Decret 56/2004, de 18 de juny, pel qual s‘estableix l‘ordenació general dels ensenyaments de l'Educació Infantil, l‘Educació Primària, i l'Educació Secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB 91, 29/juny/2004)
La Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l‘educació exposa que l‘extensió i universalització de l‘educació bàsica ha suposat un avanç substancial cap a l‘efectiva igualtat d‘oportunitats i ha facilitat un increment en els diferents nivells de qualificació d‘una bona part de la joventut. Amb aquest innegable progrés històric no s‘oculten una sèrie d‘importants deficiències del sistema educatiu que han de ser resoltes.
Els problemes actuals es concreten, més bé, en la necessitat de reduir les elevades tasses d‘abandonament de l‘educació secundària obligatòria; la de millorar el nivell mitjà dels coneixements de l‘alumnat; la d‘universalitzar l‘e-ducació i l‘atenció a la primera infància i en la necessitat d‘ampliar l‘atenció educativa a la població adulta.
D‘altra banda, els compromisos adoptats en el marc de la Unió Europea, pel que fa als sistemes d‘educació i formació dels països, requereixen, a més, l‘efectiva adaptació de la realitat educativa a les noves exigències.
El ràpid i important increment de la població escolar procedent de la immigració demanda del sistema educatiu nous instruments normatius i mesures organitzatives i recursos que facilitin una efectiva integració, educativa i social de l‘alumnat procedent d‘altres països que, amb freqüència, parla altres llengües i prové d‘altres cultures.
La Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l‘educació té com a objectius aconseguir el major poder qualificador del sistema educatiu i integrar-hi el màxim nombre d‘alumnes. Les mesures encaminades a promoure la millora de la qualitat dels sistema educatiu de la present Llei s‘organitzen en cinc eixos fonamentals: valorar la cultura de l‘esforç com una garantia de progrés personal perquè sense esforç no hi ha aprenentatge; orientar més obertament el sistema educatiu cap als resultats, perquè la consolidació de la cultura de l‘esforç i la millora de la qualitat estan vinculades a la intensificació dels processos d‘avaluació de l‘alumnat; reforçar significativament un sistema d‘opor-tunitats de qualitat per a tots i així oferir una densa xarxa d‘oportunitats; elevar la consideració social del professorat i reforçar el sistema de formació inicial amb una doble dimensió científica pedagògica; desenvolupar l‘autonomia dels centres educatius i estimular la seva responsabilitat a l‘hora d‘aconseguir bons resultats per part de l‘alumnat.
Aquesta Llei, que configura, entre altres, la reforma de l‘ordenació general del sistema educatiu de l‘estat de les autonomies s‘ha desenvolupat amb els següents Reials decrets i Ordres: Reial decret de 827/2003, de 27 de juny, pel qual s'estableix el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establerta per la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació, (Butlletí oficial de l‘estat, BOE, núm. 154, de 28 de juny de 2003); Reial decret 829/2003 de 27 de juny pel qual s'estableixen els ensenyaments comuns de l'educació infantil, (BOE núm. 156, d‘1 de juliol de 2003); Reial decret 830/2003, de 27 de juny, pel qual s'estableixen els ensenyaments comuns de l'educació primària, (BOE núm. 157, de 2 de juliol de 2003); Reial decret 831/2003, de 27 de juny, pel qual s'estableixen l‘ordenació general i els ensenyaments comuns de l'educació secundària obligatòria, (BOE núm. 158, de 3 dejuliol de 2003), correccions d‘errades en el BOE núm. 187, de 6 d‘agost de2003; Ordre 1923/2003, de 8 de juliol, per la qual s'estableixen els elements bàsics dels documents d'avaluació, dels ensenyaments escolars de règim general regulats per la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació, així com els requisits formals derivats del procés d'avaluació que són precisos per a garantir la mobilitat de l‘alumnat, (BOE núm. 165, d‘11 de juliolde 2003), correccions d‘errades en el BOE núm. 189, de 8 d‘agost de 2003; Reial decret 943/2003, de 18 de juliol, pel qual es regulen les condicions per a flexibilitzar la durada dels diversos nivells i etapes del sistema educatiu per als alumnes superdotats intel·lectualment, (BOE núm. 182, de 31 de juliol de 2003).
Mentre la proposta d‘aprovació d‘aquest Decret estava pendent de la redacció del preceptiu informe del Consell Consultiu, s‘ha aprovat i publicat el Reial decret 1318/2004, de 28 de maig, pel qual es modifica l‘esmentat Reial decret 827/2003, de 27 de juny, pel qual s‘estableix el calendari d‘aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, establerta per la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l‘educació, la qual cosa ha comportat haver d‘introduir en una disposició addicional que l‘aplicació del que es disposa en aquest Decret resta condicionada al calendari establert en l‘esmentat Reial decret 1318/2004, de 28 de maig.
D‘acord amb l‘article 15.1 de l‘Estatut d‘autonomia de les Illes Balears, correspon a la comunitat autònoma la competència de desenvolupament legislatiu i d‘execució en matèria d‘ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, d‘acord amb el que disposa l‘article 27 de la Constitució i les Lleis orgàniques que, de conformitat amb l‘apartat 1 de l‘article 81 d‘aquesta, el desenvolupen, i sense perjudici de les facultats que l‘article 149.1.30 a. atribueix a l‘Estat i a l‘alta inspecció pel que fa al seu compliment i garantia.
Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre traspàs de funcions i serveis de l‘Administració de l‘Estat a les Illes Balears en matèria d‘ensenyament no universitari, i d‘acord també amb la Llei Orgànica 10/2002,de 23 desembre, de qualitat de l‘educació i amb els Reials decrets i Ordres de desplegament d‘aquesta Llei, correspon als òrgans de govern de les Illes Balears dictar, en l‘àmbit de les seves competències, les disposicions que siguin necessàries per a l‘execució i desenvolupament d‘aquests decrets i ordres.
El Govern de les Illes Balears planteja una educació de qualitat amb l‘esperit de fer efectiva l‘aspiració d‘assolir un sistema educatiu per a tots els ciutadans, arrelat al medi, inclusiu i coherent amb la nostra realitat cultural i lingüística, amb voluntat d‘inserció en la comunitat europea i internacional i amb dimensió de futur.
Aquesta educació de qualitat ha de contribuir al llarg de tota la vida a conformar una societat plural, lliure i solidària, capaç d‘integrar les dimensions individual i comunitària des del respecte i des de la valoració del propi patrimoni natural, històric, lingüístic i cultural. Per això la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, ha d‘estar present en la vertebració de l‘ensenyança de les Illes Balears. L‘educació ha de ser un element fonamental en la construcció de la personalitat dels ciutadans i en el seu desenvolupament en el si de la societat.
Així, el Govern de les Illes Balears impulsa l‘educació com un servei a la societat, que ha de proporcionar als ciutadans una formació al llarg de tota la vida, on les diferents etapes educatives formen un continu i es relacionen entre elles, tant des del punt de vista de l‘eficàcia de les accions educatives com des del de l‘eficiència de la inversió pública en educació.
En virtut d‘això, a proposta del conseller d‘Educació i Cultura, previ informe del Consell Escolar de les Illes Balears i d‘acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Govern de 18 de juny de 2004,DECRET
CAPÍTOL I:
DISPOSICIONS GENERALSArticle 1. Normativa
L‘ordenació general dels ensenyaments de l‘educació infantil, de l‘educació primària i de l‘educació secundària obligatòria s'ha de regir a les Illes Balears pel que disposen el decret present i la normativa bàsica en aquesta matèria.
Article 2. Principis generals
Els principis de qualitat del sistema educatiu són:
a) L‘equitat que garanteix una igualtat d‘oportunitats de qualitat per al ple desenvolupament de la personalitat mitjançant l‘educació en el respecte als principis democràtics i als drets i llibertats fonamentals.
b) La capacitat de transmetre valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat social, la cohesió i millora de les societats i la igualtat de drets entre els sexes que ajudin a superar qualsevol tipus de discriminació, així com la pràctica de la solidaritat mitjançant l‘impuls a la participació cívica de l‘alumnat en activitats de voluntariat.
c) La capacitat d‘actuar com element compensador de les desigualtats personals i socials, evolucionant cap a un model d‘educació inclusiva.
d) La concepció de l‘educació com un procés permanent que s‘estén al llarg de tota la vida.
e) La consideració de la responsabilitat i de l‘esforç i l‘autonomia com elements essencials del procés educatiu.
f) La participació dels distints sectors de la comunitat educativa, segons les seves competències i responsabilitats, en el desenvolupament de l‘activitat escolar dels centres per tal de promoure un clima de convivència i estudi.
g) La flexibilitat per adequar la seva estructura i organització al canvis, necessitats i demandes de la societat, i a les diverses aptituds, interessos, expectatives i personalitats de l‘alumnat.
h) El reconeixement de la funció docent com el factor essencial de la qualitat de l‘educació que es manifesta en l‘atenció prioritària a la formació i actualització dels docents i a la seva promoció professional.
i) La capacitat de l‘alumnat per confiar en les seves pròpies aptituds i coneixements, alhora que desenvolupa els valors i principis bàsics de creativitat, iniciativa personal i esperit.
j) El foment i la promoció de la investigació, l‘experimentació i la innovació educativa.
k) L‘avaluació i la inspecció del conjunt del sistema educatiu pel que fa alseu disseny, organització i processos d‘ensenyament i d‘aprenentatge.
l) L‘eficàcia dels centres escolars, mitjançant el reforç de la seva autonomia i la potenciació de la funció directiva dels centres.
m) La convivència i aprenentatge de les dues llengües oficials tenint en compte que la llengua catalana és un element imprescindible no només per a la comunicació sinó també per a la interpretació i transmissió de la nostra identitat cultural i històrica.
n) La valoració de la diversitat cultural produïda pel gran nombre de residents que provenen d‘altres països com un element enriquidor per l‘acceptació el compromís de facilitar el coneixement i l‘ús de les llengües oficials de les Illes Balears com un element integrador i de cohesió.
o) El foment del respecte a un mateix, als altres, a l‘entorn i el medi.
Article 3. Llengua i cultura pròpies de la comunitat
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, amb les seves modalitats de mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc és la llengua de l‘ensenyament. El seu ús com a llengua vehicular i d‘aprenentatge de l‘educació infantil, l‘educació primària, i de l‘educació secundària obligatòria s'ha d‘adequar al que es disposa en la normativa vigent. Des de l‘escola se n‘ha de potenciar l‘ús i des del Govern s‘han d'adoptar les mesures encaminades a la seva plena normalització.
2. La Conselleria d‘Educació i Cultura facilitarà la integració de l‘alumnat estranger a la llengua i cultura pròpia de les Illes Balears mitjançant el desenvolupament de programes específics d‘aprenentatge.
3. En qualsevol cas, s‘han de respectar els drets lingüístics individuals, d‘acord amb la legislació vigent.
4. En els diferents nivells, cicles i etapes, han d‘estar presents el coneixement de la llengua, història, cultura i tradició de les Illes Balears i per això elcurrículum ha de determinar els continguts que s‘han d‘assegurar.Article 4. Currículum
1. D'acord amb el que disposa aquest Decret, s‘entén per currículum el conjunt d‘objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d‘avaluació de cada un dels nivells, etapes i cicles del sistema educatiu que han de guiar la pràctica educativa en l‘educació infantil i en l‘educació bàsica obligatòria.
2. En relació amb els objectius, continguts i criteris d'avaluació del currículum, el Govern de l‘Estat fixa els ensenyaments comuns, que constitueixen els elements bàsics del currículum, amb la finalitat de garantir una formació comuna a tot l‘alumnat i la validesa dels títols corresponents. Als continguts dels ensenyaments comuns els correspon, en tot cas, el 55 per 100 dels horaris escolars de les Illes Balears.
3. El Govern de les Illes Balears definirà el currículum que s‘ha de seguir en l‘educació infantil, l‘educació primària i l‘educació secundària obligatòria que ha d‘incloure els ensenyaments comuns en els seus propis termes, i establirà els objectius generals dels nivells, de les etapes i dels cicles i, per a cada àrea, assignatura, àmbit de coneixement i mòdul professional, els objectius generals,els continguts, els criteris d‘avaluació i les orientacions metodològiques.
4. Pel que fa als valors, el sistema educatiu té la responsabilitat de transmetre normes i comportaments que contribueixen a desenvolupar i a reforçar el respecte a un mateix, als altres i a l‘entorn. Això implica una convivència fonamentada en els principis d‘igualtat, responsabilitat, respecte, solidaritat, pluralisme i valors democràtics. Aquests principis, juntament a la cultura de l‘esforç personal i l‘esperit crític i actiu són garantia de progrés individual i social, necessaris per a la construcció d‘un espai europeu comú i intercultural.Article 5. Tecnologies de la informació
L‘ús progressiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació ha de ser una eina d'aprenentatge en l‘educació infantil i en l‘educació primària en totes les àrees del currículum. En l‘educació secundària aquestes han de ser usades en el procés d‘aprenentatge per trobar, analitzar, intercanviar i presentar la informació i els coneixements adquirits en totes les assignatures.
Article 6. Ensenyament de llengües estrangeres
L‘ensenyament de les llengües estrangeres s'introdueix obligatòriament a partir del primer cicle de l'educació primària i amb continuïtat al llarg de tota l‘educació bàsica obligatòria. No obstant això, l‘ensenyament de les llengües estrangeres podrà introduir-se de forma primerenca en l‘educació infantil, especialment en el darrer any del nivell, d‘acord amb les normes que dicti la Conselleria d‘Educació i Cultura i el que s‘establirà en el projecte educatiu de centre.
Article 7. Societat, cultura i religió
1. L‘àrea, l‘àmbit o l‘assignatura de societat, cultura i religió comprendrà dues opcions de desenvolupament: una, de caràcter confessional, d'acord amb la confessió per la qual optin els pares o, si escau, els alumnes, entre aquelles respecte a l'ensenyament de les quals l'Estat tingui subscrits acords; una altra, de caràcter no confessional. Ambdues opcions, de les quals l‘alumnat n‘haurà de triar una, seran d'oferta obligatòria pels centres per a la seva impartició a partir de l‘educació primària i amb continuïtat al llarg de l‘educació secundària obligatòria.
2. L'ensenyament confessional de la religió s'ajustarà a allò que s‘estableix en l'acord sobre ensenyament i assumptes culturals subscrit entre la Santa Seu i l'Estat espanyol i, si escau, a allò que es disposa en els altres subscrits o que poguessin subscriure's amb altres confessions religioses.
3. Els ensenyaments comuns de l'opció no confessional són fixats pel Govern de l‘Estat. La determinació del currículum de l'opció confessional serà competència de les corresponents autoritats religioses. Les decisions sobre utilització de llibres de text i materials didàctics i, si escau, la seva supervisió i aprovació corresponen a les autoritats religioses respectives, de conformitat amb el que s‘estableix en els acords subscrits amb l'Estat espanyol.
4. En el moment de la inscripció en el centre, els pares o tutors legals han de comunicar a la direcció del centre l‘opció per la qual es decanten, sense perjudici que la puguin modificar a l‘inici de cada curs.Article 8. Autonomia dels centres
1. Els centres docents han de tenir autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió econòmica per afavorir la millora contínua de l‘educació.
2. La Conselleria d‘Educació i Cultura fomentarà aquesta autonomia i estimularà el treball en equip del professorat.
3. Els centres docents disposaran del personal, dels recursos educatius i dels materials necessaris per tal de garantir un ensenyament de qualitat.L‘exercici de l‘autonomia pedagògica i organitzativa i de gestió econòmica anirà acompanyada del desenvolupament de mecanismes de responsabilitat i, particularment, de procediments d‘avaluació, tant externa com interna, que serveixin d‘estímul i permetin orientar adequadament els processos de millora.
La Conselleria d‘Educació i Cultura promourà acords o compromisos amb els centres per al desenvolupament de projectes i actuacions que suposin una millora contínua tant dels processos educatius com dels seus resultats.
Article 9. Autonomia pedagògica
1. L'autonomia pedagògica dels centres educatius, amb caràcter general, es concretarà mitjançant el projecte educatiu, les programacions didàctiques, el projecte lingüístic, i els plans d'acció tutorial i d'orientació acadèmica i professional.
2. Els centres docents han d‘elaborar el projecte educatiu en el qual s‘indicaran els objectius i les prioritats educatives, així com els procediments d‘actuació. Per a la seva elaboració s‘han de tenir en compte les característiques del centre i del seu entorn, així com les necessitats educatives de l‘alumnat. El caràcter propi dels centres privats i concertats queda inclòs en el projecte educatiu.
3. Els centres docents han de disposar del seu projecte lingüístic, inserit en el projecte educatiu i encaminat a la plena normalització de la llengua catalana. Aquest projecte inclourà la planificació lingüística del centre i la consideració de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua vehicular de l‘ensenyament, d‘acord amb allò que es preveu en la normativa vigent.
4. Els centres docents han de desenvolupar el currículum prescriptiu de les Illes Balears establert pel Govern i l'han d'adequar i concretar en la pràctica pedagògica, mitjançant les programacions didàctiques. Aquestes, per cada cicle i curs, han de contenir l‘adequació i la seqüenciació dels objectius generals de les àrees, assignatures, àmbits i mòduls; la seqüència dels continguts al llarg de cada cicle i curs; les estratègies metodològiques; els plans d‘actuació amb les mesures d‘atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques i de reforç educatiu, i els criteris, les estratègies i els procediments d‘avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge.
5. El projecte educatiu dels centres docents amb especialització curricular haurà d‘incorporar els aspectes específics que defineixin el caràcter singular del centre.
6. Els centres docents faran públic el seu projecte educatiu i facilitaran a l‘alumnat i a les seves famílies tota la informació que pugui afavorir una major participació de la comunitat educativa.
7. Correspon als centres educatius, en el marc de la seva autonomia pedagògica, elegir, si escau, els llibres de text i/o altres materials que hagin d'utilitzar-se en el desenvolupament dels diversos ensenyaments. Els òrgans de coordinació didàctica dels centres públics triaran els llibres de text i altres materials curriculars. L'edició i adopció d‘aquests materials no requeriran la prèvia autorització de la Conselleria d‘Educació i Cultura. Aquesta determinarà la intervenció que, en el procés intern d'adopció dels llibres i altres materials curriculars, correspon a altres òrgans del centre.
8. Els llibres de text i altres materials a què es refereix l'apartat anterior hauran de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals als quals ha d'ajustar-se tota l'activitat educativa.
9. La supervisió dels llibres de text i altres materials curriculars constituirà part del procés ordinari d'inspecció que exerceix la Conselleria d‘Educació i Cultura sobre la totalitat d'elements que integren el procés d'ensenyament i aprenentatge.
10. Els llibres de text i materials curriculars adoptats no podran ser substituïts per uns altres durant un període mínim de quatre anys. Excepcionalment, quan la programació docent ho requereixi, la Conselleria d‘Educació i Cultura podrà autoritzar la modificació del termini anteriorment establert.Article 10. Especialització curricular
Els centres docents, en virtut de la seva autonomia pedagògica i d'organització establertes en els articles 67 i 68 de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l‘educació, i d'acord amb el procediment que estableixi la Conselleria d‘Educació i Cultura, podran incorporar en el projecte educatiu aspectes del currículum que reforcin i ampliïn els àmbits lingüístic, humanístic, científic, tecnològic, artístic, esportiu i de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.
2 L'autorització d'una especialització curricular podrà incorporar, si escau, l'ampliació dels horaris per a desenvolupar els corresponents projectes d'especialització.
3. Els centres docents podran afegir a la seva denominació específica l'especialització per a la qual hagin estat autoritzats. Han d‘incloure en el seu projecte educatiu la informació necessària sobre l'especialització corresponent, amb la finalitat d'orientar l‘alumnat i el seus pares o tutors legals.
4. L'autorització d'una especialització curricular podrà ser revocada, mitjançant els corresponent procediment administratiu amb audiència als interessats, per la Conselleria d‘Educació i Cultura en el cas que el resultat de l'ava-luació corresponent posi de manifest que no es compleixen els objectius prevists.
5. La Conselleria d‘Educació i Cultura donarà un especial suport als cen tres sostinguts amb fons públics que presentin alguna especialització curricular.Article 11. Alumnat amb necessitats educatives específiques
S‘entén com a alumnat amb necessitats educatives específiques: alumnat amb desavantatges socials, econòmiques i culturals, alumnat estranger, alumnat superdotat intel·lectualment i alumnat amb necessitats educatives especials.
Article 12. Alumnat amb situació de desavantatges socials
Amb la finalitat d'assegurar el dret individual a una educació de qualitat, els poders públics desenvoluparan les accions necessàries i aportaran els recursos i els suports precisos que permetin compensar els efectes de situacions de desavantatge social per a l'assoliment dels objectius d'educació i de formació prevists per a cadascun dels del sistema educatiu. Es desenvoluparan actuacions preferents orientades a l'assoliment efectiu de les seves metes i objectius en matèria d'igualtat d'oportunitats i de compensació en educació, evolucionant cap a un model d‘educació inclusiva.
Article 13. Alumnat estranger
1. La Conselleria d‘Educació i Cultura ha de garantir la incorporació al sistema educatiu de l‘alumnat procedent de països estrangers, especialment en edat d'escolarització obligatòria.
2. La seva incorporació al sistema educatiu suposarà l'acceptació de les normes establertes amb caràcter general i de les normes de convivència dels centres educatius en els quals s'integrin. S‘adoptaran les mesures oportunes perquè els pares o tutors legals de l‘alumnat estranger rebin l'orientació necessària sobre els drets, deures i oportunitats que comporta la incorporació al sistema educatiu d‘aquesta comunitat autònoma.
3. Per a l‘alumnat que desconegui la llengua i cultura catalanes i/o castellana, o que presenti greus mancances en coneixements bàsics, la Conselleriad‘Educació i Cultura desenvoluparà programes específics d'aprenentatge amb la finalitat de facilitar la seva integració en el nivell corresponent. Aquests programes es podran impartir en aules específiques establertes en centres que imparteixin ensenyaments en règim ordinari. El desenvolupament d'aquests programes serà simultani a l'escolarització dels alumnes en els grups ordinaris, depenent del nivell i evolució del seu aprenentatge.
4. L‘alumnat estranger tendrà els mateixos drets i els mateixos deures que l‘alumnat espanyol.Article 14. Alumnat superdotat intel·lectualment
L‘alumnat superdotat intel·lectualment serà objecte d'una atenció específica d‘acord amb el procediment que estableixi la Conselleria d‘Educació i Cultura. Amb la finalitat de donar una resposta educativa més adequada a aquests alumnes, s‘adoptaran les mesures necessàries per a identificar i avaluar de forma primerenca les seves necessitats. Es facilitarà l'escolarització d'aquest alumnat en centres que, per les seves condicions, puguin prestar-los una atenció adequada a les seves característiques. Igualment s‘adoptaran les mesures oportunes perquè els pares o tutors legals d'aquest alumnat rebin l'adequada orientació individualitzada, així com la informació necessària que els ajudi en l'educació dels seus fills.
Article 15. Alumnat amb necessitats educatives especials
1. L‘alumnat amb necessitats educatives especials que requereixi, en un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, i en concret pel que fa a l‘avaluació, certs recolzaments i atencions educatives a causa de patir discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o per manifestar greus trastorns de la personalitat o de conducta, ha de tenir una atenció especialitzada, d‘acord amb els principis de no-discriminació i normalització educativa, i amb la finalitat d‘a-conseguir la seva inclusió.
2. La Conselleria d‘Educació i Cultura aportarà als centres el personal especialitzat i els recursos necessaris per a què l‘alumnat amb necessitats educatives especials, temporals o permanents, pugui assolir els objectius establerts amb caràcter general per a tot l‘alumnat.
3. L‘escolarització en unitats o centres específics d‘educació especial només s‘ha de fer si les necessitats de l‘alumnat no poden ser ateses en les aules ordinàries i/o quan el corresponent pla d‘actuació s‘allunyi significativament dels currículums ordinaris. L‘escolarització, en els centres específics d‘educació especial només es podrà dur a terme fins als vint-i-un anys.
4. Amb la finalitat de facilitar la integració social i laboral de l‘alumnat que no pugui aconseguir els objectius prevists en l'ensenyament bàsic, la Conselleria d‘Educació i Cultura promourà ofertes formatives adaptades a les necessitats específiques de l‘alumnat.
5. L‘escolarització de l‘alumnat amb necessitats educatives especials inclourà, també, l‘orientació inidvidualitzada als pares estimulant la cooperació entre l‘escola i la família.Article 16. Calendari horari escolar
1. La Conselleria d‘Educació i Cultura establirà el calendari i la dedicació i distribució horària de les àrees, assignatures, àmbits i mòduls de cada nivell d‘ensenyament obligatori.
2. A l‘educació bàsica obligatòria el calendari escolar tendrà un mínim de 175 dies lectius.
3. Els centres docents organitzaran l‘horari escolar d‘acord amb el que estableix el punt anterior. L‘aplicació d‘aquest horaris requerirà l‘aprovació prèvia de la Conselleria d‘educació i Cultura.Article 17. Coordinació entre nivells educatius
La Conselleria d‘Educació i Cultura ha de promoure les mesures necessàries per garantir la coordinació adequada entre els centres d‘educació infantil, d‘educació primària i d‘educació secundària i per tal d‘assegurar la coherència i la continuïtat harmònica de l‘educació.
Article 18. Avaluació
1. El professorat avaluarà l‘alumnat tenint en compte els objectius específics i els coneixements adquirits a cada una de les àrees, assignatures, àmbits imòduls, segons els criteris d‘avaluació establerts en el currículum per a cada cicle i curs, concretats en les programacions didàctiques. El professorat avaluarà tant l‘aprenentatge de l‘alumnat com els processos d‘ensenyament i la seva pròpia pràctica docent.
2. La Conselleria d‘Educació i Cultura regula les característiques del procés d‘avaluació i els documents corresponents que s‘han de formalitzar en l‘educació infantil i en l‘educació bàsica obligatòria.
3. Els centres escolars han d‘adoptar mesures de comunicació i d'interacció periòdiques amb les famílies, perquè estiguin informades i orientades sobre els processos d‘ensenyament-aprenentatge i d‘avaluació de l‘alumnat.
4. L‘alumnat té dret a cursar l‘ensenyament bàsic obligatori en els centres ordinaris fins als 18 anys, sempre que l‘equip docent consideri que, d‘acord ambles seva actitud i interès, pugui obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
5. Excepcionalment, es podrà autoritzar la permanència en l'educació secundària obligatòria fins als 19 anys als alumnes escolaritzats en aules d'educació especial en centres ordinaris, sempre que segons el parer de l'equip docent puguin aconseguir el títol de graduat en educació secundària obligatòria.CAPÁTOL II L‘EDUCACIÓ INFANTIL
Article 19. Principis
1. L‘educació infantil s‘organitza en un cicle de tres anys acadèmics.
2. L‘educació infantil és voluntària i gratuïta. No obstant això, la Conselleria d‘Educació i Cultura ha de garantir l‘existència d‘un nombre de places suficient a fi d‘assegurar, a la població que la sol·lici ti, l‘escolarització en aquest nivell.
3. Els alumnes podran incorporar-se al primer curs d‘educació infantil en l‘any natural en què compleixen els tres anys i podran romandre escolaritzats fins el sis anys.
4. La Conselleria d‘Educació i Cultura promourà l‘escolarització de l‘alumnat amb necessitats educatives especials en aquest nivell educatiu.
5. Per a alumnat procedent de països estrangers que desconegui la llengua i cultura catalanes i/o castellanes es realitzaran programes específics d‘aprenentatge amb la finalitat de facilitar la seva integració en el curs corresponent, d‘acord amb el que estableixi la normativa vigent.
6. Els centres d‘educació infantil han de cooperar amb les famílies com a primeres responsables fonamentals de l‘educació dels seus fills, a fi d‘assegurar el desenvolupament integral i harmònic dels infants. En tot cas han d‘adoptar les mesures oportunes perquè els pares o tutors legals d‘aquest alumnat rebin l‘adequat assessorament individualitzat, així com la informació necessària que els ajudi en l‘educació dels seus fills.Article 20. Finalitat
La finalitat de l‘educació infantil és el desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels infants.
Article 21. Àrees
1. Els continguts educatius s'organitzaran en àrees corresponents a àmbits propis de l'experiència i del desenvolupament infantil, i es transmetran a través d'activitats globalitzades que tinguin interès i significat per a l‘infant.
2. Els continguts educatius de l'educació infantil s'organitzaran d'acord amb les següents àrees:
a. El coneixement i control del seu propi cos i l'autonomia personal.
b. La convivència amb els altres i el descobriment de l'entorn.
c. El desenvolupament del llenguatge i de les habilitats comunicatives.
d. La representació numèrica.
e. L'expressió artística i la creativitat.3. La metodologia es basarà en les experiències, les activitats i el joc, i s'aplicarà en un ambient d'afecte i de confiança.
4. La Conselleria d‘Educació i Cultura promourà la incorporació d'una llengua estrangera, especialment en el darrer any del nivell, i fomentarà experiències d'iniciació primerenca en les tecnologies de la informació i de les comunicacions.
5. Per assegurar el pas adequat entre el nivell d‘educació infantil i el d‘educació primària, serà necessari aplicar criteris d‘actuació conjunta mitjançant la pràctica sistemàtica de la coordinació.Article 22. Avaluació
1. En l'educació infantil, l'avaluació serà global, contínua i formativa. L'observació directa i sistemàtica constituirà el procediment principal del procés d'avaluació.
2. Els mestres que imparteixin educació infantil avaluaran el procés d'ensenyament, la seva pròpia pràctica educativa i el desenvolupament de capacitats per part de l‘alumnat d'acord amb els objectius i els coneixements adquirits en aquest nivell.Article 23. Reforç educatiu
La Conselleria d‘Educació i Cultura promourà que els centres educatius duguin a terme mesures de suport i d‘atenció educativa dirigides a l‘alumnat amb necessitats educatives específiques.
Article 24. Religió
En virtut d‘allò que s‘estableix en l'acord sobre ensenyament i assumptes culturals subscrit entre la Santa Seu i l'Estat espanyol i, si escau, amb el que disposa en els altres subscrits o que poguessin subscriure's, amb altres confessions religioses, el currículum de l'educació infantil inclourà ensenyaments de religió per als alumnes les famílies dels quals ho sol·licitin.
CAPÍTOL III: L‘EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Article 25. Principis
1. L'educació primària s'organitza en tres cicles de dos anys acadèmics cadascun.
2. L'educació primària té caràcter obligatori i gratuït, comprendrà sis anys acadèmics que es cursaran, ordinàriament, entre els sis i els dotze anys d'edat.
3. L‘alumnat s‘incorporarà, ordinàriament, al primer curs en l‘any natural en què compleixi sis anys.
4. Els centres d‘educació primària han de cooperar amb les famílies com a primeres responsables fonamentals de l‘educació dels seus fills.
5. Per a alumnat procedent de països estrangers que desconegui la llengua i cultura catalanes i/o castellanes es realitzaran programes específics d‘aprenentatge amb la finalitat de facilitar la seva integració en el curs corresponent, d‘acord amb el que estableixi la normativa vigent.Article 26. Finalitats
Les finalitats de l‘educació primària són:
a) Facilitar a l‘alumnat els aprenentatges de l‘expressió i comprensió oral, la lectura, l‘escriptura, el càlcul.
b) L'adquisició de les nocions bàsiques de la cultura i l'hàbit de convivència, així com els d'estudi i treball.
c) Fomentar la consciència de pertànyer a la comunitat de les Illes Balears, i la valoració de les actituds solidàries i no discriminatòries, perquè l‘alumnat pugui assumir els seus deures i exercir els seus drets com a ciutadans responsables.
Aquestes finalitats tenen com a objectiu garantir una formació integral que contribueixi al desenvolupament de la personalitat de l‘alumnat i preparar-lo per a cursar amb aprofitament l‘educació secundària obligatòria.
Article 27. Àrees
1. L‘organització de les àrees de coneixement obligatòries de l‘educació primària es fa entorn dels àmbits d‘aprenentatge següents:
a) Ciències, geografia i història
b) Educació artística
c) Educació física
d) Llengua catalana i literatura
e) Llengua castellana i literatura
f) Llengua estrangera
g) Matemàtiques
h) Societat, cultura i religió
2. La comprensió lectora i la capacitat d'expressar-se correctament seran desenvolupades en totes les àrees. La Conselleria d‘Educació i Cultura ha depromoure les mesures necessàries perquè en les distintes àrees es desenvolupin activitats que estimulin l'interès i l'hàbit de la lectura i de l'expressió oral.
3. Les àrees que tenguin caràcter instrumental per a l‘adquisició d‘altres coneixements tendran especial consideració.
4. En aquest nivell educatiu es prestarà especial atenció a la realització de diagnòstics precoços, a l'atenció individualitzada dels alumnes i a l'establiment de mecanismes de reforç per evitar el fracàs escolar en aquestes primeres edats.
5. En el primer cicle l‘alumnat iniciarà l‘aprenentatge d‘una primera llengua estrangera i s'incorporarà la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació al llarg de tot el nivell.
6. Per garantir la continuïtat del procés de formació de l‘alumnat s‘establiran els pertinents mecanismes de coordinació amb els centres d‘educació secundària.Article 28. Avaluació
1. L'avaluació de l'aprenentatge de l‘alumnat serà contínua i tindrà en compte el progrés de l'alumne en el conjunt de les distintes àrees.
2. Els mestres avaluaran l‘alumnat tenint en compte els objectius específics i els coneixements adquirits en cadascuna de les àrees, segons els criteris d'avaluació que s'estableixin en el currículum.
3. L‘alumnat que hagi aconseguit els objectius corresponents al cicle, establerts en el currículum, accedirà al cicle o nivell educatiu següent.
4. Quan un alumne no hagi assolit als objectius, podrà romandre un curs més en el mateix cicle a proposta de l‘equip docent. Aquesta mesura podrà adoptar-se una sola vegada al llarg de l'educació primària i exigirà la prèvia audiència dels pares de l'alumne.
5. L‘avaluació és responsabilitat de l‘equip docent i el tutor ha de coordinar i registrar les actuacions, informacions i decisions de l‘equip de mestres que intervenen en el grup d‘alumnes, relatives al procés d‘avaluació.Article 29. Reforç educatiu
1. Cada mestre ha d‘adoptar les mesures de reforç educatiu adequades pera l‘alumnat que tengui dificultats en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
2. L‘alumnat que accedeixi al cicle següent amb avaluació negativa en alguna de les àrees ha de rebre el suport necessari per a la seva recuperació.
3. La Conselleria d‘Educació i Cultura ha de promoure que els centres educatius duguin a terme mesures de suport i d‘atenció educativa dirigida als alumnes amb necessitats educatives específiques.
CAPÍTOL IV:
L‘EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAArticle 30. Principis
1. L‘educació secundària obligatòria, amb caràcter ordinari, inclou quatre cursos acadèmics, des dels dotze als setze anys d‘edat.
2. L‘educació secundària obligatòria s‘inicia quan ha acabat l‘educació primària.
3. Per a alumnat procedent de països estrangers, amb edat d‘escolarització obligatòria, que desconegui la llengua i cultura catalanes i/o castellanes es realitzaran programes específics d‘aprenentatge amb la finalitat de facilitar la seva integració en el curs corresponent, d‘acord amb el que estableixi la normativa vigent.
4. Els centres d‘educació secundària han de cooperar amb les famílies com a primeres responsables fonamentals de l‘educació dels seus fills, a fi d‘assegurar el seu desenvolupament integral i harmònic.Article 31. Finalitats
Les finalitats de l‘educació secundària obligatòria són:
a) Transmetre a l‘alumnat els elements bàsics de la cultura, especialmenten el seu aspecte científic, tecnològic i humanístic. b) Afiançar hàbits d‘estudi i de treball que afavoreixin l‘aprenentatge autònom i el desenvolupament de les seves capacitats. c) Desenvolupar, en totes les assignatures de l‘etapa, la comprensió lectora i la capacitat d‘expressar-se correctament en públic. d) Formar-los perquè assumeixin els seus deures i exerceixin els seus drets com ciutadans responsables. e) Preparar-los per a la seva incorporació a estudis posteriors i per a la seva inserció laboral amb les garanties pertinents. f) Fomentar i defensar la consciència de pertànyer a la comunitat de les Illes Balears. g) Conèixer, respectar i estimar el nostre patrimoni amb l‘assumpció dels valors derivats de la realitat d‘una llengua i d‘una cultura pròpies.
Article 32. Assignatures i ordenació
1. El currículum de l‘educació secundària obligatòria s‘organitza en assignatures comunes per a tot l‘alumnat, específiques de cada itinerari i optatives.
2. En l‘educació secundària obligatòria s‘impartiran les següents assignatures comunes i específiques:
a) Biologia i geologia
b) Ciències de la naturalesa
c) Cultura clàssica
d) Educació física
e) Educació plàstica
f) Êtica
g) Física i química
h) Geografia i història
i) Llatí
j) Llengua castellana i literatura
k) Llengua catalana i literatura
l) Llengües estrangeres
m) Matemàtiques
n) Música
o) Tecnologia
p) Societat, cultura i religió3. En el primer curs s'impartiran les següents assignatures comunes: ciències de la naturalesa, educació física, educació plàstica, geografia i història, llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera, matemàtiques, tecnologia, i societat, cultura i religió.
4. En el segon curs s'impartiran les següents assignatures comunes: ciències de la naturalesa, educació física, geografia i història, llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera, matemàtiques, música, tecnologia, i societat, cultura i religió.
5. En el primer i en el segon curs l‘alumnat ha de cursar una assignatura optativa.Article 33. Itineraris
1. En els cursos tercer i quart, els ensenyaments s‘organitzen en assignatures comunes i en assignatures específiques, que constitueixen itineraris formatius, d‘idèntic valor acadèmic. L‘elecció d'itinerari realitzada a tercer no condicionarà l‘elecció de quart.
2. En el tercer curs, hi haurà dos itineraris: itinerari tecnològic i itinerari cientificohumanístic. En el tercer curs, les assignatures comunes seran les següents: biologia i geologia, cultura clàssica, educació física, geografia i història, llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera, i societat, cultura i religió.Seran assignatures específiques de cada itinerari les següents:
Itinerari tecnològic
Matemàtiques ATecnologia
Educació plàsticaItinerari cientificohumanístic
Matemàtiques B
Física i química
Música3. El quart curs, anomenat Curs per a l‘orientació acadèmica i professional postobligatòria, tindrà caràcter preparatori dels estudis postobligatoris i de la incorporació a la vida laboral. En aquest curs les assignatures comunes seran les següents: educació física, ètica, geografia i història, llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera, i societat, cultura i religió.
Seran assignatures específiques de cada itinerari les següents:
Itinerari tecnològic
Matemàtiques A
Tecnologia
Tercera assignaturaItinerari científic
Matemàtiques B
Física i química B
Tercera assignaturaItinerari humanístic
Matemàtiques B/A
Llatí
Tercera assignatura4. La tercera assignatura vindrà determinada per la Conselleria d‘Educació i Cultura d‘entre les següents: educació plàstica; música; biologia i geologia; física i química A; tecnologia, sempre que en un itinerari no es cursin dues versions diferents de la mateixa assignatura.
5. Les assignatures de matemàtiques i física i química, en el quart curs, s‘organitzen en dues opcions de contingut diferent (A/B).
6. Els centres sostinguts amb fons públics han d‘oferir tots els itineraris establerts.
7. En el tercer i en el quart curs l‘alumnat ha de cursar una assignatura optativa.
8. La Conselleria d‘Educació i Cultura regularà l‘oferta d‘assignatures optatives que ha de cursar l‘alumnat. Una segona llengua estrangera durant tota l‘etapa és matèria optativa d‘oferta obligada per part dels centres.Article 34. Programes d‘iniciació professional
1. Els programes d‘iniciació professional tenen com a finalitat fomenta ren l‘alumnat les capacitats necessàries que els permetin continuar els estudis o la inserció laboral.
2. Els programes d'iniciació professional tindran una durada de dos cursos acadèmics amb la següent estructura: a) formació bàsica, integrada pels àmbits de coneixement: social i lingüístic; científic i matemàtic; llengua estrangera, d‘educació física i, societat, cultura i religió. b) formació professional específica, integrada per mòduls professionals associats a una qualificació del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals i que inclou un període de formació encentres de treball en el segon curs.
3. Els programes d‘iniciació professional estan destinats a l‘alumnat de 16 anys que desitgi incorporar-s‘hi i que, a judici de l‘equip d‘avaluació pugui obtenir per aquesta via el corresponent títol. També s‘hi podrà incorporar aquell alumnat de 15 anys que, després de l‘adient orientació educativa i professional, no desitgi cursar cap dels itineraris oferts i aquell alumnat per al qual sigui d‘aplicació l‘article 37.3 d‘aquest Decret.
4. Correspon a la Conselleria d‘Educació i Cultura aprovar els programes d‘iniciació professional, així com establir els centres en què s‘impartiran.Article 35. Avaluació
1. L‘avaluació del procés d‘aprenentatge de l‘alumnat de l‘educació secundària obligatòria és contínua i diferenciada segons les distintes assignatures, mòduls i àmbits del currículum. El professorat avaluarà tant els aprenentatges de l‘alumnat com els processos d‘ensenyament i la pròpia pràctica docent en relació amb l‘assoliment dels objectius educatius del currículum.
2. El professor avaluarà l‘alumnat tenint en compte els objectius específics i els coneixements adquirits en cada una de les assignatures, àmbits imòduls segons els criteris d‘avaluació establerts en el currículum per a cada curs i concretats en les programacions didàctiques.
3. Les qualificacions de les assignatures, àmbits i mòduls han de se decidides pel professorat respectiu. La resta de decisions seran adoptades per consens de l‘equip docent i si no fos possible per majoria simple.
4. L‘avaluació s‘ha de fer de forma col·legiada per l‘equip docent que intervé en l‘aprenentatge de l‘alumnat, coordinat pel professor tutor i amb l‘assessorament del departament d‘orientació. La presa de decisió ha d‘estar d‘acord amb els criteris establerts en el projecte educatiu de centre i tenint en compte la maduresa i les possibilitats de recuperació i de progrés de cada alumne en els cursos posteriors.Article 36. Mesures de suport i reforç educatiu
1. A primer i a segon d‘educació secundària obligatòria i, si és possible, a tercer i quart d‘educació secundària obligatòria i als cursos dels programes d‘iniciació professional s‘establiran mesures de reforç i suport dirigides a l‘alum-nat que presenti dificultats generalitzades d‘aprenentatge en els aspectes bàsics i instrumentals dels currículum. Aquestes mesures han de permetre assolir els coneixements bàsics de la cultura i consolidar els objectius de l‘etapa, els hàbits d‘estudi i treball, i obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
2. L‘aplicació individual de les mesures ha de ser revisada periòdicament, i en qualsevol cas, en finalitzar el curs acadèmic.
3. La Conselleria d‘Educació i Cultura dotarà als centres educatius amb els suports necessaris per a què l‘alumnat amb necessitats educatives específiques puguin assolir els objectius establerts amb caràcter general.Article 37. Promoció
1. En finalitzar cadascun dels cursos de l'etapa i com a conseqüència del procés d'avaluació, l'equip docent, integrat per la totalitat del professorat de cada grup d'alumnes i coordinat pel professor tutor d'aquest grup, decidirà, d'acord amb el que s‘estableix en els apartats següents, sobre la promoció de cada alumne al curs següent tenint en compte la seva maduresa i possibilitats de recuperació i de progrés en els cursos posteriors.
2. L‘alumnat podrà realitzar una prova extraordinària de les assignatures, àmbits i mòduls que no hagi superat, d‘acord amb la regulació que estableixi la Conselleria d‘Educació i Cultura. Una vegada realitzada aquesta prova, quan el nombre d‘assignatures, àmbits i mòduls, en el seu cas, no superades sigui superior a dues, l‘alumne ha de romandre un altre any en el mateix curs, i ha de repetir el curs en la seva totalitat.
3. Cada curs podrà repetir-se una única vegada. Si, després de la repetició, l‘alumne no compleix els requisits per passar al curs següent, l‘equip d‘avaluació, assessorat pel departament d‘orientació, i prèvia consulta als pares, decidirà segons procedeixi i en funció de les necessitats de l‘alumnat la promoció de cadascú al curs següent:a) A segon curs amb mesures de reforç si l‘alumne està cursant primer.
b) En un itinerari de tercer o en un programa d‘iniciació professional, sempre que en aquest darrer cas l‘alumne hagi complits els 15 anys, si l‘alumne està cursant segon.
c) En un itinerari de quart o a un programa d‘iniciació professional, si l‘alumne està cursant tercer.
4. L‘alumnat que promocioni amb assignatures, àmbits i mòduls pendents ha de rebre ensenyaments de recuperació que facilitin la seva superació.
Article 38. Orientació educativa
1. La tutoria i l'orientació educativa, acadèmica i professional tindrà especial consideració en aquesta etapa educativa.
2. En finalitzar el segon curs, el tutor amb la informació recaptada de l'equip docent i amb l'assessorament del departament d'orientació, emetrà un informe d'orientació escolar per a cada alumne, que tendrà caràcter, confidencial, amb la finalitat d'orientar les famílies i els alumnes en el moment d‘elegir els itineraris, els programes d‘iniciació professional o el seu futur acadèmic i professional.
3. Així mateix, en finalitzar el quart curs o un programa d'iniciació professional, el tutor amb la informació recaptada de l'equip docent i amb l'assessorament del departament d'orientació emetrà un informe, que tindrà caràcter confidencial, per orientar a cada alumne sobre el seu futur acadèmic i professional.Article 39. Titulació
1. Tots els itineraris formatius, així com els programes d‘iniciació professional, conduiran al títol de graduat en educació secundària obligatòria. Aquest títol serà únic i s‘hi farà constar la nota mitjana de l‘etapa.
2. Per a l‘obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria serà necessari haver superat totes les assignatures cursades en els quatre anys de l‘etapa, així com els àmbits i mòduls del programa d‘iniciació professional, en el seu cas.
3. Excepcionalment, l‘equip d‘avaluació, tenint en compte la maduresa acadèmica de l‘alumnat en relació amb els objectius de l‘etapa i les seves possibilitats de progrés, podrà proposar per a l‘obtenció del títol a qualsevol alumne que en finalitzar el quart curs tingui una o dues assignatures no aprovades, sempre que les dues assignatures no siguin simultàniament les instrumentals bàsiques de llengua castellana i literatura, llengua catalana i literatura i matemàtiques.
4. En el cas de programes d‘iniciació professional, es podrà proposar per a obtenir el títol qualsevol alumne que en finalitzar el segon curs tingui, com a màxim, un àmbit i un mòdul no superats.
5. El títol de graduat en educació secundària obligatòria permetrà accedir al batxillerat, a la formació professional de grau mitjà i al món laboral.
6. L‘alumnat que no obtingui el títol de graduat en educació secundària obligatòria rebrà un certificat d‘escolaritat on constaran els anys cursats.Disposició addicional única
L‘aplicació del que es disposa en aquest Decret resta condicionada al Reial decret 1318/2004, de 28 de maig, que modifica el Reial decret 827/2003, de 27 de juny, que estableix el calendari d‘aplicació de la nova ordenació del sis-tema educatiu, establerta per la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l‘educació.
Disposició derogatòria
Queda derogat progressivament segons el calendari d‘implantació de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l'educació, el Decret 125/2000 pel qual s‘estableix l‘ordenació general dels ensenyaments de l‘educació infantil, l‘educació primària, i l‘educació secundària obligatòria a les Illes Balears; així les normes d‘igual o inferior rang que contravenguin aquest Decret.
Disposició final
Aquest Decret entra en vigor l‘endemà d‘haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Palma, 18 de juny de 2004
EL PRESIDENT
Jaume Matas i Palou
El conseller d‘Educació i Cultura
Francisco J. Fiol Amengual