\u00abEl castell\u00e0 \u00e9s la llengua oficial de l\u2019Estat espanyol, tal com ho estableix la Constituci\u00f3 en l\u2019article tercer. La Carta Magna, aprovada el 1978, reconeix tamb\u00e9 quatre idiomes cooficials, establerts en quatre regions auton\u00f2miques: l\u2019\u00e8uscar, al Pa\u00eds Basc, el gallec, a Gal\u00edcia, el catal\u00e0, a Catalunya, i el valenci\u00e0, a la Comunitat Valenciana.\u00bb<\/p>\n
Aix\u00f2 \u00e9s el que diu l’Espanya incorregible \u2014lasciate tutta speranza<\/em> de corregir-la\u2014 en el web<\/a> de la presid\u00e8ncia espanyola de la Uni\u00f3 Europea. I per si fos poc hi afegeix aquesta p\u00e0gina<\/a> memorable:<\/p>\n \u00abCatal\u00e0 i valenci\u00e0 El web t\u00e9 versions en sis lleng\u00fces, que s’identifiquen amb les paraules Bienvenido<\/em>, Welcome<\/em>, Bienvenue<\/em>, Benvinguts<\/em>, Benvido<\/em> i Ongi etorri<\/em>. La versi\u00f3 corresponent a benvinguts<\/em>, d’on he agafat\u00a0els textos,\u00a0no se sap si \u00e9s la catalana o la valenciana. En qualsevol cas, alg\u00fa no els perdonar\u00e0 que s’hagin “oblidat” d’una de les dues. Una altra cosa \u00e9s que en les versions de les lleng\u00fces “estrangeres” tot \u00e9s en la llengua en q\u00fcesti\u00f3, mentre que en les versions en les lleng\u00fces “auton\u00f2miques” tot \u00e9s en espanyol menys\u00a0les paraules dels men\u00fas i el nom del mes en el calendari. Un costum inveterat dels webs\u00a0“multiling\u00fces” del Govern espanyol.<\/p>\n Sembla que totes les proves estan fetes i\u00a0aquella gent\u00a0no t\u00e9 remei. Amb el PP o amb el PSOE, amb partits catalans “ajudant a la governabilitat” o sense, l’attitud d’Espanya cap al catal\u00e0 sempre \u00e9s la mateixa. Agressi\u00f3\u00a0analfabeta sense escr\u00fapols per l’agressi\u00f3 ni vergonya per l’analfabetisme. La pagineta dels desprop\u00f2sits es diu Espanya de prop<\/em>.\u00a0La nostra conveni\u00e8ncia\u00a0\u00e9s Espanya de lluny. I que facin el que vulguin, que per a nosaltres ser\u00e0 anecd\u00f2tic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abEl castell\u00e0 \u00e9s la llengua oficial de l\u2019Estat espanyol, tal com ho estableix la Constituci\u00f3 en l\u2019article tercer. La Carta Magna, aprovada el 1978, reconeix tamb\u00e9 quatre idiomes cooficials, establerts en quatre regions auton\u00f2miques: l\u2019\u00e8uscar, al Pa\u00eds Basc, el gallec, a Gal\u00edcia, el catal\u00e0, a Catalunya, i el valenci\u00e0, a la Comunitat Valenciana.\u00bb Aix\u00f2 \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-883","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/883","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=883"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/883\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=883"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=883"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=883"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nS\u00f3n les lleng\u00fces pr\u00f2pies de la zona nord-est i el llevant espanyol. El seu origen sorgeix a partir de l\u2019evoluci\u00f3 del llat\u00ed. L\u2019aparici\u00f3 del catal\u00e0 se situa entre els segles X i XI i el valenci\u00e0 assoleix la m\u00e0xima esplendor liter\u00e0ria en el segle XV.
\nAmb dos est\u00e0ndards regulats per l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i per l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua, les dues tenen estatus de llengua oficial. Segons estudis recents, prop de deu milions d\u2019habitants (9.740.965) tenen coneixement del catal\u00e0 i valenci\u00e0.
\nEl catal\u00e0 es parla a Catalunya, les Balears i Andorra, amb algunes variants dialectals segons la situaci\u00f3 geogr\u00e0fica (nord-occidental, central, septentrional o rossellon\u00e8s i balear).
\nEl nombre total de persones que parla catal\u00e0 ascendeix a 3.050.000, segons les \u00faltimes dades de l\u2019Anuari estad\u00edstic de Catalunya publicat per la Generalitat.
\nLa zona de predomini ling\u00fc\u00edstic del valenci\u00e0 est\u00e0 ubicada geogr\u00e0ficament al nord i en la costa de la Comunitat Valenciana, aix\u00ed com l\u2019\u00e0rea muntanyosa de la prov\u00edncia d\u2019Alacant. S\u2019estima que \u00e9s la llengua habitual d\u20191.274.000 habitants i compr\u00e8n aproximadament el 75% del territori d\u2019aquesta regi\u00f3 llevantina.
\nLes dues comunitats tenen institucions i organismes per al foment de les lleng\u00fces catalana i valenciana i desenvolupen una s\u00e8rie de pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques, tant dins com fora de les fronteres de l\u2019Estat espanyol.\u00bb<\/p>\n