{"id":4092,"date":"2024-10-23T08:50:30","date_gmt":"2024-10-23T06:50:30","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=4092"},"modified":"2024-10-23T11:18:11","modified_gmt":"2024-10-23T09:18:11","slug":"xocolate-xocolata-xocolat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/xocolate-xocolata-xocolat\/","title":{"rendered":"Xocolate, xocolata, xocolat"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/xocolat.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure>\n\n\n<p>\u00c9s un mot que ens ve de la llengua n\u00e0huatl, una llengua uto-asteca que es parla a M\u00e8xic i l&#8217;Am\u00e8rica Central. L&#8217;\u00e8tim exacte \u00e9s un poc discutit i ara no hi entrarem perqu\u00e8 no \u00e9s aquest el tema. El mot es va difondre a totes les lleng\u00fces del m\u00f3n a trav\u00e9s de l&#8217;espanyol, igual que molts altres americanismes. El n\u00e0huatl no t\u00e9 g\u00e8nere. Per tant, l&#8217;espanyol d\u00f3na un o altre g\u00e8nere als americanismes segons l&#8217;aparen\u00e7a o la terminaci\u00f3. Fa masculins <em>aguacate<\/em>, <em>cacahuate <\/em>(o <em>cacahuete<\/em>), <em>chocolate<\/em>, <em>coyote<\/em>, <em>hule<\/em>, <em>petate<\/em>, <em>tomate<\/em>, etc., i femenins, <em>tiza <\/em>o <em>j\u00edcara<\/em>. Tots els esmentats s\u00f3n d&#8217;origen n\u00e0huatl.<\/p>\n<p><!-- \/wp:post-content --><\/p>\n<p><!-- wp:paragraph --><\/p>\n<p>Pel que fa a <em>chocolate<\/em>, el fan mascul\u00ed, a m\u00e9s de l&#8217;espanyol, el franc\u00e8s (<em>chocolat<\/em>), l&#8217;occit\u00e0 (<em>chocolat<\/em>) i el portugu\u00e8s (<em>chocolate<\/em>). En itali\u00e0 coexisteixen les dues formes (<em>cioccolato <\/em>i <em>cioccolata<\/em>), segons les regions i amb tend\u00e8ncia a usar el mascul\u00ed per al producte s\u00f2lid i el femen\u00ed per al producte desfet o l\u00edquid. En roman\u00e8s \u00e9s femen\u00ed (<em>ciocolat\u0103<\/em>), pres de l&#8217;itali\u00e0. En catal\u00e0 hi ha els dos g\u00e8neres. En catal\u00e0 central es fa femen\u00ed, mentre que en tots els altres dialectes el mot \u00e9s mascul\u00ed, amb la pron\u00fancia [t\u0283oko\u02c8late] en el catal\u00e0 occidental i [\u0283oko\u02c8late] a les Illes. A les Illes, per\u00f2, el canvi fon\u00e8tic actu\u00e0 amb palatalitzaci\u00f3 de la primera vocal i conversi\u00f3 de la <em>e <\/em>final en <em>i:<\/em> <em>xicolati<\/em>. El mateix fenomen que s&#8217;esdevingu\u00e9 al Principat amb l&#8217;hispanisme <em>bigote<\/em>, que pass\u00e0 a <em>bigoti<\/em>. Avui a Mallorca \u2014menys a Menorca\u2014 <em>xicolati <\/em>\u00e9s en franca recessi\u00f3, sentit com a r\u00fastic i predomina <em>xocolate <\/em>[\u0283oko\u02c8late]. Cal dir que es tracta d&#8217;un hispanisme sense adaptar fon\u00e8ticament, car altrament la vocal final hauria de ser neutra.<\/p>\n<p><!-- \/wp:paragraph --><\/p>\n<p><!-- wp:paragraph --><\/p>\n<p>Veiem, doncs, que la forma masculina \u00e9s la predominant en catal\u00e0, considerant el nombre de dialectes que fan servir aquest g\u00e8nere: tots menys el catal\u00e0 central. En aquest darrer dialecte la conversi\u00f3 de la <em>e<\/em> en vocal neutra, com en rigor correspon a tot parlar oriental, va fer que el mot se sent\u00eds com a femen\u00ed, cosa que no pass\u00e0 en el bloc occidental, on no hi ha vocal neutra, ni tampoc a les Illes, on la bona adaptaci\u00f3 dels estrangerismes sovint ve m\u00e9s a esquerra m\u00e0. El fenomen de feminitzaci\u00f3 per acci\u00f3 de la vocal neutra t\u00e9 altres casos equiparables. A les Illes el mot <em>sucre<\/em>, arabisme tan antic com la llengua, tradicionalment s&#8217;ha fet femen\u00ed, tot i que ara l&#8217;alfabetitzaci\u00f3 en catal\u00e0 i els mitjans de comunicaci\u00f3 difonen la forma masculina. L&#8217;hispanisme mascul\u00ed <em>alicates <\/em>esdevingu\u00e9 el femen\u00ed <em>les alicates<\/em>. I, encara que no sigui feminitzaci\u00f3 sin\u00f3 mer canvi gr\u00e0fic de camuflatge, la vocal neutra oriental va convertir l&#8217;hispanisme <em>tarde <\/em>en l&#8217;indeleble <em>tarda<\/em>, que no pot amagar la seva forasteria davant la pronunciaci\u00f3 occidental [\u02c8ta\u027e\u00f0e].<\/p>\n<p><!-- \/wp:paragraph --><\/p>\n<p><!-- wp:paragraph --><\/p>\n<p>El pes de la llengua de la capital ha creat una percepci\u00f3 en els parlants occidentals que el mascul\u00ed <em>xocolate <\/em>\u00e9s una forma inferior o fins i tot un castellanisme. Que ho \u00e9s si consideram l&#8217;\u00e8tim immediat, com tots els americanismes, per\u00f2 no mereix la valoraci\u00f3 negativa que en aquest pa\u00eds rep tot castellanisme. En el diccionari Fabra, tant en l&#8217;original com en successives edicions revisades per la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica, nom\u00e9s hi havia <em>xocolata<\/em>. Al final la forma masculina va entrar al diccionari normatiu com a secund\u00e0ria, amb cert esc\u00e0ndol d&#8217;alguns locutors del catal\u00e0 central, que participaven d&#8217;aquella percepci\u00f3. Quan va sortir el <em>Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/em>, el mot mascul\u00ed hi va apar\u00e8ixer com a forma principal (i secund\u00e0ria la femenina).<\/p>\n<p><!-- \/wp:paragraph --><\/p>\n<p><!-- wp:paragraph --><\/p>\n<p>Tornant al sucre i al pes de la capital, podem estar ben segurs que si en catal\u00e0 central diguessin <em>la sucre<\/em> i a les Illes, <em>es sucre<\/em>, la forma prestigiosa, \u00abbona\u00bb i en expansi\u00f3 seria la femenina. El pes de les capitals \u00e9s inevitable, per\u00f2 caldria controlar-lo una mica.<\/p>\n<p><!-- \/wp:paragraph --><\/p>\n<p><!-- wp:paragraph --><\/p>\n<p>Que hi hagi dues formes, dos g\u00e8neres, no \u00e9s cap drama ni cap problema que mereixi aquest nom. Per\u00f2 tampoc no estaria malament que hi hagu\u00e9s una sola forma. Ja sabem que la dispersi\u00f3 formal \u00e9s un dels entrebancs que t\u00e9 el catal\u00e0 per a vehicular a tot el territori una llengua unificada i assumida per tothom. I quina seria idealment aquesta forma? La que result\u00e0s de la bona adaptaci\u00f3 al catal\u00e0 del mot vingut a trav\u00e9s de l&#8217;espanyol, que no \u00e9s altra que <em>xocolat<\/em>. La correspond\u00e8ncia normal entre espanyol i catal\u00e0 pel que fa a la terminaci\u00f3 del nostre mot \u00e9s <em>ate-at<\/em>: <em>mate-mat<\/em>, <em>debate-debat<\/em>, <em>embate-embat<\/em>, <em>empate-empat<\/em>, <em>remate-remat<\/em>, <em>combate-combat<\/em>, <em>magnate-magnat<\/em>, <em>primate-primat<\/em>, <em>rescate-rescat<\/em>, <em>aguacate-alvocat<\/em>&#8230; i <em>chocolate-xocolat<\/em>.<\/p>\n<p><!-- \/wp:paragraph --><\/p>\n<p><!-- wp:paragraph --><\/p>\n<p>\u00c9s m\u00e9s que segur que la major part dels conciutadans, inclosos ling\u00fcistes i gent de la ploma \u2014del computador\u2014 trobaran inviable la unificaci\u00f3 del xocolate i la xocolata en un salom\u00f2nic <em>xocolat<\/em> tan ben tallat i condret. Hi ha un instint de conservaci\u00f3 de les formes ling\u00fc\u00edstiques habituals que frena les millores i les presenta com a ut\u00f2piques o mal\u00e8fiques. I posats a ser ut\u00f2pics i mal\u00e8fics, qu\u00e8 en podr\u00edem fer de les vuit formes que circulen del fruit de la tomatera? Un altre americanisme n\u00e0huatl. Alg\u00fa s&#8217;avindria a unificar-les sota la bandera del <em>tomat<\/em>? Aix\u00f2 ja seria hero\u00efcitat.<\/p>\n<p><!-- \/wp:paragraph --><\/p>\n<p><!-- wp:paragraph --><\/p>\n<p><!-- \/wp:paragraph --><\/p>\n<p><!-- wp:image --><\/p>\n<figure class=\"wp-block-image\"><img alt=\"\" \/><\/figure>\n<p><!-- \/wp:image --><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s un mot que ens ve de la llengua n\u00e0huatl, una llengua uto-asteca que es parla a M\u00e8xic i l&#8217;Am\u00e8rica Central. L&#8217;\u00e8tim exacte \u00e9s un poc discutit i ara no hi entrarem perqu\u00e8 no \u00e9s aquest el tema. El mot es va difondre a totes les lleng\u00fces del m\u00f3n a trav\u00e9s de l&#8217;espanyol, igual que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-4092","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4092","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4092"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4092\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4113,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4092\/revisions\/4113"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4092"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4092"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4092"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}