Testimonis de l'ús de la bandera quatribarrada a les Illes Balears

  1. «A Mallorca, quan els forans assetgen la Ciutat al segle XV, no ho fan amb franges ni castells sinó amb la senyera barrada. Ens ho conta Quadrado: "Entretanto iban llegando los somatenes de los pueblos más distantes y rezagados, y nuevos refuerzos a los ya reunidos; la bandera real tremolaba al frente de cada una de estas divisiones, sacada de sus respectivas casas consistoriales a gusto o a despecho de los jurados; y las que por contrario incidente no habían logrado redimirla se proveyeron de una a toda costa. Un ermitaño de las cercanías, fray Rafael Martí, osó penetrar en la ciudad en busca de cáñamo encarnado y amarillo que sirviera de pendón a los amotinados de Alcudia" Quadrado, J.M. Forenses y ciudadanos, Palma 1939, pàg. 77» Gabriel Bibiloni, «La senyera de la discòrdia», Lluc, 670, maig 1977.

  2. «[el governador] quan sortia als pobles en missió oficial sempre ho feia amb el penó o bandera reial: el juliol de 1451 –any de l'alçament dels pagesos contra Ciutat– el procurador reial donava una lliura i 11 sous al pintor Joan Marçol per adobar un penó reial per servei del governador que havia de sortir a les viles amb motiu del dit alçament.» ROSSELLÓ (1981), Pàg. 18.

  3. «Als castells de l'illa onejava la bandera barrada. El 1462 el procurador reial pagava 7 lliures i 2 sous a Pere Torrent "a ell pertanyents per compra de XCII canes de canamàs de color groch e vermell a rahó de V sous la cana, per fer dues banderes grans reyals a ops e per servey del castell reyal de Bellver".» ROSSELLÓ (1981), Pàg. 20.

  4. «Quan el rei [Ferran I] conquistà Granada als moros es feren per tots els seus regnes grans festes i demostracions d'alegria. Aquí a Mallorca, dia 23 de gener de 1492 es reunia el Gran i General Consell per tractar sobre les despeses que s'havien de fer en processons, vestits i altres coses. Es determinà que Joan Bennàsser, un dels jurats trauria l'estandard: "E lo magnífich mossèn Johan Bennàsser sia tingut traure lo stendart axí com se pertany e honorosament e magnífica a laor de Déu e a servey del Rey nostre senyor e honor del Regne".» ROSSELLÓ (1981), Pàg. 22.

  5. «En els castells de les illes va onejar sempre la bandera barrada. El mes d'abril de 1463 la Procuració Reial Mallorquina pagà a Pere Torrent, "ço és, 5 lliures, X sous per comprar de XXII canes de canamàs de color groch e vermell, a raó de 5 sous la cana, per fer dues banderes grans reyals a obs e per servey del castell reyal de Bellver". (RP 3.566 f.82)» ROSSELLÓ (1983), Pàg. 7.

  6. «A un inventari del castell d'Alaró fet l'any 1389 amb motiu de l'entrada del castellà Joan Puig, entre altres coses diu: "et primo atrobam a la porta segona del dit castell tres paveses ab senyal reyal. Item en la torra del castell... Item dotze pavesos ab senyal reyal".» ROSSELLÓ (1983), Pàg. 7.

  7. «En un altre inventari de Santueri corresponent a l'any 1475, consta que en la casa de les armes hi havia, entre altres coses: "Primo, una bandera reyal de pocha valor". (LR74 f.18)» ROSSELLÓ (1983), Pàg. 8.

  8. «El mes de juliol de 1344 (tenguem en compte que el rei Pere el Cerimoniós ja havia destronat el rei Jaume III), els procuradors reials donaren 3 lliures i 10 sous a Miquel de Puig Calvell "e foren per una senyera de sendat la qual los procuradors del énclit en Jacme de Mallorques avia fetes fer a ops de la Cort e les quals li pagam de manament del honrat en Phelip de Boïll, refformador e regent l'offici de Governador a soplicació del dit Miquell e aüt esguart que no's vanés, e la qual senyera costà so és a saber, VII canes de sendat axi groch com vermeyl a raó de VIIII sous la cana, dues lliures, setze sous" més les feines de cosir, seda i altres despeses. (RP 3.416 f.37)» ROSSELLÓ (1983), Pàg. 10.

  9. «...cuando en 1682 fue creado el Regimiento de infanteria de Mallorca, tomó también el uso de las armas de Aragón... » Joaquim Maria Bover, edició de la Història de Mallorca de Dameto, 1841, tom II, pàg. 784.

  10. «Con motivo de la proclamación de la República en España se izó ayer en la casa consistorial la bandera española juntamente con la mallorquina en señal seguramente de federación a que aspira el partido republicano. » Diario de Palma, 13 de febrer de 1873

  11. El 28 de juliol de 1978 es constituí, en un acte celebrat al castell de Bellver, el Consell General Interinsular, organisme autonòmic provisional. Aquell acte va estar presidit per les banderes espanyola i quatribarrada, en peu d'igualtat, i per les banderes de Mallorca (amb franja morada), de Menorca (amb franja blava) i de les Pitiüses (l'actual). Vegeu la foto.

 

En trobar més referències les hi posarem

Pàgina inicial