en relació a la major utilització de les barres netes, tant com a representació de la monarquia mallorquina privativa com la no privativa. Tenim exemples de la utilització exterior dels pals nets com a representació del rei de Mallorca a l'armorial esmentat de Vermandois (1285-1300), a l'armorial Gelre (1370-1414), etc. A l'interior del país, tot dóna a entendre que la banda blava no es va usar mai fins al segle XVIII. Tota la documentació en aquest sentit mostra l'ús de l'ensenya barrada sense banda, tant pel que fa a representacions pictòriques com escultòriques (vegeu documentació gràfica).

El passatge següent de Joaquim Maria Bover mostra un exemple d'introducció de la blanda blava al país en el segle XVIII: «...cuando en 1682 fue creado el Regimiento de infanteria de Mallorca, tomó también el uso de las armas de Aragón [enteneu les Quatre Barres del regne de Mallorca]; pero el de Provinciales del mismo nombre erigido en 1762, añadió, no sabemos con qué fundamento, una banda azul de derecha a izquierda sobre las barras de gules. » Joaquim Maria Bover, edició de la Història de Mallorca de Dameto, 1841, tom II, pàg. 784. Bover no sols desconeixia l'origen de la banda sinó que no l'aprovava («la banda azul sobre las barras, ni es distintivo autorizado, ni admitido en heràldica» id. pàg 784).

L'autor del mapa promogut pel cardenal Antoni Despuig també va estampar l'escut amb banda al costat de l'escut de la capital

En el segle XIX l'escut amb banda fou imprès solemnement en la coberta del llibre Islas Baleares (1888) de Pau Piferrer i Josep Maria Quadrado. Probablement això en representà un rellançament.

El Consell General Interinsular, organisme precedent de l'actual Govern de les Illes Balears, creat el 1978, l'adoptà com a emblema, i restà definitivament com a escut oficial de les Illes Balears el 1984 (Llei de l'escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, BOCAIB n. 20, 10 de desembre de 1984).