{"id":3599,"date":"2023-02-13T09:12:42","date_gmt":"2023-02-13T07:12:42","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3599"},"modified":"2023-02-14T01:00:05","modified_gmt":"2023-02-13T23:00:05","slug":"plans-i-planols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/plans-i-planols\/","title":{"rendered":"Plans i pl\u00e0nols"},"content":{"rendered":"\n

Em costa D\u00e9u i ajuda conv\u00e8ncer l’autor d’una obra que corregesc que accepti de canviar pl\u00e0nol<\/em> per pla<\/em>. Em diu que per a ell un pla \u00e9s una superf\u00edcie plana, com la comarca del Pla (Mallorca), o com els plans de la geometria, per\u00f2 li costa de fer-se la idea que un pla pugui ser un pl\u00e0nol. Certament els esquemes que tenim dins el cervell s\u00f3n dif\u00edcils de canviar. I si els esquemes s\u00f3n estructures sem\u00e0ntiques creades per una hist\u00f2ria de subordinaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a una altra llengua, la resist\u00e8ncia del cervell \u00e9s evident. Si estam avesats a pensar en espanyol costa pensar d’una altra manera.<\/p>\n\n\n\n

Per a digerir m\u00e9s b\u00e9 tot all\u00f2 que dir\u00e9 comen\u00e7ar\u00e9 fent una relaci\u00f3 d’un grup de significats associables als mots en joc. <\/p>\n\n\n\n

1. L’adjectiu pla plana<\/em> (terra plana<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

2. El substantiu que es refereix a una extensi\u00f3 de terra plana: el Pla de Bages<\/em>; o en femen\u00ed la Plana de Vic<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

3. El pla com a figura geom\u00e8trica i els significats secundaris que en deriven (un primer pla<\/em>, en un film).<\/p>\n\n\n\n

4. Un dibuix que representa una ciutat o la planta d’un edifici.<\/p>\n\n\n\n

5. Un projecte per a aconseguir un fi.<\/p>\n\n\n\n

En llat\u00ed tenim planus. plana, planum<\/em>, adjectiu que tenia el significat 1. El franc\u00e8s per a aquest significat 1 t\u00e9 plat<\/em>, procedent del llat\u00ed plattus<\/em>. De planus<\/em> ha tret plan<\/em> amb el significat 3. Per al significat 2 t\u00e9 la forma femenina plaine<\/em>, del llat\u00ed plana<\/em> (femen\u00ed de planus<\/em>). Per als significats 4 i 5 el franc\u00e8s diu plan<\/em>, que no procedeix de planus<\/em>, sin\u00f3 que \u00e9s un deverbal de planter<\/em> (procedent de plantare<\/em>, derivat de planta<\/em>, ‘planta’), amb una forma ortogr\u00e0fica (inicialment plant<\/em>) alterada per creuament amb plan<\/em> de planus<\/em>. De manera que en franc\u00e8s, per als significats que ens interessen (3, 4 i 5) nom\u00e9s t\u00e9 plan<\/em>, per\u00f2 en realitat s\u00f3n dos mots diferents, un procedent de planus<\/em> (significat 3) i un procedent de planter<\/em> (significats 4 i 5).<\/p>\n\n\n\n

L’espanyol t\u00e9 el doblet plano<\/em> i llano<\/em>, del llat\u00ed planus<\/em> per via culta i per via evolutiva respectivament. Llano<\/em> t\u00e9 els significats 1 i 2 (tierra llana<\/em> i en la sierra y en el llano<\/em>). Plano<\/em> t\u00e9 els significats 1, 3 i 4 (superficie plana<\/em>, la intersecci\u00f3n de dos planos<\/em>, un plano de la ciudad<\/em>). I per al significat 5 nom\u00e9s t\u00e9 plan<\/em>. Per\u00f2 alerta: nom\u00e9s amb els significats 1 i 3 plano<\/em> procedeix de planus<\/em>; el plano<\/em> (4) procedeix del franc\u00e8s plan<\/em> (abans plant<\/em>, de planter<\/em>) creuat amb plano<\/em> de planus<\/em>. I el plan<\/em> (5) surt directament del franc\u00e8s plan<\/em>. En resum, on en franc\u00e8s nom\u00e9s hi ha plan<\/em> en espanyol hi ha plan<\/em> i plano<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

L’itali\u00e0 per a tots els significats t\u00e9 piano<\/em>, per\u00f2 li passa una cosa semblant a la que passa en espanyol: el piano<\/em> (1, 2 i 3) procedeix del llat\u00ed planus<\/em>, per\u00f2 el piano<\/em> (4 i 5) surt del franc\u00e8s plan<\/em> creuat amb l’altre piano<\/em>. \u00c9s a dir, \u00e9s un calc sem\u00e0ntic: al mot piano<\/em> que tenia en principi els significats 1, 2 i 3 hom li d\u00f3na el significat del franc\u00e8s plan<\/em> (4 i 5). El portugu\u00e8s nom\u00e9s t\u00e9 plano <\/em>(um plano da cidade<\/em>, um plano ambicioso<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

El DRAE (diccionari de la Reial Acad\u00e8mia Espanyola) comet l’error d’incloure tots els significats de plano<\/em> en una sola entrada, quan es tracta de dos mots diferents amb etimologies diferents: el que surt de planus<\/em> i el que surt del franc\u00e8s plan<\/em> (derivat de planter<\/em>). La mateixa error, si fa no fa, cometen el DIEC i l’Alcover-Moll. Tots dos separen en dues entrades l’adjectiu pla plana<\/em> i el pla<\/em> de tots els altres significats, per\u00f2 inclouen en una sola entrada el pla de planus<\/em> i el pla del franc\u00e8s. Amb tot, s’agraeix al DCVB que doni una definici\u00f3 de pla <\/em>(4) completa i acurada (\u00abRepresentaci\u00f3, sobre una superf\u00edcie plana, de la disposici\u00f3 d’una ciutat, d’un edifici, d’una fortificaci\u00f3, d’una m\u00e0quina, etc.\u00bb, quan el DIEC sols fa una pelada remissi\u00f3 a pl\u00e0nol<\/em>, la seva entrada principal. Qui \u00e9s impecable del punt de vista lexicogr\u00e0fic \u00e9s el diccionari de Gran Enciclop\u00e8dia Catalana, que separa escrupolosament el pla<\/em> de planus<\/em> i el pla del franc\u00e8s plan<\/em>, aquest amb una completa definici\u00f3: \u00abDibuix que representa la projecci\u00f3 ortogonal d\u2019un objecte, d\u2019una pe\u00e7a, d\u2019una m\u00e0quina, d\u2019una casa, etc., o d\u2019un dels seus talls o seccions\u00bb. I, al rev\u00e9s del DIEC, pl\u00e0nol <\/em>simplement remet a pla<\/em>, amb una correcta etimologia (\u00abUltracorrecci\u00f3 de plano <\/em>(cf. cat\u00fafol<\/em>), forma primera que tingu\u00e9 pla <\/em>[amb el nostre significat 4]). <\/p>\n\n\n\n

I ara vegem una mica d’hist\u00f2ria d’aquests mots. En espanyol, si no hi hagu\u00e9s intervingut el franc\u00e8s, el significat 4 s’hauria d’haver resolt amb planta<\/em>, mot que procedeix del llat\u00ed planta<\/em>, que en un principi significava la planta del peu i que per met\u00e0fora s’aplic\u00e0 a la base de qualsevol cosa. I alguna cosa en va restar, com planta baja<\/em>, edificio de tres plantas<\/em>, o alguna obra de nueva planta<\/em>, com uns abominables decrets. Per\u00f2 s’adopt\u00e0 el gal\u00b7licisme plan<\/em> (del franc\u00e8s plan<\/em> i abans plant<\/em>, com hem dit). I aquest plan<\/em> es contamin\u00e0 amb el plano<\/em> \u00ableg\u00edtim\u00bb, del llat\u00ed planus<\/em>. En un principi per al significat 4 s’usaven les dues formes (plan<\/em> i plano<\/em>): el Diccionario de autoridades<\/em> (1737) a l’entrada plan<\/em> ens diu \u00ablo mismo que plano<\/em>: Y ass\u00ed se dice, El plan de Cartagena<\/em>\u00bb. El significat d’aquest plan<\/em>, equivalent a dibuix cartogr\u00e0fic, evolucion\u00e0 fins a esdevenir ‘projecte ordenat per a aconseguir un fi’, i posteriorment la llengua s’especialitz\u00e0 assignant significats diferents a plan<\/em> i plano<\/em>. El primer diccionari acad\u00e8mic espanyol que porta el nou significat \u00e9s el de 1884, (amb la definici\u00f3 r\u00f2nega \u00abintento, proyecto\u00bb, ampliada despr\u00e9s a \u00abintento, proyecto, estructura\u00bb; el 1984 hi apareix plan de estudios<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

Vegem qu\u00e8 passa en catal\u00e0. El diccionari de Belvitges, Esteve i Jugl\u00e0 (1803) nom\u00e9s porta pla<\/em>, al qual d\u00f3na tots els significats indicats al principi, llevat del 5, perqu\u00e8 el concepte encara no devia haver aparegut. Per\u00f2 el Lab\u00e8rnia (1839-40) diferencia pla<\/em> (significats 1, 2 i 3) i plan<\/em> (significat 4). En aquesta darrera entrada esmenta projecte <\/em>com a sin\u00f2nim. Sembla que aquest projecte <\/em>significa tamb\u00e9 el que ara en espanyol es diu plan<\/em>. Coromines ens indica que d’aquest concepte \u00abtothom en digu\u00e9 plan<\/em> fins c. 1920\u00bb. Despr\u00e9s aquest plan<\/em> se substitu\u00ed per pla<\/em>, alhora que entrava o es refor\u00e7ava en l’\u00fas oral l’hispanisme llampant plano<\/em> per al significat cartogr\u00e0fic o arquitect\u00f2nic. Amb tot, els diccionaris mallorquins de Figuera (1840) i d’Amengual (1858) nom\u00e9s registren pla<\/em>, amb tots els significats, exceptat el 5 (concepte nou, com hem dit).<\/p>\n\n\n\n

Al comen\u00e7ament del segle XX aparegu\u00e9 el barbarisme pl\u00e0nol<\/em> (primera documentaci\u00f3 lexicogr\u00e0fica, Diccionari ortogr\u00e0fic<\/em> de Fabra, 1917), resultat d’aquest curi\u00f3s procediment de catalanitzar mots espanyols acabats en –o<\/em> afegint-hi una ela, extreta dels nombrosos mots catalans acabats en -ol<\/em>: br\u00e8tol<\/em>, c\u00e8rcol<\/em>, c\u00f2dol<\/em>, estr\u00edjol<\/em>, g\u00ednjol<\/em>, ll\u00e9pol<\/em>, llombr\u00edgol<\/em>, ll\u00fapol<\/em>, n\u00favol<\/em>, p\u00e0mpol<\/em>, t\u00e8rbol<\/em>, tr\u00e0ngol<\/em>, etc. i els nombrosos sufixats en –\u00edvol<\/em> (batall\u00edvol<\/em>, llanc\u00edvol<\/em>, meng\u00edvol<\/em>, ombr\u00edvol<\/em>, senyor\u00edvol<\/em>, etc.). El mateix procediment de camuflatge vam aplicar a hispanismes com b\u00e0ndol<\/em>, bon\u00edtol<\/em> o n\u00ednxol<\/em>, inicialment bando<\/em>, bonito<\/em> i ninxo<\/em>. El cas de c\u00e9rvol <\/em>\u00e9s el resultat d’\u00abarreglar\u00bb el cl\u00e0ssic i genu\u00ed cervo<\/em>. No s\u00e9 qui degu\u00e9 inventar l’esguerro de pl\u00e0nol<\/em>, per\u00f2 la primera vegada que surt al Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana \u00e9s el 1909. Diguem tamb\u00e9 que alguns, per a fugir de l’hispanisme plano<\/em>, posaren en circulaci\u00f3 planell<\/em>, derivat de pla <\/em>(1) innecessari i avui rebutjat quasi un\u00e0nimement. <\/p>\n\n\n\n

Sense la interfer\u00e8ncia de l’espanyol \u00e9s evident que per als significats 4 i 5 ara tindr\u00edem nom\u00e9s pla<\/em>, com el franc\u00e8s nom\u00e9s t\u00e9 plan<\/em>, l’itali\u00e0 nom\u00e9s t\u00e9 piano<\/em> o el portugu\u00e8s nom\u00e9s t\u00e9 plano<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Em costa D\u00e9u i ajuda conv\u00e8ncer l’autor d’una obra que corregesc que accepti de canviar pl\u00e0nol per pla. Em diu que per a ell un pla \u00e9s una superf\u00edcie plana, com la comarca del Pla (Mallorca), o com els plans de la geometria, per\u00f2 li costa de fer-se la idea que un pla pugui ser […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3599","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3599","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3599"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3599\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3612,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3599\/revisions\/3612"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3599"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3599"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3599"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}