{"id":57,"date":"2005-05-23T19:44:16","date_gmt":"2005-05-23T17:44:16","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.net\/wordpress\/?p=57"},"modified":"2008-10-11T20:31:34","modified_gmt":"2008-10-11T19:31:34","slug":"vicente-ferrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/vicente-ferrer\/","title":{"rendered":"Vicente Ferrer"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/www.bibiloni.net\/blog\/imatges\/vicenteferrer.jpg\" border=\"0\" alt=\"\" hspace=\"12\" vspace=\"10\" width=\"141\" height=\"150\" align=\"left\" \/><br \/>\nVicente Ferrer \u00e9s un ex-jesu\u00efta catal\u00e0 que durant els darrers trenta anys ha dut a terme una labor exemplar a la regi\u00f3 d&#8217;Anantapur, a l&#8217;\u00cdndia. El m\u00e8rit no li&#8217;l discutir\u00e0 ning\u00fa, i si s&#8217;ha de votar la concessi\u00f3 de qualsevol premi o distinci\u00f3, que compti amb el meu vot. Per\u00f2 el dret que t\u00e9 al reconeixement d&#8217;aquest m\u00e8rit no em lleva a mi el dret de censurar un dels dem\u00e8rits que pot tenir un catal\u00e0, com \u00e9s la deslleialtat amb el seu i meu pa\u00eds, conscient o inconscient, sobretot quan aquest catal\u00e0 \u00e9s una persona de projecci\u00f3 p\u00fablica. Vicente Ferrer ni tan sols veu la necessitat de posar-se el seu nom en catal\u00e0, cosa que ja \u00e9s prou indicativa. I en espanyol figura en el t\u00edtol de la seva fundaci\u00f3, la <strong>Fundaci\u00f3n Vicente Ferrer<\/strong>, tota la informaci\u00f3 de la qual \u00e9s a la seva <a href=\"http:\/\/www.fundacionvicenteferrer.org\/\" target=\"_blank\"><span style=\"color: #e56701;\">p\u00e0gina web<\/span><\/a>, que t\u00e9 versi\u00f3 en espanyol i en angl\u00e8s, per\u00f2 no en catal\u00e0. I Vicente Ferrer es veu que segueix els passos dels franciscans mallorquins que implantaven l&#8217;espanyol a Am\u00e8rica, perqu\u00e8 tinc ent\u00e8s que s&#8217;aplica a fer alguna mena d&#8217;ensenyament d&#8217;aquesta llengua en aquella regi\u00f3 perqu\u00e8 els milers de catalans que hi tenim infants apadrinats ens puguem comunicar amb els nostres beneficiats (car, com \u00e9s l\u00f2gic, seria absurd de comunicar-nos-hi en angl\u00e8s, una llengua que, com tothom sap, a l&#8217;\u00cdndia no pinta una mona). Per fer els deu reials justs, la setmana passada Vicente Ferrer va venir a Palma a fer una gran confer\u00e8ncia, convidat per una fundaci\u00f3 feta per empreses de negocis tur\u00edstics i una caixa d&#8217;estalvis. Amb la sala de gom a gom, amb les principals autoritats davant de tot, Vicente Ferrer va fer una llarga confer\u00e8ncia&#8230; tota en espanyol. En alguns moments, i aquest en va ser un, et sembles transportat a \u00e8poques del passat, posem al franquisme troglodita o a les etapes de profund provincianisme de m\u00e9s enrere. Vicente Ferrer deu ser una d&#8217;aquestes persones que pensen que amb els problemes que hi ha al m\u00f3n \u00e9s ben est\u00fapid que els que vivim com a reis ens preocupem per lleng\u00fces, autonomies o independ\u00e8ncies. Aquest esquema el solem trobar en tota classe de progres, esquerranosos i altres avan\u00e7ats; per\u00f2 ja \u00e9s m\u00e9s ins\u00f2lit en un d&#8217;aquells que varen aprendre al seminari all\u00f2 que &#8220;no sols de pa viu l&#8217;home&#8221;. En tot cas, en els seminaris del sentit com\u00fa ensenyen que les causes nobles, com el saber, no ocupen lloc, i, per tant, per a impulsar-ne una no cal desallotjar-ne cap altra; sobretot quan la que no s&#8217;hauria de desallotjar no exigeix molt m\u00e9s que una cosa tan senzilla com viure i actuar amb una certa coher\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vicente Ferrer \u00e9s un ex-jesu\u00efta catal\u00e0 que durant els darrers trenta anys ha dut a terme una labor exemplar a la regi\u00f3 d&#8217;Anantapur, a l&#8217;\u00cdndia. El m\u00e8rit no li&#8217;l discutir\u00e0 ning\u00fa, i si s&#8217;ha de votar la concessi\u00f3 de qualsevol premi o distinci\u00f3, que compti amb el meu vot. Per\u00f2 el dret que t\u00e9 al [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-57","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":588,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57\/revisions\/588"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}