Llei 8/1996, de 5 de juliol (DOGC 2232, del 19), de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, modificada per la Llei 2/2000 de 4 de maig (DOGC 3133, del 5) del Consell Audiovisual de Catalunya
L'article 16 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, com a competència
exclusiva, el desenvolupament legislatiu i l'execució del règim de radiodifusió i de televisió i, en general,
de tots els mitjans de comunicació social, en el marc de les normes bàsiques de l'Estat, i l'article 149 de
la Constitució espanyola determina com a competència exclusiva de l'Estat les telecomunicacions.
Amb aquesta Llei, la Generalitat regula, partint de la normativa bàsica estatal i, principalment, de la Llei
de l'Estat 42/1995, del 22 de desembre, de les telecomunicacions per cable, dos aspectes principals.
D'una banda, la creació d'un marc de relacions transparents que respectin la igualtat en el tracte entre
l'operador i els programadors independents, que garanteixi la lliure concurrència i que eviti situacions de
domini de mercat. En aquest sentit, s'estableix l'obligatorietat de comunicació a l'Administració dels
contractes entre operador i programador.
D'altra banda, es pretén impulsar la consecució d'una televisió de qualitat a Catalunya i es fa extensiva
als canals difosos per cable la legislació ja vigent, en matèria de continguts, per a la televisió difosa per
ones terrestres.
Així, la Generalitat incorpora la Llei de l'Estat 25/1994, del 12 de juliol, de transposició de la Directiva de
televisió sense fronteres, i la Llei de Catalunya 8/1995, del 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i
els adolescents, com a obligacions del concessionari per a tots els canals de televisió.
Igualment, conscient del paper social de la comunicació local, aquesta Llei estén la possibilitat
d'incorporar a les xarxes de cable la televisió i la radiodifusió de cada municipi i obre l'opció d'afegir
serveis de radiodifusió i de televisió que siguin qualificats d'interès públic.
Es té en compte, també, el paper de les noves tecnologies que es fan realitat amb el cable. En aquest
sentit, per a protegir el pluralisme lingüístic de Catalunya, s'han arbitrat mesures de protecció de la
llengua catalana. És innovadora, també, la inclusió de la referència a la instal·lació als receptors de
televisió de mecanismes que permetin una selecció electrònica dels programes d'acord amb llurs
continguts.
La complexitat creixent del fet comunicatiu a Catalunya aconsella, també, de crear el Consell Audiovisual
de Catalunya, amb caràcter d'òrgan assessor del Govern de la Generalitat i d'instància que vetlli per
l'objectivitat i la transparència de la programació audiovisual. Així, s'ha cregut convenient fer un pas més
enllà del que va significar la creació del Consell Assessor de la Televisió a Catalunya, i s'aprofita
l'experiència que n'ha comportat el funcionament. El Consell Audiovisual de Catalunya pretén convertirse
en un referent social de prestigi que ajudi la societat catalana i el Govern de la Generalitat a caminar
cap a una televisió cada cop millor.
Capítol I Disposicions generals
Article 1
Objecte de la Llei
Aquesta Llei determina, en l'àmbit territorial de Catalunya, el règim jurídic de l'oferta audiovisual
distribuïda per cable, sens perjudici del que estableixen la normativa bàsica i la sectorial.
Article 2
Àmbit de la Llei
Aquesta Llei s'aplica a les entitats que presten el servei públic de televisió per cable.
Article 3
Principis de la programació
Les emissions de les entitats que presten el servei públic de televisió per cable s'han d'ajustar als
principis següents:
a) El respecte als valors i als principis que informen la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia de
Catalunya i als drets i les llibertats que s'hi reconeixen i garanteixen.
b) El respecte al pluralisme polític, religiós, social, cultural, ideològic i lingüístic.
f) La promoció de la cultura i de la normalització de la llengua catalana, i també de la llengua aranesa.
g) El respecte als principis d'igualtat i de no-discriminació per raó de naixement, de raça, de sexe o de
qualsevol circumstància personal o social.
Capítol III La programació audiovisual
Article 7
Pluralitat lingüística
1. Les entitats que presten el servei públic de radiodifusió televisiva han de dedicar el 50% del temps
de reserva destinat a la difusió d'obres europees a l'emissió d'obres d'expressió originària en
qualsevol llengua oficial de Catalunya. S'ha de garantir que, com a mínim, el 50% d'aquestes obres
siguin en llengua catalana.
2. Les emissions de pel·lícules, sèries televisives o documentals doblats a una llengua diferent de
l'original s'han d'oferir simultàniament, com a mínim, doblats en llengua catalana. El mateix principi
s'ha d'aplicar als productes subtitulats.
3. Sens perjudici del que estableix la disposició addicional, els actuals canals oberts rebuts per l'antena
de l'abonat es poden oferir sense els condicionaments establerts pels apartats 1 i 2.
4. Els operadors i els programadors independents han d'utilitzar, com a mínim, el català en els sistemes
de comunicació, tant audiovisuals com escrits, que estableixin amb llurs abonats.
5. L'operador ha de distribuir als abonats connectats a la xarxa els serveis de difusió de televisió que
emetin principalment en català i, a la Val d'Aran, en aranès.
Capítol V Règim sancionador
Article 13
Infraccions
1. Són infraccions lleus l'incompliment de qualsevol de les obligacions o els deures derivats d'aquesta
Llei que no estigui qualificat d'infracció greu.
2. Són infraccions greus:
a) L'incompliment del que estableixen els capítols II i III d'aquesta Llei.
b) La violació dels principis establerts per l'article 3.
3. És una infracció molt greu cometre una infracció greu si el mateix subjecte ja ha estat sancionat, en
el termini d'un any, per dues o més infraccions greus.
Article 14
Sancions
1. Les infraccions són sancionades de la manera següent:
a) Les lleus, amb una multa de 500.000 pessetes a 2.000.000 de pessetes. L'òrgan competent per a
imposar la sanció pot també acordar la suspensió de les emissions o d'una part de la programació
per espai d'una setmana com a màxim.
b) Les greus, amb una multa de 2.000.001 pessetes a 15.000.000 de pessetes. L'òrgan competent per
a imposar la sanció també pot acordar la suspensió de les emissions o d'una part de la programació
per espai d'un mes com a màxim.
c) Les molt greus, amb una multa de 15.000.001 pessetes a 50.000.000 de pessetes i la cancel·lació
del canal, en el cas que ho acordi l'òrgan competent.
2. En tots els supòsits establerts per l'apartat 1, l'òrgan administratiu competent pot ordenar,
paral·lelament, la inserció en els programes d'un comunicat, informant sobre la infracció comesa i la
sanció imposada per aquesta causa.
Article 15
Procediment sancionador
1. La imposició de les sancions s'ha d'ajustar al procediment sancionador regulat pel Decret 278/1993,
del 9 de novembre. Així mateix, el sistema de recursos és l'establert en l'esmentat Decret.
Disposició addicional
Els articles 3, 6, 7, 8 i 9 s'apliquen als canals de televisió gestionats directament per la Generalitat i als
canals el títol habilitant dels quals correspon d'atorgar a la Generalitat, sigui quin en sigui el mitjà tècnic
de difusió. Els articles 3 i 8 també s'apliquen a totes les concessions de la gestió indirecta del servei de
radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència.
Disposició transitòria
Tots els titulars de les xarxes de televisió per cable que disposin de títol habilitant s'han d'adaptar al que
estableix aquesta Llei. Amb aquesta finalitat han de presentar un programa d'adaptació en el termini de
sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei o bé conjuntament amb la presentació de la
sol·licitud de participació en el concurs corresponent. Aquest programa ha d'ésser aprovat, si escau, per
l'òrgan competent. La plena adaptació al que estableix aquesta Llei s'ha de fer en un termini màxim de
tres anys des de l'entrada en vigor de la Llei de l'Estat 42/1995.