{"id":964,"date":"2010-10-27T22:24:22","date_gmt":"2010-10-27T20:24:22","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=964"},"modified":"2010-10-27T22:31:07","modified_gmt":"2010-10-27T20:31:07","slug":"adeu-joan","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/adeu-joan\/","title":{"rendered":"Ad\u00e9u, Joan"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/2.bp.blogspot.com\/_0w701PdTPpQ\/S0zJe5zoxAI\/AAAAAAAAF9k\/C9lqs0W1pOc\/s400\/Joan-\" alt=\"\" width=\"160\" height=\"240\" \/>Quan vaig arribar a Barcelona per a estudiar-hi Filologia Catalana, em vaig trobar amb un professor \u2014ara veig que immensament jove\u2014 que ens havia d&#8217;impartir l&#8217;assignatura Sintaxi catalana i que just acabava de publicar un llibre endimoniat que es titulava <em>Estudis de sintaxi catalana<\/em>, crec que el seu primer llibre. D&#8217;en\u00e7\u00e0 de les primeres classes vaig quedar sorpr\u00e8s per algunes coses: la passi\u00f3 que dedicava a la llengua i a la seva feina, el rigor en la seva manera de fer les coses i l&#8217;esfor\u00e7 que posava perqu\u00e8 all\u00f2 que deia fos sempre ben\u00a0ent\u00e8s. El rigor que posava en la seva feina era el rigor que inculcava als alumnes i que els exigia en els treballs de curs que li hav\u00edem de presentar. I encara una altra cosa: la defensa ferma que feia de la normativa, una cosa, almenys en aquells temps, quasi sagrada per a ell. Aix\u00ed era Joan Sol\u00e0.<\/p>\n<p>Joan Sol\u00e0 va ser sempre, a m\u00e9s, una persona afable i amical. Del tractament que vaig rebre d&#8217;ell nom\u00e9s en puc estar agra\u00eft. Poc temps despr\u00e9s de comen\u00e7ar aquell curs de sintaxi va guanyar unes oposicions, crec que de professor agregat.\u00a0Record que a\u00a0l&#8217;acte de presa de possessi\u00f3, en qu\u00e8 hi havia una bona representaci\u00f3 dels professors de la Universitat, ell mateix va convidar-hi tres alumnes, amb els quals mantenia una bona comunicaci\u00f3: Laure\u00e0 Solsona, del seu mateix poble i tristament desaparegut, el castellonenc Llu\u00eds Gimeno, ara catedr\u00e0tic de la Universitat Jaume I, i qui aix\u00f2 escriu. \u00c9rem un trio que\u00a0sempre an\u00e0vem junts i sempre parl\u00e0vem de tot el que es pot parlar de la llengua. Molt abans de la invenci\u00f3 de Bolonya, aquell trio, i alguns altres d&#8217;aquells estudiants de la incipient Filologia Catalana, f\u00e8iem una quantitat ingent d&#8217;hores de &#8220;treball no presencial&#8221;. Normalment al bar, que \u00e9s all\u00e0 on el treball en grup surt millor. I Sol\u00e0 ens donava \u00e0nim, consells\u00a0i suport.<\/p>\n<p>Guard en paper o dins l&#8217;ordinador una muntanya\u00a0d&#8217;articles de Joan Sol\u00e0. Per\u00f2 en guard un amb una devoci\u00f3 i agra\u00efment especials. Quan vaig presentar la meva tesi doctoral, Sol\u00e0 li va dedicar un article a la premsa titulat &#8220;Les Illes, un vaixell d&#8217;esperan\u00e7a&#8221;. \u00c9s una d&#8217;aquelles coses que mai no s&#8217;obliden. Si alguna cosa hi havia d&#8217;encertat en aquella tesi \u00e9s pel que havia apr\u00e8s de mestres com Joan Sol\u00e0.<\/p>\n<p>Molts d&#8217;anys despr\u00e9s, vaig tenir l&#8217;honor de treballar sota la seva direcci\u00f3 en la Gram\u00e0tica del catal\u00e0 contemporani, i vaig retrobar aquell Sol\u00e0 rigor\u00f3s que dirigia un equip amb una capacitat extraordin\u00e0ria de vetllar per tots els detalls i de donar instruccions amb precisi\u00f3 mil\u00b7lim\u00e8trica.<\/p>\n<p>Avui em v\u00e9nen molts de records. Les seves estades a Mallorca els estius, amb la seva dona i les seves filles, quan tots dos particip\u00e0vem en els cursos d&#8217;estiu de la Porci\u00fancula, i algunes excursions o sortides a les platges verges del nord de l&#8217;illa. Ell sempre afable, sempre de bon humor. No vam perdre mai el contacte, encara que darrerament nom\u00e9s fos amb algun correu electr\u00f2nic amb qualque comentari sobre les nostres coses de llengua.<\/p>\n<p>Els qui l&#8217;hem conegut i tractat sabem que Sol\u00e0 \u00e9s feina incansable, rigor m\u00e0xim i passi\u00f3 per la llengua. I en la darrera etapa de la seva vida Sol\u00e0 \u00e9s, a m\u00e9s,\u00a0el patriota que oblida el birret llorejat i crida la seva gent a lluitar per la llibertat del pa\u00eds, sense la qual no hi haur\u00e0 llengua. Que la llengua pervisqui \u00e9s el que importa i no \u2014deia\u2014 si s&#8217;accepta o no s&#8217;accepta una construcci\u00f3 sint\u00e0ctica. Les petites discrep\u00e0ncies sobre la llengua que volem construir tamb\u00e9 s\u00f3n cosa molt secund\u00e0ria. El que importa \u00e9s el que compartim, que \u00e9s quasi tot, la disposici\u00f3 a fer el que sigui per a tenir una llengua normal.<\/p>\n<p>Glossar la figura de Joan Sol\u00e0 \u00e9s tasca \u00e0rdua, per la grandesa d&#8217;aquesta figura. Jo aqu\u00ed nom\u00e9s he volgut compartir unes notes amb records i visions personals, com a modest i sincer homenatge. Descansi en pau el mestre i l&#8217;amic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan vaig arribar a Barcelona per a estudiar-hi Filologia Catalana, em vaig trobar amb un professor \u2014ara veig que immensament jove\u2014 que ens havia d&#8217;impartir l&#8217;assignatura Sintaxi catalana i que just acabava de publicar un llibre endimoniat que es titulava Estudis de sintaxi catalana, crec que el seu primer llibre. D&#8217;en\u00e7\u00e0 de les primeres classes [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-964","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/964","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=964"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/964\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":965,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/964\/revisions\/965"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=964"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=964"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=964"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}