{"id":3750,"date":"2023-07-25T12:14:52","date_gmt":"2023-07-25T10:14:52","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3750"},"modified":"2023-08-05T13:26:16","modified_gmt":"2023-08-05T11:26:16","slug":"de-la-pobla-a-sa-pobla-passant-per-la-puebla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/de-la-pobla-a-sa-pobla-passant-per-la-puebla\/","title":{"rendered":"De la Pobla a sa Pobla passant per La Puebla"},"content":{"rendered":"\n<p>El meu amic Antoni Mas em fa con\u00e8ixer un article publicat al digital <em>Fora Vila<\/em> el 26 de novembre de 2022 titulat \u00ab<a href=\"https:\/\/www.foravila.net\/reportatges\/de-la-puebla-a-sa-pobla-un-laborios-proces-reivindicatiu\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">De &#8216;La Puebla&#8217; a sa Pobla, un labori\u00f3s proc\u00e9s reivindicatiu<\/a>\u00bb, signat per Joan Payeras. L&#8217;article explica com es va fer, el 1980, l&#8217;adopci\u00f3 del nom ara oficial, <em>Sa Pobla<\/em> (o <em>sa Pobla<\/em>) per a la vila i municipi de la Pobla d&#8217;Uialf\u00e0s, que substitu\u00ed el precedent <em>La Puebla<\/em>. L&#8217;article \u00e9s una repetici\u00f3 d&#8217;un altre publicat pel mateix autor al <em>Diario de Mallorca<\/em> amb el t\u00edtol \u00abSa Pobla o La Puebla?\u00bb el 16 de gener de 1980, vuit dies despr\u00e9s de la decisi\u00f3 del consistori pobler.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquests articles detallen les persones i institucions que van ser consultades per l&#8217;Ajuntament, els reports que van fer, el \u00abrefer\u00e8ndum\u00bb popular per a triar un dels noms proposats per l&#8217;Ajuntament i la votaci\u00f3 final del consistori. L&#8217;autor dels articles diu que el proc\u00e9s de \u00abnormalitzaci\u00f3\u00bb del top\u00f2nim va ser fruit d&#8217;una \u00abtasca \u00e0rdua i laboriosa d&#8217;estudis de recerca, de l&#8217;aportaci\u00f3 d&#8217;arguments a trav\u00e9s de diversos documents consultats, existents en diferents arxius i d&#8217;opinions recollides de distintes persones perfectament legitimades\u00bb. No consta que es deman\u00e0s opini\u00f3 al cronista oficial de la vila, Alexandre Ballester, que, en tot cas jo ja s\u00e9 qu\u00e8 hauria dit. Ni a la universitat, en aquell moment encara embrion\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<p>La tasca \u00e0rdua i laboriosa va consistir, segons diu l&#8217;articulista, a escorcollar l&#8217;Arxiu del Regne de Mallorca, concretament c\u00f2dexs antics, les Lletres Comunes (missives adre\u00e7ades pels governadors als seus batles i autoritats locals), documentaci\u00f3 del Reial Patrimoni i documents judicials de l&#8217;Audi\u00e8ncia. Magn\u00edfica feina de recerca en la qual no van trobar cap <em>sa Pobla<\/em>, per\u00f2 b\u00e9 que aquest fet, incontestable, sol ser amagat pels salatistes, almenys fins que l&#8217;ocultaci\u00f3 es fa insostenible. Amagat o, si m\u00e9s no, menyspreat, com si fos una cosa sense import\u00e0ncia. El mateix Payeras en el seu article cita multitud de documents, entre els segles XIII i XVIII, en qu\u00e8 la vila \u00e9s denominada sistem\u00e0ticament <em>la Pobla<\/em> o <em>la Pobla d&#8217;Uialf\u00e0s<\/em> (aquest darrer nom complet va desapar\u00e8ixer en el segle XVI i va restar el simple <em>la Pobla<\/em>).<\/p>\n\n\n\n<p>Entre els experts que participaren en el proc\u00e9s destaca en primer lloc Francesc de Borja Moll, qui, despr\u00e9s d&#8217;afirmar que \u00abera costum de notaris i escrivents fer servir els articles &#8216;el&#8217; i &#8216;la&#8217; en els documents oficials, com ha estat sempre en els escrits literaris\u00bb i que \u00abla forma &#8216;Sa Pobla&#8217; \u00e9s la usada generalment en el llenguatge viu de tot Mallorca (amb l&#8217;\u00fanica excepci\u00f3 de Pollen\u00e7a) sense que tingui res d&#8217;incorrecta\u00bb, conclou que \u00abtractant-se d&#8217;un nom propi de lloc la forma preferida \u00e9s la del llenguatge viu: Sa Pobla.\u00bb&nbsp; Aquesta prefer\u00e8ncia, no argumentada ni fonamentada, mostra una de les malures de les lleng\u00fces subordinades: la identificaci\u00f3 entre llenguatge viu i parla vulgar, quan en les lleng\u00fces normals s\u00f3n tamb\u00e9 llenguatge viu i ben viu totes les formes de llengua culta, escrita o liter\u00e0ria; simplement que s\u00f3n registres diferents. Josep Maria Llompart es va adherir a la proposta de Moll. Un altre consultat, el teat\u00ed i historiador Gabriel Llompart, especialista en manipulacions, va manifestar la mateixa opini\u00f3 que Moll, afegint que <em>Sa Pobla<\/em>, \u00abno trobar\u00e0 competidors en la geografia catalana o catalanoparlant\u00bb, cosa que passaria amb <em>la Pobla<\/em>. Igualment va decantar-se a favor de l&#8217;article salat el Consell General Interinsular \u2014caldria saber qui va fer el dictamen\u2014 amb la mateixa al\u00b7legaci\u00f3 insubstancial del teat\u00ed i amb l&#8217;argument altament cient\u00edfic que <em>Sa Pobla<\/em> \u00ab\u00e9s m\u00e9s \u00edntimament nostre, m\u00e9s mallorqu\u00ed, m\u00e9s familiar a la nostra gent\u00bb. La Conselleria d&#8217;Educaci\u00f3 i Cultura del Consell General Interinsular \u2014diu Payeras\u2014 assumeix tamb\u00e9 la posici\u00f3 dels defensors de <em>Sa Pobla<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p>Curiosament l&#8217;Arxiu del Regne de Mallorca i la delegaci\u00f3 del Ministeri de Cultura van fer seu el dictamen em\u00e8s pels historiadors \u00c1lvaro Santamaria i Antoni Mut Calafell, que es van adherir a la forma <em>la Pobla<\/em>. Ells s\u00f3n els qui van escorcollar l&#8217;Arxiu del Regne, i despr\u00e9s de la feina \u2014\u00e0rdua i laboriosa, com hem dit\u2014 van afirmar que \u00aben tota la documentaci\u00f3 consultada no apareix mai usada la grafia <em>Sa Pobla<\/em>, sin\u00f3 la de <em>la Pobla<\/em>\u00bb. Ja ho havia dit un altre historiador il\u00b7lustre, que havia passat la vida mirant documents, Josep Maria Quadrado: \u00abPor inadvertencia, siguiendo la corriente oficial, escrib\u00eda&nbsp;<em>la Puebla<\/em>&nbsp;en mis anteriores obras y a\u00fan en la parte hist\u00f3rica de la presente, en vez de&nbsp;<em>la Pobla<\/em>, como en buena ley debe ponerse\u00bb (<em>Islas Baleares<\/em>, 1888). <\/p>\n\n\n\n<p>Despr\u00e9s d&#8217;aquests posicionament dels experts, l&#8217;Ajuntament de la Pobla va organitzar un refer\u00e8ndum popular perqu\u00e8 els ve\u00efns es pronunciassin sobre la q\u00fcesti\u00f3. Les tres opcions ofertes van ser <em>Sa Pobla<\/em>, <em>Sa Pobla d&#8217;Huialf\u00e0s<\/em> (sic) <em>i La Puebla<\/em>. <em>La Pobla<\/em> havia desaparegut del mapa. De prop de 10.000 habitants que aleshores tenia el municipi \u2014menys amb dret de vot, certament\u2014 van participar al refer\u00e8ndum 111 ve\u00efns: 57 es van decantar per <em>Sa Pobla d&#8217;Huialf\u00e0s<\/em>, 27 per <em>Sa Pobla<\/em> i 27 per <em>La Puebla<\/em>. Malgrat aquest resultat, el 8 de gener de 1980, l&#8217;Ajuntament va aprovar d&#8217;oficialitzar <em>Sa Pobla<\/em>, amb 10 vots a favor (9 del grup independent Converg\u00e8ncia Poblera i un del PSOE) i 7 vots a favor de <em>Sa Pobla de Vialf\u00e0s<\/em> (UCD). <\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;adopci\u00f3 del nom oficial de <em>Sa Pobla<\/em> va ser presentada com la recuperaci\u00f3 del nom hist\u00f2ric de la vila, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s completament fals: en l&#8217;\u00fas administratiu <em>Sa Pobla<\/em> no va ser mai usat abans d&#8217;aquesta oficialitzaci\u00f3, el 1980. En l&#8217;\u00fas oficial, de <em>la Pobla<\/em> es va passar a <em>La Puebla<\/em> i d&#8217;aquest a <em>Sa Pobla<\/em>. En els usos no oficials en llengua catalana els top\u00f2nims amb article salat van comen\u00e7ar a generalitzar-se en el segle XIX o en el  XX, i qui en va fer la principal promoci\u00f3 va ser Antoni Maria Alcover. La p\u00e8rdua de la pr\u00e0ctica tradicional d&#8217;escriure els top\u00f2nims amb article literari va ser una conseq\u00fc\u00e8ncia de la castellanitzaci\u00f3 de la llengua a partir del segle XVIII. Aix\u00ed com el catal\u00e0 usat a les Illes anava essent substitu\u00eft per l&#8217;espanyol, tamb\u00e9 eren castellanitzats els top\u00f2nims (<em>la Puebla<\/em>, <em>las Salinas<\/em>, <em>el Arenal<\/em>, <em>el Molinar<\/em>, <em>la Indioter\u00eda<\/em>, <em>la Cabaneta<\/em>, etc.). La interrupci\u00f3 dels registres cultes del catal\u00e0 va representar la p\u00e8rdua del costum secular d&#8217;escriure els top\u00f2nims, i totes les coses, amb article literari. Els diaris actuals en espanyol, que escriuen amb article salat els noms de lloc, els noms propis que no s\u00f3n top\u00f2nims i totes les \u00abcoses nostres\u00bb contribueixen a enfortir el prejudici salatista. La recuperaci\u00f3 de la llengua catalana formal no s&#8217;ha pogut alliberar del prejudici creat per la castellanitzaci\u00f3 i aquest ha conformat una sensibilitat que crea una alta adhesi\u00f3 de la gent als top\u00f2nims salats. El resultat de tot plegat \u00e9s una topon\u00edmia oficial divorciada de la tradici\u00f3 hist\u00f2rica i uns textos a vegades indigeribles amb una mescladissa anguniejant d&#8217;articles salats i literaris.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<p>Articles relacionats:<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/bibiloni.cat\/textos\/article_toponims.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">L&#8217;article dels top\u00f2nims<\/a><br><a href=\"https:\/\/bibiloni.cat\/ambbonesparaules\/prejudici.html\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Cercant l&#8217;origen d&#8217;un prejudici<\/a><br><a href=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3002\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Topon\u00edmia i termes municipals<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El meu amic Antoni Mas em fa con\u00e8ixer un article publicat al digital Fora Vila el 26 de novembre de 2022 titulat \u00abDe &#8216;La Puebla&#8217; a sa Pobla, un labori\u00f3s proc\u00e9s reivindicatiu\u00bb, signat per Joan Payeras. L&#8217;article explica com es va fer, el 1980, l&#8217;adopci\u00f3 del nom ara oficial, Sa Pobla (o sa Pobla) per [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3750","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3750","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3750"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3750\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3760,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3750\/revisions\/3760"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3750"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3750"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3750"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}