Acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua adoptat en la reunió plenària del 25 de març del 2002, pel qual s'aprova el referent normatiu oficial del valencià.

La Llei 7/1998 de la Generalitat Valenciana, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, prescriu en l'article 3 que esta institució «té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià», i en l'article 7 a), reconeix com a competència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, «determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes».

D'acord amb estes atribucions, l'Acadèmia ha començat a elaborar una Gramàtica valenciana i un Diccionari valencià que, una vegada acabats i aprovats pel Ple de la institució, seran els principals referents normatius oficials de l'idioma.

Estes obres s'inspiraran en dos criteris bàsics:

1. El respecte als principis consagrats en el Dictamen del Consell Valencià de Cultura del 13 de juliol de 1998 i en la Llei mencionada, segons la qual l'actuació de l'Acadèmia partirà de les aportacions dels gramàtics i lexicògrafs valencians, la tradició literària valenciana, la realitat lingüística genuïna i la normativització consolidada a partir de les denominades Normes de Castelló, que és un patrimoni lingüístic a preservar i enriquir.

2. La voluntad d'integració de les diverses sensibilitats lingüístiques existents en la Comunitat Valenciana i el compromís de tindre en compte les seues aportacions respectives.

Segons estos criteris, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, sense perjuí d'altres acords que puga adoptar progressivament, a fi de prioritzar i recuperar solucions lingüístiques genuïnes, reconeix com a oficials:

a) Les grafies genuïnes de nombroses paraules usades pels escriptors clàssics i pels lexicògrafs valencians més prestigiosos, com ara, el manteniment de la a en paraules com arrancar, avançar, llançar, traure...; el manteniment de la e en paraules com redó, bàlsem, cànter...; les formes sense la r adventícia (orde, murta, cartó...).

b) Les característiques morfològiques i sintàctiques valencianes genuïnes, com ara el plural en -s de les paraules acabades en -sc, -st i -xt (foscs, trists, texts...); els plurals en -ns tals com hòmens, jóvens; els demostratius simples (este, eixe...); els possessius meua, teua, seua...; els numerals huit, dèsset, huitanta...; les formes verbals incoatives en -isc/-ix (patisc, patixes, patix...); els imperfets de subjuntiu en -ara, -era, -ira (cantara, vinguera, patira...); els infinitius tindre, vindre, valdre... i els participis verbals en -it (establit, omplit, complit...); la distinció de per i per a davant d'infinitiu; la distinció entre al + infinitiu i en + infinitiu; la concordança pel participi passat (l'he duta; les he vistes...), etc.

c) El ric repertori lèxic i fraseològic valencià (defendre, faena, trellat, calfar, torcar, servici, castic, espenta, verdader, rogle, roín, oroneta, juí, despús-demà, al sendemà, bona cosa, a soles, a tothora...), procurant incorporar les aportacions específiques de les nostres comarques (bonegar, encanar-se, ans, rua, bellugar-se, brull, moixó...).

Mentres es realitzen els treballs indicats, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua acorda aprovar com a referent normatiu oficial del valencià, a tots els efectes, el conjunt de criteris ortogràfics, gramaticals i lèxics usats en els texts i documents oficials de la Conselleria de la Generalitat Valenciana responsable de l'aplicació i desplegament de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià des de l'aprovació d'esta Llei (1983) fins a la data d'adopció d'este acord.

València, 25 de març del 2002