{"id":4241,"date":"2026-10-15T18:27:20","date_gmt":"2026-10-15T16:27:20","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=4241"},"modified":"2026-10-15T19:39:09","modified_gmt":"2026-10-15T17:39:09","slug":"sobre-lexpressio-de-pinte-en-ample","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sobre-lexpressio-de-pinte-en-ample\/","title":{"rendered":"Sobre l’expressi\u00f3 \u00abde pinte en ample\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

Una expressi\u00f3 que circula molt entre mallorquins \u00e9s obert de pinte en ample<\/em>, en refer\u00e8ncia a portes i finestres. El diccionari Alcover-Moll du les entrades pint <\/em>i pinte<\/em>, la primera com a forma secund\u00e0ria que remet a pint<\/em>e. Aquest t\u00e9 un munt d’accepcions: 1. Pinta (de pentinar). 2. Instrument prove\u00eft de pues per a turmentar. 3. Instrument per a aclarir i netejar la llana. 4. Part del teler de m\u00e0, la llargada del la qual determina que la roba sigui de pinte ample o de pinte estret. 5. Instrument de fusta amb moltes pues per a replegar el boll i la palla despr\u00e9s de batre. 6. Certs barrots de la s\u00ednia i del mol\u00ed de vent. 7. Una part d’un barril. 8. Pe\u00e7a de fusta o d’obra que \u00e9s com una prolongaci\u00f3 horitzontal de la part inferior de la campana de la xemeneia i que serveix d’escudeller (Mall.). A continuaci\u00f3 reporta l’expressi\u00f3 obrir de pinte en ample<\/em>, amb un exemple de Verdaguer (l’Atl\u00e0ntida), un de la revista mallorquina L’Ignor\u00e0ncia<\/em> i un de Joan Castell\u00f3 Guasch (Rondaies eivissenques<\/em>); les dues darreres amb la forma de pint en ample<\/em>. Creiem que l’expressi\u00f3 \u00e9s mallorquina o balear, tot i que ens en faria dubtar la citaci\u00f3 de Verdaguer. Coromines sospita que el poeta de Folgueroles la va agafar del seu gran amic Mari\u00e0 Aguil\u00f3. En el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana hi ha 24 casos de de pinte en ample<\/em>, tots d’autors balears contemporanis. Cap cas de de pint en ample<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta expressi\u00f3 t\u00e9, a m\u00e9s, altres variants. Al web Paremiologia catalana comparada digital<\/em> (https:\/\/pccd.dites.cat\/<\/a>), a m\u00e9s de de pinte en ample<\/em> i de pint en ample<\/em>, hi apareix de pinta en ampla<\/em> (emprat a la Marina Alta per influ\u00e8ncia mallorquina), de pit en ample<\/em> (del Diccionari de locucions<\/em> de Joana Raspall i Joan Mart\u00ed i del Diccionari tem\u00e0tic de modismes<\/em> de Susana Rodr\u00edguez-Vida) i fins i tot en pintinabre<\/em> (Tresor del valenci\u00e0 meridional. Diccionari ideol\u00f2gic<\/em>, d’Ovidi Carbonell, Josep Tormo i Jordi Colomina). No hi ha dubte que totes aquestes variants s\u00f3n deformaci\u00f3 d’una \u00fanica expressi\u00f3. Quina?<\/p>\n\n\n\n

Cap de les vuit accepcions del mot pinte <\/em>indicades a l’Alcover-Moll sembla tenir cap relaci\u00f3 amb l’obertura de portes o finestres. Molt menys pinta <\/em>i pit<\/em>. Per aix\u00f2 haurem de comen\u00e7ar a sospitar que ni pinte <\/em>ni pint <\/em>tenen gaire l\u00f2gica en aquesta expressi\u00f3. Coromines (DECat, VI, 546) t\u00e9 la seva explicaci\u00f3: el mot seria pinte <\/em>(del llat\u00ed pect\u012dne<\/em>) per\u00f2 en la forma antiga pinten<\/em>, que encara no havia perdut la n<\/em>, com passa a man dreta<\/em> o vin blanc<\/em>. L’expressi\u00f3 seria de pinten ample<\/em>, \u00e7o \u00e9s de pinte ample<\/em>, en qu\u00e8 pinten<\/em> seria una mida de teixits (accepci\u00f3 4 de l’Alcover-Moll). De robes de pinten ample<\/em> es passaria a finestres de pinten ample<\/em>, i \u2014continua Coromines \u2014 hi degueren ajudar les xemeneies de pinten ample<\/em> (accepci\u00f3 8 de l’Alcover-Moll), \u00abcar tamb\u00e9 a la Mallorca hivernal fa de bon estar a la vora d’una llar abrandada\u00bb. En tot cas, el pas d’aplicar l’expressi\u00f3 a la roba a aplicar-la a les finestres sembla for\u00e7at. Diguem de passada que la forma pint<\/em> no \u00e9s inexistent, com diu Coromines: de la fusta que suporta la campana de la llar de foc sempre n’he sentit dir pint<\/em> als meus pr\u00f2xims. Aix\u00f2 justifica l’expressi\u00f3 de pint en ample<\/em>, que abans hem vist.<\/p>\n\n\n\n

Unes expressions paral\u00b7leles, recollides al Pa\u00eds Valenci\u00e0, com viure a les pintes amples<\/em>, fer-se (alg\u00fa) el seu pinte ample<\/em>, fer les coses a son pinte ample<\/em>, podrien anar en la l\u00ednia de la teoria de Coromines, car es poden interpretar en relaci\u00f3 amb la roba i els telers. <\/p>\n\n\n\n

Una dada em porta a obrir una nova hip\u00f2tesi. En el meu parlar familiar i del meu entorn no vaig sentir mai de pint(e) en ample<\/em>, sin\u00f3 de bit en ample<\/em>, amb una estranya forma bit<\/em>, inexistent a cap diccionari. I aix\u00f2 em fa pensar en el mot ampit<\/em>, que ja t\u00e9 una relaci\u00f3 directa amb les finestres (\u00abBarana o paret baixa on s’estalona el pit per guaitar\u00bb, diu l’Alcover-Moll). Segons aquesta hip\u00f2tesi, la frase seria originalment d’ampit en ample<\/em>, transformada per desgast en de bit en ample<\/em> i de pint(e) en ample<\/em>. Pot estranyar l’\u00fas de la preposici\u00f3 en<\/em>, per\u00f2 l’estranyesa desapareix quan sabem que tamb\u00e9 existeix l’expressi\u00f3 obrir de porta en ample<\/em> (DCVB, s.v. porta), ben paral\u00b7lela a d’ampit en ample<\/em>. Tant pot ser, doncs, que de pint(e) en ample<\/em> sigui deformaci\u00f3 de d’ampit en ample<\/em>, com el meu familiar de bit en ample<\/em> sigui deformaci\u00f3 de de pint(e) en ample<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Si fos plausible la primera hip\u00f2tesi, caldria escriure d’ampit en ample<\/em>. Si creiem m\u00e9s en la hip\u00f2tesi de Coromines, caldria escriure de pinten ample<\/em>. Si qualc\u00fa en sap m\u00e9s, que ho digui.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una expressi\u00f3 que circula molt entre mallorquins \u00e9s obert de pinte en ample, en refer\u00e8ncia a portes i finestres. El diccionari Alcover-Moll du les entrades pint i pinte, la primera com a forma secund\u00e0ria que remet a pinte. Aquest t\u00e9 un munt d’accepcions: 1. Pinta (de pentinar). 2. Instrument prove\u00eft de pues per a turmentar. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-4241","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4241","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4241"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4241\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4246,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4241\/revisions\/4246"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4241"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4241"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4241"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}