{"id":421,"date":"2008-06-28T08:33:36","date_gmt":"2008-06-28T07:33:36","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=421"},"modified":"2008-06-28T22:34:44","modified_gmt":"2008-06-28T21:34:44","slug":"miseria-intel%c2%b7lectual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/miseria-intel%c2%b7lectual\/","title":{"rendered":"Mis\u00e8ria “intel\u00b7lectual”"},"content":{"rendered":"

Per a no perdre el costum, ja tenim un altre manifest<\/a> d’uns “intel\u00b7lectuals” espanyols \u2014i algun catal\u00e0 de naixement\u2014 en defensa de la pobra i maltractada llengua llur, la que ells anomenen com\u00fan<\/em>. No \u00e9s res nou ni in\u00e8dit, ni els signants estan en condicions de rebre cap premi a l’originalitat. \u00c9s un lliurament m\u00e9s del discurs dominant en el m\u00f3n castellano-espanyol, compartit per la majoria, de dretes i d’esquerres, ho expressin de manera ostentosa o ho pensin contingudament. Una realitat, en qualsevol cas, que fa definitivament impossible una entesa amb ells.<\/p>\n

La primera cosa destacable \u00e9s la profunda manca d’honestedat intel\u00b7lectual en unes persones que es tenen per aix\u00f2, intel\u00b7lectuals. L’honestedat implica analitzar objectivament les situacions i les relacions humanes a fi de denunciar qualsevol situaci\u00f3 de desigualtat entre les persones. I qu\u00e8 fan ells? Tancar-se en rod\u00f3 ni tan sols a considerar un cas de desigualtat estrident, que \u00e9s la que s’ha establert entre les lleng\u00fces de l’Estat espanyol, \u00e9s a dir, entre els ciutadans d’aquest Estat. No sols es neguen a entrar en la q\u00fcesti\u00f3 de fons, sin\u00f3 que la justifiquen expl\u00edcitament (hay una asimetr\u00eda que no implica injusticia de ning\u00fan tipo<\/em>) i pretenen utilitzar-la en benefici dels privilegis d’una classe de ciutadans per damunt els altres. El “raonament” per a justificar aquesta denominada per ells mateixos asimetria ja no pot ser cosa m\u00e9s curiosa: hay una asimetr\u00eda entre las lenguas espa\u00f1olas oficiales porque hay diversas realidades culturales pero s\u00f3lo una de ellas es universalmente oficial en nuestro Estado democr\u00e1tico<\/em>. \u00c9s a dir, la ra\u00f3 i el fonament de la desigualtat \u00e9s la mateixa desigualtat. Ni Einstein hauria gastat tanta neurona per a arribar-hi.<\/p>\n

La manca d’honestedat s’adiu perfectament amb un to afront\u00f3s i prepotent. Aix\u00ed, la disposici\u00f3 constitucional de respecte i protecci\u00f3 de les modalitats ling\u00fc\u00edstiques d’Espanya \u00e9s qualificada de generosa<\/em>. Haurem d’estar agra\u00efts de tanta generositat. I ens fan saber que posar fi a la persecuci\u00f3 del catal\u00e0 i les altres lleng\u00fces que no s\u00f3n la castellana \u00e9s un objectiu complit sobradamente<\/em>. Un sobradamente<\/em> que t\u00e9 alguna cosa d’inquietant: deuen insinuar que hi ha alguna prohibici\u00f3 que no seria de m\u00e9s mantenir-la vigent?<\/p>\n

\u00c9s, a m\u00e9s, un discurs marcat per la contradicci\u00f3 m\u00e9s evident. Ens diuen que s\u00f3n els ciutadans els qui tenen drets i no les lleng\u00fces o els territoris, una vella can\u00e7\u00f3 que fa molt de temps que sentim. Se suposa que el mateix s’hauria de dir respecte dels deures, si no volem caure en una altra asimetria<\/em>. B\u00e9, doncs no senten gens de rubor quan afirmen que s\u00f3lo una de ellas<\/em> (les lleng\u00fces, no les persones!) goza del deber constitucional de ser conocida<\/em>, un fet que ja ens han advertit que es fonamenta en la llei natural. La llengua dels altres no pot tenir drets ni generar deures, per\u00f2 la seva per descomptat que s\u00ed.<\/p>\n

Tanmateix, si volen, podem parlar de drets de les persones. La seva peroraci\u00f3 se centra en el privilegi de ser monoling\u00fce en espanyol en qualsevol part del seu<\/em> Estat, cosa que implica l’exclusi\u00f3 de qualsevol actuaci\u00f3 de les administracions que no utilitzi aquesta llengua i de qualsevol servei p\u00fablic que no s’hi ofereixi plenament. La deshonestedat intel\u00b7lectual tamb\u00e9 \u00e9s en el que no diuen, en el que amaguen per\u00f2 saben perfectament. Que el privilegi monoling\u00fce, volgut a casa i a fora casa, requereix que els altres renunci\u00efn a ser-ne, de monoling\u00fces, no sols al “seu” Estat sin\u00f3 al territori de la pr\u00f2pia comunitat ling\u00fc\u00edstica; i que els ciutadans de segona estiguin condemnats a la indig\u00e8ncia d’abandonar la pr\u00f2pia llengua cont\u00ednuament, a fi que els ciutadans de primera puguin viure ignorant tot idioma que no sigui el seu. Qualsevol q\u00fcestionament del privilegi \u00e9s titllat de discriminaci\u00f3n<\/em>, marginaci\u00f3n<\/em> i imposici\u00f3n<\/em>, per\u00f2 el seu ordre asim\u00e8tric no en t\u00e9 res, d’imposici\u00f3. Al final, el serm\u00f3 consisteix a invocar la desigualtat m\u00e9s impresentable entre uns ciutadans i uns altres, entre uns ciutadans que tenen m\u00e9s drets ling\u00fc\u00edstics que altres, com el dret d’emprar la pr\u00f2pia llengua \u2014ens ho diuen clarament en el punt cinqu\u00e8 del seu “programa”\u2014 a les institucions de l’Estat que mantenim entre tots.<\/p>\n

Fet el poti-poti amb les asimetries legals i els drets i els deures asim\u00e8trics, els nostres intel\u00b7lectuals posen \u00e8mfasi en un altre eix del seu discurs: la bondat de la lengua com\u00fan<\/em>, una enorme riqueza para la democracia<\/em>. Comuna de qui? Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3. Com que es tracta de ser universals i no tancar-se en l\u00edmits estrets, que vagin imaginant els nostres pensadors lluminosos els beneficis per a la democr\u00e0cia que conseq\u00fcentment hauria de comportar l’exist\u00e8ncia d’una llengua comuna de la Uni\u00f3 Europea. I que vagin imaginant una nova asimetria, de la mateixa naturalesa que la que tant estimen, per\u00f2 a una escala m\u00e9s universal i m\u00e9s acordada amb els temps i amb les realitats pol\u00edtiques actuals. Una asimetria que tampoc no hauria de representar cap injust\u00edcia, si som coherents i partim de l’excel\u00b7l\u00e8ncia de les lleng\u00fces comunes. Que vagin pensant com seria d’assenyat que els ciutadans que aix\u00ed ho desitjassin poguessin ser monoling\u00fces en angl\u00e8s a Espanya, coneixent de l’espanyol lo suficiente para poder vivir cort\u00e9smente con los dem\u00e1s<\/em> i amb una administraci\u00f3 totalment adaptada a aquest objectiu. Si tenen la dignitat d’imaginar-ho, sentiran un calfred profund. Per\u00f2 no canviaran de pensament, perqu\u00e8 no cerquen la racionalitat ni la just\u00edcia, sin\u00f3 que es mouen pel seu instint senyorejador. Ells s\u00f3n aix\u00ed.<\/p>\n

Aquest article surt avui al Diari de Balears<\/em> (PDF). Per a qualsevol reproducci\u00f3 citau el diari<\/div>\n
Per un lapsus, s’ha perdut una paraula: al final del quart par\u00e0graf, on diu “la llengua dels altres no pot tenir drets ni deures” hauria de dir “la llengua dels altres no pot tenir drets ni generar deures”.<\/div>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per a no perdre el costum, ja tenim un altre manifest d’uns “intel\u00b7lectuals” espanyols \u2014i algun catal\u00e0 de naixement\u2014 en defensa de la pobra i maltractada llengua llur, la que ells anomenen com\u00fan. No \u00e9s res nou ni in\u00e8dit, ni els signants estan en condicions de rebre cap premi a l’originalitat. \u00c9s un lliurament m\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-421","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/421","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=421"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/421\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=421"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=421"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=421"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}