{"id":884,"date":"2010-07-28T23:51:53","date_gmt":"2010-07-28T21:51:53","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=884"},"modified":"2010-08-02T20:16:57","modified_gmt":"2010-08-02T18:16:57","slug":"tradicio-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/tradicio-catalana\/","title":{"rendered":"Tradici\u00f3 catalana?"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/taurino_y_espanol.jpg\" alt=\"\" width=\"200\" height=\"294\" \/>El m\u00f2bil de la prohibici\u00f3 dels toros a Catalunya \u00e9s exclusivament una q\u00fcesti\u00f3 de principis, de sentiments, de civilitzaci\u00f3 i de respecte a l&#8217;animal. Els toros s&#8217;haurien d&#8217;abolir a tot el m\u00f3n i cadasc\u00fa ha de batallar en el seu rac\u00f3. Per\u00f2 no es pot negar que l&#8217;afer t\u00e9 un innegable component nacional. Primer perqu\u00e8 aquest component el creen la majoria dels defensors de l&#8217;espectacle, nacionalistes espanyols que volen fer dels toros un element d&#8217;identitat nacional espanyola i mantenir-lo, en conseq\u00fc\u00e8ncia,\u00a0ben implantat com a tal als Pa\u00efsos Catalans. Per aix\u00f2 els cou la prohibici\u00f3 a Catalunya, on les marques d&#8217;espanyolitat s\u00f3n febles, i no els cou el mateix fet a les Can\u00e0ries. En segon lloc, l&#8217;afer t\u00e9 un component nacional perqu\u00e8 amb la prohibici\u00f3 dels toros a Catalunya es visibilitza un constrast de sensibilitats entre una Catalunya avan\u00e7ada i una Espanya aferrada a tradicions que no\u00a0poden tenir\u00a0cabuda en una societat\u00a0del segle XXI\u00a0(sense menystenir el fet que a Espanya hi ha molt\u00edssims lluitadors per l&#8217;abolici\u00f3). El contrast \u00e9s un fet i nosaltres no en tenim la culpa.<\/p>\n<p>A la banda\u00a0torera es diu i repeteix que els toros s\u00f3n una antiga tradici\u00f3 catalana. Aquest discurs est\u00e0 carregat de trampa, perqu\u00e8 confon un m\u00f3n complex com \u00e9s el dels espectacles amb bous amb una manifestaci\u00f3 concreta d&#8217;aquest m\u00f3n, que s\u00f3n les <em>corridas<\/em> de toros espanyoles, amb la seva imponent corrua de viol\u00e8ncia, tortura, patiment i mort. D&#8217;espectacles amb bous (i amb altres animals) n&#8217;hi ha hagut a molt\u00edssimes cultures, m\u00e9s violents o menys, amb major o menor maltractament de l&#8217;animal, amb mort o sense, etc., i a mesura que el m\u00f3n s&#8217;ha anat civilitzant ha anat abandonant aquestes distraccions en un ordre que correspon al seu grau de crueltat. Espectacles amb bous s\u00f3n els que tenien lloc entre els romans, els correbous catalans, les bregues de bous amb cans, els bous embolats, etc. Les <em>corridas<\/em> s\u00f3n una d&#8217;aquestes manifestacions, igual que el seu precedent \u2014encara que perfectament separable\u2014,\u3000les curses\u3000medievals amb bous de car\u00e0cter cavalleresc.<\/p>\n<p>A l&#8217;Edat Mitjana es desenvolupa entre la noblesa la pr\u00e0ctica del combat entre el bou i el noble a cavall, armat amb llan\u00e7a, primer com a entrenament per a la guerra i despr\u00e9s de com a deport. Un entreteniment amb els mateixos par\u00e0metres que les justes entre cavallers: l&#8217;honor i l&#8217;exhibici\u00f3 d&#8217;habilitat i valentia davant la dama. Era una activitat nobili\u00e0ria a la qual no tenia acc\u00e9s el poble pla, encara que se celebrava a les places i llocs p\u00fablics amb el poble com a espectador. De vegades es reservava un primer bou per a la multitud, perqu\u00e8 aquesta el tortur\u00e0s i mat\u00e0s a garrotades i ganivetades. I la sang vessada no sempre era nom\u00e9s la del bou. Aquestes eren les curses de bous anteriors al segle XVIII, que poca cosa tenen a veure amb les actuals <em>corridas<\/em>, per\u00f2 en s\u00f3n precedent: en aquelles festes, ajudants dels cavallers, a peu, amb garrots i draps, tenien la missi\u00f3 d&#8217;ocupar-se del bou mentre el senyor canviava de cavall o tenia qualsevol incid\u00e8ncia. Els or\u00edgens remots del <em>toreo<\/em>.<\/p>\n<p>Les <em>corridas<\/em> s\u00f3n espectacles\u3000formats o definits\u3000en el segle XVIII i s\u00f3n de naturalesa absolutament espanyola, i sobretot andalusa. Apareixen despr\u00e9s que el primer Borb\u00f3 prohib\u00eds les antigues curses cavalleresques a cavall, que no agradaven a la sensibilitat francesa de la nova dinastia. Aleshores una s\u00e8rie de persones es posen a <em>lidiar<\/em> el bou a peu, com feien abans els ajudants dels nobles, en principi sense subjecci\u00f3 a regles, i en definir-se aquestes (amb domini del gust andal\u00fas) neix la <em>corrida<\/em> amb tota la seva lit\u00fargia i els seus elements definidors: el torero-artista, els tres ter\u00e7os, la <em>ver\u00f3nica<\/em>, les banderilles, els picadors (fins al 1929, en qu\u00e8 s&#8217;implant\u00e0 el <em>peto<\/em>, milers de cavalls moriren amb els budells a fora), la <em>muleta<\/em>, la mort amb <em>l&#8217;estoque<\/em>, i l&#8217;escenari, \u00e7o \u00e9s, la pla\u00e7a de toros com a element arquitect\u00f2nic amb identitat pr\u00f2pia. La primera \u00e9s a Madrid, el 1754, seguida de la de Sevilla, a final del segle, per\u00f2 s&#8217;escampen en el segle XIX; als Pa\u00efsos Catalans es construeixen les de Barcelona (l&#8217;antiga de la Barceloneta el 1834, les Arenes el 1900 i la Monumental el 1914), la de Val\u00e8ncia (1859), l&#8217;antiga de Palma (1865) i la nova (1929). Apareixen tamb\u00e9 les <em>ganader\u00edas<\/em>, un dels poders f\u00e0ctics en el manteniment de la festa. En el principi, els il\u00b7lustrats espanyols intentaren prohibir els toros, i ho feren diverses vegades, per\u00f2 al final no ho aconseguiren davant el poder dels ramaders, els empresaris i l&#8217;<em>afici\u00f3n<\/em>. I aix\u00ed va apar\u00e8ixer la <em>fiesta nacional<\/em>.<\/p>\n<p>Als Pa\u00efsos Catalans la implantaci\u00f3 de l&#8217;espectacle \u00e9s un fet de colonitzaci\u00f3 com altres, produ\u00eft en els darrers dos-cents anys. \u00c9s part d&#8217;un univers imposat al nostre pa\u00eds amb el mateix fet de pert\u00e0nyer a un \u00e0mbit estatal definit per una ocupaci\u00f3, la del comen\u00e7ament del segle XVIII. Es podr\u00e0 pensar que tamb\u00e9 estan implantats a Portugal o al sud de Fran\u00e7a, que no s\u00f3n part de l&#8217;Estat espanyol, i que a uns Pa\u00efsos Catalans independents tamb\u00e9 s&#8217;hi haurien pogut implantar. No es pot negar absolutament, per\u00f2 tampoc no es pot demostrar. En qualsevol cas, el fet \u00e9s que la festa b\u00e0rbara avui ha comen\u00e7at a desapar\u00e8ixer del nostre pa\u00eds, i aquesta \u00e9s una gran not\u00edcia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El m\u00f2bil de la prohibici\u00f3 dels toros a Catalunya \u00e9s exclusivament una q\u00fcesti\u00f3 de principis, de sentiments, de civilitzaci\u00f3 i de respecte a l&#8217;animal. Els toros s&#8217;haurien d&#8217;abolir a tot el m\u00f3n i cadasc\u00fa ha de batallar en el seu rac\u00f3. Per\u00f2 no es pot negar que l&#8217;afer t\u00e9 un innegable component nacional. Primer perqu\u00e8 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-884","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-varia"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/884","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=884"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/884\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":941,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/884\/revisions\/941"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=884"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}