Decret 36/1998, de 4 de febrer (DOGC 2580, del 17), de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, modificat pel Decret 99/2001, de 3 d'abril (DOGC 3369, de 17 d'abril)

La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix un marc per al foment de l'ús del català en
sectors fins ara orfes de regulació legal específica, com són el món socioeconòmic, els mitjans de
comunicació privats i determinades indústries culturals. També ordena al Govern de la Generalitat
l'adopció d'un seguit de mesures de foment de la llengua catalana en diferents àmbits.
L'impuls i el seguiment de l'aplicació de la nova Llei exigeix del Govern i de l'Administració de la
Generalitat un esforç de coordinació en l'aplicació de la política lingüística, de manera que es garanteixi
una direcció única compatible amb l'aplicació sectorialitzada a través dels departaments competents en
cada matèria, els quals han de procurar sempre la concertació amb els sectors socials implicats.
El Decret 396/1983, de 8 de setembre, de creació de la Comissió per a la Normalització Lingüística, i el
Decret 397/1983, també de 8 de setembre, d'assignació a la Direcció General de Política Lingüística de
les funcions relatives al seguiment i la impulsió de l'aplicació de la Llei 7/1983, i, més tard, el Decret
41/1986, de 13 de febrer, de creació d'òrgans auxiliars de la Comissió per a la Normalització Lingüística i
de la Direcció General de Política Lingüística, van dissenyar un model d'administració de la política
lingüística amb una direcció unificada en la Direcció General de Política Lingüística i una gestió
descentralitzada en els diversos departaments.
Aquest model segueix essent vàlid, però els canvis en l'estructura de l'Administració de la Generalitat,
l'experiència dels darrers anys i l'aprovació de la nova Llei de política lingüística fan necessari actualitzar
aquelles disposicions per a garantir una aplicació coordinada i sectorialitzada de la política lingüística del
Govern de la Generalitat que impliqui profundament tota la seva Administració.
Vistes les competències que els decrets 155/1995, de 16 de maig, i 173/1991, de 30 de juliol, assignen
respectivament a la Secretaria del Govern i de Relacions amb el Parlament i a la Direcció General de
Política Lingüística; a proposta dels consellers de la Presidència i de Cultura i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1
La Comissió Tècnica de Política Lingüística
1.1 La Comissió Tècnica de Política Lingüística és l'òrgan col·legiat encarregat de garantir l'aplicació
homogènia per part de tots els departaments de la Generalitat de la normativa lingüística i dels
acords que adopti el Govern en aquesta matèria. La Comissió pot fer propostes al Govern en relació
amb les mesures en matèria de política lingüística que consideri oportunes.
1.2 La Comissió Tècnica de Política Lingüística és presidida pel conseller de la Presidència, n'és
vicepresident el conseller de Cultura i en són vocals els secretaris generals de tots els departaments
i el director general de Política Lingüística. Actua de secretari el president del Consell Tècnic.
1.3 La Comissió Tècnica de Política Lingüística es reuneix quan la convoca el seu president i, com a
mínim, cada dos mesos.

Article 2
Funcions de la Direcció General de Política Lingüística
Correspon al Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística:
a) Donar el suport tècnic necessari a tots els departaments de la Generalitat en matèria de política
lingüística.
b) Elaborar els instruments de planificació lingüística general que preveu l'article 39 de la Llei de política
lingüística, de manera concertada amb els agents socials i amb la màxima simplificació possible.
c) Preparar l'informe al Parlament que preveu l'article 39.3 de la Llei de política lingüística.
d) Fer el seguiment de l'aplicació de la política lingüística que determina el Govern per part de
l'Administració i dels agents socials implicats.
e) Vetllar per l'ús correcte de la llengua catalana, en especial de la terminologia i dels llenguatges
d'especialitat, per part de tots els departaments de la Generalitat, d'acord amb la normativa de
l'Institut d'Estudis Catalans.
f) Dirigir i coordinar la Xarxa Tècnica de Política Lingüística i prestar-li el suport tècnic i organitzatiu
necessari.

Article 3
La Xarxa Tècnica de Política Lingüística
3.1 La Xarxa Tècnica de Política Lingüística, adscrita a la Direcció General de Política Lingüística, té per
funcions:
a) Informar la Direcció General de Política Lingüística sobre l'actuació dels diferents departaments en
matèria de política lingüística.
b) Vetllar pel compliment de la legislació sobre usos lingüístics a l'Administració i de la normativa sobre
coneixement del català per part del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.
c) Vetllar per l'ús correcte i uniforme de la terminologia, en col·laboració amb el Termcat, i prestar
l'assessorament lingüístic necessari.
d) Proposar als òrgans competents del respectiu departament o entitat o, si s'escau, a la Direcció
General de Política Lingüística, les actuacions encaminades a fomentar l'ús del català en els àmbits
corresponents.
3.2 La Xarxa Tècnica és formada per personal destinat als diferents departaments, entitats autònomes i
d'altres ens dependents de la Generalitat, en el nombre necessari per al compliment de les seves
funcions.

Article 4
La terminologia i el llenguatge d'especialitat
La Direcció General de Política Lingüística ha de garantir l'aplicació de la normativa de l'Institut d'Estudis
Catalans i l'ús de la terminologia que elabora el Termcat en tots els departaments de la Generalitat.
(Els apartats 2 i 3 d'aquest article han estat derogats pel Decret 99/2001)

Disposició derogatòria

Es deroguen el Decret 396/1983, de 8 de setembre (modificat pel Decret 207/1989, d'1 d'agost), de
creació de la Comissió per a la Normalització Lingüística; el Decret 397/1983, de 8 de setembre, pel qual
s'assignen a la Direcció General de Política Lingüística funcions relatives al seguiment i la impulsió de la
Llei 7/1983, i el Decret 41/1986, de 13 de febrer (modificat per Decret 29/1990, de 23 de gener), de
creació d'òrgans auxiliars de la Comissió per a la Normalització Lingüística i de la Direcció General de
Política Lingüística. No obstant això, mentre no es dicti l'Ordre prevista a l'article 4.3, la Comissió
Assessora de Llenguatge Administratiu mantindrà la composició establerta a l'article 2 del Decret
41/1986, modificat pel Decret 29/1990.

Disposició final

Es faculta els consellers competents per raó de la matèria per a executar i desplegar el que estableix
aquest Decret.