{"id":390,"date":"2008-05-01T10:59:38","date_gmt":"2008-05-01T09:59:38","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=390"},"modified":"2008-05-01T23:34:49","modified_gmt":"2008-05-01T22:34:49","slug":"el-primer-film-doblat-a-mallorca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/el-primer-film-doblat-a-mallorca\/","title":{"rendered":"El primer film doblat a Mallorca"},"content":{"rendered":"

Ahir IB3 va passar L’Orde<\/a><\/em>, un film de Sheldon Lettich\u00a0del 2001. I qu\u00e8 t\u00e9 aix\u00f2 de particular? Doncs que \u00e9s el primer film que podem veure amb doblatge mallorqu\u00ed, entenent per aix\u00f2 un doblatge fet a Mallorca, per dobladors mallorquins i amb uns elements ling\u00fc\u00edstics que li donen una identitat mallorquina. Dic doblatge mallorqu\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s impossible \u2014per la cosa ling\u00fc\u00edstica\u2014 parlar de doblatge balear: o \u00e9s mallorqu\u00ed o \u00e9s menorqu\u00ed o \u00e9s piti\u00fas. Tamb\u00e9 cal matisar que ja s’havien fet altres doblatges a l’illa, per\u00f2 sembla que no un llargmetratge comercial normal.<\/p>\n

Abans de continuar vull remarcar coses ja escrites aqu\u00ed mateix: les empreses de doblatge mallorquines actuen dins el mercat de la llengua catalana, com les catalanes continentals, i ofereixen productes a tot aquest mercat. Aix\u00f2 vol dir que aquests productes han d’estar concebuts per a tota la comunitat ling\u00fc\u00edstica, i un cop doblat un film seria una aberraci\u00f3 tornar-lo a doblar a un altre lloc. La conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest principi \u00e9s la necessitat de cercar un model de llengua adequat, amb uns trets locals derivats del mateix fet d’aquesta localitzaci\u00f3, per\u00f2 alhora amb un catal\u00e0 que pugui ser f\u00e0cilment acceptat per qualsevol catalanoparlant. Dit ras i curt, l’espectador ha d’estar pendent del film i no s’ha d’\u00abadonar\u00bb de les\u00a0peculiaritats ling\u00fc\u00edstiques.<\/p>\n

Crec que el doblatge que ens ocupa s’ajusta a aquests principis i es pot considerar, per tant, i grosso modo<\/em>, com un producte reeixit. L’equip que ha fet la feina hi ha posat esfor\u00e7, i els qui han pres les decisions, en general,\u00a0les han encertades. Aix\u00f2 no vol dir que no hi hagi coses a revisar i canviar. Per\u00f2, at\u00e8s que es tracta d’un punt de partida,\u00a0\u00e9s important partir b\u00e9, igual que rectificar immediatament els errors. \u00c9s important no deixar que els criteris errats es repeteixin i es consolidin, quelcom que en alguns casos ha succe\u00eft en la pr\u00e0ctica\u00a0que se segueix en el\u00a0Principat. Tanmateix, malgrat alguns errors, el producte pot anar onsevulla i, fins i tot, diria que no t\u00e9 una qualitat inferior\u00a0\u2014continuu en el terreny ling\u00fc\u00edstic\u2014 a la dels\u00a0doblatges que estam avesats a veure fets a Barcelona. I encara afegiria que pot ser una lli\u00e7\u00f3 per als responsables d’aquests darrers: una lli\u00e7\u00f3 de voler i saber transcendir la llengua regional en benefici d’una koin\u00e9 de tots i per a tots.<\/p>\n

<\/p>\n

I ara coment coses concretes:<\/p>\n

1. La fon\u00e8tica. Els actors dobladors tenen el m\u00e8rit d’oferir una dicci\u00f3 clara i elegant, \u00e9s a dir el contrari d’una elocuci\u00f3 vulgar. Han sabut superar la pr\u00e0ctica mallorquina quotidiana de les assimilacions conson\u00e0ntiques i de la tend\u00e8ncia a “menjar-se” sons. Per\u00f2 tamb\u00e9 la dicci\u00f3 \u00e9s el terreny que m\u00e9s requereix\u00a0atenci\u00f3 i\u00a0millora. El problema\u00a0m\u00e9s visible\u00a0\u00e9s en el protagonista principal, la dicci\u00f3 del qual \u00e9s marcada per una constant ela bleda. Altres actors alternen la ela bleda amb la ela correcta i altres ofereixen una ela extraordin\u00e0ria. Drama general \u00e9s el betacisme: crec que no se’n salva ning\u00fa. I, en tercer lloc, hem de lamentar la repetici\u00f3 de la no-sonoritzaci\u00f3 de la essa final davant vocal (saps-on \u00e9s, les-opcions<\/em>).<\/p>\n

2. Localismes. En general \u2014era obligat\u2014 s’ha optat per una llengua que vol ser un est\u00e0ndard, amb els problemes que a casa nostra t\u00e9 aquest concepte, que ara no podem abordar. En aquest model hi encaixen perfectament elements mallorquins perfectament v\u00e0lids (se’n va t\u00e9mer, empegueir, qualque, par\u00e8ixer,<\/em> fermar,<\/em> etc.), per\u00f2 se segueix l’\u00fas com\u00fa i normatiu amb coses com vosaltres, cotxe, home, aigua, ens<\/em> (i tots els pronoms febles amb forma refor\u00e7ada) i, naturalment, l’article est\u00e0ndard. He de lamentar, per\u00f2, i com ja vaig fer <\/a>parlant d’un altre doblatge (En Dawson creix) aquesta mania de dir xerrar<\/em> en lloc de parlar<\/em>, localisme lamentable, i un altre localisme igualment desgraciat com \u00e9s l’accentuaci\u00f3 dels pronoms encl\u00edtics. De fet, en aquest doblatge hi ha una mescladissa de solucions (segons el doblador): d’una banda, ag\u00e0fa’l, c\u00faida’ls, engrillon\u00e0u-lo, ac\u00f3ta’t, m\u00f2u-te, segu\u00e8ix-me<\/em> (col\u00b7loquialment es diu segui’m<\/em>), separ\u00e8m-nos, segu\u00edu-lo<\/em>; i, d’altra banda, afegir-l\u00e8s, veur\u00e8’t, trobar-t\u00e8, arribar-h\u00ed, fer-m\u00e8, ajudar-n\u00f3s, fermau-l\u00f3<\/em>. En un moment un ordena aj\u00fada’m<\/em> i un altre confirma ajud\u00e0’l<\/em>. I en un altre moment se sent baix\u00e0-hi<\/em> [vocal neutra t\u00f2nica] fins al fons<\/em>, que segur que molts espectadors continentals percebran com a vaixell<\/em>. Tamb\u00e9, tractant-se d’un est\u00e0ndard, crec desafortunada la forma id\u00f2<\/em> que apareix repetidament. Seria molt m\u00e9s encertat d’introduir la variant est\u00e0ndard doncs<\/em>.<\/p>\n

3. Castellanismes i altres faltes. Jo hauria prescindit dels col\u00b7loquialismes de factura forastera que et bombin<\/em> i ens hem de carregar aquest mal parit<\/em>. Hauria dit la corretja<\/em> i no el cintur\u00f3<\/em>, beneitura<\/em> i no tonteria<\/em>, i hauria dit volta a la dreta<\/em> i no gira a la dreta<\/em>. I, sens dubte, parlant d’uns t\u00fanels, me’n va parlar<\/em> i no em va txerrar (sic) d’ells<\/em>. Jo hauria dit ens acostam<\/em> i no ens apropam<\/em>. I, si no ho he sentit malament, un personatge diu em deus una<\/em>, que un altre respon per qu\u00e8 et dec una? <\/em>Sort que el primer ho arregla contrareplicant et dic que me’n deus una<\/em>. I finalment \u2014ai D\u00e9u\u2014 el film acaba amb la frase ens podem anar a sopar<\/em>. Magn\u00edfic, per\u00f2, el tu queda aqu\u00ed<\/em>, en lloc del castellanitzant tevetres\u00ed tu queda’t aqu\u00ed<\/em>.<\/p>\n

I que no em passi per malla: la lli\u00e7\u00f3 de qu\u00e8 parlava al principi hauria estat rodona si el traductor hagu\u00e9s decidit allunyar-se\u00a0de l’espanyolada del vost\u00e8<\/em> i hagu\u00e9s fet\u00a0que els personatges es tractassin de v\u00f3s<\/em> (quan no es tractassin de tu). Encara hi som a temps per al pr\u00f2xim doblatge.<\/p>\n

Amb tot, la primera experi\u00e8ncia ha sortit bastant b\u00e9. \u00c9s aix\u00f2, la primera.<\/p>\n

Per als qui no vau veure el film aqu\u00ed hi ha un tros d’\u00e0udio. Almenys veureu com sona.<\/p>\n

.<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir IB3 va passar L’Orde, un film de Sheldon Lettich\u00a0del 2001. I qu\u00e8 t\u00e9 aix\u00f2 de particular? Doncs que \u00e9s el primer film que podem veure amb doblatge mallorqu\u00ed, entenent per aix\u00f2 un doblatge fet a Mallorca, per dobladors mallorquins i amb uns elements ling\u00fc\u00edstics que li donen una identitat mallorquina. Dic doblatge mallorqu\u00ed perqu\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-390","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/390","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=390"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/390\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":785,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/390\/revisions\/785"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=390"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=390"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=390"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}