Tractat entre el Regne de Bèlgica i el Regne dels Països Baixos sobre la unió de la llengua neerlandesa
Sa Majestat el Rei dels Belgues i
Sa Majestat la Reina dels Països Baixos:Conscients de la importància de la llengua neerlandesa per a la societat de llurs respectius països;
Conscients que les autoritats d'ambdós països tenen una responsabilitat comuna amb la llengua neerlandesa pel que representa com a instrument de relació social i mitjà d'expressió de la ciència i les lletres, com també en tot allò que fa al bon ús de la llengua neerlandesa;
Convençuts que un millor coneixement de la llengua i de la literatura neerlandeses a l'estranger contribuirà a fer apreciar més bé la cultura neerlandesa;
Convençuts que l'atenció comuna a la llengua neerlandesa refermarà els lligams entre els neerlandòfons d'ambdós països;
Reconeixent que el Tractat sobre les relacions culturals i intel·lectuals entre el Regne de Bèlgica i el Regne dels Països Baixos, signat per ambdós països el 16 de maig de 1946, ha fomentat considerablement els intercanvis i, a més, ha propiciat una cooperació més estreta entre els neerlandòfons dels respectius països;
Desitjant, vists tots els punts precedents, de conferir un caire més institucional als afers de cooperació en el camp de la llengua neerlandesa;
Han decidit de crear una unió en el camp de la llengua neerlandesa i han designat a tal fi llurs plenipotenciaris:
Sa Majestat el Rei de Bèlgica: S.E.M. Ch. F. Nothomb, Ministre d'Afers Estrangers;
Sa Majestat la Reina dels Països Baixos: S.E.M. D. F. van der Mei, Secretari d'Estat d'Afers Estrangers;
Els quals, després d'haver-se comunicat llurs plens poders, trobats en bona i deguda forma, han convingut el que segueix:
CAPÍTOL I
Objectius i contingutArticle 1
El Regne de Bèlgica i el Regne dels Països Baixos, per aquest tractat, creen la Unió de la Llengua Neerlandesa, anomenada d'ara endavant Unió Lingüística1.Article 2
1 La Unió Lingüística té com a objectiu integrar, en el sentit més ampli de la paraula, els Països Baixos i la Comunitat Neerlandesa de Bèlgica en el camp de la llengua i de la literatura.2 Aquest camp comprèn: la llengua i la literatura com a objecte d'estudi científic, la literatura en tant que art, la llengua en tant que mitjà de comunicació de les ciències, la llengua com a suport de la literatura, l'ensenyament de la llengua i de la literatura, i de manera més general, la llengua com a vehicle de les relacions socials.
Article 3
Els objectius de la Unió lingüística són:a) cooperar en el desenvolupament de la llengua neerlandesa;
b) cooperar per promoure el coneixement i l'ús correcte de la llengua neerlandesa;
c) cooperar per promoure la literatura neerlandesa;
d) cooperar per promoure l'estudi i la difusió de la llengua i de la literatura neerlandeses a l'estranger;
Article 4
Les Altes Parts contractants decideixen:a) crear i mantenir institucions comunes amb la finalitat de dur a terme els objectius i les mesures decretades en aquest tractat;
b) establir conjuntament l'ortografia i la gramàtica oficials de la llengua neerlanda;
c) establir conjuntament una terminologia uniforme en el llenguatge jurídic i les publicacions oficials;
d) establir una política comuna respecte a les iniciatives privades d'edició de diccionaris, glossaris i gramàtiques;
e) establir conjuntament els criteris per a l'obtenció d'un certificat que acrediti el coneixement del neerlandès, anomenat Getuigschrift Nederlands als Vreemde Taal, i atorgar l'esmentat certificat;
f) portar un política comuna respecte a la llengua i la literatura neerlandeses en el context internacional i en particular en el marc de la Comunitat Europea;
g) consultar-se quan hi hagi en joc la llengua neerlandesa o els objectius d'aquest tractat, sia en les relacions amb altres països sia en el marc d'institucions o de reunions internacionals.
Article 5
Les Altes Parts contractants, quan ho considerin oportú, han d'actuar conjuntament per tal de:a) fomentar la recerca científica en el camp de la llengua i de la literatura neerlandeses, i també fomentar el desenvolupament de la literatura neerlandesa, incloent-hi la publicació i la difusió de llibres;
b) promoure l'ensenyament de la llengua i de la literatura neerlandeses, amb el desig que aquesta promoció parteixi de la unitat de la llengua i el caràcter comú de llurs literatures;
c) aspirar a l'ús correcte de la llengua neerlandesa, particularment en l'ensenyament i l'administració;
d) fomentar en els mitjans de comunicació les iniciatives destinades a aconseguir la realització dels objectius de la Unió Lingüística;
e) fomentar, en el camp terminològic, la creació de bancs de dades i de glossaris.
f) promoure o organitzar l'ensenyament de la llengua, la literatura i la història de la cultura neerlandeses a l'estranger;
g) promoure la difusió de la literatura neerlandesa a l'estranger, i fomentar-ne traduccions.
h) fomentar les iniciatives privades que contribueixin a la realització dels objectius de la Unió Lingüística.
CAPÍTOL II
ÒrgansArticle 6
Els òrgans de la Unió Lingüística són:a) el Comitè de Ministres.
b) la Comissió Interparlamentària.
c) el Consell de la Llengua i la Literatura Neerlandeses.
d) la Secretaria General.
Article 7
El Comitè de Ministres ha de determinar la política de la Unió Lingüística.
Ha de vetllar per l'aplicació d'aquest Tractat amb l'objectiu de la realització dels objectius específicats.
Ha de recomanar i establir les mesures convenients per a l'aplicació del Tractat d'acord amb les condicions que hi són establertes.
Ha de supervisar l'execució de les seves decisions.
Té, especialment, la facultat de concloure acords d'associació, tal com estableix l'article 20.
El Comitè de Ministres ha de demanar l'opinió del Consell de la Llengua i la Literatura Neerlandeses en tot allò que concerneix la Unió Lingüística. El Comitè de Ministres ha d'establir els estatuts del Consell.Article 8
1 Cadascuna de les Altes Parts contractants designa almenys dos ministres del Govern per formar part del Comitè de Ministres, preferentment els membres del govern encarregats de l'ensenyament i la cultura.2 Cadascuna de les Altes Parts contractants pot invitar, cada cop que ho cregui oportú, altres membres del Govern a participar en les reunions.
3 Cadascuna de les Altes Parts contractants té un vot.
Article 9
1 El Comitè de Ministres s'ha de reunir almenys un cop l'any. En cas d'urgència, s'ha de reunir sempre que ho demani el Govern d'una de les Altes Parts contractants.2 Les reunions del Comitè de Ministres les presideixen per torns un membre belga i un membre holandès, independentment del lloc de la reunió.
Article 10
La Comissió Interparlamentària té facultat de deliberar sobre totes les qüestions relatives a la Unió Lingüística, i ha d'informar-ne el Comitè de Ministres. La Comissió Interparlamentària determina les seves activitats.Article 11
La Comissió Interparlamentària és formada per un mínim de 14 membres, designats la meitat pel Consell Cultural de la Comunitat Cultural Neerlandesa de Bèlgica i l'altra meitat pels Estats Generals dels Països Baixos, entre llurs respectius membres.Article 12
El Consell de la Llengua i la Literatura Neerlandeses, d'ara endavant anomenat Consell, té com a tasques:a) donar la seva opinió al Comitè de Ministres, sia per requeriment sia per iniciativa pròpia, i proposar mesures relatives als objectius i les intencions de gestió esmentats als articles 2, 3, 4 i 5.
b) exercir totes les altres activitats i dur a terme les tasques que es deriven dels seus estatuts.
Article 13
La composició i funcionament del Consell són regits pels seus estatuts.Article 14
1 La Secretari General és l'òrgan encarregat de preparar i d'aplicar la política de la Unió Lingüística. Està al servei del Comitè de Ministres, del Consell i, si ho vol, de la Comissió Interparlamentària.
El Comitè de Ministres estableix, sentit el Consell, les regles que la Secretaria General ha de seguir en les activitats al servei de les institucions susdites.2 La Secretaria General està integrada pel secretari general i pels seus col·laboradors. El secretari general és de nacionalitat belga o holandesa. El secretari general, o un representant designat per ell, assisteix a les reunions dels òrgans esmentats al primer paràgraf, tret que l'òrgan en qüestió decideixi altrament. El secretari general només hi té veu.
3 El Comitè de Ministres, sentit el Consell, estableix la composició i l'estatut jurídic del personal de la Secretaria General.
4 El Comitè de Ministres, sentit el Consell, nomena, suspèn de les seves funcions[C1] i destitueix el secretari general.
Fixa els seus emoluments, la pensió de jubilació, els plus i les altres condicions laborals.5 Ateses les disposicions del paràgraf tercer, el secretari general nomena, suspèn de les seves funcions [C2] i destitueix el personal de la Secretaria General segons les regles a establir pel Comitè de Ministres, sentit el Consell.
Article 15
La seu de la Unió Lingüística ha de ser fixada on determini el Comitè de Ministres.Article 16
1 La Unió Lingüística té personalitat jurídica. Al territori de cada una de les Altes Parts contractants, té la mateixa capacitat jurídica que la legislació nacional atorga a les persones jurídiques, aquesta condició -en tant que sigui necessària- li ha de permetre l'acompliment de les seves funcions. Especialment pot conclourer contractes de dret civil, adquirir i alienar béns mobles i immobles, recollir i distribuir fons privats i públics, i emprendre accions judicials. En aquests afers, el secretari general representa la Unió Lingüística.2 Els privilegis i les immunitats necessaris per a l'exercici de les funcions i la realització dels objectius de la Unió Lingüística han de ser establerts en un protocol signat entre les Altes Parts contractants.
CAPÍTOL III
Mitjans financersArticle 17
Les Altes Parts contractants han d'aportar a la Unió Lingüística els mitjans financers necessaris per a l'acompliment dels seus objectius en la proporció d'una tercera part de les despeses sufragades per Bèlgica i dues terceres parts pels Països Baixos.
El Comitè de Ministres pot, quan les circumstàncies ho justifiquin, derogar aquest principi.
El Comitè de Ministres determina el pressupost i el reglament de la gestió financera de la Unió Lingüística.CAPÍTOL IV
Disposicions finalsArticle 18
Totes les desavinences entre les Altes Parts contractants relatives a la interpretació o a l'aplicació del tractat que no puguin ser resoltes per la via de la negociació, han de ser sotmeses a una comissió d'arbitratge designada pel Comitè de Ministres.Article 19
1 Els Països Baixos apliquen aquest tractat únicament al seu territori europeu.2 Aquest tractat pot ser d'aplicació a les Antilles holandeses per mitjà d'un intercanvi de notes diplomàtiques.
Article 20
Amb l'aprovació prèvia de les Altes Parts contractants, els altres Estats que desitgin col·laborar en les activitats de la Unió Lingüística, hi poden concertar un acord d'associació. Aquest acord ha de determinar les formes i modalitats de la cooperació en qüestió.Article 21
1 El tractat té una durada indeterminada.2 Qualsevol de les parts contractants pot, en tot moment, al final d'un període de deu anys a partir de la data d'entrada en vigor del tractat, notificar per escrit a l'altra part contractant la decisió de denunciar el tractat. La denúncia té efectes dotze mesos després de la data de recepció de la notificació de l'altra Alta Part contractant.
Article 22
El Comitè de Ministres pot fer recomanacions a les Altes Parts contractants amb vista a modificar aquest tractat.Article 23
1 Aquest tractat ha de ser sotmès a ratificació. Els instruments de ratificació han de ser intercanviats a Brussel·les.2 El tractat entrarà en vigor el primer dia després dels tres mesos següents a la data d'intercavi dels instruments de ratificació.
Com a testimonis, els plenipotenciaris, signen aquest tractat.
Brussel·les, 9 de setembre de 1980