En aquest article considerarem una muni\u00f3 de mots que en catal\u00e0 contenen el grup TLL segons l’\u00fas normal del Principat. Per\u00f2 caldria fer dos apartats: 1) els mots en qu\u00e8 TLL \u00e9s el resultat de la palatalitzaci\u00f3 d’un grup anterior TL, i 2) els mots en qu\u00e8 TLL [\u028e\u028e] \u00e9s el resultat de la geminaci\u00f3 de LL [\u028e].<\/p>\n\n\n\n
1. Primer grup. S\u00f3n els mots ametlla<\/em>, batlle<\/em>, bitlla<\/em>, butlla<\/em>, espatlla<\/em>, guatlla<\/em>, motlle<\/em> o motllo<\/em>, rotlle<\/em> o rotllo<\/em>, titllar<\/em> i vetllar<\/em>, amb els seus derivats (ametller<\/em>, batllia<\/em>, emmotllar<\/em>, revetlla<\/em>, etc.). Aquests mots eren inicialment ametla<\/em>, batle<\/em>, bitla<\/em>, butla<\/em>, espatla<\/em>, guatla<\/em>, motle<\/em> o motlo<\/em>, rotle<\/em> o rotlo<\/em>, titlar<\/em> i vetlar<\/em>. Avui, i simplificant un poc, les formes palatalitzades s\u00f3n usuals en el Principat i les formes no palatalitzades s\u00f3n les pr\u00f2pies del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes.<\/p>\n\n\n\n Poca informaci\u00f3 tenim sobre el moment en qu\u00e8 es va produir el pas de TL a TLL. Per la documentaci\u00f3 sembla que el proc\u00e9s va comen\u00e7ar a les comarques del nord del Principat \u2014on, evidentment, s’inclou l’actual Catalunya del Nord\u2014 i es va estendre cap al sud. <\/p>\n\n\n\n Pel que fa a ametlla<\/em>, batlle<\/em>, espatlla<\/em>, guatlla<\/em>, motlle<\/em> o motllo<\/em>, rotlle<\/em> o rotllo<\/em>, titllar<\/em> i vetllar<\/em> l’etimologia i el canvi experimentat s\u00f3n m\u00e9s o menys clars. Es tracta de mots llatins que perden una vocal postt\u00f2nica o pret\u00f2nica, de la qual cosa en resulten els grup TL, DL, GL o IL [jl]: AMIGDALA > AMIGDLA > ametla<\/em> (o potser AMINDALA > AMINDLA > amenla<\/em>\/ametla<\/em>); BAIULU > BAILU > baile<\/em> \/ batle<\/em>; germ\u00e0nic QUAHTILA > QUATLA > guatla<\/em>; MODULU > MODLU > motle<\/em>\/motlo<\/em>; ROTULU > ROTLU > rotle<\/em>\/rotlo<\/em>; TITULARE > TITLARE > titlar<\/em>; VIGILARE > VIGLARE > veilar \/ vetlar<\/em>. La palatalitzaci\u00f3 potser va comen\u00e7ar a partir de baile<\/em> o veilar<\/em>, on hi ha un element palatal [j], i cal suposar que en tots els casos en un principi hi hagu\u00e9 conviv\u00e8ncia de les diverses formes. De la grafia baytle <\/em>en les Vides de sants rossellones, Coromines dedueix que la forma palatalitzada batlle<\/em> ja era habitual en el segle XIII, almenys en el nord del domini.<\/p>\n\n\n\n Una altra cosa s\u00f3n els casos de bitlla<\/em> i butlla<\/em>. Bitlla<\/em> \u00e9s un manlleu al franc\u00e8s bille<\/em>. Unes primeres formes documentades bila<\/em> (segles XIII i XIV) evolucionaren a birla<\/em> i bitla<\/em> (segle XV), i en el XVI ja trobam bitlla<\/em>. Butlla<\/em> prov\u00e9 del llat\u00ed BULLA (bolla, car els antics documents portaven una bolla). Per via evolutiva BULLA don\u00e0 bolla<\/em>, per\u00f2 per via culta s’obtingu\u00e9 bul\u00b7la<\/em>. \u00c9s a dir, unes formes antigues bitla<\/em> i bul\u00b7la<\/em> seguiren la mateixa evoluci\u00f3 que els mots del par\u00e0graf precedent i acabaren en bitlla<\/em> i butlla<\/em>. Si un mot com atleta <\/em>hagu\u00e9s estat usual i popular a l’Edat Mitjana, ara en el Principat potser es diria atlleta<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Les dues grafies \u2014ametla<\/em>\/ametlla<\/em>, etc.\u2014 s\u00f3n perfectament leg\u00edtimes i usades lliurement per persones de les diferents \u00e0rees dialectals. I aix\u00f2 encara que el DIEC no inclogui les formes bitla<\/em>, bul\u00b7la <\/em>o titlar<\/em>, com tampoc no inclou nombrosos derivats o composts amb TL (ametlerar<\/em>, ametl\u00f3<\/em>, batlia<\/em>, emmotlar<\/em>, enrotlar<\/em>, espatl\u00f3<\/em>, desvetlar<\/em>, etc.). Per\u00f2 adesiara surt la q\u00fcesti\u00f3 de quina forma seria m\u00e9s recomanable per a un est\u00e0ndard nacional, o quina forma haur\u00edem de prioritzar. Uns s\u00f3n partidaris de les formes m\u00e9s etimol\u00f2giques (TL) i altres de les formes avui m\u00e9s generalitzades (TLL). Una soluci\u00f3 seria una sola escriptura i que cadasc\u00fa pronunci\u00e0s aquests mots a la seva manera, per\u00f2 quina de les dues grafies hauria de ser la preferida? Es pot argumentar que \u00e9s m\u00e9s comprensible emmudir o no pronunciar una lletra \u2014cosa que, de fet, ja ocorre en alguns casos\u2014 que pronunciar un so que no t\u00e9 representaci\u00f3 gr\u00e0fica.<\/p>\n\n\n\n 2. Segon grup. S\u00f3n els mots bitllet<\/em>, butlleta<\/em>, butllet\u00ed<\/em>, espitllera<\/em>, esquitllar<\/em>, ratlla<\/em> i rutllar<\/em>, amb els seus derivats (bitlletera<\/em>, resquitllada<\/em>, etc.). Inicialment aquests mots portaven LL (billet<\/em>, bolleta<\/em>, bollet\u00ed<\/em>, espillera<\/em>, esquillar<\/em>, ralla<\/em> i rullar<\/em>) i experimentaren una duplicaci\u00f3 de la palatal. Aquesta duplicaci\u00f3 avui \u00e9s la forma habitual en catal\u00e0 del Principat mentre que les formes sense duplicar es troben, amb matisos, en el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes. \u00c9s curiosa aquesta tend\u00e8ncia del catal\u00e0 del Principat a geminar la [\u028e] d’algun mot, i poc explicat per qu\u00e8 el fenomen es produeix en un nombre redu\u00eft de mots i no en altres: per qu\u00e8 no es diu patlla (palla), batllar (ballar) o cotlla (colla). Amb tot, fora de la normativa, es registren pronunciacions com batllar\u00ed<\/em> (DeCat I, 601) i alguna altra.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 tenim poca informaci\u00f3 del proc\u00e9s que va obrar la transformaci\u00f3, especialment la dataci\u00f3. En aquest aspecte la informaci\u00f3 que aporta el diccionari de Coromines \u00e9s escassa. M\u00e9s informaci\u00f3 forneixen els articles d’Emili Casanova \u00abL’evoluci\u00f3 TL > L\u00b7L\/TLL en catal\u00e0<\/a>\u00bb (1989) i sobretot el de Jaume Corbera \u00abEncerts i desencerts de la grafia catalana TLL<\/a>\u00bb (2017).<\/p>\n\n\n\n Bitllet<\/em> \u00e9s un manlleu de franc\u00e8s billet<\/em> (abans billete<\/em>, provinent de bullette<\/em>, del llat\u00ed BULLA). La primera documentaci\u00f3 en catal\u00e0 \u00e9s del 1629 (DCVB), amb la forma billet<\/em>. Al Principat es produ\u00ed la duplicaci\u00f3 de la palatal, mentre que romania sense duplicar al Pa\u00eds Valenci\u00e0, a Mallorca i a Eivissa, alhora que a Menorca es creava la forma peculiar bitlet<\/em>, poc explicat.<\/p>\n\n\n\n Butlleta<\/em> i butllet\u00ed<\/em> s\u00f3n dos mots relacionats. Segons Corbera, butlleta<\/em> \u00e9s un derivat de bolla<\/em>, \u00e7o \u00e9s bolleta<\/em>, amb geminaci\u00f3 del so palatal i grafiat err\u00f2niament segons la pronunciaci\u00f3 del catal\u00e0 central (altrament aquesta forma geminada seria botlleta<\/em>). En origen es tractava d’un document que portaven algunes mercaderies en forma de bolla, per\u00f2 el significat actual ens allunya d’aquesta idea. Tamb\u00e9 segons Corbera, butllet\u00ed<\/em> \u00e9s un manlleu antic de l’itali\u00e0 bolletino<\/em>, com tamb\u00e9 \u2014aix\u00f2 ho afegim nosaltres\u2014 ho podria ser el franc\u00e8s bulletin<\/em>, si no \u00e9s un derivat directe de bullette<\/em>, al seu torn derivat de boule<\/em>. Bollet\u00ed<\/em> \u00e9s documentat en catal\u00e0 el 1463 (DCVB). No porten el mot, amb cap forma, els diccionari Torra (1653) i Lacavalleria (1696), cosa que indica que el mot tenia molt poc \u00fas (el CICA nom\u00e9s en registra un cas, amb la forma bollet\u00ed<\/em>), i el Lab\u00e8rnia (1864) inclou bollet\u00ed<\/em> com a sin\u00f2nim secundari de butllet\u00ed<\/em>. Aquesta deu ser la primera documentaci\u00f3 lexicogr\u00e0fica de la forma butllet\u00ed<\/em>, que no \u00e9s lluny de la primera aparici\u00f3 al CTILC (1862). \u00c9s un altre cas de geminaci\u00f3 de [\u028e] amb grafia basada en la pronunciaci\u00f3 central. Altrament seria botllet\u00ed<\/em>, forma que apareix en el CTILC 21 vegades a partir de 1879. Bollet\u00ed<\/em> hi apareix 53 vegades, tamb\u00e9 a partir de 1879, en textos pr\u00e0cticament tots mallorquins.<\/p>\n\n\n\n Espitllera<\/em> tamb\u00e9 \u00e9s el resultat d’una geminaci\u00f3 a partir d’una forma precedent espillera<\/em> (provinent del llat\u00ed SPECULARIA, relacionada amb SPECULUM i amb SPECIO, ‘mirar’. La geminaci\u00f3 ja la tenim en el segle XVII, car apareix en el diccionari Torra (1653).<\/p>\n\n\n\n Ratlla<\/em> t\u00e9 una etimologia incerta. La cosa segura \u00e9s que inicialment era ralla<\/em> i a les Illes, raia<\/em>. A les Illes raia<\/em> nom\u00e9s tenia el significat de ‘l\u00edmit’ i s’aplicava a una l\u00ednia (que podia ser feta amb qualque cosa sembrada) que separava les zones de conreu de diversos sembradors. Els altres significats s\u00f3n ocupats pel mot retxa<\/em>. El pas de ralla<\/em> a ratlla<\/em> en el Principat \u00e9s un altre d’aquests casos curiosos de geminaci\u00f3 de la palatal. Ha de ser for\u00e7a modern, igual que el pas de rallar<\/em> a ratllar<\/em>. Els diccionaris Bellvitges (1803) i Lab\u00e8rnia (1840) inclouen ratlla<\/em> i ratllar<\/em> com a formes secund\u00e0ries tot donant prioritat a ralla<\/em> i rallar<\/em>. No s’ha de confondre aquest ratllar<\/em>\/rallar <\/em>amb el rallar <\/em>que significa ‘parlar’, d’una altra etimologia.<\/p>\n\n\n\n Finalment rutllar<\/em> sembla tamb\u00e9 resultat de la geminaci\u00f3 en rullar<\/em>, derivat segons Corbera de rull<\/em> (< ROTULU). En un principi significaria ‘arrissar’, despr\u00e9s ‘rodar’ i finalment ‘funcionar b\u00e9’. La forma geminada ja apareix en el diccionari Torra (1647), i \u00e9s deguda potser a la influ\u00e8ncia de rotllo<\/em>.<\/p>\n\n\n\n A difer\u00e8ncia del que ocorre amb els mots del grup 1, en qu\u00e8 el DIEC admet les dues formes (ametla<\/em> i ametlla<\/em>, etc.) o les admet l’\u00fas de fora del Principat, pel que fa als mots del grup 2 el diccionari esmentat nom\u00e9s admet la duplicitat en els cas de butlleta<\/em>\/bolleta<\/em> i butllet\u00ed<\/em>\/bollet\u00ed<\/em>; i rullar<\/em> nom\u00e9s s’admet amb el significat d’arrissar els cabells.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de l’article de Corbera, en qu\u00e8 proposa de prescindir de les formes amb TLL d’aquest grup 2, han sortit alguns partidaris d’aquesta mateixa opci\u00f3, \u00e7o \u00e9s escriure sols billet<\/em>, bolleta<\/em>, bollet\u00ed<\/em>, espillera<\/em>, ralla<\/em> i rullar<\/em> i fins i tot eliminar les altres formes del diccionari. Els arguments exposats per Corbera s\u00f3n fonamentats. Amb tot, cal valorar sense precipitacions si el pas de la palatal simple a la palatal duplicada s’ha de considerar realment una error que pagui la pena d’esmenar, i si del canvi se’n trauria m\u00e9s profit o inconvenients. Tampoc no \u00e9s clar quina grafia permet m\u00e9s que l’altra de llegir els mots afectats amb les dues pronunciacions.<\/p>\n\n\n\n Qui aix\u00f2 signa, amb respecte a totes les opinions i prioritzant la idea d’unitat de la llengua, ara com ara continuar\u00e0 d’escriure les formes que actualment es consideren normatives i alhora majorit\u00e0ries. Per\u00f2 qualsevol dia podem canviar d’opini\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Sigles: En aquest article considerarem una muni\u00f3 de mots que en catal\u00e0 contenen el grup TLL segons l’\u00fas normal del Principat. Per\u00f2 caldria fer dos apartats: 1) els mots en qu\u00e8 TLL \u00e9s el resultat de la palatalitzaci\u00f3 d’un grup anterior TL, i 2) els mots en qu\u00e8 TLL [\u028e\u028e] \u00e9s el resultat de la geminaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-4078","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4078","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4078"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4078\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4116,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4078\/revisions\/4116"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4078"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4078"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4078"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
CICA: Corpus Informatitzat del Catal\u00e0 Antic
CTILC: Corpus textual informatitzat de la llengua catalana
DCVB: Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear
DeCat: Diccionari etimol\u00f2gic i complementari de la llengua catalana<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"