Ho ho escrit diverses vegades i ho escriur\u00e9 les que calgui: la fon\u00e8tica, la pronunciaci\u00f3, \u00e9s la cara de la llengua, la fesomia que es copsa al primer cop d’orella. Part essencial de la personalitat de l’idioma. Aquesta cara del catal\u00e0, \u00fanica i irrepetible, que ens singularitza i ens diferencia dels altres, s’ha mantingut intacta fins ara, i encara hi ha una part important de la nostra societat que la hi mant\u00e9. Per\u00f2 fins quan?<\/p>\n
La desfiguraci\u00f3 de la fon\u00e8tica catalana ha estat una conseq\u00fc\u00e8ncia de la irrupci\u00f3 dels catalans en la pr\u00e0ctica intensiva de l’espanyol en temps podr\u00edem dir que recents. Parlar espanyol sense accent catal\u00e0 ha\u00a0estat un dels objectius nacionals a qu\u00e8 els catalans s’han dedicat amb\u00a0m\u00e9s entusiasme, i aix\u00f2 ha comportat tot un canvi d’h\u00e0bits articulatoris que s’han acabat aplicant al catal\u00e0.\u00a0Tot va comen\u00e7ar amb la substituci\u00f3 de la el (o ela) catalana per la el espanyola en uns cercles de senyores repipis, per la qual cosa el fenomen es va anomenar parlar bleda<\/em>. Avui la el bleda \u00e9s un c\u00e0ncer que s’ha ensenyorit de quasi tot el cos del pacient. Despr\u00e9s vingu\u00e9 el ieisme que ja ha atacat la major part dels joves urbans. I el xava, inicialment un dialecte social, convertit ara en el parlar normal dels joves \u2014i no tan joves\u2014 de Barcelona. Amb el bleda i el xava urbans s’han escampat el trastorn de les esses sonores, el caos en l’obertura de les vocals i altres desastres.<\/p>\n A Mallorca l’espanyolitzaci\u00f3 de la fon\u00e8tica ha portat tots els vicis esmentats \u2014menys el xava, ara com ara\u2014 i altres coses que constitueixen trets exclusivament mallorquins (o balears). A m\u00e9s de la pesta de la el bleda i\u00a0el ieisme d’articulaci\u00f3 espanyola (eya, yuna, yimona<\/em>), s’est\u00e9n un ieisme ampliat que extermina el so de la “jota” (yent yobe i yent mayor<\/em>), \u00e9s a punt de desapar\u00e8ixer del mapa la v<\/em> labiodental, s’africa la xeix inicial (qu\u00e8 txerres?<\/em>), s’escampa la es (o essa) pija <\/em>(a l’estil sud-americ\u00e0) entre les noies adolescents o joves (de moment)… A m\u00e9s a m\u00e9s, la influ\u00e8ncia de l’espanyol est\u00e0 extingint en un sector de poblaci\u00f3 trets locals mallorquins tradicionals, com la k palatal (aquell tret tan t\u00edpic de Palma entre joves urbans no se sent pr\u00e0cticament gens) o l’assimilaci\u00f3 conson\u00e0ntica tradicional. L’adopaci\u00f3 dels h\u00e0bits articulatoris espanyols fa que reculi la pron\u00fancia \u00e8tsit<\/em> (ara \u00e9s \u00e8csit<\/em>) o attual <\/em>(ara actual<\/em>). Trec els darrers fenomens per a\u00a0mostrar un fet d’espanyolitzaci\u00f3 total de la pron\u00fancia, tot i que no s’han de valorar de la mateixa manera que els altres (desapareixen uns trets locals que igualment\u00a0tendirien a desapar\u00e8ixer\u00a0en un proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 de la llengua amb l’estandarditzaci\u00f3 associada).<\/p>\n I dit tot aix\u00f2, a manera de pre\u00e0mbul, vull donar compte d’un dels darrers fen\u00f2mens de degradaci\u00f3 fon\u00e8tica que es poden observar a Mallorca entre la gent jove. Malgrat la desaparici\u00f3 de l’assimilaci\u00f3 conson\u00e0ntica tradicional, ad\u00e9s esmentada, s’est\u00e0 introduint paradoxalment un nou tipus d’assimilaci\u00f3 fins ara in\u00e8dit: l’assimilaci\u00f3 de la es (o essa). A Mallorca \u00e9s tradicional el rotacisme (conversi\u00f3 en er o erra) de la es seguida de consonant sonora (er birbe, dor nins<\/em>), per\u00f2 aquest so roman fixament inalterat davant consonant sorda. Ara ens apareix una es assimilada a qualsevol consonant que la segueix, i se sent de cada cop m\u00e9s eb beppre<\/em> (es vespre), \u00e9m meu<\/em> (\u00e9s meu), duec coses<\/em> (dues coses)\u00a0o la inefable f\u00f3rmula hisp\u00e0nica de comiat mob beim<\/em>. Les hores, per exemple, ara sonen led dues<\/em>, let tres<\/em>, lec quatre<\/em>, leb buit<\/em>, len nou<\/em> i led deu<\/em>. No hi ha dubte que la destrossa \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa del model de l’espanyol vulgar, aquest que diu lom mimmon ni\u00f1o(s)<\/em>, nob bemom ma\u00f1ana<\/em> i coses aix\u00ed. A Mallorca l’espanyol que\u00a0s’hi parla de cada vegada \u00e9s m\u00e9s vulgar, \u00e7o \u00e9s m\u00e9s natiu.<\/p>\n Ve a tomb ara dir que fa una estona he sentit pel Canal 33 el concert d’homenatge a Toni Roig que va tenir lloc al Palau de la M\u00fasica Catalana amb Al-Mayurqa i altres cantants. Un magn\u00edfic concert, nom\u00e9s tacat per la pron\u00fancia bleda d’alguns dels cantadors joves. \u00c9s possible que ning\u00fa no els ho hagi fet veure? El concert ha acabat\u00a0amb aquesta pe\u00e7a en boca d’una joveneta (transcric la el bleda amb ll<\/em>):<\/p>\n Aquetta ya \u00e9t sa darrera \u00a0<\/p>\n
\nque cantarem per aqu\u00ed,
\ni qui mob bullgui sentir
\nhaur\u00e0 de benir darrere.<\/p>\n