{"id":3847,"date":"2023-11-28T13:32:37","date_gmt":"2023-11-28T11:32:37","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3847"},"modified":"2023-11-28T14:33:21","modified_gmt":"2023-11-28T12:33:21","slug":"el-tuteig-espanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/el-tuteig-espanyol\/","title":{"rendered":"El tuteig espanyol"},"content":{"rendered":"\n

Un dels canvis socials que m\u00e9s m’han sorpr\u00e8s en aquesta vida ha estat l’aparici\u00f3 i expansi\u00f3 del tuteig adre\u00e7at a persones a qui tradicionalment s’havia donat el tractament de respecte o cortesia: v\u00f3s<\/em> o vost\u00e8<\/em>, i deixarem ara la q\u00fcesti\u00f3 de la genu\u00efnitat del segon. He viscut amb atenta observaci\u00f3 i amb estupefacci\u00f3 l’extensi\u00f3 d’aquest fenomen, que avan\u00e7a a un ritme trepidant i que ha canviat les relacions entre la gent.<\/p>\n\n\n\n

Quan tenia vint anys els desconeguts em tractaven de vost\u00e8. Ara que he entrat en el retir professional una muni\u00f3 de gent desconeguda, per aqu\u00ed i per all\u00e0, em tracta cada dia de tu. Quan era estudiant, un arquitecte amic de la fam\u00edlia, d’una quarantena d’anys, em tractava de vost\u00e8, i jo a ell, naturalment. Un bon dia es va matricular als mateixos estudis que jo cursava, i em va dir \u00abara que som companys ens haurem de tractar de tu\u00bb. I aix\u00ed ho vam fer, tot i que tots dos ens sent\u00edrem una mica estranys. Per\u00f2 passats uns anys i els estudis, em torn\u00e0 a tractar de vost\u00e8. Record que per les mateixes saons tamb\u00e9 em tractava de vost\u00e8 el capell\u00e0 de la parr\u00f2quia, Sebasti\u00e0 Mesquida, una gran persona, generosa i altruista, amb qui vaig fer una certa amistat. Els meus professors de la Universitat de Barcelona (Badia, Veny, Sol\u00e0, Comas, Salvat, etc.), almenys quan no \u00e9rem m\u00e9s que professor i estudiant, em tractaren de vost\u00e8. I, no cal dir-ho, jo a ells. En aquells anys setanta un estudiant progre<\/em> va ser tema de conversa al bar de la facultat perqu\u00e8 tractava de tu el doctor Badia, el qual romania de totes les colors. Aix\u00ed eren les coses fa cinquanta anys.<\/p>\n\n\n\n

Dins les fam\u00edlies les coses tamb\u00e9 han canviat. Els meus pares, nascuts durant la d\u00e8cada de 1920, van tractar els seus pares de v\u00f3s, igual que tots els mallorquins de la seva generaci\u00f3. Jo ja vaig tractar els meus pares de tu, per\u00f2 de v\u00f3s els meus avis, els oncles i els sogres. Ara les parelles dels meus fills em tracten de tu, igual que nebots, renebots i tota la fam\u00edlia. Aquesta evoluci\u00f3 dins la fam\u00edlia tamb\u00e9 es produeix en altres comunitats ling\u00fc\u00edstiques, com la mateixa Fran\u00e7a o Alemanya, per\u00f2 fora del domini familiar els desconeguts continuen a rebre el tractament de cortesia. El nostre tuteig generalitzat no \u00e9s, doncs, una conseq\u00fc\u00e8ncia autom\u00e0tica i inevitable de l’evoluci\u00f3 en les formes de vida.<\/p>\n\n\n\n

S’ha provat de donar diverses explicacions del fenomen de l’extensi\u00f3 del tuteig durant les darreres d\u00e8cades en aquest pa\u00eds. La influ\u00e8ncia de l’angl\u00e8s, la relaxaci\u00f3 de les normes, qui sap. Fins i tot s’ha relacionat amb els falangistes, que adoptaren el tuteig en els anys foscos de la guerra i pre-guerra, igual que els comunistes russos, desitjosos aquests d’esborrar qualsevol difer\u00e8ncia de classe. Per\u00f2 el tuteig actual no t\u00e9 cap relaci\u00f3 amb el dels falangistes, que fou un fenomen isolat i passatger.<\/p>\n\n\n\n

Jo crec que de causes n’hi deu haver unes quantes, per\u00f2 pens que una deu ser prou rellevant: despr\u00e9s del maig del 68, durant la d\u00e8cada \u00abrevolucion\u00e0ria\u00bb dels setanta, molts de mestres \u00abavan\u00e7ats\u00bb comen\u00e7aren a promoure que els seus alumnes els tractassin de tu, cosa abans inimaginable. Abans els escolars no sols no haurien dit mai tu<\/em> al mestre, sin\u00f3 que s’aixecaven i romanien en silenci quan aquell entrava a la classe. Aquell va ser un canvi contundent. Aquells infants que tractaven el mestre de tu \u2014i els pares i els avis\u2014 aprengueren a tractar de tu tots els adults, \u00e9s a dir, tothom. Ara s\u00f3n els executius que dirigeixen les empreses, en les quals han imposat el tractament de tu als clients, que justifiquen \u2014si hom els en demana justificaci\u00f3\u2014 en la creen\u00e7a que la familiaritat i l’acur\u00e7ament de les dist\u00e0ncies milloren la relaci\u00f3 amb els clients i els beneficis de l’empresa.<\/p>\n\n\n\n

En el m\u00f3n de l’empresa i la publicitat el nou tuteig s’ha anat imposant progressivament i per etapes. Els anys vuitanta comen\u00e7\u00e0 t\u00edmidament a la publicitat que v\u00e8iem per la televisi\u00f3 i escolt\u00e0vem per la r\u00e0dio. Els compre<\/em>, piense<\/em> i vote <\/em>esdevingueren a poc a poc compra<\/em>, piensa<\/em> i vota<\/em>. Despr\u00e9s vindrien altres \u00abavan\u00e7os\u00bb, sempre en la llengua escrita, mai oral. Molts recordaran com La Caixa va usar el tractament de vost\u00e8 amb els clients fins al canvi abrupte de fa dos dies. Per\u00f2 altres empreses foren m\u00e9s primerenques en el tractament de tu als clients en lletres i escrits. Finalment el tuteig pass\u00e0 a l’oralitat: ha estat en els darrers anys que les empreses s’han llan\u00e7at a tractar els clients de tu, quan els seus treballadors ens atenen en el comer\u00e7 o ens telefonen per a oferir-nos serveis. Aquest tuteig oral, de persona a persona, encara crea un impacte a una bona part de la poblaci\u00f3, molt m\u00e9s que el tuteig en l’escriptura, car el primer es considera m\u00e9s una invasi\u00f3 agressiva de l’espai \u00edntim. Per\u00f2 la dictadura de la correcci\u00f3 pol\u00edtica obliga a callar, no fos cosa que et tractassin de conservador, de dreta o de \u00abcarrossa\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

El tuteig indiscriminat s’expandeix en el tracte interpersonal en general. Per a una bona part de la societat hi ha situacions de notable incomoditat, com quan el metge, ja en la primera visita ens imposa el tractament de tu, sigui quina sigui la nostra edat, i nosaltres \u2014molts\u2014, educats en les bones maneres, li continuam a donar el tracte de respecte, sense que aix\u00f2 el mogui a canviar una situaci\u00f3 de desigualtat humiliant que ell ha creat. Ni s’immuta molt de personal sanitari que tuteja el pacient, que en molts de casos veu com la seva estada a l’hospital es fa encara m\u00e9s desagradable. A alguns ens costa d’entendre que als nostres mitjans audiovisuals s’usi el tuteig amb la major part de les persones externes amb qui es t\u00e9 interacci\u00f3 llevat dels c\u00e0rrecs pol\u00edtics (batlles, consellers, etc.), que s\u00f3n tractats sempre de vost\u00e8. Per qu\u00e8 aquesta difer\u00e8ncia de tracte, que fa que sembli que encara no ha arribat la Revoluci\u00f3 Francesa? Aquest canvi de normes socials \u2014ca\u00f2tic, com tots els canvis quan es despleguen\u2014 porta a situacions inc\u00f2modes davant la necessitat de triar un dels tractaments quan s’inicia una interacci\u00f3, descomptant els joves, ja avesats a tractar tothom de tu. Molts altres pateixen inseguretat i titubacions que els fan seguir estrat\u00e8gies com evitar tot pronom o tota forma verbal compromesa.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s clar que hi ha moltes persones encantades de ser tractades de tu, del moment que molts associen el tractament de respecte a l’edat, i la nostra \u00e9s una societat que idolatra tot el que sigui joventut i fuig de la idea de vellesa com del dimoni. Igual que n’hi ha que es pensen que suprimint el \u00abmascul\u00ed gen\u00e8ric\u00bb faran un m\u00f3n m\u00e9s igualitari, tamb\u00e9 n’hi ha que es pensen que seran m\u00e9s joves i m\u00e9s bells si s\u00f3n tractats de tu. El tractament de v\u00f3s fa les darreres perqu\u00e8 ja fa temps que es va associar als vells.<\/p>\n\n\n\n

Aquest tuteig generalitzat modern \u00e9s un fenomen b\u00e0sicament espanyol, inaudit en societats pr\u00f2ximes com la francesa \u2014el pa\u00eds de la politesse<\/em>\u2014 o l’alemanya, en qu\u00e8 si un client tractava de tu un taxista o un cambrer seria considerat un salvatge. I viceversa. Als catalans no assimilats encara ens impacta el fet que la senyora desconeguda del quiosc, espanyola o llatina, ens amolli un cari\u00f1o<\/em> o un mi amor<\/em>. Sempre s’ha dit que els catalans tenim un altre tarann\u00e0, m\u00e9s inclinat al respecte i a guardar les dist\u00e0ncies. Llavors com \u00e9s que ens hem enrolat en aquesta din\u00e0mica tutejadora i no fem com els francesos o els alemanys, d’igual tarann\u00e0 de guardar dist\u00e0ncies? Perqu\u00e8 fem part de l’Estat espanyol, i un Estat \u00e9s una unitat de comportaments i de tend\u00e8ncies, i aix\u00ed com hi ha una interfer\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica que malmet la llengua n’hi ha una altra de social i cultural  que ens assimila a la manera de ser espanyola. Els catalans del nord, llevat que siguin presos pel catanyol i les influ\u00e8ncies del sud no tutegen un desconegut. La interfer\u00e8ncia cultural en mat\u00e8ria de tractaments \u00e9s antiga. El tractament de vost\u00e8<\/em>, introdu\u00eft b\u00e0sicament a partir del segle XVIII a imitaci\u00f3 dels canvis produ\u00efts en el m\u00f3n hispanoparlant, va ser una primera andanada interferidora notable. El tractament de respecte pr\u00f2piament i genu\u00efnament catal\u00e0, el v\u00f3s<\/em>, ara agonitza entre el menyspreu del populisme ling\u00fc\u00edstic i la devastaci\u00f3 del tuteig espanyol.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un dels canvis socials que m\u00e9s m’han sorpr\u00e8s en aquesta vida ha estat l’aparici\u00f3 i expansi\u00f3 del tuteig adre\u00e7at a persones a qui tradicionalment s’havia donat el tractament de respecte o cortesia: v\u00f3s o vost\u00e8, i deixarem ara la q\u00fcesti\u00f3 de la genu\u00efnitat del segon. He viscut amb atenta observaci\u00f3 i amb estupefacci\u00f3 l’extensi\u00f3 d’aquest […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3847","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3847","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3847"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3847\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3853,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3847\/revisions\/3853"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3847"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3847"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3847"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}