{"id":61,"date":"2005-06-16T17:44:50","date_gmt":"2005-06-16T15:44:50","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.net\/wordpress\/?p=61"},"modified":"2008-10-11T20:25:35","modified_gmt":"2008-10-11T19:25:35","slug":"parles-locals-i-desgracies-locals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/parles-locals-i-desgracies-locals\/","title":{"rendered":"Parles locals i desgr\u00e0cies locals"},"content":{"rendered":"<p>Antoni Maria Alcover va qualificar una vegada el parlar barcelon\u00ed de <em>dialecte putrefacte<\/em>. I estic segur que en el moment que va llan\u00e7ar l&#8217;exabrupte el parlar de la capital era un dialecte preci\u00f3s. Amb una pros\u00f2dia dotada d&#8217;una personalitat poderosa i una sintaxi \u00edntegra que feien no vacil\u00b7lar el jove Fabra i la seva colla a l&#8217;hora de pensar en un dialecte base per a la llengua liter\u00e0ria. \u00c9s ver que amb els castellanismes introdu\u00efts per l&#8217;ensenyament en espanyol, per\u00f2 aquesta era una tara remeiable. Aquella pros\u00f2dia, i aquella sintaxi, es troben actualment en vies d&#8217;extinci\u00f3 implacable. Ja hem de cercar persones velles si volem tenir el plaer de sentir-ne una mostra. Els joves (i com m\u00e9s joves m\u00e9s) parlen una llengua tot altra, un mestall catal\u00e0-espanyol, de fon\u00e8tica madrilenya i sintaxi del tot pertorbada.<br \/>\nUn amable lector d&#8217;aquest blog posa un comentari (vegeu la nota <a href=\"http:\/\/www.bibiloni.net\/blog\/archives\/00000050.html\" target=\"_blank\"><span style=\"color: #e56701;\">sexes i lleng\u00fces<\/span><\/a>) on manifesta la seva opini\u00f3 que &#8220;tan digne \u00e9s el xava com el catal\u00e0 de les terres de Lleida, Tarragona o el Giron\u00e8s&#8221; (fora del Principat no hi ha vida). Curiosa percepci\u00f3. Perqu\u00e8 \u00e9s la visi\u00f3 del dit xava com si fos una parla regional o local com les altres, i, doncs, digna del mateix respecte que mereixen les parles regionals o locals. Cal dir que el drama \u00e9s tant la realitat com la visi\u00f3 que se&#8217;n t\u00e9. Doncs no, amic meu: el xava (jo en diria m\u00e9s aviat <em>xava-bleda<\/em>; xava per la <em>a<\/em> que suplanta la vocal neutra, i bleda per la el repipi) no \u00e9s una de les diverses varietats geogr\u00e0fiques del catal\u00e0 que existeixen de fa mil anys, o set-cents, sin\u00f3 un h\u00edbrid existent nom\u00e9s de fa dues o tres generacions i pura conseq\u00fc\u00e8ncia de la interfer\u00e8ncia de l&#8217;espanyol. Igual que altres parles urbanes fruit de l&#8217;espanyolitzaci\u00f3, com la dels joves de Palma, que, com que no \u00e9s xava (la vocal neutra est\u00e0 inc\u00f2lume), en diem <em>bleda<\/em> (pel seu tret m\u00e9s estrident, la el desvelaritzada o bleda).<br \/>\nQuin adjectiu usaria ara moss\u00e8n Alcover per a manifestar la seva valoraci\u00f3 de l&#8217;actual xava-bleda del cap i casal?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Antoni Maria Alcover va qualificar una vegada el parlar barcelon\u00ed de dialecte putrefacte. I estic segur que en el moment que va llan\u00e7ar l&#8217;exabrupte el parlar de la capital era un dialecte preci\u00f3s. Amb una pros\u00f2dia dotada d&#8217;una personalitat poderosa i una sintaxi \u00edntegra que feien no vacil\u00b7lar el jove Fabra i la seva colla [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-61","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":584,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61\/revisions\/584"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}