![\"\"](\"http:\/\/www.bibiloni.net\/blog\/imatges\/uce2005.jpg\")
Aquest blog ha patit una petita paralitzaci\u00f3 de causes estivals, i ja \u00e9s ben hora de tornar a la normalitat. Ho faig des de Prada de Conflent, envoltat de bellesa natural impressionant i d’hist\u00f2ria catalana. Per a mi la Universitat Catalana d’Estiu representa la transici\u00f3 entre la situaci\u00f3 estival (feta de calor ensopidora, la ganduleria conseg\u00fcent i algunes feines diguem-ne manuals) i la represa de l’activitat “intel\u00b7lectual” i l’inici del nou curs. Com se sol dir per aqu\u00ed, una magn\u00edfica rec\u00e0rrega de piles.\nEnguany fa vint anys del meu primer curs a la UCE. Comencen a ser molts els records acumulats, les amistats rebrotades, les coses apreses de tanta de gent s\u00e0via que ha passat per aqu\u00ed. S’ha fet una necessitat perempt\u00f2ria venir aqu\u00ed a prendre contacte amb una alta concentraci\u00f3 de fe i de convicci\u00f3, i a retrobar els amics de la Catalunya Nord, com el brillant escriptor Joan-Daniel Beszonoff o el patriota Joan-Pere LeBihan, i els amics sud-catalans que no fallen mai a la cita, com l’anim\u00f3s Josep Guia, el perseverant Llu\u00eds Marquet, l’incansable Bernat Joan, i altres.
\nNom\u00e9s un fet entela la joia de venir aqu\u00ed: la profunda tristesa de veure que en aquesta terra catalana ja no queden quasi catalans. Terres catalanes, vilatges catalans, velles esgl\u00e9sies catalanes, pedres treballades per mans catalanes que durant mil anys sentiren els mots de la llengua de Ramon Llull, han esdevingut viles, esgl\u00e9sies i pedres desertes de poble, i una impostura de poble hi ha sobrevingut. I s’han silenciat sembla que per a sempre \u2013dic sembla\u2013 els mots de la llengua de Ramon Llull. Excepte durant deu dies d’agost, que pels carrers i places de Prada tornen a sonar riallers, feli\u00e7os de tornar a l’espai que els han usurpat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"