{"id":3693,"date":"2023-06-26T21:45:16","date_gmt":"2023-06-26T19:45:16","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3693"},"modified":"2024-01-19T19:49:24","modified_gmt":"2024-01-19T17:49:24","slug":"la-corporacio-catalana-de-mitjans-audiovisuals-la-gran-oportunitat-perduda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/la-corporacio-catalana-de-mitjans-audiovisuals-la-gran-oportunitat-perduda\/","title":{"rendered":"La Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals, la gran oportunitat perduda"},"content":{"rendered":"\n

Ara que la \u00abCorpo\u00bb fa quaranta anys i se’n fan celebracions i balan\u00e7os diversos, tamb\u00e9 podr\u00edem fer-ne un balan\u00e7 ling\u00fc\u00edstic. <\/p>\n\n\n\n

Una de les empreses m\u00e9s apassionants que ha concebut i llan\u00e7at aquest pa\u00eds ha estat la conversi\u00f3 d’una llengua subordinada, exclosa de la comunicaci\u00f3 p\u00fablica i desballestada per una intensa interfer\u00e8ncia en una llengua vehicle de comunicaci\u00f3 d’una societat moderna i amb plenitud d’usos. Els qui van concebre i planificar aquesta empresa sabien que calia treballar en dos fronts: establir l’\u00fas ple del catal\u00e0 i, d’altra banda, intervenir damunt el codi, estandarditzant-lo, fent-lo apte per a les noves funcions i desfent la interfer\u00e8ncia que uns quants segles de subordinaci\u00f3 hi havien deixat com a ignominiosa marca de l’esclau.<\/p>\n\n\n\n

Ara em cenyir\u00e9 al segon aspecte: la depuraci\u00f3 \u2014segons el mot preferit de Fabra\u2014 de la interfer\u00e8ncia de l’espanyol, que desfigurava la llengua, n’aigualia la personalitat i n’estrafeia el car\u00e0cter. Recuperar aquest car\u00e0cter i aquesta personalitat era ent\u00e8s com una q\u00fcesti\u00f3 de dignitat nacional. Per sort, hi hagu\u00e9 les persones i les institucions per a fer la codificaci\u00f3 del catal\u00e0 i \u2014en una certa mesura\u2014 la depuraci\u00f3. Per\u00f2 quins instruments hi havia, durant les primeres d\u00e8cades del segle XX, per a implantar en els usos socials aquesta nova llengua codificada, depurada i restaurada? L’escola i la premsa escrita i res m\u00e9s. I encara foren dos instruments dels quals la societat catalana sols pogu\u00e9 disposar durant un petit grapat d’anys en el Principat, i pr\u00e0cticament mai a la resta del pa\u00eds. La dictadura de Franco els esclaf\u00e0 completament, i el catal\u00e0 en proc\u00e9s de dignificaci\u00f3 es refugi\u00e0 en escriptors i intel\u00b7lectuals en la mesura que pogueren expressar-s’hi.<\/p>\n\n\n\n

L’acabament de la dictadura i l’inici d’una limitada democr\u00e0cia port\u00e0 al sud dels Pirineus l’oficialitat del catal\u00e0, una relativa pres\u00e8ncia de la llengua a l’ensenyament i una altra, tamb\u00e9 relativa, pres\u00e8ncia als mitjans de comunicaci\u00f3, despr\u00e9s a Internet, a les xarxes socials, etc. Tot un esplet de nous instruments que te\u00f2ricament havien de ser de gran valor per a completar el projecte dels primers temps del segle XX, interromput implacablement per la dictadura. Per\u00f2 s’han aprofitat aquestes eines per a fer el que s’havia de fer?<\/p>\n\n\n\n

No hi ha dubte que l’eina que tenia m\u00e9s potencial per a divulgar i naturalitzar entre la poblaci\u00f3 un catal\u00e0 de tall nacional, netejat d’elements espuris i en ascens progressiu en aquesta direcci\u00f3 era la televisi\u00f3. Especialment TV3, la primera, cronol\u00f2gicament, de les televisions auton\u00f2miques en catal\u00e0, que, encara que auton\u00f2mica \u2014el seu nom parla ben clar\u2014, sempre ha estat vista, o desitjada, per una part de la societat dels Pa\u00efsos Catalans com una aproximaci\u00f3 a una televisi\u00f3 nacional, a falta de res millor. Una part de la societat dels Pa\u00efsos Catalans, llevat dels mateixos gestors de la cosa. TV3 hauria pogut ser model de refer\u00e8ncia per a la difusi\u00f3 d’un catal\u00e0 de qualitat, de vocaci\u00f3 nacional, en l\u00ednia amb les lleng\u00fces europees, amb el l\u00e8xic netejat i restitu\u00eft, la llengua que havien somiat els Fabra, els Prat de la Riba i els caps m\u00e9s preclars del Noucentisme. Llum, alhora, per a altres televisions “auton\u00f2miques” i altres mitjans de difusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 l’aparici\u00f3 de TV3 i Catalunya R\u00e0dio (1983) va coincidir amb l’entrada en escena d’un moviment ling\u00fc\u00edstic revisionista, emp\u00e8s per joves ling\u00fcistes sortits de les universitats de Barcelona, que posava en q\u00fcesti\u00f3 el model ling\u00fc\u00edstic constru\u00eft o en proc\u00e9s de construcci\u00f3, en la mesura que aquest aspirava a ser una llengua integral i desinterferida, i es disposava a difondre un altre model basat en la realitat ling\u00fc\u00edstica que la hist\u00f2ria viscuda, dictadura inclosa, havia creat. Fou conegut com all\u00f2 del catal\u00e0 light<\/em>. Un reduccionisme que, a m\u00e9s d’acceptar resignadament una bona part de la interfer\u00e8ncia, pretenia extirpar de la llengua p\u00fablica formal tot all\u00f2 que no fos present en el catal\u00e0 col\u00b7loquial i empobrit… de Barcelona. Durant la d\u00e8cada de 1980 i part de la de 1990 esclat\u00e0 la pol\u00e8mica entre els avaladors del lightisme <\/em>i la reacci\u00f3 intensa que aquest va provocar. Del mateix moment de l’aparici\u00f3 de TV3 la seva llengua va ser motiu de controv\u00e8rsia. Encengueren l’alarma diversos departaments de Filologia Catalana de diverses universitats (Val\u00e8ncia, Alacant, Lleida,<\/a> les Illes Balears i Perpiny\u00e0), disgustats amb un excessiu \u00abbarcelonisme\u00bb de TV3, i la mateixa Secci\u00f3 Filol\u00f2gica deman\u00e0 audi\u00e8ncia al president de la Generalitat de Catalunya i li lliur\u00e0 un document sobre la q\u00fcesti\u00f3. El president Pujol es compromet\u00e9 a intervenir. L’afer va desembocar en la promulgaci\u00f3 de la Llei 8\/1991 sobre l’autoritat ling\u00fc\u00edstica de l’Institut d’Estudis Catalans<\/a>, que pretenia de posar a solc els correctors populistes, defensats en el Parlament pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Mesos abans, la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica havia em\u00e8s un clar comunicat<\/a>, en qu\u00e8 es deia: \u00abEn el moment d’iniciar una pol\u00edtica de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica \u2014que \u00f2bviament ha de confiar un paper important als responsables dels mitjans de comunicaci\u00f3 de massa i als educadors\u2014 han rebrotat, per raons extracient\u00edfiques, tend\u00e8ncies particularistes que ja semblaven superades. Alhora han sorgit uns afanys de simplificaci\u00f3 de la llengua que no fan sin\u00f3 accelerar-ne el proc\u00e9s de substituci\u00f3. Aix\u00f2, deixant de banda que hom hi contrav\u00e9 a la normativa en vigor.\u00bb I continuava: \u00abEls intents d’establir per als mitjans de comunicaci\u00f3 un catal\u00e0 empobrit i deturpat i el ref\u00fas dels models m\u00e9s genu\u00efns i nobles han provocat una desorientaci\u00f3 que afecta la mateixa vida de la llengua…\u00bb. I encara: \u00abRecuperats determinats usos socials de la llengua, f\u00f3ra su\u00efcida de minvar-ne les capacitats expressives. La necess\u00e0ria adaptaci\u00f3 funcional de la llengua a la nova circumst\u00e0ncia no ha de fer-se pas en detriment de la seva riquesa formal ni de la seva codificaci\u00f3 actual. […] la creaci\u00f3 de contramodels esbojarrats i presentats com a productes salvadors, l’admissi\u00f3 i promoci\u00f3 de vulgarismes urbans o de localismes innecessaris, l’acceptaci\u00f3 indiscriminada de barbarismes sovint de car\u00e0cter arg\u00f2tic […] no contribueixen en absolut a afermar la imatge p\u00fablica de la llengua ni la cohesi\u00f3 de la comunitat.\u00bb Diguem que avui, quan m\u00e0xims responsables d’aquest desgavell s\u00f3n membres de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica, un document com aquest \u00e9s impensable, i el model que denunciava es troba ben enquistat a TV3 i altres mitjans.<\/p>\n\n\n\n

El primer director de TV3, Alfons Quint\u00e0, en un principi va confiar la llengua a Ferran Toutain, coautor amb Xavier Pericay del llibre Verinosa llengua<\/em>, la primera b\u00edblia del \u00ablightisme\u00bb barcelon\u00ed. Pericay i Toutain foren promotors del partit Ciudadanos, cosa que no autoritza a adjudicar la mateixa ideologia pol\u00edtica a altres mentors de la mateixa l\u00ednia ling\u00fc\u00edstica. Toutain contract\u00e0 correctors de la seva corda, i ja podem imaginar quin model de llengua va establir. Com a exemple, s’ha dit que una de les primeres mesures va ser excloure totalment el tractament de v\u00f3s<\/em>, ben present en els mitjans escrits precedents. L’assalt a TV3 va dur el primer basti\u00f3 conquerit pels populistes en la batalla per la llengua en els mitjans de comunicaci\u00f3. Toutain va xocar amb Quint\u00e0 i va ser substitu\u00eft per Enric Vives com a cap de correctors. El 1984 el director general de la Corporaci\u00f3 Catalana de R\u00e0dio i Televisi\u00f3, Joan Granados, nomen\u00e0 assessor ling\u00fc\u00edstic de TV3 Francesc Vallverd\u00fa, socioling\u00fcista reconegut, que va fixar el model ling\u00fc\u00edstic del mitj\u00e0 i que va tenir la responsabilitat del control de la llengua a TV3 fins que es va retirar. Al comen\u00e7ament de 1985 es cre\u00e0 la Comissi\u00f3 de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica de TVC, presidida pel director de TVC, dirigida per Vallverd\u00fa i coordinada per Enric Vives. Catalunya R\u00e0dio tenia aleshores el seu propi servei ling\u00fc\u00edstic. M\u00e9s endavant es va crear el Servei d’Assessorament Ling\u00fc\u00edstic de la CCRTV, tamb\u00e9 dirigit per Vallverd\u00fa, que actuava a TV3 i Catalunya R\u00e0dio. Vallverd\u00fa va ser un \u00ablight\u00bb moderat. Pretengu\u00e9 d’harmonitzar la \u00abnova ideologia\u00bb amb la normativa, i tingu\u00e9 a les seves ordres un grup de joves ling\u00fcistes radicals que s’enfrontaren durament a ell. \u00c9s la l\u00ednia que despr\u00e9s va prendre el poder i ha portat TV3 a la situaci\u00f3 actual. El portal \u00c9s a dir<\/a>, el manual d’estil de la casa, representa aquesta radicalitzaci\u00f3. El model ling\u00fc\u00edstic de la Corporaci\u00f3 t\u00e9 com a caracter\u00edstiques l’\u00fas de castellanismes<\/a>, recollits o no en el diccionari normatiu, la prefer\u00e8ncia sistem\u00e0tica del mot m\u00e9s semblant a l’espanyol (ultimar <\/em>i no enllestir<\/em>), la reducci\u00f3 dels recursos de la llengua excloent tot all\u00f2 que no sigui \u00abviu\u00bb a Barcelona i la substituci\u00f3 de moltes solucions normatives per alternatives pr\u00f2pies de la parla local i col\u00b7loquial de la capital. Un exemple colpidor d’aix\u00f2 darrer \u00e9s la recomanaci\u00f3 expl\u00edcita d’usar \u2014tamb\u00e9 en els registres formals\u2014 els pronoms febles d’acord amb els usos vulgars de Barcelona i no les formes prescrites per la gram\u00e0tica i la tradici\u00f3.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Els pronoms febles. Les formes en negreta s\u00f3n les preferides en tots els registres (\u00fas general)<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

La idea conductora del model ling\u00fc\u00edstic de TV3 \u2014i d’altres mitjans\u2014 \u00e9s l’obsessi\u00f3 per la versemblan\u00e7a. La llengua, diuen, ha de ser versemblant, la gent s’hi ha de recon\u00e8ixer, perqu\u00e8 altrament \u2014diuen\u2014 el producte no es ven. La idea de vendre per damunt la de construir. Una idea que t\u00e9, per\u00f2, dos punts febles. El primer \u00e9s que ens podem demanar per a qui<\/em> ha de ser versemblant i qui <\/em>s’hi ha de recon\u00e8ixer. En el millor dels casos podr\u00e0 ser versemblant per als parlants del catal\u00e0 central. Ja no per als parlants del catal\u00e0 nord-occidentals, amb els imposts dels quals tamb\u00e9 es paga el mitj\u00e0. I ja no diguem per als parlants valencians, balears o nord-catalans. Formes com convence’l <\/em>(conv\u00e8ncer-lo), que tant els agraden, s\u00f3n absolutament estranyes a una part substancial de la comunitat ling\u00fc\u00edstica. La resposta a aquesta objecci\u00f3 sol ser un silenci que amaga que poc els importen els parlants d’aquestes \u00e0rees; \u00e9s a dir, poc els importa la comunitat ling\u00fc\u00edstica. Diran que la llengua no pot ser versemblant per a tothom, i \u00e9s cert. I no cal fer cap esperanto, per\u00f2 donar qualque mostra de model integrador, tant de la llengua culta tradicional, tan menyspreada, com d’alguns elements d’altres dialectes d’\u00fas tradicional literari, crearia una percepci\u00f3 que al cap dels planificadors hi ha tot el pa\u00eds. El segon punt feble \u00e9s que aquesta opci\u00f3 ideol\u00f2gica \u00e9s qualsevol cosa menys edificant. La televisi\u00f3 pot ser un mitj\u00e0 essencial per a construir la llengua que ens interessa, si hi ha una llengua que ens interessa. S’ha demostrat que sovint un mot o forma dits durant un temps per TV3 arrelen efica\u00e7ment en l’\u00fas social. A la llengua li fan dir el que volen, diu un amic meu, i TV3 podria haver estat una eina formidable per a edificar un catal\u00e0 incomparablement millor que el que tenim.<\/p>\n\n\n\n

Els ling\u00fcistes de la CCMA s’han caracteritzat sempre per tenir un tancament absolut a les veus que reclamaven una major qualitat o genu\u00efnitat ling\u00fc\u00edstiques, sobretot si v\u00e9nen de la \u00abperiferia\u00bb. Han fet el sord a totes les recerques que anaven descobrint i fent con\u00e8ixer calcs de l’espanyol, o simplement a tots els qui els recordaven que un tal mot o forma eren hispanismes coneguts de feia temps. El 1985 TV3 arrib\u00e0 a les Illes Balears, i el 1986 el Departament de Llengua Catalana de la Universitat de les Illes Balears va fer arribar a la direcci\u00f3 del canal aquest document<\/a>, en qu\u00e8 demanava uns canvis en l’orientaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica del mitj\u00e0 que haurien estat un avan\u00e7 important en la construcci\u00f3 d’un catal\u00e0 nacional. Ni tan sols van respondre; ni el director, ni Vallverd\u00fa ni ning\u00fa. <\/p>\n\n\n\n

TV3, dic, podria ser l’instrument m\u00e9s valu\u00f3s per a construir el catal\u00e0 que escauria a una naci\u00f3 moderna amb una llengua restaurada i d’\u00fas ple. Per a normalitzar aquest \u00fas tenim molts de problemes i entrebancs, per\u00f2 per a deslliurar el codi de la castellanitzaci\u00f3, l’empobriment o la fragmentaci\u00f3 podem dir que el problema \u00e9s TV3.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"
El mar\u00e7 de 1988 sortia el primer butllet\u00ed intern \u00c9s a dir<\/em>, que s’enviava a tots els professionals del mitj\u00e0 i que contenia orientacions ling\u00fc\u00edstiques que aquests havien de seguir. El 2006 aparegu\u00e9 a Internet el portal del mateix nom.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara que la \u00abCorpo\u00bb fa quaranta anys i se’n fan celebracions i balan\u00e7os diversos, tamb\u00e9 podr\u00edem fer-ne un balan\u00e7 ling\u00fc\u00edstic. Una de les empreses m\u00e9s apassionants que ha concebut i llan\u00e7at aquest pa\u00eds ha estat la conversi\u00f3 d’una llengua subordinada, exclosa de la comunicaci\u00f3 p\u00fablica i desballestada per una intensa interfer\u00e8ncia en una llengua vehicle […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3693","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3693","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3693"}],"version-history":[{"count":46,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3693\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3874,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3693\/revisions\/3874"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3693"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3693"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3693"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}