{"id":4141,"date":"2025-02-22T09:52:34","date_gmt":"2025-02-22T07:52:34","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=4141"},"modified":"2025-02-25T00:05:51","modified_gmt":"2025-02-24T22:05:51","slug":"afganes-o-afga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/afganes-o-afga\/","title":{"rendered":"Afgan\u00e8s o afg\u00e0?"},"content":{"rendered":"\n

L’adjectiu afgan\u00e8s<\/em> el veig per primera vegada a un text de La Publicitat<\/em> del 1929 que ens mostra el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana. El primer diccionari que el recull sembla que \u00e9s el diccionari Fabra (1932), que el defineix com a \u00ab Natural de l’Afganistan; pertanyent a l’Afganistan o als seus habitants. \u2225 m. Llenguatge de la majoria dels afganesos.\u00bb Per\u00f2 pr\u00e8viament la forma afg\u00e0<\/em> figura en el Nov\u00edsimo diccionario general valenciano-castellano<\/em> del valenci\u00e0 Joaquim Mart\u00ed i Gadea (1891). La mateixa forma afg\u00e0<\/em> va ser emprada per Josep Carner el 1921 segons consta en el Corpus esmentat.<\/p>\n\n\n\n

Tot sembla indicar que la forma afgan\u00e8s<\/em> va acabar essent la preferida per semblar m\u00e9s catalana o allunyar-se m\u00e9s de l’espanyol afgano<\/em>, que, d’altra banda, devia ser la forma de la llengua parlada quan el mot entr\u00e0 a casa nostra.<\/p>\n\n\n\n

Si miram l’etimologia i les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques, veurem que la forma apropiada \u00e9s afg\u00e0<\/em> i no afgan\u00e8s<\/em>, que, en principi, haur\u00edem de considerar una ultracorrecci\u00f3. Una cosa aix\u00ed com si en lloc de kurd<\/em> digu\u00e9ssim kurd\u00e8s<\/em>, o si en lloc de litu\u00e0<\/em> digu\u00e9ssim lituan\u00e8s<\/em>, o si en lloc de mongol<\/em> digu\u00e9ssim mongol\u00e8s<\/em>. El mot afg\u00e0<\/em> fa refer\u00e8ncia a una \u00e8tnia asi\u00e0tica, el nom de la qual vindria del persa Avag\u0101n<\/em>, i aquest del s\u00e0nscrit A\u015bvaka<\/em>, que, segons alguns experts, significa ‘genet’ o ‘criador de cavalls’. Pel que fa a les lleng\u00fces de l’entorn, tenim en franc\u00e8s afghan<\/em>; en angl\u00e8s, afghan<\/em>; en itali\u00e0, afghano<\/em>; en espanyol afgano<\/em>; en portugu\u00e8s, afeg\u00e3o<\/em> i en roman\u00e8s, afgan<\/em>. Cap sufix, doncs.<\/p>\n\n\n\n

Sobre el nom afg\u00e0<\/em> s’ha format el cor\u00f2nim Afganistan<\/em> (terra dels afgans), oficialitzat el 1919, quan es va crear l’emirat de l’Afganistan, independitzat de l’imperi brit\u00e0nic. Nom que continu\u00e0 amb la Rep\u00fablica de l’Afganistan (1973), la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica de l’Afganistan (1978) i l’Estat Isl\u00e0mic de l’Afganistan (1992). El mot \u00e9s format a partir de l’et\u00f2nim afg\u00e0<\/em> i l’element stan<\/em>, del persa antic stana<\/em>, que significa ‘terra’, ‘pa\u00eds’.<\/p>\n\n\n\n

El Diccionari Alcover-Moll no porta ni afg\u00e0<\/em> ni afgan\u00e8s<\/em>. Quan es va redactar el primer volum, no eren mots de gaire circulaci\u00f3. El DIEC, continuador del Fabra nom\u00e9s porta afgan\u00e8s<\/em>, que, com el Fabra, refereix nom\u00e9s a l’Afganistan (\u00abNatural de l\u2019Afganistan. Relatiu o pertanyent a l\u2019Afganistan o als seus habitants) i a la llengua dels afgans, dita m\u00e9s aviat paixtu<\/em>. Ara b\u00e9, altres diccionaris, com el d’Enciclop\u00e8dia Catalana (diccionari.cat), el Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/em> i el Termcat diferencien entre afg\u00e0<\/em> (nom d’una \u00e8tnia hist\u00f2rica que no coincideix necess\u00e0riament amb les fronteres de l’Afganistan actual) i afgan\u00e8s<\/em>, habitant de l’estat d’Afganistan. Aquesta distinci\u00f3 sembla establida per a reaprofitar una forma creada err\u00f2niament i recuperar al mateix temps la forma que hauria estat encertada. Per\u00f2 en qualsevol cas desencertada la primera, car del top\u00f2nim Afganistan<\/em> hauria de sortir afganistan\u00e8s<\/em>, com de Pakistan<\/em> surt pakistan\u00e8s<\/em>. La distinci\u00f3 afg\u00e0<\/em>\/afgan\u00e8s<\/em> podria ser \u00fatil, per\u00f2 crec que no estrictament necess\u00e0ria, per tal com no \u00e9s practicada per cap llengua de l’entorn. Ens pot recordar la dualitat fin\u00e8s\/finland\u00e8s<\/em>, que es refereixen el primer a la gent de llengua i cultura finesa i el segon als ciutadans de Finl\u00e0ndia, que poden ser suedesos i, per tant, no finesos. Tamb\u00e9 la fa el franc\u00e8s (finois\/finlandais<\/em>), l’alemany (Finne<\/em>\/ Finl\u00e4nder<\/em> \u00a0i el sued\u00e8s (Finne<\/em>\/ Finl\u00e4ndare<\/em>), per\u00f2 no l’angl\u00e8s (Finnish<\/em>) ni l’itali\u00e0 (finlandese<\/em>). Aquesta dualitat de termes es podria aplicar a molts de casos en qu\u00e8 l’etn\u00f2nim no coincideix amb un gentilici pol\u00edtico-administratiu, per exemple als irlandesos en conjunt i als ciutadans de la rep\u00fablica d’Irlanda, als hongaresos en general i als ciutadans d’Hongria, als serbs escampats per diferents estats i als ciutadans de S\u00e8rbia, o als mateixos suedesos, que s\u00f3n tant els de llengua suedesa com els ciutadans de Su\u00e8cia. Per\u00f2 aix\u00f2 no es fa. El cas de Finl\u00e0ndia o Su\u00e8cia \u00e9s excepcional. Pel que fa als pa\u00efsos asi\u00e0tics, no s’ha creat kazakhstan\u00e8s<\/em>, ni kirguiztan\u00e8s<\/em>, ni tadjikistan\u00e8s<\/em>, ni turkmenistan\u00e8s<\/em>, ni uzbekistan\u00e8s<\/em>, sin\u00f3 que els habitants d’aquests estats es diuen kazakhs<\/em>, tadjiks<\/em>, turkmens<\/em> i uzbeks<\/em>. Igual que els de l’Afganistan es diuen afgans<\/em>. S\u00ed que s’ha creat pakistan\u00e8s<\/em> perqu\u00e8 aquest nom no parteix d’un etn\u00f2nim sin\u00f3 d’un acr\u00f2nim. Afgan\u00e8s<\/em> (i, si fos el cas, afganistan\u00e8s<\/em>) poden considerar-se una anomalia del catal\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’adjectiu afgan\u00e8s el veig per primera vegada a un text de La Publicitat del 1929 que ens mostra el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana. El primer diccionari que el recull sembla que \u00e9s el diccionari Fabra (1932), que el defineix com a \u00ab Natural de l’Afganistan; pertanyent a l’Afganistan o als seus habitants. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-4141","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4141","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4141"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4141\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4144,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4141\/revisions\/4144"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4141"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4141"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4141"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}