{"id":3936,"date":"2024-03-04T10:05:55","date_gmt":"2024-03-04T08:05:55","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3936"},"modified":"2024-03-04T10:05:55","modified_gmt":"2024-03-04T08:05:55","slug":"menys-manco-menos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/menys-manco-menos\/","title":{"rendered":"Menys, manco, menos"},"content":{"rendered":"\n

Hi ha algunes coses que els illencs no haurien de creure, o que haurien de descreure<\/em> si les creuen. Una \u00e9s que l’adverbi manco<\/em> \u00e9s mallorqu\u00ed o illenc \u2014i per a alguns molt mallorqu\u00ed<\/em>\u2014, i l’altra que menys<\/em> \u00e9s una forma continental, equivalent a la \u00abbalear\u00bb manco<\/em>. Davant aquests prejudicis cal dir que manco<\/em> \u00e9s forma pr\u00f2pia de tota la llengua catalana, amb les observacions que far\u00e9 m\u00e9s avall, i que menys<\/em> \u00e9s un mot propi i ben propi de la tradici\u00f3 en l’escriptura a les Illes, i, per tant, propi de la llengua formal.<\/p>\n\n\n\n

Menys<\/em> ve del llat\u00ed vulgar *minius<\/em>, equivalent al cl\u00e0ssic minus<\/em>. \u00c9s mot general en catal\u00e0 fins als temps moderns. Segons Coromines, aquest minius<\/em> hauria sortit per analogia amb mots com maius<\/em>, peius<\/em>, melius<\/em>. etc.<\/p>\n\n\n\n

Manco<\/em> ve del llat\u00ed mancus<\/em>, adjectiu que significava disminu\u00eft o mutilat \u2014mancat\u2014 a qualque part del cos, no sols a les mans. En realitat de mancus<\/em> surt l’adjectiu catal\u00e0 manc<\/em>, femen\u00ed manca<\/em>, formes que trobam en els nostres cl\u00e0ssics. Per\u00f2 aviat, a la llengua parlada, l’impecable manc<\/em> es va convertir en manco<\/em>, amb el mecanisme molt t\u00edpic de la llengua vulgar \u2014\u00fas aquest terme en sentit etimol\u00f2gic\u2014 de posar una o<\/em> a la fi del mot. Pensem en gisco<\/em>, siulo<\/em>, miulo<\/em>, capfico<\/em>, enterro<\/em>, Cristo<\/em> i tants altres. L’adjectiu manc<\/em> va formar el derivat mancar<\/em>, paral\u00b7lel a l’itali\u00e0 mancare<\/em>, suposant que el nostre verb no \u00e9s italianisme directe. Creaci\u00f3 catalana, per contra, \u00e9s el substantiu manca<\/em>,  tot i que \u00e9s un mot modern. Despr\u00e9s l’adjectiu vulgar manco<\/em> va passar a adverbi equivalent a ‘menys’. S’ha dit que aquest manco<\/em> \u00e9s italianisme primerenc (es documenta en el segle XV). L’Alcover-Moll diu que ve del llat\u00ed manco<\/em> (‘mutilat’) per via de l’itali\u00e0 manco<\/em>. Coromines (DEcat) diu que \u00e9s italianisme (entrada manco<\/em>) per\u00f2 ho nega o matisa despr\u00e9s (entrada menys<\/em>). Potser podr\u00edem concloure que \u00e9s una extensi\u00f3 adverbial de l’\u00fas adjectiu del vulgarisme manco<\/em>, proc\u00e9s afavorit per la influ\u00e8ncia de l’itali\u00e0 en el context del Renaixement.<\/p>\n\n\n\n

Podem dir, seguint Coromines, que manco<\/em> era forma de la llengua parlada de tot el territori de l’idioma, mentre que menys<\/em> era m\u00e9s propi de la llengua escrita formal. \u00c9s a dir, manco<\/em> era de la llengua vulgar. El fet que l’adverbi sort\u00eds de l’adjectiu manc<\/em>, vulgar manco<\/em>, \u00e7o \u00e9s mutilat, desgraciat, sense mans, va fer \u2014diu Coromines\u2014 que el mot perd\u00e9s prestigi i fos substitu\u00eft per la forma acastellanada menos<\/em>. Aquest hispanisme ja apareix a un document mallorqu\u00ed de 1486 (segons citaci\u00f3 de Coromines \u2014entrada menys<\/em>\u2014 que no d\u00f3na per segura) i \u00e9s habitual a la llengua escrita del Principat ja en el segle XVII. A la llengua parlada s’an\u00e0 imposant menos<\/em>, a partir de la for\u00e7a irradiadora de les ciutats i es va fer general en el Principat i a les Illes. Fins i tot l’usen en els seus primers escrits Verdaguer i Maragall. Continuant amb Coromines, diu el fil\u00f2leg que \u00aben la meva adolesc\u00e8ncia [c. 1920] encara que escrivint ja era tothom que evitava menos<\/em>, ning\u00fa no hauria gosat usar-lo [menys<\/em>] sense ser mirat com a pedant. Cap a 1930 o abans hi hagu\u00e9 un tomb, i menys<\/em> ha tornat a ser bastant general en la llengua de la gent culta, i tamb\u00e9 en la del camp\u00bb. A Mallorca, durant la meva inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia no se sentia altra cosa que menos<\/em>, a part de qualque manco<\/em> escadusser en boca de vells de zones rurals. Amb tot, el menys<\/em> s\u00ed que era viu en el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i hi va restar fins als anys seixanta del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

Quan arrib\u00e0 la Renaixen\u00e7a, al continent es va recuperar el menys<\/em> per a la llengua escrita, i el menos<\/em> va ser definitivament bandejat en la codificaci\u00f3 fabriana. Diguem com a curiositat i entre par\u00e8ntesis que menos<\/em> va ser encara reivindicat el 1992 pels auda\u00e7os ling\u00fcistes del denominat Grup d’Estudis Catalans, autors d’El barco fantasma<\/em>. Fora de les Illes manco<\/em> va restar pr\u00e0cticament oblidat. Per\u00f2 a les Illes vam cometre l’error d’apartar-nos de la l\u00ednia general i amb la represa de la llengua a partir de la d\u00e8cada de 1960 hom s’aferr\u00e0 al vulgarisme manco<\/em>, que ha estat promogut a la literatura i els mitjans de comunicaci\u00f3, amb gran desconeixement del tot el que aqu\u00ed hem dit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha algunes coses que els illencs no haurien de creure, o que haurien de descreure si les creuen. Una \u00e9s que l’adverbi manco \u00e9s mallorqu\u00ed o illenc \u2014i per a alguns molt mallorqu\u00ed\u2014, i l’altra que menys \u00e9s una forma continental, equivalent a la \u00abbalear\u00bb manco. Davant aquests prejudicis cal dir que manco \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3936","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3936","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3936"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3936\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3937,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3936\/revisions\/3937"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3936"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3936"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3936"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}