{"id":4148,"date":"2025-05-03T09:41:01","date_gmt":"2025-05-03T07:41:01","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=4148"},"modified":"2025-05-03T10:55:56","modified_gmt":"2025-05-03T08:55:56","slug":"coromines-i-els-mots-acabats-en-o","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/coromines-i-els-mots-acabats-en-o\/","title":{"rendered":"Coromines i els mots acabats en \u00abo\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

Es pot dir que Coromines i Moll \u2014dos dels nostres m\u00e9s il\u00b7lustres lexic\u00f2grafs\u2014 s\u00f3n defensors d’un bon grapat de mots acabats en o<\/em>, a difer\u00e8ncia de Fabra, que, en general, els rebutjava. Els dos primers prioritzaven l’antiguitat i l’\u00fas popular; Fabra donava prioritat al geni de la llengua<\/em>, al fet que el catal\u00e0 t\u00e9 com a tret fonamental  i identificador la p\u00e8rdua de la vocal de la terminaci\u00f3 llatina masculina; \u00e9s a dir, l’abs\u00e8ncia de vocal final en els mots masculins, tot i amb excepcions que el mateix Fabra reconeixia. Fabra fins i tot prengu\u00e9 en consideraci\u00f3 la possibilitat de suprimir la -o<\/em> de la primera persona del present d’indicatiu.<\/p>\n\n\n\n

Els mots objecte de pol\u00e8mica \u2014intensa\u2014 han estat cervo<\/em>, clero<\/em>, misto<\/em>, modo<\/em>, quadro<\/em>, trasto<\/em>, viudo<\/em> i potser algun altre, tots rebutjats per Fabra i defensats pels altres dos fil\u00f2legs (amb el cas particular de modo<\/em>). Han restat fora del debat mots acabats en –o<\/em> \u2014hispanismes o no\u2014 no posats en q\u00fcesti\u00f3 per la codificaci\u00f3 fabriana, (amo<\/em>, carro<\/em>, cuiro<\/em>, gerro<\/em>, lloro<\/em>, monjo<\/em>, moro<\/em>, morro<\/em>, mosso<\/em>, porxo<\/em>, suro<\/em>, toro<\/em>, verro<\/em>) o postfabriana (folro<\/em>, motllo<\/em>, rotllo<\/em>). I hispanismes evidents i m\u00e9s moderns com gitano<\/em> o postverbals com esguerro<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Per a Moll (DCVB) clero<\/em> procedeix del llat\u00ed cl\u0113rus<\/em>, \u00abprobablement per via del castell\u00e0 o de l’itali\u00e0\u00bb. Cosa que \u00e9s qualificada d’absurda per Coromines (DeCat), que creu que \u00e9s llatinisme i prou. \u00c9s usat clarament en el segle XV, especialment per autors valencians. El 1970 hi hagu\u00e9 a la premsa una defensa vehement del mot clero<\/em>, feta sobretot per escriptors com Joan Fuster o Joan Sales, a la qual s’afeg\u00ed Coromines. El mot va ser introdu\u00eft al DIEC el 1995, com a forma secund\u00e0ria de clerecia<\/em>. Una forma, aquesta, que no \u00e9s cap invenci\u00f3 moderna, sin\u00f3 que ja la trobam ben documentada en el segle XIII.<\/p>\n\n\n\n

Viudo<\/em> \u00e9s la forma preferida pel DCVB, a la qual remet vidu<\/em>. Procedeix del llat\u00ed v\u012dd\u016dus<\/em>, que d\u00f3na en catal\u00e0 antic vido<\/em>, canviat despr\u00e9s per viudo<\/em>, per analogia amb el femen\u00ed viuda<\/em>. I, segons Coromines, del llat\u00ed v\u012dd\u016da<\/em> sort\u00ed en catal\u00e0 viuva<\/em>, que despr\u00e9s es canvi\u00e0 en viuda<\/em> per encreuament amb el llat\u00ed \u2014o el llatinisme\u2014 vidua<\/em>. Moll afirma taxativament que \u00ab\u00e9s errat considerar viuda<\/em> com un castellanisme, i la seva moderna substituci\u00f3 per vidua<\/em> no es funda en cap ra\u00f3 s\u00f2lida ni aconsegueix altre resultat que divorciar la llengua liter\u00e0ria de la parlada substituint artificiosament per una forma arcaica (v\u00eddua<\/em>) una altra forma ben lleg\u00edtima i que \u00e9s usada sense excepci\u00f3 a tot el nostre domini ling\u00fc\u00edstic: viuda<\/em>.\u00bb Una apologia encara m\u00e9s gran de viudo<\/em> i viuda<\/em> fa Coromines, per espai d’unes quantes p\u00e0gines del seu diccionari. No es pot rebatre que les formes universals de la llengua parlada han estat sempre viudo<\/em> i viuda<\/em>, i fins i tot que foren formes \u00e0mpliament escrites durant l’Edat Mitjana. Per\u00f2 Coromines tampoc no pot amagar que els cultismes vidu<\/em> i v\u00eddua<\/em> foren emprats pels juristes catalans i en els textos legals catalans de l’\u00e8poca medieval. Unes formes que desaparegueren en el segle XVI, no sabem si per a acordar-se amb les de la llengua parlada o si hi hagu\u00e9 influ\u00e8ncia del model castell\u00e0. En el DIEC s’han introdu\u00eft viudo<\/em> i viuda<\/em> com a formes secund\u00e0ries que remeten a les principals vidu<\/em> i v\u00eddua<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s remarcable el cas de modo<\/em> i quadro<\/em>, el primer defensat per Moll i combatut en\u00e8rgicament per Coromines, qui, d’altra banda, defensa \u2014com Moll\u2014 quadro<\/em>. Al DCVB hi ha amb totes les honors l’entrada modo<\/em>, i mode<\/em> t\u00e9 una simple remissi\u00f3 a modo<\/em>. L’evoluci\u00f3 natural del llat\u00ed modus<\/em> \u00e9s mou<\/em>, forma que llegim en els textos medievals, que despr\u00e9s desaparegu\u00e9 substitu\u00efda per modo<\/em>. Modo<\/em> pot no ser hispanisme, com ho sembla demostrar el fet que aquesta \u00e9s la forma documentada del segle XV en\u00e7\u00e0. Fet que du Moll a defensar-lo, i, pel que fa a mode<\/em> assegura que \u00e9s una forma moderna sorgida \u00abper prurit de fugir de la semblan\u00e7a amb el castell\u00e0\u00bb. El mateix diccionari de Coromines indica que la primera documentaci\u00f3 de modo<\/em> \u00e9s de 1406, mentre que primera de mode<\/em> \u00e9s de 1912. Amb tot, \u00e9s el mateix Coromines qui fa observar que \u00aben els segles baixos se sentia com a acceptable catalanitzar a mitges qualsevol mot llat\u00ed amb una final en -o: triumfo<\/em>, \u00e0nimo<\/em>, m\u00f3dulo<\/em>; despr\u00e9s la llengua liter\u00e0ria decid\u00ed desar aquestes antigalles i catalanitzar del tot (\u00e0nim<\/em>, triomf<\/em>…). Llavors \u00e9s quan es deia, aix\u00ed mateix, m\u00e8todo<\/em>, per\u00edodo<\/em>, absurdo<\/em>, ritmo<\/em>, iodo<\/em>… Qui defensaria aix\u00f2 avui?\u00bb. Fins aqu\u00ed Coromines. No \u00e9s clar que la \u00abcatalanitzaci\u00f3 a mitges\u00bb dels mots llatins de qu\u00e8 parla el savi fil\u00f2leg no sigui una interfer\u00e8ncia de l’espanyol, que en els \u00absegles baixos\u00bb esdev\u00e9 refer\u00e8ncia per a les elits que controlaven la cultura. En tot cas, val la pena de valorar la posici\u00f3 de Coromines sobre aquests mots: el que importa, ve a dir, i criticant durament Moll, \u00e9s que per sobre de les formes documentades el que val \u00e9s el bon gust<\/em> dels escriptors i lexic\u00f2grafs moderns, que han decidit de prescindir de les antigalles<\/em>; i el fet que la llengua catalana catalanitza llevant o canviant la o<\/em> final.<\/p>\n\n\n\n

I ara passem al quadre<\/em>. L’Alcover-Moll ens d\u00f3na l’entrada quadro<\/em> (quadre<\/em> simplement hi remet). La ra\u00f3 deu ser que aix\u00ed \u00e9s com ho diu la gent, o es deia quan es va escriure el gran diccionari. Sobre l’etimologia ens diu que procedeix del llat\u00ed quadru<\/em>, per\u00f2 evidentment no pot ser per via evolutiva, car per aquesta via tenim caire<\/em>. Ha de ser un manlleu, del llat\u00ed o d’una altra llengua. Sobre la documentaci\u00f3 medieval no hi ha gaire informaci\u00f3. Tant l’Alcover-Moll com Coromines mostren algun quadre<\/em> medieval usat a l’obra Scachs d’amor<\/em>, un text valenci\u00e0 escrit c. 1475, i a qualque obra posterior. D’aquest quadre<\/em> primerenc, que Coromines qualifica de \u00abvariant purista\u00bb, no en sabem res m\u00e9s. De quadro<\/em> diu Coromines que la primera documentaci\u00f3 \u00e9s de 1617, que \u00absempre ha estat predominant\u00bb i que a la seva acceptaci\u00f3 \u00abens hem inclinat sempre els millors\u00bb. El considera \u00abduplicat mig-savi de caire<\/em>\u00bb, per\u00f2 sobretot pres de l’itali\u00e0 quadro<\/em>. Amb tan poca informaci\u00f3 \u00e9s dif\u00edcil saber si quadro<\/em> \u00e9s llatinisme \u00abmig catalanitzat\u00bb, com modo<\/em>, si \u00e9s italianisme o si \u00e9s hispanisme. El que sorpr\u00e8n \u00e9s que tota la teoria corominiana que hem vist aplicada a mode<\/em> ara s’esfuma completament. Ja no importa el geni de la llengua, que feia canviar modo<\/em> en mode<\/em>, malgrat la llargu\u00edssima antiguitat de modo<\/em>, ni la necessitat d’oblidar antigalles, ni el fet que durant tot el segle XX quadre<\/em> ha estat la forma predominant en la llengua liter\u00e0ria i, evidentment, encara ho \u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Altres casos interessants s\u00f3n mots com misto<\/em> o trasto<\/em>. Misto<\/em> \u00e9s un mot introdu\u00eft a la llengua en el segle XIX, que \u00e9s quan aparegueren els llumins. Pres de l’espanyol mixto<\/em> (fet amb mixtura qu\u00edmica), caigut en aquesta llengua despr\u00e9s en des\u00fas i substitu\u00eft per cerilla<\/em> o f\u00f3sforo<\/em>. Coromines ens vol fer creure que no \u00e9s un hispanisme sin\u00f3 un mot tret a partir del plural mistos<\/em>. El que no ens diu \u00e9s d’on surt mistos<\/em>. A m\u00e9s, l’argument es desmunta simplement pensant que a les Illes, on no existeixen els plurals en -stos<\/em> (es diu trists<\/em>, vists<\/em>, llests<\/em>) b\u00e9 que es diu misto<\/em>. El mateix mecanisme atribueix a la formaci\u00f3 de trasto<\/em> i hi addu\u00efm el mateix contraargument. Es veu que Coromines no t\u00e9 gens de simpatia per llum\u00ed<\/em>, que qualifica de barbarisme alguer\u00e8s<\/em>: un manlleu del catal\u00e0 de l’alguer al sard i itali\u00e0 dialectal que no mereix aquell qualificatiu i que ha estat ben acceptat per la comunitat catalana.<\/p>\n\n\n\n

Els mots acabats en -o<\/em> han estat objecte de discussions i pol\u00e8miques de vegades passionals. En el debat s’hi destrien dues maneres de veure i de pensar la llengua, tot i que totes dues se situen en el camp de la lleialtat al catal\u00e0 i de la seva defensa. Una opci\u00f3 valora les formes vives i la historicitat. L’altra ent\u00e9n que la q\u00fcesti\u00f3 important no \u00e9s si la gent diu aix\u00f2 o all\u00f2 o si una forma s’usa fa un segle o en fa quatre, sin\u00f3 la construcci\u00f3 d’un ideal i fer-lo v\u00e8ncer. Si ven\u00e7, tota discussi\u00f3 resta superada. La codificaci\u00f3 fabriana \u00e9s en bona mesura la construcci\u00f3 d’un ideal, que fins a cert punt ha ven\u00e7ut. Ha estat la vehiculaci\u00f3 de mots i formes inicialment estranyes al parlar real en benefici de l’ideal. Els inicialment irreals greuge<\/em>, menys<\/em>, paradoxal<\/em> o segell <\/em>han ven\u00e7ut els inicialment reals i \u00fanics agravi<\/em>, menos<\/em>, parad\u00f2gic<\/em> i sello<\/em>. El quadre <\/em>tamb\u00e9 ha ven\u00e7ut el quadro<\/em>. Aqu\u00ed l’ideal ha ven\u00e7ut i ja no hi ha discussi\u00f3 possible ni necess\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

…<\/p>\n\n\n\n

PS. T\u00e9 ra\u00f3 Coromines quan adverteix contra un ab\u00fas de mode<\/em>, que cal reservar per a la llengua de la l\u00f2gica, la gram\u00e0tica i poca cosa m\u00e9s. Fora d’aix\u00f2 el mot normal \u00e9s manera<\/em>. Igualment \u2014afegim\u2014 caldria revisar el camp sem\u00e0ntic de quadre<\/em>, per\u00f2 aix\u00f2 seria material per a un altre article.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Es pot dir que Coromines i Moll \u2014dos dels nostres m\u00e9s il\u00b7lustres lexic\u00f2grafs\u2014 s\u00f3n defensors d’un bon grapat de mots acabats en o, a difer\u00e8ncia de Fabra, que, en general, els rebutjava. Els dos primers prioritzaven l’antiguitat i l’\u00fas popular; Fabra donava prioritat al geni de la llengua, al fet que el catal\u00e0 t\u00e9 com […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-4148","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4148","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4148"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4148\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4158,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4148\/revisions\/4158"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4148"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4148"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4148"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}