Llei 16/1990, de 13 de juliol (DOGC 1326, de 3 d'agost), sobre règim especial de la Vall d'Aran

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord
amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

Llei

En el conjunt de Catalunya ressalta per la seva pròpia personalitat Aran o la Vall d'Aran, territori lligat per
la situació geogràfica, pels orígens històrics, per la llengua i per la cultura a les terres gascones i a la
gran família occitana, però unida lliurement, a través de pacte, al Principat de Catalunya. Des del 1175 la
Vall passà a formar part de la Corona catalano-aragonesa pel Tractat d'Emparança que els aranesos
estipularen amb el rei Alfons I. El 1313 els aranesos decidiren per votació popular la permanència de la
Vall a la Corona catalano-aragonesa, al mateix temps que Jaume II atorgà el conjunt de privilegis
anomenat Era Querimònia, veritable carta magna d'Aran, ratificada per tots els reis fins a Ferran VII. El
1411, a més, el Síndic d'Aran oferí la unió lliure i pactada d'Aran al Principat de Catalunya, cosa que el
Parlament català acceptà. El decret de Nova Planta de 1716, que suprimí les institucions polítiques de
Catalunya, no afectà el règim político-administratiu de la Vall d'Aran i, per això, no fou aquesta
incorporada a cap dels nous corregiments en què fou dividit el Principat. Fins que el 1834 la Reina
Governadora suprimí les institucions tradicionals araneses, fet que culminà amb una acció de força del
governador reial Pascual Madoz que imposà a la Vall d'Aran el nou règim administratiu general de l'Estat.
L'adhesió dels aranesos a llur llengua i, sobretot, la seva antiquíssima tradició cultural i política han
merescut que la Disposició Addicional Primera de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, recollint un desig
expressat pels aranesos en el procés d'elaboració de l'Estatut, faci un reconeixement exprés de la seva
peculiaritat i ordeni un restabliment de l'organització administrativa tradicional de la Vall d'Aran,
degudament actualitzada.
Aquesta Llei pretén donar compliment a aquest manament estatutari restablint el Consell General i el
Síndic d'Aran com a principals institucions de l'organització administrativa pròpia de la Vall d'Aran. En
restablir aquestes institucions araneses es fa un acte de reparació històrica.
En aquest sentit, aquesta Llei restitueix als aranesos de forma actualitzada una estructura administrativa
que, sens perjudici de l'organització municipal, pot fer possible la gestió més immediata de les
atribucions que afecten directament els interessos peculiars del territori, com són: el restabliment de
l'organització administrativa pròpia, la normalització, la protecció i l'ensenyament de l'aranès i la
conservació de les seves peculiaritats culturals, així com l'establiment d'un marc legal que permet que el
Consell General pugui assumir les competències que li delegui o assigni l'Administració de la Generalitat
d'acord amb el que estableix la legislació vigent.
El Consell General, com a poder públic, ha de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de
l'individu i dels grups en els quals aquest s'integra siguin reals i efectives, i eliminar els obstacles que
impedeixin o dificultin la seva identitat o plenitud.

Títol 1. Disposicions generals

Article 2
- 1 L'aranès, varietat de la llengua occitana i pròpia d'Aran, és oficial a la Vall d'Aran. També ho són el
català i el castellà, d'acord amb l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
- 2 D'acord amb l'article 3.4 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, l'aranès ha d'ésser objecte
d'ensenyament i d'especial respecte i protecció, i se n'ha de garantir l'ús tant en el sistema educatiu com
en l'activitat de l'Administració de la Generalitat i dels mitjans dependents de la CCRTV en el territori de
la Vall d'Aran.
- 3 La Generalitat i les institucions d'Aran han d'adoptar les mesures necessàries per a garantir el
coneixement i l'ús normal de l'aranès i per a impulsar-ne la normalització.
- 4 La Generalitat i les institucions d'Aran han de vetllar per la conservació, la promoció i la difusió de la
cultura aranesa.

Títol 4. De les competències i del finançament del Consell General

Article 20
- 2 El Consell General té competència plena en tot allò que fa referència al foment i l'ensenyament de
l'aranès i de la seva cultura, d'acord amb les normes de caràcter general vigents a tot Catalunya en el
camp de la política lingüística i educativa.

Disposicions finals

Segona
La versió en aranès d'aquesta Llei s'ha de publicar en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a continuació de la versió catalana.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment
i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.