Decret 148/2000, d'11 d'abril, (DOGC 3124, de 19 d'abril) del Consell Social de la Llengua Catalana.

El Decret 28/1991, de 18 de febrer, de creació del Consell Social de la Llengua Catalana, va constituir
l’esmentat Consell com a òrgan d’assessorament, consulta i implicació social en la política lingüística de
la Generalitat, per tal d’afavorir la contribució dels seus membres i dels sectors de la societat a què
pertanyen a l’impuls de l’ús social de la llengua catalana.
L’experiència de nou anys de funcionament del Consell i altres circumstàncies aconsellen modificar el
Decret per tal d’adequar-ne les funcions al marc normatiu que estableix la Llei 1/1998, de 7 de gener, de
política lingüística, de fer-ne més àgil el funcionament i potenciar-ne la tasca.
El present Decret atribueix al Consell Social de la Llengua Catalana la funció d’avaluar cada any els
objectius i els resultats de la política lingüística del Govern i, en especial, l’informe anual que preveu
l’article 39.3 de la Llei de política lingüística, així com funcions d’assessorament; simplifica la composició
del Consell i la fa més estable, alhora que garanteix la necessària pluralitat i competència tècnica de les
persones vocals; crea la Comissió Permanent com a òrgan encarregat de prestar un assessorament
continuat al Govern i de fornir informació al Ple, i regula les ponències sectorials i les especials, com a
òrgans auxiliars del Ple i la Permanent, tot plegat amb l’objectiu d’incentivar la participació i estimular la
implicació de la societat en el procés de recuperació de la llengua catalana.
Per tot això, un cop escoltat el Consell Social, a proposta de la persona titular del Departament de
Cultura i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1
La finalitat del Consell
1.1 El Consell Social de la Llengua Catalana és l’òrgan d’assessorament, consulta i participació social en
la política lingüística desenvolupada o impulsada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
1.2 El Consell Social de la Llengua Catalana és adscrit al Departament de Cultura.

Article 2
Les funcions
Són funcions del Consell:
a) Avaluar els objectius i els resultats de la política lingüística del Govern de la Generalitat i, en
especial, l’informe anual que preveu l’article 39.3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política
lingüística. Amb aquesta finalitat, el Consell elabora anualment un dictamen sobre les actuacions
realitzades o impulsades l’any anterior pel Govern de la Generalitat.
b) Estudiar i analitzar, a instància del Govern, les qüestions relacionades amb el foment i la promoció
de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat.
c) Dictaminar sobre els projectes d’instruments de planificació lingüística general que hagin de ser
aprovats pel Govern.
d) Proposar al Govern l’elaboració d’estudis i dictàmens, i l’adopció de mesures adequades als
objectius generals de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
e) Qualsevol altra que les lleis o els reglaments li atribueixen.

Article 3
La composició
El Consell té la composició següent:
a) La presidència, que és exercida pel President de la Generalitat de Catalunya.
b) Una vicepresidència primera, que és exercida per la persona titular de la Conselleria de Cultura.
c) Dues vicepresidències, que són exercides per la persona titular de la presidència de l’Institut
d’Estudis Catalans i per la persona titular de la Direcció General de Política Lingüística.
d) Una secretaria, sense vot, nomenada per la persona titular de la Conselleria d’entre el funcionariat
del Departament de Cultura.
e) Vint vocalies, que són proposades per les institucions i els organismes que s’esmenten a
continuació:
Una a proposta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Quatre a proposta del Consell de Treball, de les quals dues són membres de les organitzacions
empresarials i les altres dues són membres de les organitzacions sindicals.
Una a proposta del Consell Escolar de Catalunya.
Una a proposta del Consell Interuniversitari de Catalunya.
Una a proposta de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Una a proposta de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica.
Una a proposta de l’Associació de Municipis de Catalunya.
Una a proposta de la Federació Catalana de Municipis.
Una a proposta del Grup Català de Sociolingüística.
Una a proposta del Consell Nacional de Dones de Catalunya.
Una a proposta del Consell Nacional de la Joventut.
Una a proposta de les Emissores Municipals de Catalunya.
Una a proposta de la Institució de les Lletres Catalanes.
Dues a proposta de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Dues a proposta de l’Ens Públic de Radiotelevisió Espanyola.
f) Entre vint i vint-i-vuit vocalies proposades per la persona titular de la Conselleria de Cultura d’entre
persones que s’hagin distingit en l’estudi de la llengua catalana o el foment del català en qualsevol
activitat de la societat.

Article 4
Les persones vocals
4.1 Les persones vocals del Consell són nomenades per decret per un termini de quatre anys. La meitat
de les persones vocals que assenyala l’article 3.f) es renova cada dos anys; les que assenyala l’article
3.e) es renoven cada quatre. Tothom qui exerceixi aquestes vocalies pot ser confirmat de manera
consecutiva.
4.2 El cessament com a vocals del Consell, que també es fa mitjançant un decret, està determinat per les
causes següents:
a) Per renúncia personal.
b) Si es tracta de les persones vocals indicades a l’article 3.e), per un acord de la institució que les va
proposar, que haurà de contenir una nova proposta.
4.3 Si es produeix una vacant, la nova persona que ocupi la vocalia vacant ha de ser nomenada per al
temps que restava de mandat de qui ha causat la vacant. S’aplica la mateixa norma en el cas que es
completi el nombre de persones vocals que estableix l’article 3.f).
4.4 La condició de vocal del Consell és indelegable.
4.5 Les persones que ocupin una vocalia s’obliguen a assistir normalment a les reunions a les quals són
convocades, fer les tasques que els són encomanades i guardar secret de les reunions i activitats del
Consell.
4.6 Les persones membres del Consell i les persones que formen part de les ponències o que
assisteixen a reunions dels òrgans col·legiats, perceben drets d’assistència en les condicions establertes
per als membres de comissions assessores del Departament de Cultura.

Article 5
Els òrgans del Consell
Els òrgans col·legiats del Consell són:
a) El Ple.
b) La Comissió Permanent.
c) Les ponències sectorials i les ponències especials.

Article 6
El Ple
6.1 Componen el Ple les persones que tenen la titularitat de la presidència, la vicepresidència, les
vocalies i la secretaria.
6.2 Són funcions del Ple:
a) Aprovar els informes sobre els projectes d’instruments de planificació lingüística general que hagin de
ser aprovats pel Govern.
b) Aprovar el dictamen avaluatiu de les actuacions de política lingüística realitzades cada any pel
Govern.
c) Aprovar els treballs a què es refereix l’article 8.3.
d) Conèixer les propostes o recomanacions de la Comissió Permanent.
e) Elaborar i aprovar les normes de règim intern del Consell.
g) Constituir les ponències sectorials i les especials que es considerin necessàries.
h) Aprovar la memòria anual de l’activitat del Consell.
6.3 El Ple es reuneix almenys una vegada l’any i sempre que ho determini la presidència o ho sol·liciti
una tercera part de la vocalia. L’ordre del dia el fixa la vicepresidència primera amb el vistiplau de la
presidència, i la convocatòria és expedida per la secretaria del Consell.

Article 7
La Comissió Permanent
7.1 Componen la Comissió Permanent el director o la directora general de Política Lingüística, que la
presideix, deu persones vocals designades pel Ple d’entre les persones que en són membres per un
termini de quatre anys i el secretari o la secretària. Cinc de les deu persones vocals pertanyen al grup de
vint vocals que indica l’article 3.e).
7.2 Són funcions de la Comissió Permanent:
a) Elaborar el dictamen avaluatiu de les actuacions de política lingüística realitzades cada any pel
Govern per tal de sotmetre’l a l’aprovació del Ple.
b) Assessorar la persona titular de la Direcció General de Política Lingüística en les qüestions que
aquesta consideri convenients.
c) Conèixer i valorar els estudis referents a l’evolució del coneixement i de l’ús del català en els
diversos sectors que realitzi o obtingui la Direcció General de Política Lingüística.
d) Proposar al Ple la creació de ponències sectorials i especials.
e) Fer el seguiment de l’estat d’acompliment dels acords del Ple i proposar al director o la directora
general de Política Lingüística les mesures adequades per facilitar-lo.
f) Elaborar la memòria anual de l’activitat del Consell per presentar-la al Ple.
g) Les altres de caràcter ordinari no reservades al Ple.
7.3 La Comissió Permanent es reuneix almenys un cop cada tres mesos i sempre que ho determini la
seva presidència o ho sol·liciti més de la meitat de les persones que en són vocals.
7.4 La Comissió Permanent elegeix entre les seves vocalies una persona o més com a ponents per
exposar i defensar davant del Ple la proposta de dictamen avaluatiu, de creació de ponències sectorials
o especials, de la memòria del Consell i qualsevol altre document que li presenti.
7.5 La pèrdua de la condició de membre del Ple comporta la pèrdua de la de membre de la Comissió
Permanent.

Article 8
Les ponències sectorials i les ponències especials
8.1 Les ponències sectorials i les especials són instruments de treball del Consell que es creen per acord
del Ple, el qual en determina l’objecte, el funcionament i la composició.
8.2 Componen les ponències sectorials i les especials un mínim de tres persones vocals designades pel
Ple. Quan les componen més de tres persones, en poden formar part persones que no siguin membres
del Consell que s’hagin distingit en el camp científic o professional amb el qual estigui relacionat l’objecte
del treball de la ponència. Aquestes persones són nomenades pel Ple i el seu nombre no pot ser superior
al nombre de vocals del Consell que componguin la ponència.
8.3 És funció genèrica de les ponències sectorials i les especials la d’auxiliar el Ple o la Comissió
Permanent en el compliment de les seves funcions i la realització d’estudis, dictàmens o plans d’actuació
específics en relació amb la situació i el foment de l’ús i la presència del català en tot un sector d’activitat
o en relació amb un territori, actuació o situació concrets.

Article 9
Participació externa
9.1 Si així ho disposa la presidència, a petició d’alguna persona membre del Consell, poden prendre part
en les sessions del Ple i de la Comissió Permanent i en les ponències, amb veu i sense vot, les persones
responsables o tècniques del Departament de Cultura o d’altres departaments de la Generalitat, per
informar de qüestions o afers concrets relacionats amb la política lingüística.
9.2 Així mateix, la presidència pot sol·licitar la presència i la col·laboració d’altres administracions,
institucions, organitzacions, personalitats o persones tècniques per obtenir informació de qüestions
específiques.

Article 10
La secretaria
10.1 La persona que tingui a càrrec seu la secretaria pot ser substituïda, quan sigui necessari, per qui
designi la vicepresidència primera. Sota la responsabilitat del secretari o secretària, es pot designar per a
cada ponència un secretari o secretària d’actes.
10.2 Són funcions de la persona titular de la secretaria del Consell:
a) Organitzar les reunions del Ple, la Comissió Permanent i les ponències, i preparar la documentació
que s’hi lliura.
b) Coordinar les persones que són membres i col·laboradores del Consell entre elles i entre les
institucions i els organismes pertinents.
c) Coordinar tècnicament els treballs del Consell amb els òrgans administratius de la Generalitat en
matèria de política lingüística.
d) Redactar les actes de les reunions.
e) Dur un registre d’entrada i sortida de documents.

Article 11
Els mitjans humans i materials
La Direcció General de Política Lingüística, per mitjà de la seva pròpia estructura, garanteix els mitjans
humans i materials necessaris per al funcionament del Consell i procura la difusió a la societat dels seus
dictàmens i treballs, fins i tot a les comunitats catalanes de l’exterior, d’acord amb la Llei 18/1996, de 27
de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes a l’exterior.

Article 12
Normativa supletòria
En tot el que no preveu aquest Decret en relació amb el funcionament intern del Consell, cal aplicar la
normativa general aplicable als òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat.
Disposició addicional
Per a l’elaboració de plans d’actuació, el Consell ha de tenir en compte els plans d’organismes anàlegs
dels territoris de llengua catalana i ha d’actuar en col·laboració amb aquests organismes.
Disposició transitòria
En el termini de sis mesos comptats des de l’entrada en vigor d’aquest Decret es procedirà a la
renovació completa de les persones vocals del Consell que no en són membres nats. La renovació de la
meitat de la vocalia que assenyala l’article 3.f) es durà a terme per primera vegada, per sorteig, un cop
transcorreguts dos anys des de la renovació que preveu aquesta disposició.

Disposició derogatòria

Es deroga el Decret 28/1991, de 18 de febrer, de creació del Consell Social de la Llengua Catalana,
modificat pel Decret 206/1991, d’1 d’octubre, pel qual s’amplien els vocals del Consell Social de la
Llengua Catalana, i el Reglament del Consell Social de la Llengua Catalana, publicat per Resolució del
conseller de Cultura de 29 de setembre de 1995.