Llei 3/1993, de 5 de març (DOGC 1719, del 12), de l'estatut del consumidor

Capítol IV. Drets lingüístics dels consumidors

Article 26
Ús del català en la informació i en la contractació
D'acord amb el que estableix l'article 3.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya:
a) Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l'ús dels
béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la
salvaguarda de llur salut i seguretat.
b) Qualsevol part interessada té dret a rebre en català els contractes d'adhesió, els contractes amb
clàusules-tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o
que es desprengui de la realització d'algun dels contractes esmentats.

Article 27
Dret a ésser atès de qui s'expressa en qualsevol de les llengües oficials
Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que
desenvolupen llur activitat a Catalunya han de trobar-se en condicions de poder atendre els consumidors
quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya.

Article 28
Protecció i foment de l'ús de l'aranès
La Generalitat ha de prendre mesures per protegir i fomentar l'ús de l'aranès, dins l'àmbit territorial
corresponent, en relació amb els drets d'informació al consumidor reconeguts per aquesta Llei.

Capítol V. Infraccions i sancions

Article 29
Infraccions
Es consideren infraccions en matèria de defensa dels consumidors:
f) Vulnerar els drets lingüístics que són reconeguts per aquesta Llei als consumidors o impedir-ne
l'exercici.

Disposicions addicionals

Tercera
Suport de l'Administració als consumidors
Els consumidors i llurs organitzacions han de comptar amb el suport de l'Institut Català del Consum, el
qual ha de contribuir a vetllar pel compliment del que estableix aquesta Llei. Quant a llurs drets
lingüístics, els consumidors i llurs organitzacions disposen del suport de la Direcció General de Política
Lingüística.

Disposicions transitòries

Primera
Termini d'aplicació de l'article 26 per les administracions públiques de Catalunya
L'Administració de la Generalitat, les corporacions locals i les entitats autònomes, les empreses i les
altres entitats i institucions que en depenen han de donar compliment al que estableix l'article 26 en el
termini d'un any de l'entrada en vigor de la Llei. Aquest termini també s'aplica a les empreses que, sota
qualsevol fórmula administrativa de gestió indirecta, presten serveis públics que són competència de la
Generalitat o de l'Administració local.

Segona
Col·laboració amb l'Administració de l'Estat per a l'aplicació de l'article 26
L'Administració de la Generalitat, en el termini d'un any de l'entrada en vigor de la Llei, ha d'establir els
sistemes de col·laboració i assessorament necessaris per a promoure que l'Administració de l'Estat a
Catalunya i les entitats autònomes, les empreses i les altres entitats i institucions que en depenen, com
també les empreses que per gestió indirecta presten serveis públics de competència estatal, segueixin
en les seves actuacions a Catalunya els criteris lingüístics definits per l'article 26.

Disposicions finals

Primera
Protecció i reglamentació dels drets definits pel capítol IV
Les administracions públiques de Catalunya, en l'àmbit de llurs competències, han d'adoptar les mesures
necessàries per a fomentar i garantir, d'una manera progressiva, l'exercici dels drets lingüístics a què fa
referència el capítol IV. A aquest fi, el Govern ha d'establir per reglament, després d'haver-ho consultat
amb els sectors econòmics afectats, els terminis adequats, l'abast i el contingut de la informació i les
excepcions possibles, justificades en funció del tipus de productes, de serveis o d'establiments, de
conformitat amb allò que a aquest efecte estableixen les directives de la Comunitat Europea.

Segona
Legislació supletòria per al règim sancionador
Als efectes del que estableix el capítol V, regulador del règim sancionador, s'aplica la Llei 1/1990, del 8
de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris, sens perjudici de
les disposicions sectorials específiques aplicables.