{"id":388,"date":"2008-04-24T11:27:47","date_gmt":"2008-04-24T10:27:47","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=388"},"modified":"2008-04-24T11:27:47","modified_gmt":"2008-04-24T10:27:47","slug":"d%e2%80%99incompetencies-i-d%e2%80%99inapetencies-linguistiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/d%e2%80%99incompetencies-i-d%e2%80%99inapetencies-linguistiques\/","title":{"rendered":"D\u2019incompet\u00e8ncies i d\u2019inapet\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques"},"content":{"rendered":"
[Aquest surt avui al Balears]<\/div>\n

\u00a0<\/p>\n

Per la meva professi\u00f3 he fet part moltes vegades de tribunals o comissions que havien d\u2019avaluar els coneixements de catal\u00e0 d\u2019unes persones determinades, en particular aspirants a ocupar una determinada pla\u00e7a laboral. Algun cas m\u2019ha produ\u00eft un impacte d\u2019aquests que no s\u00f3n bons d\u2019esvair. Record una ocasi\u00f3 en qu\u00e8 un jove havia de demostrar la capacitat d\u2019expressar-se en catal\u00e0 oral, mitjan\u00e7ant una prova ad hoc<\/em>. En plantar-se davant el tribunal, l\u2019home profer\u00ed decidit un sonor buenos d\u00edas<\/em>, seguit d\u2019alguns comentaris en la mateixa llengua referents al desenvolupament de la prova, despr\u00e9s dels quals don\u00e0 entrada a l\u2019actuaci\u00f3 amb un solemne empiezo<\/em>. Durant deu minuts va parlar en un catal\u00e0 for\u00e7a acceptable, i acab\u00e0 el n\u00famero amb un altre concloent ya he terminado<\/em>, seguit d\u2019algunes altres frases \u2014en la mateixa llengua “procedimental”\u2014 en qu\u00e8 s\u2019interessava pel moment de saber el resultat i coses semblants. L\u2019home degu\u00e9 sortir d\u2019aquella sala amb la ferma convicci\u00f3 que un cop obtinguda la pla\u00e7a no hauria de tornar a parlar en catal\u00e0 mai m\u00e9s en la vida. Com jo quan vaig acabar el servei militar, que vaig experimentar una sensaci\u00f3 indescriptible pensant que mai m\u00e9s en la meva exist\u00e8ncia tornaria a dir mi sargento<\/em> ni a netejar un fusell. Previsions que fins al moment s\u2019han complit al cent per cent.<\/p>\n

Crec que seria un error \u2014i ara no entro a valorar quan s\u2019ha fet i en quina mesura\u2014 centrar la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, o una part substancial d\u2019aquesta, en l\u2019exig\u00e8ncia de coneixement del catal\u00e0. Perqu\u00e8 exigir la compet\u00e8ncia en una llengua a unes persones que despr\u00e9s no tindran cap necessitat real d\u2019emprar-la \u2014si aquest fos el cas\u2014 no serveix m\u00e9s que per a fer que aquestes persones sentin aquesta llengua com una cosa inventada primordialment per a fer la punyeta. I aquestes persones es poden dir funcionaris, metges, gu\u00e0rdies urbans o estudiants de secund\u00e0ria.<\/p>\n

Alerta: no dic que el coneixement generalitzat del catal\u00e0 no sigui una condici\u00f3 indispensable i pr\u00e8via per a qualsevol proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important mantenir al Principat i acabar d\u2019instaurar a les Illes un sistema educatiu amb el catal\u00e0 com a llengua vehicular. I per aix\u00f2 \u00e9s important posar tots els mitjans per a facilitar als qui v\u00e9nen d\u2019altres comunitats ling\u00fc\u00edstiques el coneixement de la llengua. I \u00e9s necessari mantenir el nivell d\u2019exig\u00e8ncia als funcionaris p\u00fablics, naturalment. El problema \u00e9s si s\u2019acaba tot aqu\u00ed. Perqu\u00e8 tots aquells no catalan\u00f2fons que presten uns serveis als ciutadans d\u2019aquest pa\u00eds, un cop adquirides unes determinades compet\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques, suposant que les adquireixin, nom\u00e9s usaran el catal\u00e0 si hi ha unes condicions socials que no els deixin cap altra opci\u00f3 que usar-lo. I si no hi ha aquesta circumst\u00e0ncia, no el parlaran ni l\u2019escriuran mai, amb la qual cosa els qui pagam els serveis i tenim uns drets ling\u00fc\u00edstics podem esperar d\u2019asseguts el dia i l\u2019escenari en qu\u00e8 aquests drets podran ser realment exercits.<\/p>\n

Pensar que el coneixement portar\u00e0 a l\u2019\u00fas \u00e9s un error maj\u00fascul, perqu\u00e8 la cosa sol anar m\u00e9s aviat al rev\u00e9s: \u00e9s l\u2019\u00fas que crear\u00e0 la necessitat de coneixement. El dia que el funcionari es vegi obligat a redactar els papers en catal\u00e0 o el dia que el metge es vegi obligat a escriure en catal\u00e0 la recepta o el report per a l\u2019hospital, ja es preocuparan d\u2019evitar les conseq\u00fc\u00e8ncies que la ignor\u00e0ncia sol produir entre membres de societats m\u00e9s o menys avan\u00e7ades. El dia que els opositors hagin de fer els diversos exercicis en catal\u00e0, amb els mecanismes normals de filtratge per incompet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica, i no una vergonyosa prova complement\u00e0ria i especial<\/em> d\u2019aquesta llengua, les coses seran diferents. Quan els primers Borbons van imposar a punta de fusell el castell\u00e0 als escrivans dels ajuntaments o als mestres d\u2019escola, que no sabien un borall de la llengua imposada, no es preocuparen gens per si farien faltes d\u2019ortografia o catalanades. Ja n\u2019aprendran, pensaven. I tant que en van aprendre. La funci\u00f3 crea l\u2019\u00f2rgan, deien abans, o com a m\u00ednim la necessitat el posa a to.<\/p>\n

Aquests dies es parla molt de l\u2019immens problema que representa la vinguda massiva de metges no competents en catal\u00e0. El problema s\u2019ha centrat molt en la seva incapacitat en general d\u2019entendre la llengua del pa\u00eds, d\u2019on es podria deduir que solucionant la incompet\u00e8ncia comprensora el problema desapareix. \u00d2bviament, no entendre la llengua dels pacients \u00e9s la cosa m\u00e9s greu, per\u00f2 encara que aix\u00f2 es resolgu\u00e9s \u2014que no en du cam\u00ed\u2014, si els nostres hospitals es van poblant de metges i altre personal sanitari que no fan un \u00fas efectiu, oral i escrit, de la llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds, estam construint una sanitat que priva la comunitat catalanoparlant del dret d\u2019una atenci\u00f3 m\u00e8dica \u00f2ptima, encara que nom\u00e9s sigui perqu\u00e8 aquesta optimitat requereix el clima de comoditat i confian\u00e7a que nom\u00e9s es produeix quan metge i pacient es comuniquen en el mateix idioma. Consentirien una cosa diferent els hispan\u00f2fons de territoris monoling\u00fces all\u00e0 en els seus pa\u00efsos? El conseller de Sanitat sembla que ha manifestat bones intencions per a resoldre el problema o presumpte problema. Per\u00f2 segurament s\u2019erra en la manera. El problema no es resoldr\u00e0 posant r\u00e8tols en catal\u00e0 als centres sanitaris, ni posant programes inform\u00e0tics en catal\u00e0 en els ordinadors, com hem vist anunciat. Diguem de passada que fa molt de temps que els formularis per a les receptes de la sanitat p\u00fablica s\u00f3n en catal\u00e0, i juraria que f\u00f3ra una aventura trobar un sol facultatiu que hagi decidit de trencar la vella rutina del comprimido cada ocho horas<\/em>. Com si trenta anys de parlar de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica haguessin estat nom\u00e9s una al\u00b7lucinaci\u00f3.<\/p>\n

La situaci\u00f3 jur\u00eddica actual no \u00e9s la m\u00e9s adequada per a desplegar pol\u00edtiques que contribueixen a augmentar l\u2019\u00fas efectiu del catal\u00e0 entre els prestadors de serveis p\u00fablics. Per\u00f2 segur que hi ha possibilitats d\u2019actuar en el sentit apuntat, suposant que hi hagu\u00e9s voluntat de fer-ho. Quan es contracta un metge sud-americ\u00e0 es cobreix una necessitat de la nostra societat, per\u00f2 tamb\u00e9 es fa un bon favor al llicenciat que ens arriba. \u00c9s perfectament raonable no sols exigir-li d\u2019aprendre la llengua del pa\u00eds sin\u00f3 prendre mesures perqu\u00e8 efectivament la faci servir, entre elles, per exemple, fer-li signar el comprom\u00eds d\u2019utilitzar el catal\u00e0 \u2014la necessitat posa a to l\u2019\u00f2rgan, d\u00e8iem\u2014 amb els pacients que s\u2019expressin en aquesta llengua. O si van a It\u00e0lia no els exigiran de parlar en itali\u00e0? O si van a Portugal no els exigiran de parlar en portugu\u00e8s? I si els c\u00e0rrecs p\u00fablics, quan actuen com a tals, tenen regulat el deure d\u2019expressar-se en catal\u00e0, perqu\u00e8 \u00e9s la llengua del pa\u00eds, l\u2019\u00fas del catal\u00e0 com a llengua d\u2019entrada s\u2019hauria d\u2019exigir igualment al personal dels centres sanitaris \u2014i a tots els qui cobren del com\u00fa\u2014, comen\u00e7ant per les persones encarregades de la recepci\u00f3 dels pacients. Amb normes escrites i clares, com la que hauria d\u2019establir que tota la megafonia a l\u2019interior dels centres sanitaris, i no sols la retolaci\u00f3, fos en catal\u00e0.<\/p>\n

La legitimitat d\u2019accions com aquestes \u00e9s fora de dubte i la seva necessitat, imperiosa. La pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica en el domini de la sanitat no sols ha de pretendre evitar que a un anci\u00e0 li puguin diagnosticar erradament alzheimer per manca d\u2019intercomprensi\u00f3 \u2014que ja \u00e9s gros\u2014, sin\u00f3 que s\u2019ha de proposar que una part num\u00e8ricament respectable dels ciutadans deixin de sentir-se pressionats a abandonar la seva llengua per ra\u00f3 d\u2019un entorn hospitalari fortament castellanitzat, com ara succeeix, i se sentin c\u00f2modes i segurs pel que toca als seus drets i al ple \u00fas de l\u2019idioma propi. Perqu\u00e8 sembla que es tractava d\u2019aix\u00f2, de no haver d\u2019abandonar la llengua, de no perdre-la, vaja.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[Aquest surt avui al Balears] \u00a0 Per la meva professi\u00f3 he fet part moltes vegades de tribunals o comissions que havien d\u2019avaluar els coneixements de catal\u00e0 d\u2019unes persones determinades, en particular aspirants a ocupar una determinada pla\u00e7a laboral. Algun cas m\u2019ha produ\u00eft un impacte d\u2019aquests que no s\u00f3n bons d\u2019esvair. Record una ocasi\u00f3 en qu\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-388","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/388","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=388"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/388\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=388"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=388"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=388"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}