{"id":3861,"date":"2023-12-15T12:24:20","date_gmt":"2023-12-15T10:24:20","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3861"},"modified":"2023-12-22T23:04:42","modified_gmt":"2023-12-22T21:04:42","slug":"la-hac-aspirada-o-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/la-hac-aspirada-o-no\/","title":{"rendered":"La hac aspirada (o no)"},"content":{"rendered":"\n

La dita hac aspirada \u00e9s una consonant fricativa glotal sorda que en l’alfabet fon\u00e8tic internacional es representa amb el s\u00edmbol \/h\/.  Era un so propi del llat\u00ed, escrit amb el grafema h<\/em>, pres de l’alfabet grec primitiu. Per\u00f2 aquest so es perd\u00e9 ja en llat\u00ed durant l’Imperi i despr\u00e9s en totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques, exceptades el roman\u00e8s i la varietat gascona de l’occit\u00e0. Avui en les lleng\u00fces rom\u00e0niques \u2014espanyol a part i les varietats just ara esmentades\u2014 el so de la hac aspirada nom\u00e9s apareix en algunes interjeccions: en catal\u00e0 te\u00f2ricament en algunes interjeccions com ah\u00e0<\/em>, ehem<\/em> o la representaci\u00f3 del riure ha, ha, ha<\/em>; per\u00f2 tenim una muni\u00f3 de mots amb una h<\/em> provinents de lleng\u00fces en qu\u00e8 a aquest grafema correspon el so aspirat.<\/p>\n\n\n\n

En catal\u00e0 tenim dos problemes: el primer \u00e9s la pronunciaci\u00f3 de la h<\/em> quan no \u00e9s muda, i el segon, en quins manlleus estrangers s’ha de pronunciar i en quins s’ha d’emmudir.<\/p>\n\n\n\n

Quant al primer, encara que sempre es digui que s’ha de pronunciar una hac aspirada i no una jota espanyola [\u03c7], la realitat \u00e9s que tothom pronuncia el so espanyol, cosa que \u00e9s un fet m\u00e9s d’interfer\u00e8ncia d’aquesta llengua. I aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed d’en\u00e7\u00e0 que els catalans van ser biling\u00fcitzats i aprengueren espanyol. Pr\u00e8viament els pocs manlleus de l’espanyol que arribaven al catal\u00e0 popular es resolien amb el so catal\u00e0 m\u00e9s pr\u00f2xim a [\u03c7], que \u00e9s  [k] (maco<\/em>, Cos\u00e9<\/em>, traque<\/em>, etc.).<\/p>\n\n\n\n

La segona q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la que ara ens interessa especialment. Naturalment, el fet que la hac sigui aspirada o muda es relaciona amb aspectes ortogr\u00e0fics com l’apostrofaci\u00f3 (el h\u00e0mster<\/em> o l’h\u00e0mster<\/em>, de Ham\u00e0s<\/em> o d’Ham\u00e0s<\/em>). Si anam a l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans (OIEC), trobarem aix\u00f2:<\/p>\n\n\n\n

\u00abEn mots manllevats de les lleng\u00fces que tenen h<\/em> aspirada (com l\u2019angl\u00e8s, l\u2019alemany o l\u2019\u00e0rab), especialment els no adaptats fon\u00e8ticament al catal\u00e0, i en llurs derivats. En aquests casos, la h<\/em> sol conservar la pron\u00fancia [h] de la llengua origin\u00e0ria: h<\/em><\/strong>interland, <\/em>h<\/em><\/strong>ippy, <\/em>h<\/em><\/strong>obby, <\/em>h<\/em><\/strong>usky; <\/em>H<\/em><\/strong>amlet, <\/em>H<\/em><\/strong>egel, <\/em>H<\/em><\/strong>itler, <\/em>H<\/em><\/strong>\u00f6lderlin, <\/em>H<\/em><\/strong>ume; <\/em>H<\/em><\/strong>aifa, <\/em>H<\/em><\/strong>\u00e8lsinki, <\/em>H<\/em><\/strong>ong Kong, S\u00e0<\/em>h<\/em><\/strong>ara; <\/em>h<\/em><\/strong>amiltoni\u00e0, <\/em>h<\/em><\/strong>awai\u00e0, <\/em>h<\/em><\/strong>egeli\u00e0, <\/em>h<\/em><\/strong>enry, <\/em>h<\/em><\/strong>itleri\u00e0<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\u00bbNotem que en la major part dels estrangerismes adaptats, com ara almoh<\/strong>ade<\/em>, amh<\/strong>\u00e0ric<\/em>, h<\/em><\/strong>aixix<\/em>, h<\/em><\/strong>andbol<\/em>, h<\/em><\/strong>arakiri<\/em>, h<\/em><\/strong>oquei<\/em>, h<\/em><\/strong>osanna<\/em>, h<\/em><\/strong>overcraft<\/em>, h<\/em><\/strong>ugonot<\/em>, h<\/em><\/strong>\u00fassar<\/em>, h<\/em><\/strong>ur\u00ed<\/em>, h<\/em><\/strong>utu<\/em>, marih<\/strong>uana<\/em>, nah<\/strong>ua<\/em>, Habsburg<\/em>, Jah<\/strong>v\u00e8<\/em>, H<\/em><\/strong>im\u00e0laia<\/em>, H<\/em><\/strong>iroshima<\/em>, Bah<\/strong>ames<\/em>, Bah<\/strong>rain<\/em>, Copenh<\/strong>aguen<\/em>, Delh<\/strong>i<\/em>, Teh<\/strong>eran<\/em>, la grafia h<\/em> respon a una pron\u00fancia aspirada de la llengua origin\u00e0ria que en catal\u00e0 no se sol conservar i, per tant, la h<\/em> t\u00e9 nom\u00e9s un valor etimol\u00f2gic. En altres manlleus, per\u00f2, si no estan prou aclimatats al sistema fon\u00e8tic catal\u00e0, la grafia h<\/em> serveix per a representar el so [h], que \u00e9s la pron\u00fancia m\u00e9s habitual en casos com ara d\u00edrh<\/strong>am<\/em>, gih<\/strong>ad<\/em>, h<\/em><\/strong>aima<\/em>, h<\/em><\/strong>ansa<\/em> (i h<\/em><\/strong>anse\u00e0tic<\/em>), h<\/em><\/strong>aussa<\/em>, h<\/em><\/strong>\u00e0mster<\/em>, h<\/em><\/strong>\u00e0ndicap<\/em>*, h<\/em><\/strong>enna<\/em>, h<\/em><\/strong>\u00f2lding<\/em>, mah<\/strong>araj\u00e0<\/em>, mih<\/strong>rab<\/em>, sah<\/strong>rau\u00ed<\/em>, suah<\/strong>ili<\/em>, H<\/em><\/strong>ilda<\/em>, H<\/em><\/strong>ussein<\/em>, H<\/em><\/strong>anoi<\/em>, H<\/em><\/strong>\u00e8lsinki<\/em>, H<\/em><\/strong>ollywood<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\u00bbConv\u00e9 tenir present que davant els mots que s\u2019escriuen amb h<\/em> inicial aspirada no s\u2019apostrofen ni l\u2019article ni la preposici\u00f3 de<\/em>: ganes de h<\/strong>alar<\/em>, la h<\/strong>aima, el h<\/strong>aussa, la Universitat de H<\/strong>\u00e8lsinki. En canvi: un jugador d\u2019h<\/strong>andbol, un uniforme d\u2019h<\/strong>\u00fassar, es va fer l\u2019h<\/strong>arakiri<\/em>.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Aquesta normativa es fonamenta en una descripci\u00f3 de la llengua tal com \u00e9s, sense anar m\u00e9s enll\u00e0: hi ha unes hacs que es pronuncien i unes altres que no es pronuncien. O, dit d’una altra manera, uns manlleus adaptats fon\u00e8ticament i uns altres de no adaptats. La q\u00fcesti\u00f3 a clarificar \u00e9s si aquesta distribuci\u00f3 respon a la din\u00e0mica pr\u00f2pia de la llengua o si \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d’una interfer\u00e8ncia exterior. Observant els exemples del text citat abans, podem veure que els manlleus no \u00abadaptats\u00bb o no \u00abaclimatats\u00bb s\u00f3n aquells en qu\u00e8 en espanyol es pronuncia la h<\/em>, i els adaptats s\u00f3n els que han emmudit la h<\/em> en espanyol. Nom\u00e9s hi ha alguns casos no coincidents, ja sigui perqu\u00e8 no existeix el mot en espanyol (handbol<\/em>), ja sigui perqu\u00e8 hi ha hagut una pressi\u00f3 normativa per a emmudir la h<\/em> (harakiri<\/em>, hoquei <\/em>i el mateix handbol<\/em>). Abans d’aquesta pressi\u00f3 la gent deia harakiri<\/em> i h\u00f2quei<\/em> amb h<\/em> pronunciada. La pressi\u00f3 no venia de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica, que fins a l’Ortografia<\/em> (2017) no ha aclarit si hav\u00edem d’escriure l’h\u00e0mster<\/em> o el h\u00e0mster<\/em>, l’h\u00e0ndicap<\/em> o el h\u00e0ndicap<\/em>1<\/sup>, sin\u00f3 d’altres fonts, com el diccionari d’Enciclop\u00e8dia Catalana (diccionari.cat), que escriu l’h\u00e0mster<\/em>, una forma prou vehiculada fins que la OIEC el va fer mot sense adaptar.\u00a0 No se sap ben b\u00e9 per qu\u00e8 s’ha fet pressi\u00f3 en aquests casos i no en molts d’altres. Hi afegim que en principi pot haver-hi una relaci\u00f3 entre adaptaci\u00f3 fon\u00e8tica i adaptaci\u00f3 gr\u00e0fica: si s’escriu hoquei<\/em> i no hockey<\/em>, haixi<\/em>x i no hashish<\/em>, aix\u00f2 sembla reclamar l’emmudiment de la h<\/em>, per\u00f2 la idea \u00e9s molt limitada, perqu\u00e8 en la major part de casos hi ha una sola grafia coincident amb l’original. O b\u00e9 la regla no es compleix (harakiri<\/em>, amb h<\/em> muda segons l’OIEC; gihad<\/em>, amb h<\/em> pronunciada).<\/p>\n\n\n\n

No s\u00f3c capa\u00e7 d’explicar exactament per qu\u00e8 l’espanyol emmudeix la hac aspirada en uns casos i en altres no (q\u00fcesti\u00f3 d’antiguitat del mot, sup\u00f2s), ni tampoc \u00e9s l’objectiu d’aquest article. Per\u00f2 s\u00ed que podem dir que les lleng\u00fces rom\u00e0niques principals (franc\u00e8s i itali\u00e0) no pronuncien cap de les hacs dels manlleus procedents de lleng\u00fces en qu\u00e8 el so aspirat \u00e9s present, tant si s\u00f3n mots de l\u00e8xic com\u00fa o noms propis. Els francesos i italians pronuncien no sols andicap<\/em>, \u00a0ippy<\/em> o giad<\/em>, sin\u00f3 Arry Potter<\/em>, Itler<\/em>, Olliwood<\/em>, etc. La sola llengua rom\u00e0nica, tamb\u00e9 principal, que pronuncia, parcialment, la h<\/em> en origen aspirada \u00e9s l’espanyol, i ho fa amb el so de [\u03c7]. B\u00e9, el portugu\u00e8s tamb\u00e9 en pronuncia algunes, sobretot noms propis, amb un so aspirat molt suau. El franc\u00e8s t\u00e9 la particularitat de tenir la denominada hac aspirada<\/em>, present en mots normalment d’origen germ\u00e0nic que antigament es pronunciaven amb l’aspiraci\u00f3, a difer\u00e8ncia dels mots d’origen llat\u00ed. Per\u00f2 fa segles que aquesta te\u00f2rica hac aspirada no es pronuncia; simplement impedeix l’elisi\u00f3 voc\u00e0lica i la liaison<\/em> (le haricot<\/em> i no l’haricot<\/em>, les haricots<\/em> [lea\u0281i\u02c8ko] i no [leza\u0281i\u02c8ko])2<\/sup>.<\/p>\n\n\n\n

I per qu\u00e8 l’espanyol, a difer\u00e8ncia del com\u00fa de les lleng\u00fces rom\u00e0niques, mant\u00e9 pronunciades un bon nombre d’hacs aspirades, convertides en el seu so caracter\u00edstic [\u03c7]? Molt simple: perqu\u00e8 \u00e9s la sola llengua rom\u00e0nica que t\u00e9 un so molt pr\u00f2xim a l’original [h], i el pas d’un a l’altre \u00e9s f\u00e0cil, l\u00f2gic i fins i tot inconscient per als locutors hispans. El franc\u00e8s i l’itali\u00e0, no tenint cap so semblant, simplement el fan desapar\u00e8ixer. El catal\u00e0, lliure d’interfer\u00e8ncia espanyola, hauria de fer com les altres lleng\u00fces de la fam\u00edlia i tendir a emmudir les hacs provinents de mots estrangers. I, correlativament, hauria de tendir a escriure l’h\u00e0mster<\/em>, l’hobby<\/em>, l’hawai\u00e0<\/em>, d’Ham\u00e0s<\/em>, d’Hong Kong<\/em>, d’H\u00e8lsinki<\/em>, d’Hamlet<\/em>, d’Hitler<\/em>, etc.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

1 Els diccionaris anteriors a l’OIEC (2017), incl\u00f2s el DIEC, diuen handicap<\/em>.<\/sup>
2. Ara, de fet, tamb\u00e9 s’admet l’haricot<\/em> i [leza\u0281i\u02c8ko].<\/sup><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La dita hac aspirada \u00e9s una consonant fricativa glotal sorda que en l’alfabet fon\u00e8tic internacional es representa amb el s\u00edmbol \/h\/.  Era un so propi del llat\u00ed, escrit amb el grafema h, pres de l’alfabet grec primitiu. Per\u00f2 aquest so es perd\u00e9 ja en llat\u00ed durant l’Imperi i despr\u00e9s en totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques, exceptades […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3861","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3861","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3861"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3861\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3871,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3861\/revisions\/3871"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3861"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3861"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}