{"id":3563,"date":"2023-02-01T10:10:01","date_gmt":"2023-02-01T08:10:01","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3563"},"modified":"2023-04-22T21:37:46","modified_gmt":"2023-04-22T19:37:46","slug":"mes-sobre-diversos-mots-acabats-en-o-accentuada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/mes-sobre-diversos-mots-acabats-en-o-accentuada\/","title":{"rendered":"M\u00e9s sobre diversos mots acabats en \u00abo\u00bb accentuada"},"content":{"rendered":"\n

Fa temps vaig escriure alguns articles sobre els mots acabats en -\u00f3<\/em> accentuada, concretament Botellots, culebrots i altres doiots<\/a><\/em>, M\u00e9s sobre la terminaci\u00f3 -\u00f3<\/a><\/em>, i Cintur\u00f3, castellanisme<\/a><\/em>. El tema no s’esgota, ni prop fer-hi, i avui aport noves dades i idees sobre la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Resumint aquells articles, en catal\u00e0 tenim mots acabats en –\u00f3<\/em> provinents de mots llatins acabats en -one<\/em>, i doncs la terminaci\u00f3 \u00e9s completament normal; mots provinents de lleng\u00fces modernes, sobretot el franc\u00e8s i l’itali\u00e0, els morfemes dels quals -on<\/em> i -one<\/em> (augmentatius o no) tamb\u00e9 s’adapten en la terminaci\u00f3 catalana -\u00f3 <\/em>(cup\u00f3<\/em>, cami\u00f3<\/em>, sif\u00f3<\/em>, xampiny\u00f3<\/em>; balc\u00f3<\/em>, canel\u00f3<\/em>, macarr\u00f3<\/em>) ; i finalment mots derivats de mots catalans amb el sufix -\u00f3<\/em>, que per for\u00e7a ha de ser diminutiu (finestr\u00f3<\/em>, calder\u00f3<\/em>) . Per\u00f2 tamb\u00e9 tenim mots agafats de l’espanyol acabats en aquesta llengua en -\u00f3n<\/em> (augmentatiu) i adaptats en -\u00f3<\/em>, com bodeg\u00f3<\/em>, cintur\u00f3<\/em>, roset\u00f3<\/em> o tel\u00f3<\/em>. I aquests ja s\u00f3n rebutjables, per la seva naturalesa d’hispanismes deguts sols a subordinaci\u00f3 nacional, i no com els altres, que s\u00f3n escampats per totes o diverses lleng\u00fces de l’entorn.<\/p>\n\n\n\n

Un grup de mots que mereixen comentari s\u00f3n termes de la f\u00edsica com electr\u00f3<\/em>, prot\u00f3<\/em>, neutr\u00f3<\/em>, i\u00f3<\/em>, ani\u00f3<\/em>, cati\u00f3<\/em> i altres. Tots foren encunyats per f\u00edsics angl\u00f2fons i, doncs, creats en angl\u00e8s. En aquesta llengua tots s\u00f3n mots plans, i, per tant, esperar\u00edem que en les lleng\u00fces receptores tamb\u00e9 ho fossin. L’angl\u00e8s electron<\/em> [i\u02c8l\u025bktr\u0259n] fou encunyat pel f\u00edsic irland\u00e8s George Johnstone Stoney el 1891. Pr\u00e8viament, el 1600, el f\u00edsic angl\u00e8s William Gilbert va encunyar el terme llat\u00ed electricus <\/em>\u2014perqu\u00e8 la ci\u00e8ncia es vehiculava en llat\u00ed\u2014, en angl\u00e8s electric<\/em>, a partir del mot grec \u00e9lektron<\/em>, que significava un aliatge d’or i argent i tamb\u00e9 fou el nom de l’ambre. Tots dos tenien la caracter\u00edstica de la brillantor. El mot es relaciona amb l’adjectiu el\u00e9ktor<\/em> (‘brillant’), que s’aplicava al sol, i el seu femen\u00ed el\u00e9ktris<\/em>, que s’aplicava a la lluna. Recordem que Electra, la del complex, tenia un nom que significava ‘la que brilla’. Els grecs ja van descobrir que fregant l’ambre sobre la pell agafava la propietat d’atreure alguns objectes; el primer descobriment de l’electricitat. I sobre electricus\/electric<\/em> Sir Thomas Browne, el 1646, cre\u00e0 el mot electricity<\/em>, tot i que l’electricitat que ara fem servir no va arribar fins al segle XIX. A la meva Mallorca, ja ben entrat el segle XX, i de la novetat la gent, admirada, en digu\u00e9 la trecidat<\/em>, amb un article fruit de la seva fecunda imaginaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els protons i neutrons vingueren m\u00e9s tard.  Els primers \u2014angl\u00e8s [\u02c8pr\u0254t\u0259n]\u2014 foren batejats pel bar\u00f3 neozeland\u00e8s Ernest Rutherford, el 1920, a partir d’un terme anterior degut al qu\u00edmic angl\u00e8s William Prout, que anomen\u00e0 protil<\/em> (protyle<\/em>) l’hidr\u00f2gen, del grec protos<\/em> (‘primer’).  Creia que totes les subst\u00e0ncies estan formades per \u00e0toms d’hidrogen, la subst\u00e0ncia primera o prim\u00e0ria. Els neutrons \u2014angl\u00e8s [\u02c8njutr\u0259n]\u2014 foren batejats pel qu\u00edmic americ\u00e0 William Draper Harkins el 1921, partint del mot neutral<\/em> (‘neutre’) amb la terminaci\u00f3 -on<\/em> d’electron<\/em> i proton<\/em>. Abans, el 1834, Faraday havia usat el mateix morfema quan encuny\u00e0 els termes ion<\/em> [\u02c8aj\u0259n],  anion<\/em> [\u02c8anj\u0259n] i cation<\/em> [\u02c8katj\u0259n]. De fet, aquest formant surt del participi de present grec del verb ienai<\/em> (‘anar’). Amb la idea que els ions es mouen: els anions van per amunt (grec ano<\/em>, ‘amunt’) i els cations per avall (grec kato<\/em>, ‘avall’). <\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 si els mots originals anglesos s\u00f3n plans el catal\u00e0 (electr\u00f3<\/em>, prot\u00f3<\/em>, neutr\u00f3<\/em>…), l’espanyol (electr\u00f3n<\/em>, prot\u00f3n<\/em>, neutr\u00f3n<\/em>…), el portugu\u00e8s (electr\u00e3o<\/em>, prot\u00e3o<\/em>, neutr\u00e3o<\/em>…) i l’itali\u00e0 (electrone<\/em>, protone<\/em>, neutrone<\/em>…) els fan aguts o plans per\u00f2 amb l’accent sobre la s\u00edl\u00b7laba no original? Ha de ser per la mediaci\u00f3 del franc\u00e8s, que no t\u00e9 m\u00e9s que mots aguts. O potser per analogia amb altres mots del nombrosos acabats igual que els que ara ens ocupen. En qualsevol cas, essent un comportament general en el m\u00f3n rom\u00e0nic no veiem inconvenient en la forma adoptada.<\/p>\n\n\n\n

I ara passem a qualque mot que s\u00ed que t\u00e9 una anomalia, una forma interferida per l’espanyol i que ha de ser q\u00fcestionada. Un \u00e9s el terme lexic\u00f3<\/em>, amb qu\u00e8 en catal\u00e0 s’ha tradu\u00eft l’angl\u00e8s lexicon<\/em> tal com s’usa en gram\u00e0tica generativa. Quan jo era estudiant, \u00e8poca en qu\u00e8 la dita gram\u00e0tica fou irrupci\u00f3 a les nostres universitats, ja estava horroritzat d’aquest monstre terminol\u00f2gic, que sembla un esquifit diminutiu. Com es possible que h\u00e0gim pogut fer aquesta aberraci\u00f3 l\u00e8xica, fruit d’una analogia precipitada i insensata amb la muni\u00f3 de mots acabats en –o<\/em> t\u00f2nica? El mot \u00e9s horrible adaptaci\u00f3 de l’angl\u00e8s lexicon<\/em> [\u02c8l\u025bksik\u0259n], que no \u00e9s m\u00e9s que el que en catal\u00e0 es diu l\u00e8xic<\/em>, tret del grec l\u00e9xikon<\/em> (‘col\u00b7lecci\u00f3 de paraules), que en un principi era el nom de diccionaris o glossaris grecs. Derivat de lexis<\/em> (‘paraula’) i aquest de legein<\/em> (‘dir’). Font de lexema<\/em>, lexical<\/em>, lexicologia<\/em>, etc. En catal\u00e0, a part de l\u00e8xic<\/em>, que \u00e9s el conjunt de mots de la llengua, per a la invenci\u00f3 de la gram\u00e0tica generativa caldria dir l\u00e8xicon<\/em>, si es vol tenir un terme diferent de l\u00e8xic<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Una altra errada de la nostra codificaci\u00f3 \u00e9s el mot pante\u00f3<\/em>. Ja va ser denunciada pel savi i enyorat Juli Moll i G\u00f3mez de la T\u00eda. El mot prov\u00e9 del llat\u00ed pantheum<\/em> (‘temple consagrat a tots els d\u00e9us de Roma’) i aquest del grec pantheon<\/em>, neutre de pantheos<\/em> (‘tots els d\u00e9us), compost de pan<\/em> (‘tot’) i theos<\/em> (d\u00e9u). Avui pante\u00f3<\/em> \u2014aix\u00ed \u00e9s com surt als diccionaris\u2014 designa un monument funerari destinat a l’enterrament dels membres d’una fam\u00edlia. Per\u00f2 la forma d’aquest mot mostra la interfer\u00e8ncia llampant de l’espanyol. Totes les lleng\u00fces que ens han de ser refer\u00e8ncia accentuen la primera s\u00edl\u00b7laba, llevat \u00f2bviament del franc\u00e8s (itali\u00e0 p\u00e0nteon<\/em>, angl\u00e8s pantheon<\/em>), igual que ho fan els \u00e8tims grec i llat\u00ed. Doncs p\u00e0nteon <\/em>hauria de ser en catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Un altre mot, en aquest cas nom propi, que presenta la mateixa anomalia \u00e9s Satiric\u00f3<\/em>, la famosa obra de Petroni. D’acord amb l’etimologia i la pr\u00e0ctica de totes les lleng\u00fces menys l’espanyol (i el franc\u00e8s, com se suposa), ha de ser Sat\u00edricon<\/em>. I el cotiled\u00f3 <\/em>(forma registrada en el DIEC com a secund\u00e0ria) ha de ser cotil\u00e8don<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

I segur que en trobarem m\u00e9s. Per\u00f2 podria ser pitjor: sort que tenim encara molts de mots que s’han salvat d’aquest lamentable despla\u00e7ament de l’accent, perqu\u00e8 podr\u00edem haver fet asindet\u00f3<\/em>, barit\u00f3<\/em>, epig\u00f3<\/em>, epsil\u00f3<\/em>, gramof\u00f3<\/em>, onomastic\u00f3<\/em>, oximor\u00f3<\/em>, planct\u00f3<\/em>, polisindet\u00f3<\/em>, etc. Dins la desgr\u00e0cia encara hem tingut sort. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa temps vaig escriure alguns articles sobre els mots acabats en -\u00f3 accentuada, concretament Botellots, culebrots i altres doiots, M\u00e9s sobre la terminaci\u00f3 -\u00f3, i Cintur\u00f3, castellanisme. El tema no s’esgota, ni prop fer-hi, i avui aport noves dades i idees sobre la q\u00fcesti\u00f3. Resumint aquells articles, en catal\u00e0 tenim mots acabats en –\u00f3 provinents […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3563","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3563","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3563"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3563\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3633,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3563\/revisions\/3633"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3563"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3563"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3563"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}