{"id":350,"date":"2007-12-11T23:17:48","date_gmt":"2007-12-11T21:17:48","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=350"},"modified":"2007-12-11T23:17:48","modified_gmt":"2007-12-11T21:17:48","slug":"vet-aqui-un-veto-al-vet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/vet-aqui-un-veto-al-vet\/","title":{"rendered":"Vet aqu\u00ed un veto al vet"},"content":{"rendered":"

\"31Aquests dies es parla de vets i de vetos. El Senat posa vet o veto als pressuposts de l’Estat. El fet ens pot dur a dissertar un xic sobre la complexitat dels punts de vista sobre les coses de la llengua i sobre les discrep\u00e0ncies dins el gremi dels ling\u00fcistes. Discrep\u00e0ncies que es deuen produir dins qualsevol gremi, sup\u00f2s.<\/p>\n

He observat que a l’Avui, a El Peri\u00f3dico i a TV3 diuen veto<\/em>, mentre que al Diari de Balears i a IB3 es decanten per vet<\/em> (i un presentador de l’informatiu del migdia ho ha pronunciat amb vocal neutra). La mateixa disparitat de visions que sostenen Fabra i Moll. L’Alcover-Moll defensa que vet<\/em> \u00e9s una forma antiga i tradicional, documentada profusament a la llengua antiga \u2014cosa f\u00e0cilment demostrable\u2014, que suposa una catalanitzaci\u00f3 espont\u00e0nia del mot original i que seria un error no optar per aquesta forma. Diguem abans de continuar que el nostre mot en principi no \u00e9s m\u00e9s que la forma verbal corresponent a la primera persona del present d’indicatiu del verb llat\u00ed vetare<\/em> ‘prohibir’, \u00e9s a dir ego veto<\/em> ‘jo prohibesc’. De la mateixa manera que credo<\/em> \u00e9s la primera persona del verb llat\u00ed credere<\/em> ‘creure’. Fabra prefer\u00ed la forma etimol\u00f2gica, que coincideix en les diverses lleng\u00fces europees, per\u00f2 atenent el fet de la documentaci\u00f3 antiga de vet<\/em> tamb\u00e9 va recollir aquesta forma com a variant secund\u00e0ria.<\/p>\n

Despr\u00e9s ve Coromines, que est\u00e0 conven\u00e7ut que el vet<\/em> antic t\u00e9 un sentit espec\u00edfic, que no \u00e9s la primera persona de vetare<\/em> sin\u00f3 un postverbal de vetar<\/em> i que amb el valor sem\u00e0ntic que ara ens interessa \u00e9s una forma antiquada davant el terme del llat\u00ed can\u00f2nic i jurista veto<\/em>, que s\u00ed que \u00e9s la primera persona i que \u00e9s el que hi ha en totes les lleng\u00fces. I amb el seu estil caracter\u00edstic i to contundent, entima que veto<\/em> \u00e9s la forma del catal\u00e0 modern \u00abmal que s’hi hagi revoltat algun purista a ultran\u00e7a (Careta) seguit per AlcM [Alcover-Moll] (obedient a consignes de canonges provincials)\u00bb. D\u00e9u n’hi do. La lli\u00e7\u00f3 de Coromines \u00e9s impagable: no tota forma documentada a la llengua antiga \u00e9s bona. I una simple lectura de l’Alcover-Moll podria no fer-nos caure en la dada que el vet<\/em> antic i el veto<\/em> poden ser dues paraules distintes,\u00a0un arcaisme\u00a0amb el significat de “prohibici\u00f3” o “excomuni\u00f3” i el mot que ja sabem.<\/p>\n

L’argumentaci\u00f3 de Fabra i Coromines s\u00f3n convincents. Un cop m\u00e9s surt el principi de l’internacionalisme en la terminologia (\u00e9s com all\u00f2 del blog<\/em>, vaja): l’angl\u00e8s, el franc\u00e8s, l’itali\u00e0, l’espanyol, l’alemany, el rus i totes les lleng\u00fces modernes diuen veto<\/em>. Cosa ben l\u00f2gica tenint en compte l’origen del mot. O potser f\u00f3ra millor dir cred<\/em> en lloc de credo<\/em> i lavab<\/em> en lloc de lavabo<\/em>?<\/p>\n

Nota (especialment) per a locutors: la e<\/em> ha de ser oberta en tot el territori de la llengua.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquests dies es parla de vets i de vetos. El Senat posa vet o veto als pressuposts de l’Estat. El fet ens pot dur a dissertar un xic sobre la complexitat dels punts de vista sobre les coses de la llengua i sobre les discrep\u00e0ncies dins el gremi dels ling\u00fcistes. Discrep\u00e0ncies que es deuen produir […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-350","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/350","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=350"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/350\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=350"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=350"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=350"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}