{"id":4042,"date":"2024-03-27T09:16:57","date_gmt":"2024-03-27T07:16:57","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=4042"},"modified":"2024-03-27T22:22:57","modified_gmt":"2024-03-27T20:22:57","slug":"sentit-seny-sens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sentit-seny-sens\/","title":{"rendered":"Sentit, seny, sens"},"content":{"rendered":"\n

Que sentit<\/em> \u00e9s un hispanisme \u00e9s for\u00e7a evident. No es troba documentat abans del comen\u00e7ament de la hispanitzaci\u00f3 del catal\u00e0, all\u00e0 devers el segle XVI, ni existeix en les altres lleng\u00fces llevat del portugu\u00e8s, germ\u00e0 bess\u00f3 de l’espanyol, si en aquella llengua no \u00e9s hispanisme. Malgrat tot, els nostres ling\u00fcistes no l’han catalogat mai com a hispanisme. Aquesta condici\u00f3 la ignoren completament Fabra, Moll, Coromines i tots els altres. Ha estat en els darrers anys que la condici\u00f3 d’hispanisme ha aflorat a les xarxes socials, en un context no acad\u00e8mic i de vegades escenari de filologia combativa.<\/p>\n\n\n\n

En llat\u00ed hi ha el mot sensus<\/em>, derivat resultatiu del verb sentire<\/em>, que significa sensaci\u00f3, percepci\u00f3 i reflexi\u00f3 a partir de les percepcions. I sentire<\/em> era l’acci\u00f3 de tenir aquestes sensacions, percepcions i reflexions i fins i tot l’acte de prendre una decisi\u00f3 a partir d’aquestes sensacions. De sentire<\/em> prov\u00e9 sentir<\/em> i els seus derivats directes com ressentir<\/em> o ressentiment<\/em>. Sentir<\/em> tenia inicialment en catal\u00e0 un significat referit a tots els sentits corporals, per\u00f2 s’an\u00e0 especialitzant en el de l’o\u00efda, sense abandonar una valor m\u00e9s general i despla\u00e7ant progressivament oir<\/em>. Sentire<\/em>, a m\u00e9s, form\u00e0 derivats ja en llat\u00ed: assentire<\/em> (assentir<\/em>), dissentire<\/em> (dissentir<\/em>), consentire<\/em> (consentir<\/em>), praesentire<\/em> (pressentir<\/em>) i sentimentum<\/em> (sentiment<\/em> i derivats, com sentimental<\/em>, sentimentalisme<\/em>). A partir del significat de ‘prendre una decisi\u00f3 segons les sensacions’ es deriv\u00e0 sententia<\/em> (d’on el catal\u00e0 sent\u00e8ncia<\/em>). I sensus<\/em> form\u00e0 el derivat sensuale<\/em>, que d\u00f3na el catal\u00e0 sensual<\/em>, i el compost consensus<\/em> (sentiment compartit amb un altre o uns altres), d’on ve consens<\/em>.  Tamb\u00e9 sensationem<\/em>, d’on ve sensaci\u00f3<\/em> i el seu derivat sensacional<\/em>, i sensitivus<\/em>, d’on surt sensitiu<\/em>. I sensatus<\/em>, ‘que t\u00e9 seny’, d’on ve l’adjectiu sensat<\/em> (ja en Llull) i el modern sensatesa<\/em>, probable calc de l’espanyol sensatez<\/em>. Del franc\u00e9s sensoriel<\/em> ens ha vingut sensorial<\/em>, via espanyol. Fins i tot el mot sentinella<\/em>, que ens arrib\u00e0 per via de l’itali\u00e0 sentinella<\/em>, probablement surt del llat\u00ed sentire<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Del mot sensus<\/em> surten els mots de les lleng\u00fces rom\u00e0niques \u2014i m\u00e9s enll\u00e0\u2014 corresponents al nostre sentit<\/em>: franc\u00e8s sens<\/em>, occit\u00e0 sens<\/em>, itali\u00e0 senso<\/em>, roman\u00e8s sens<\/em>, angl\u00e8s sense<\/em>, pres del franc\u00e8s. Per contra, l’espanyol prefer\u00ed rec\u00f3rrer al participi del verb sentir<\/em>, \u00e7o \u00e9s sentido<\/em>, que cobreix tot el camp sem\u00e0ntic del franc\u00e8s sens<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 el llat\u00ed sensus<\/em> no produ\u00ed en catal\u00e0 un cultisme semblant al de les altres lleng\u00fces rom\u00e0niques, que seria sens<\/em>, sin\u00f3 que el seu camp sem\u00e0ntic va ser cobert pel resultat del mot germ\u00e0nic sinn<\/em>, \u00e7o \u00e9s seny<\/em>. Sinn<\/em> \u00e9s un mot complex sem\u00e0nticament. Significava ‘judici, intel\u00b7lig\u00e8ncia’, significats pr\u00f2xims al del llat\u00ed sensus<\/em>, per\u00f2 tamb\u00e9 sembla que ‘direcci\u00f3 que alg\u00fa o una cosa pren’. Aquest sinn<\/em> \u00e9s present en espanyol antic (sen<\/em>) i en l’espanyol actual sien<\/em>, que de ‘seny’ ha passat a significar ‘templa’; tamb\u00e9 en itali\u00e0 (senno<\/em>), i en franc\u00e8s adopt\u00e0 la forma sens<\/em>, que cal diferenciar del sens<\/em> provinent de sensus<\/em>.  En catal\u00e0 s’interfer\u00ed amb sensus<\/em>, i aix\u00ed seny<\/em>, a m\u00e9s de significar ‘ponderaci\u00f3 mental’, prengu\u00e9 els significats de sensus<\/em>. Durant tota l’Edat Mitjana seny<\/em> significa el que ara diem seny <\/em>i el que ara diem sentit<\/em> (senys corporals). La introducci\u00f3 de l’hispanisme sentit<\/em> va deixar seny<\/em> amb el sol significat actual. Els senys corporals<\/em> tamb\u00e9 es deien sentiments<\/em> (segons Llull, \u00abveer, oir, odorar, gustar i sentir\u00bb, on veiem que sentir<\/em> t\u00e9 el significat del tacte).<\/p>\n\n\n\n

En espanyol va passar una cosa semblant. El llat\u00ed sensus<\/em> don\u00e0 seso<\/em>, que en una etapa primitiva significava el que nosaltres diem seny<\/em> i sentit<\/em>. Los sesos corporales<\/em>, el seso de las palabras<\/em>. Molt aviat, per\u00f2, la llengua prefer\u00ed el participi sentido<\/em>, i seso<\/em> va romandre reservat al cervell i al seny.<\/p>\n\n\n\n

L’espanyol sentido<\/em> va anar evolucionant sem\u00e0nticament, i a darrere, la seva c\u00f2pia sentit<\/em>. Un dels significats que agaf\u00e0, sembla que for\u00e7a modernament, \u00e9s el de ‘direcci\u00f3’ (una v\u00eda de doble sentido<\/em>), que poc t\u00e9 a veure amb el sentir i els sentiments. Aqu\u00ed cal observar que en franc\u00e8s hi ha dos mots hom\u00f2fons i hom\u00f2grafs amb la forma sens<\/em>, per\u00f2 s\u00f3n dos mots diferents. Un \u00e9s el sens<\/em> que prov\u00e9 de sensus<\/em>, i un altre sens<\/em> que \u00e9s el resultat del creuament del sens<\/em> de sensus<\/em> i el sen<\/em> procedent del germ\u00e0nic sinn<\/em> (direcci\u00f3, cam\u00ed), segons el Tr\u00e9sor de la langue fran\u00e7aise informatis\u00e9<\/em>. Segurament l’espanyol sentido<\/em> prengu\u00e9 els significat dels dos sens<\/em> francesos, i darrere, el catal\u00e0. Amb tot, la casu\u00edstica \u00e9s for\u00e7a complexa, i segurament hi ha m\u00e9s interfer\u00e8ncia del franc\u00e8s sobre l’espanyol en aquest camp. Segons Baralt (Diccionario de galicismos<\/em>), calcant el franc\u00e8s contre-sens<\/em> l’espanyol va fer contrasentido<\/em>, que nosaltres hem calcat en contrasentit<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Essent for\u00e7a evident que sentit<\/em> \u00e9s un hispanisme, sorgeix la q\u00fcesti\u00f3 de qu\u00e8 fer-ne ara. El gros dels ling\u00fcistes i pr\u00e0cticament tota la societat hi estan ben acomodats, cosa comprensible tenint en compte que, com he dit, no ha estat considerat fins ara com a hispanisme. Deixar les coses com s\u00f3n \u00e9s una opci\u00f3 i ben leg\u00edtima. Per\u00f2 tamb\u00e9 pot haver-hi qui vulgui cercar-hi una alternativa. I com a alternativa s’ha proposat de recuperar el seny<\/em> medieval, cosa que no fa m\u00e9s que seguir la l\u00ednia fabriana de substituir hispanismes per mots arcaics, que bon resultat ha donat en molts de casos. Un exemple eloq\u00fcent \u00e9s la recuperaci\u00f3 del menys<\/em>, perdut en la llengua parlada de feia segles. Per\u00f2 en el cas de seny<\/em> aquesta recuperaci\u00f3 \u00e9s problem\u00e0tica, atesa la for\u00e7a amb qu\u00e8 les ments catalanes associen el mot \u2014un mot b\u00e0sic i immensament popular\u2014 al seu significat usual. La substituci\u00f3 de sentit<\/em> per seny<\/em> ens duria mec\u00e0nicament a expressions com una frase sense seny<\/em>, perdre el seny <\/em> [coneixement] despr\u00e9s de rebre un cop<\/em> o recuperar el seny despr\u00e9s d’una estona<\/em>. O, m\u00e9s greu, el president va fer una proposici\u00f3 sense seny<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Una alternativa que gos suggerir, amb plena consci\u00e8ncia tamb\u00e9 de les dificultats, \u00e9s la introducci\u00f3 de sens<\/em> com a cultisme i neologisme. Certament fins ara aix\u00f2 no ho ha dit ni escrit ning\u00fa mai, llevat de sorpreses que puguin sortir. Seria un mot inventat<\/em>. Per\u00f2 d’en\u00e7\u00e0 que la llengua existeix hi ha qui \u00abinventa\u00bb mots, comen\u00e7ant per Ramon Llull, que cre\u00e0 els mots que havia de menester i molts restaren per sempre en el l\u00e8xic catal\u00e0. \u00abInventar\u00bb mots no \u00e9s res nou; ho han fet, en catal\u00e0 i en totes les lleng\u00fces, moltes persones i en tots els temps. Mots com burocr\u00e0cia<\/em>, estat\u00edstica<\/em>, genocidi<\/em>, homof\u00f2bia<\/em>, inform\u00e0tica<\/em>, meritocr\u00e0cia<\/em>, neologisme<\/em>, o els espanyols bol\u00edgrafo<\/em> o quir\u00f3fano<\/em> i molts m\u00e9s van ser \u00abinventats\u00bb per una persona, de la qual sabem el nom, i fins i tot sabem l’any en qu\u00e8 els van crear. Tothom pot crear mots, i si prosperen, prosperen. Alg\u00fa dir\u00e0 que els creadors d’aquests mots els crearen perqu\u00e8 en tenien necessitat, i ara no hi ha necessitat de crear un mot com sens<\/em>, perqu\u00e8 ja tenim sentit <\/em>i \u00abfunciona\u00bb. Del punt de vista del corrent del ja est\u00e0 b\u00e9 aix\u00ed<\/em>, \u00e9s cert; per\u00f2 tamb\u00e9 es podria considerar necessitat en el camp dels defensors del catal\u00e0 reconstru\u00eft i desinterferit.<\/p>\n\n\n\n

El cultisme sens<\/em> tindria diversos avantatges. Primer, una sintonia amb els mots de les lleng\u00fces europees, indicats m\u00e9s amunt, criteri b\u00e0sic en el proc\u00e9s de depuraci\u00f3 de la interfer\u00e8ncia espanyola. A m\u00e9s, tindr\u00edem una nova parella seny<\/em>\/sens<\/em>, semblant a les parelles orgue<\/em>\/\u00f2rgan<\/em>, muscle<\/em>\/m\u00fascul<\/em>, cadira<\/em>\/c\u00e0tedra<\/em>, eixam<\/em>\/examen<\/em>, enyorar<\/em>\/ignorar<\/em>, paraula<\/em>\/par\u00e0bola<\/em> i tants altres, i encara que seny<\/em> i sens <\/em>no tinguin en rigor el mateix \u00e8tim. Aix\u00f2 sens dubte descarregaria seny<\/em> d’una acumulaci\u00f3 de significats ara problem\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta nom\u00e9s \u00e9s una idea per a reflexionar. Dif\u00edcil de dur a la pr\u00e0ctica, per\u00f2 no m\u00e9s dif\u00edcil \u2014segurament m\u00e9s f\u00e0cil\u2014 que vehicular via de doble<\/em> seny<\/em>, seny com\u00fa<\/em> o seny del rid\u00edcul<\/em>. Topar\u00e0 amb la burla dels \u00abrealistes\u00bb (de la llengua real<\/em>) i la incomprensi\u00f3 dels mesells que creuen que \u00e9s pecat d’usar mots que no s\u00f3n al diccionari. S’hauria de provar amb prud\u00e8ncia, lluny de qualsevol tarann\u00e0 impositiu. Per\u00f2 si no es prova, no sabrem si pot funcionar. Doncs no us sorprengui si a partir d’ara veieu el neologisme a qualque escrit meu i potser d’alg\u00fa que s’hi afegeixi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Que sentit \u00e9s un hispanisme \u00e9s for\u00e7a evident. No es troba documentat abans del comen\u00e7ament de la hispanitzaci\u00f3 del catal\u00e0, all\u00e0 devers el segle XVI, ni existeix en les altres lleng\u00fces llevat del portugu\u00e8s, germ\u00e0 bess\u00f3 de l’espanyol, si en aquella llengua no \u00e9s hispanisme. Malgrat tot, els nostres ling\u00fcistes no l’han catalogat mai com […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-4042","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4042","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4042"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4042\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4051,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4042\/revisions\/4051"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4042"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4042"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4042"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}