La nomenclatura de les parts del dia varia segons les lleng\u00fces, igual que varia la manera com cada llengua separa el dia en diverses parts, tot i haver-hi grans coincid\u00e8ncies. Els elements que separen i delimiten aquestes parts no han estat establits arbitr\u00e0riament a partir de les hores com a simples nombres, sin\u00f3 a partir de fets de la vida quotidiana, com aixecar-se (o llevar-se o al\u00e7ar-se), dinar, acabar la feina, sopar o anar a dormir. I de fets naturals, com sortir o pondre’s el sol i apar\u00e8ixer o desapar\u00e8ixer la claror del dia, que condicionen aquells fets de la vida quotidiana. Cal tenir present que accions com aixecar-se, dinar o anar a dormir es feien abans m\u00e9s prest que ara, i, per tant, la delimitaci\u00f3 de les parts del dia pot ser lleugerament diferent ara i en temps antics. Ho dic perqu\u00e8 cal estar alerta amb la documentaci\u00f3 antiga.<\/p>\n\n\n\n
En catal\u00e0 no tenim dos grans dialectes que coincideixin en la nomenclatura de les parts del dia. De fa molt de temps hi ha hagut canvis, uns espontanis i altres deguts a interfer\u00e8ncia de l’espanyol. Dels noms principals sols el mot mat\u00ed<\/em> \u00e9s com\u00fa a tots els parlars. El mat\u00ed va del moment d’al\u00e7ar-se fins al dinar, dues coses que abans es feien m\u00e9s prest que ara: el dinar devers el migdia solar. El nom de la resta de parts del dia ha sofert alteracions. Al Principat i a Eivissa aparegu\u00e9 l’hispanisme tarda<\/em>, \u2014[\u02c8ta\u027e\u00f0e] en nord-occidental\u2014 negat pels negacionistes, que o b\u00e9 va substituir una denominaci\u00f3 anterior o va omplir un buit per la poca for\u00e7a d’aquesta denominaci\u00f3 anterior. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 va desapar\u00e8ixer el vespre<\/em>, com tamb\u00e9 ha desaparegut en el Principat occidental. Que al Pa\u00eds Valenci\u00e0 va desapar\u00e8ixer vespre<\/em> \u00e9s evident: basta mirar el CIVAL (corpus de textos valencians) per a veure que es va usar amb tota normalitat fins a la fi del segle XVI. Vespre<\/em> i vesprada<\/em> devien ser sin\u00f2nims (com dia<\/em> i diada<\/em>). Vespre<\/em> va desapar\u00e8ixer i el sin\u00f2nim vesprada<\/em> va \u00abc\u00f3rrer\u00bb i va ocupar la franja posterior al dinar, alhora que apareixien o es refor\u00e7aven expressions com a boqueta de nit<\/em> o a poqueta nit<\/em> per a l’entrada del vespre. Vespre<\/em> es mant\u00e9 al Principat oriental, amb certa crisi, i t\u00e9 tota la seva integritat a les Illes, on designa el temps que va de la desaparici\u00f3 de la claror \u2014un cop acabada la feina\u2014 al moment d’anar a dormir, sigui l’hora que sigui. Sembla que tamb\u00e9 a la Catalunya del Nord. Per\u00f2 a Mallorca els mots capvespre<\/em> i horabaixa<\/em>, que en principi fan refer\u00e8ncia a l’hora del crepuscle, tamb\u00e9 han \u00abcorregut\u00bb i han passat a designar el temps que va del dinar al vespre. Amb difer\u00e8ncies segons els llocs i parlants: uns nom\u00e9s usen un dels dos mots i altres els donen significats diferents que cobreixen dues franges de temps consecutives. Aix\u00ed a la part del llevant de l’illa el capvespre \u00e9s despr\u00e9s de dinar, i despr\u00e9s ve l’horabaixa, cap a l’hora del crepuscle. A Menorca no hi ha horabaixa<\/em>, i el temps posterior al dinar fins al vespre es diu capvespre<\/em>, i el que en catal\u00e0 general es diu capvespre, \u00e7o \u00e9s el crepuscle, la transici\u00f3 entre la claror i la fosca, es diu fosquet<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Ara m’interessa d’aprofundir en la delimitaci\u00f3 del vespre i la nit en el Principat. A les Illes els l\u00edmits s\u00f3n clars i ja els he esmentat. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 ja hem dit que vespre<\/em> ha desaparegut. Al Principat \u00e9s on es manifesta ara la interfer\u00e8ncia de l’espanyol. Aquesta llengua no t\u00e9 un equivalent de vespre<\/em> (que s\u00ed que tenen quasi totes les lleng\u00fces europees: soir<\/em>, sera<\/em>, evening<\/em>, Abend<\/em>, etc.). En espanyol, doncs, el vespre es reparteix entre la tarde<\/em> (que acaba m\u00e9s tard) i la noche<\/em> (que comen\u00e7a m\u00e9s prest). En espanyol poden dir las ocho de la tarde<\/em> i las nueve de la noche. <\/em>I la interfer\u00e8ncia fa que hi hagi gent que en catal\u00e0 digui les vuit de la tarda<\/em> i les nou de la nit<\/em>. O les deu de la nit.<\/em> La tend\u00e8ncia \u00e9s a la reducci\u00f3 del vespre, que podria arribar a desapar\u00e8ixer. En catal\u00e0, mentre sigui el vespre \u00e9s el vespre. Repetesc que del moment que desapareix la claror fins a l’hora d’anar a dormir. A la premsa podem llegir frases com Menjar xocolata a la nit ajuda a dormir<\/em>. Els qui mantenim la integritat conceptual de vespre<\/em> no dir\u00edem mai aix\u00f2, perqu\u00e8 la nit \u00e9s quan dormim \u2014llevat de dies excepcionals que anam a dormir a la mala hora\u2014, i dormint ning\u00fa no menja res. Si a Mallorca qualc\u00fa diu que menja xocolata \u00aben sa nit\u00bb<\/em>, els interlocutors entendrien que s’aixeca durant la nit a menjar xocolat.<\/p>\n\n\n\n El desbaratament de la nomenclatura del dia, en part no pot ser m\u00e9s que interfer\u00e8ncia de l’espanyol, es manifesta en les f\u00f3rmules de salutaci\u00f3. Una m\u00e9s que segura forma bon dia<\/em> usada per a saludar en tota la part del dia en qu\u00e8 hi ha claror \u2014coincident amb altres lleng\u00fces de l’entorn\u2014 es redu\u00ed al mat\u00ed, a imitaci\u00f3 del buenos d\u00edas<\/em> espanyol. Pertot arreu aparegu\u00e9 l’hispanisme bones tardes<\/em>, modernament (avan\u00e7at el segle XX) transformat al Principat en un artificial bona tarda<\/em>, que calca els singulars bon dia<\/em> i bona nit<\/em>. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 molt recentment s’ha fet el calc equivalent bona vesprada<\/em>, que ha fet una certa fortuna. Les Illes continuen majorit\u00e0riament aferrades al bones tardes<\/em>, malgrat la (poca) influ\u00e8ncia que exerceix ara la r\u00e0dio i la televisi\u00f3 en catal\u00e0, que solen evitar aquest barbarisme. Cal valorar molt positivament que IB3 hagi optat pel bon dia<\/em> fins al vespre, com sempre hem proposat. Bon horabaixa<\/em> i bon capvespre<\/em> s\u00f3n feli\u00e7ment inusitats, igual que el bona tarda<\/em> principat\u00ed, sentit com a estrany.<\/p>\n\n\n\n A Mallorca i a la Catalunya del Nord es mant\u00e9 el bon vespre<\/em> com a salutaci\u00f3 d’entrada durant el vespre, complementari del bona nit<\/em> com a salutaci\u00f3 de comiat. El mateix que passa de fet a totes les lleng\u00fces de l’entorn menys l’espanyol i el portugu\u00e8s. Al Principat la crisi del mot vespre<\/em> coincideix amb l’adaptaci\u00f3 de les formes de salutaci\u00f3 a la divisi\u00f3 espanyola de la segona part del dia en tarde<\/em> i noche<\/em> i als mots catalans formalment equivalents (no sem\u00e0nticament) tarda<\/em> i nit<\/em>. La inexist\u00e8ncia de bon vespre<\/em> ha fet que es digui bona tarda<\/em> quan en espanyol diuen buenas tardes<\/em> (durant la seva tarde<\/em>) i bona nit<\/em> quan en espanyol diuen buenas noches<\/em> (durant la seva noche<\/em>, que ja hem dit que comen\u00e7a abans que la nostra nit<\/em>). Al Pa\u00eds Valenci\u00e0, a Menorca i a Eivissa fan com al Principat: diuen bona nit<\/em> tant quan arriben com quan se’n van a dormir. Una cosa que a Europa sembla que no fa cap llengua m\u00e9s que l’espanyol (i sat\u00e8l\u00b7lits) i el portugu\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n PS. Per a substituir tarda <\/em>s’ha proposat havent dinat<\/em> i apr\u00e9s-dinar<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La nomenclatura de les parts del dia varia segons les lleng\u00fces, igual que varia la manera com cada llengua separa el dia en diverses parts, tot i haver-hi grans coincid\u00e8ncies. Els elements que separen i delimiten aquestes parts no han estat establits arbitr\u00e0riament a partir de les hores com a simples nombres, sin\u00f3 a partir […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-4121","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4121","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4121"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4121\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4132,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4121\/revisions\/4132"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4121"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4121"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4121"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}