Ordre de 20 de juliol de 1990 (BOE 176, de 24 de juliol), del Ministeri d'Administracions Públiques. Normes per a la provisió de determinats llocs de treball en l'Administració perifèrica de l'Estat en relació amb el coneixement de les llengües oficials pròpies de les comunitats autònomes

Els Estatuts d'autonomia per al País Basc (article 6è), de Catalunya (article 3r; # 2), per a Galícia (article 5è), de la Comunitat Valenciana (article 7è) i per a les Illes Balears (article 3r), com també la Llei orgànica 13/1982, de 10 de maig d'Amillorament del Règim Foral de Navarra (article 9.2), han establert les llengües oficials pròpies en els territoris respectius, d'acord amb allò que s'estableix en l'article 3r de la Constitució espanyola.

Distintes sentències del Tribunal Constitucional, en especial la 82/1986, de 26 de juny, han delimitat l'abast de l'ús d'aquelles llengües, tot reconeixent expressament el dret dels ciutadans a ser atesos en la llengua escollida, si bé aquest dret s'ha d'entendre que és condicionat a les possibilitats reals del moment i a la disponibilitat dels mitjans necessaris per part de les administracions públiques.

L'Administració de l'Estat necessita adoptar mesures per fer efectiu aquest dret en els seus serveis perifèrics situats en territori de les comunitats autònomes esmentades, mesures que poden ser arbitrades a través de dos procediments: o bé mitjançant la determinació pels Departaments ministerials amb relació als llocs de treball d'aquells llocs que requereixin el coneixement de la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma, o bé per la valoració, com a mèrit, entre altres, en la provisió de llocs pel sistema de concurs, del coneixement de la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma, dins del respecte necessari amb relació a allò que es disposa en els articles 14 (# 1) i 23 de la Constitució (esmentada), tot operant-se amb criteris de racionalitat i de proporcionalitat, de forma que no es produeixi discriminació.

Resulta, a més, indispensable en aquest sentit, de facilitar el coneixement de la llengua oficial pròpia de les comunitats autònomes, als qui treballin actualment en llocs en els quals sigui convenient aquest coneixement.

En virtut d'això, previ informe de la Comissió Superior de Personal, he disposat:

1. En la provisió de llocs per a funcionaris en l'Administració Perifèrica de l'Estat en el País Basc, Catalunya, Galícia, Comunitat Valenciana, Comunitat Foral de Navarra, i Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es tindrà en compte el coneixement de la llengua oficial pròpia de cada Comunitat Autònoma en els termes establerts en aquestes normes.

2. Els Departaments ministerials, a iniciativa de les Delegacions del Govern, han de determinar els llocs per als quals, en funció del seu contingut, sigui preceptiu el coneixement de la llengua oficial pròpia de cada corresponents relacions de llocs de treball.

3. El coneixement de la llengua oficial pròpia de cada Comunitat Autònoma s'ha de valorar com a mèrit per a la provisió per concurs dels llocs de treball el contingut dels quals tingui relació directa amb:
a) Informació al públic.
b) Recepció i registre de documents.
c) Activitats de gestió amb graus significatius de proximitat amb el públic i de freqüència en la relació.
d) Activitats per a les quals el coneixement de la llengua és un factor rellevant.
A aquests efectes les Delegacions del Govern han d'emetre, anualment, un informe sobre el grau d'implantació en l'Administració Perifèrica de l'Estat de la llengua oficial pròpia de cada Comunitat Autònoma, que ha de ser objecte de consideració pels Departaments ministerials pel que fa a la concreció dels llocs a què es refereix aquest punt.

4. Les convocatòries dels concursos per a la provisió dels llocs a què es refereix el punt tercer d'aquestes normes, han de contenir la valoració del coneixement de la llengua oficial com a mèrit específic.
En el supòsit de concurrència amb altres mèrits específics, la valoració s'ha d'atenir, en conjunt, als límits assenyalats amb caràcter general.
L'acreditació del coneixement de la llengua s'ha d'efectuar mitjançant fotocòpia del títol, diploma o certificació expedits pel Centre públic competent o per institució privada oficialment homologada, expressiu del grau de coneixement. En el cas de ser proveïts els llocs referits a través de la fase de concurs específic, prevista en l'article 15 del Reial decret 28/1990, de 15 de gener, pel qual s'aprova el Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris civils de l'Administració de l'Estat, l'acreditació del coneixement de la llengua es pot efectuar mitjançant la celebració d'una entrevista.

5. D'acord amb els Departaments ministerials, les Delegacions del Govern, tenint en compte el grau d'implantació lingüística reflectit en l'informe anual que es contempla en el punt tercer d'aquestes normes, i en col·laboració, si és el cas, amb l'Institut Nacional de l'Administració Pública o amb els Centres competents en matèria de formació de funcionaris, han de programar i desenvolupar coordinadament per a tots els Serveis Perifèrics de l'Administració de l'Estat en cadascuna de les Comunitats enunciades en el punt primer d'aquestes normes, els cursos necessaris per a l'ensenyament de les seves respectives llengües oficials, amb prioritat per als funcionaris que duguin a terme tasques en llocs la funció dels quals sigui el desenvolupament de les activitats previstes en el punt tercer d'aquestes normes.
Aquesta formació pot ser impartida mitjançant convenis amb les institucions docents públiques competents o institucions privades homologades.

6. El personal docent i investigador, sanitari i dels serveis postals i de telecomunicacions s'ha de regir en aquesta matèria per les normes específiques que li siguin d'aplicació.