{"id":361,"date":"2008-01-23T18:17:11","date_gmt":"2008-01-23T16:17:11","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=361"},"modified":"2008-01-23T18:30:58","modified_gmt":"2008-01-23T16:30:58","slug":"%c2%abbilinguisme%c2%bb-en-miniatura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/%c2%abbilinguisme%c2%bb-en-miniatura\/","title":{"rendered":"\u00abBiling\u00fcisme\u00bb en miniatura"},"content":{"rendered":"

Em conten que el professor Joan Veny, el meu professor i amic, tan admirat per tants de conceptes, va ser interpel\u00b7lat i no s\u00e9 ben b\u00e9 si censurat en un acte p\u00fablic celebrat a Barcelona, fa cosa d’un mes,\u00a0perqu\u00e8 hi va parlar amb pron\u00fancia barcelonina. De fet, fa molts anys que el conec i sempre li he vist aquesta pr\u00e0ctica a la capital \u2014que \u00e9s on viu de fa tamb\u00e9 molts d’anys\u2014 per\u00f2 tamb\u00e9 en general a fora de\u00a0Mallorca.\u00a0Tanmateix, amb els grans problemes que t\u00e9 el catal\u00e0 no\u00a0haur\u00edem de fer-nos mala sang per detalls com aquest. El professor Veny, i qualsevol altre, pot parlar com vulgui, com\u00a0consideri oport\u00fa\u00a0i com es trobi m\u00e9s c\u00f2mode. Per\u00f2 s\u00ed que em crida l’atenci\u00f3 la resposta que, segons el meu relator dels fets, va donar el professor: encara que \u00e9s mallorqu\u00ed, de Campos, a Barcelona parla\u00a0“a la barcelonina”\u00a0de la mateixa manera que quan va a Fran\u00e7a parla en franc\u00e8s. Tot i la bona intenci\u00f3 de l’il\u00b7lustre fil\u00f2leg,\u00a0el raonament\u00a0no va ser del tot brillant. I, a m\u00e9s, ens deixa sense arguments davant aquella altra sortida tan inefable de la ministra Magdalena \u00c0lvarez, quan va dir que si Carod-Rovira vol que li diguin Josep Llu\u00eds, els catalans tamb\u00e9 han de reproduir tal com\u00a0\u00e9s la seva frase antes part\u00eda que dobl\u00e1<\/em>. Si mesclam lleng\u00fces, dialectes i accents, el\u00a0guisat pot ser indigest.<\/p>\n

Un altre\u00a0fil\u00f2leg il\u00b7lustre que seguia la mateixa pr\u00e0ctica, d’adaptaci\u00f3 fon\u00e8tica, morfol\u00f2gica i l\u00e8xica a la varietat geogr\u00e0fica del lloc on es trobava, era Francesc de Borja Moll. I ell ho deia de manera directa: “quan vaig a Barcelona parl en barcelon\u00ed i quan vaig a Val\u00e8ncia parl en valenci\u00e0”. Com en l’altre cas indicat, Moll ho feia per un sentit d’adaptaci\u00f3, per un tarann\u00e0 l\u00fadic\u00a0i per un esperit obsequi\u00f3s amb la gent del lloc, i cal dir que, a m\u00e9s, oferia una mostra d’una destresa gran en la feina.<\/p>\n

Moll i Veny mereixen ser destacats en aquest article per la seva rellev\u00e0ncia com a fil\u00f2legs, per\u00f2 la pr\u00e0ctica ling\u00fc\u00edstica ultraadaptativa es pot veure en molta gent illenca; quasi mai en principatins o valencians m\u00e9s enll\u00e0, si de cas, de qualque detall. Parlam ara de persones que s’adapten \u2014fins als detalls fon\u00e8tics m\u00e9s remirats\u2014 a la varietat del territori on es troben, tot deixant moment\u00e0niament la seva manera de parlar habitual o pr\u00f2pia. No parlam dels qui despr\u00e9s de canviar de regi\u00f3 i de viure a una altra un temps llarg agafen una nova “identitat” ling\u00fc\u00edstica que mostren siguin on siguin, tot i que algunes persones que surten aqu\u00ed com a exemples s\u00f3n una mescla de les dues situacions. Hi ha exemples de personatges p\u00fablics que tots coneixem bastant b\u00e9. Alguns a mi m’impacten intensament. Maria del Mar Bonet quan parla a Mallorca i quan parla a Barcelona presenta dues parles amb difer\u00e8ncies abismals: les oo tenen diferent grau d’obertura, diversos sons tenen distints punts d’articulaci\u00f3, i a Barcelona\u00a0les neutres s’obren i\u00a0\u2014no s\u00e9 per qu\u00e8\u2014 la bella ela mallorquina esdev\u00e9 bleda integral. Nosaltres<\/em> i els altres<\/em> es transformen en nosatres<\/em> i els satres<\/em>, darrere<\/em> es transforma en radera<\/em>\u00a0entre altres acrob\u00e0cies dialectals. Guard enregistraments a disposici\u00f3 dels estudiosos de la variaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i de l’Arxiu del So i la Imatge. Un altre cas espectacular \u00e9s el de la cantant Salom\u00e9, barcelonina a la qual la majoria dels lectors deuen haver sentit parlant en catal\u00e0 central (sense una perfecci\u00f3 excessiva) i que durant un temps present\u00e0 un programa al Canal 9 parlant el que un col\u00b7lega va qualificar d’apitxat de peixatera. L’accent valenci\u00e0 devia ser imposici\u00f3 del mitj\u00e0; l’apitxat de peixatera, segur que no.<\/p>\n

Amb l’augment de la pres\u00e8ncia dels mitjans de masses a les nostres vides i amb les noves tecnologies aquests esquemes i maneres de capteniment ling\u00fc\u00edstic s\u00f3n de cada vegada m\u00e9s insostenibles i plens de contradiccions. Els practicants d’aquests canvis abruptes de codi ling\u00fc\u00edstic deuen anar de capoll quan s’hi acosta un entrevistador amb un micro a la m\u00e0. Vull dir que han d’afanyar-se a analitzar el logo de la carxofa per a saber si parlen per a un canal de televisi\u00f3 del Principat, d’una illa o de v\u00e9s a saber on, i si no afinen el dit logo, poden anar ling\u00fc\u00edsticament m\u00e9s que perduts. I potser no pensen que molta de gent no els escoltar\u00e0 per cap d’aquests canals sin\u00f3 pel Youtube.<\/p>\n

Les persones que parlen lleng\u00fces “normals” no fan aquestes coses. L’espanyol que diu abogao<\/em> o aspira les esses, quan va al nord no passa a dir abogado<\/em> ni deixa d’aspirar les esses. Ni quan va a l’Argentina s’esfor\u00e7a a articular uns primmirats caixe<\/em> o xueve<\/em>, en lloc dels seus habituals calle<\/em> o llueve<\/em>. Seria c\u00f2mic. L’adaptaci\u00f3 fon\u00e8tica a una altra varietat representa actuar amb uns esquemes de fragmentaci\u00f3 i no d’unitat de la llengua: quan anam a una altra regi\u00f3 de la nostra comunitat ling\u00fc\u00edstica actuam com ho far\u00edem si an\u00e0ssim a un altre pa\u00eds, \u00e7o \u00e9s adoptar la seva llengua.<\/p>\n

Ara b\u00e9, tampoc no caiguem en un altre error, que seria no veure amb bons ulls el qui se situa en el registre corresponent. En una situaci\u00f3 socioling\u00fc\u00edstica com la nostra, sorgida d’una tradici\u00f3 de anormalitat, per a la gent d’algunes regions hi ha canvis ling\u00fc\u00edstics importants en passar del col\u00b7loquial al formal. El mallorqu\u00ed que en un acte de parla formal\u00a0fet a Barcelona o a Val\u00e8ncia\u00a0usa l’article est\u00e0ndard no s’adapta al territori sin\u00f3 al registre. Nom\u00e9s que qualsevol que escolt\u00e0s un eventual enregistrament d’aquell acte no hauria de saber \u2014amb aquesta simple audici\u00f3\u2014 el lloc on s’ha celebrat. Diguem que una cosa aix\u00ed seria ara com ara la normalitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Em conten que el professor Joan Veny, el meu professor i amic, tan admirat per tants de conceptes, va ser interpel\u00b7lat i no s\u00e9 ben b\u00e9 si censurat en un acte p\u00fablic celebrat a Barcelona, fa cosa d’un mes,\u00a0perqu\u00e8 hi va parlar amb pron\u00fancia barcelonina. De fet, fa molts anys que el conec i sempre […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-361","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/361","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=361"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/361\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=361"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=361"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}