El post anterior demana una segona part, i ja seran un munt de notes sobre el mateix tema. Perqu\u00e8 est\u00e0 b\u00e9 exposar els problemes, per\u00f2 despr\u00e9s \u00e9s convenient parlar de\u00a0remeis.<\/p>\n
Deia que la substituci\u00f3 en proc\u00e9s dels h\u00e0bits articulatoris catalans pels espanyols \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de l’\u00fas intens de l’espanyol per part de la nostra gent i de la voluntat de parlar-lo sense accent catal\u00e0, tot i que la realitat \u00e9s molt complexa i requereix m\u00e9s investigaci\u00f3. Fa temps que es va entrar en un proc\u00e9s de ridiculitzaci\u00f3 del parlar espanyol amb accent catal\u00e0. Entre els joves i adolescents urbans avui aquesta ridiculitzaci\u00f3 \u00e9s cruel, tant que ha fet desapar\u00e8ixer de tot el dit accent. I\u00a0la generalitzaci\u00f3\u00a0del fet de\u00a0parlar catal\u00e0 amb les noves articulacions no \u00e9s m\u00e9s que\u00a0l’altra cara de la moneda. Per a deixar de parlar espanyol amb accent catal\u00e0 hem passat a parlat catal\u00e0 amb accent espanyol,\u00a0tot i\u00a0que cal remarcar que aquesta noci\u00f3 \u2014curiosament\u2014 no existeix en la consci\u00e8ncia de la gent.<\/p>\n
Si posam damunt la taula la idea de revertir el proc\u00e9s i de recuperar del\u00a0tot la fon\u00e8tica genu\u00efna \u2014si \u00e9s que interessa\u2014, aix\u00f2 nom\u00e9s ser\u00e0 possible amb una pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica contundent, un context pol\u00edtic determinat i unes idees clares sobre la naturalesa d’aquests processos de canvi. No ens haur\u00edem d’enganyar: les coses s\u00f3n com s\u00f3n i s’han de dir di\u00e0fanament. Nom\u00e9s revertirem el proc\u00e9s i tornarem a la pron\u00fancia tradicional \u2014que encara \u00e9s la pr\u00f2pia d’una part important de la societat\u2014 si hi ha un model clar i si es generalitzen en la poblaci\u00f3 unes determinades atituts davant aquest model. Quan la gent conegui i assumeixi el model esmentat i quan percebi que parlar catal\u00e0 amb accent espanyol \u2014\u00e7\u00f3 \u00e9s fora del model\u2014 \u00e9s un fet an\u00f2mal, lleig, rid\u00edcul, malsonant, irrisori, etc., hi haur\u00e0 possibilitat de reversi\u00f3. “T\u00e8cnicament” aix\u00f2 \u00e9s perfectament possible: si tot\u00a0catal\u00e0 “modern” s’ha llan\u00e7at amb entusiasme a parlar espanyol exactament tal com ho fan els habitants de les regions on \u00e9s llengua nativa, seria igualment possible que tothom es pos\u00e0s a fer el mateix amb\u00a0un hipot\u00e8tic model\u00a0catal\u00e0 prestigiat. Nom\u00e9s que hi ha d’haver model i la valoraci\u00f3 social adequada. La dist\u00e0ncia entre la fon\u00e8tica catalana de sempre i l’espanyola \u00e9s tan gran com la que va en sentit contrari. I en la situaci\u00f3 hipot\u00e8tica descrita el jovenet m\u00e9s negat per als idiomes podria arribar a parlar el catal\u00e0 amb la dicci\u00f3 de qualsevol dels nostres besavis.<\/p>\n
Caldria comen\u00e7ar, doncs, per no claudicar amb el model: en primer lloc, als mitjans de comunicaci\u00f3 audiovisuals no s’hauria de permetre la m\u00e9s m\u00ednima desviaci\u00f3, i qui no s’ajust\u00e0s religiosament als c\u00e0nons hauria de ser excl\u00f2s inexorablement de la locuci\u00f3; en segon lloc, caldria treballar intensament el col\u00b7lectiu de mestres, convencent-los de la import\u00e0ncia del seu rol referencial en aquest sentit. El fet \u00e9s que la majoria dels membres de les noves fornades de mestres de les \u00e0rees capitalines exhibeixen una dicci\u00f3 francament deplorable.<\/p>\n
Pel que respecta al proc\u00e9s social de fidelitzaci\u00f3 del model i estigmatitzaci\u00f3 d’all\u00f2 que se’n separi, calen unes altres condicions sociopol\u00edtiques. Per\u00f2 alguna cosa ja es podria fer, com una tasca pedag\u00f2gica de divulgaci\u00f3 i visualitzaci\u00f3 de les nocions ara invisibles, com la idea de parlar amb accent espanyol<\/em>, o l’extensi\u00f3 de la terminologia operativa per a la minoritzaci\u00f3 del que volem fer recular (per exemple, parlar bleda, ela bleda, xava<\/em>, etc.).<\/p>\n Tanmateix, ara per ara, la trista realitat \u00e9s que totes aquestes idees, si arriben a les persones que les haurien de posar en pr\u00e0ctica, els\u00a0deuen sonar com\u00a0a m\u00fasica celestial. Els qui regeixen els nostres mitjans de comunicaci\u00f3 audiovisuals, comen\u00e7ant pel principal (la CCMA), sembla que ni veuen el desastre ling\u00fc\u00edstic que tenen dins casa seva, on\u00a0els locutors i dobladors\u00a0amb\u00a0dicci\u00f3 deturpada\u00a0ara hi entren a raig seguit.<\/p>\n L’objectiu \u00e9s dif\u00edcil, per\u00f2 el problema no \u00e9s que sigui dif\u00edcil: el problema \u00e9s que la qualitat de la llengua no interessa a (quasi) ning\u00fa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El post anterior demana una segona part, i ja seran un munt de notes sobre el mateix tema. Perqu\u00e8 est\u00e0 b\u00e9 exposar els problemes, per\u00f2 despr\u00e9s \u00e9s convenient parlar de\u00a0remeis. Deia que la substituci\u00f3 en proc\u00e9s dels h\u00e0bits articulatoris catalans pels espanyols \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de l’\u00fas intens de l’espanyol per part de la nostra […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-380","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/380","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=380"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/380\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=380"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=380"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=380"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}