{"id":3479,"date":"2021-10-05T09:09:44","date_gmt":"2021-10-05T07:09:44","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3479"},"modified":"2021-10-05T12:07:09","modified_gmt":"2021-10-05T10:07:09","slug":"botellot","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/botellot\/","title":{"rendered":"Botellot"},"content":{"rendered":"\n

Vaig comen\u00e7ar a escriure articles sobre aquest terme l’any 2006. Concretament dos articles en aquest blog aquell mateix any (aquest <\/a>i aquest altre<\/a>) i un article<\/a> a la revista cultural L’Espira<\/em> del Diari de Balears<\/em>. Rellegint aquells textos, d’un moment en qu\u00e8 sorgia la necessitat de trobar una manera de dir el concepte en catal\u00e0, veiem que aleshores molts de mitjans simplement adoptaven el mot espanyol sense alterar (botell\u00f3n<\/em>), escrivint-lo en it\u00e0lica o entre cometes. Aix\u00ed ho feien TV3, Catalunya R\u00e0dio, l’Avui<\/em>, el Punt<\/em> i el Peri\u00f3dico<\/em>, mentre que el Diari de Balears<\/em> l’adaptava en botell\u00f3<\/em>. Per\u00f2 ja havia aparegut l’esguerro botellot<\/em>, que circulava per IB3<\/em> i qualque altre mitj\u00e0. Aix\u00f2 em va dur a escriure els meus articles de guerra contra botellot<\/em>. D’altra banda, en aquell 2006 Vilaweb<\/em> ja havia posat en \u00fas la seva proposta, que avui encara mant\u00e9: entrompada<\/em>. En el primer dels articles meus abans esmentats (de l’11 de mar\u00e7 de 2006) vaig proposar la soluci\u00f3 botellada<\/em>, que va comen\u00e7ar a circular t\u00edmidament i que despr\u00e9s arrib\u00e0 a un cert grau d’acolliment.<\/p>\n

Els mitjans principals del pa\u00eds durant tots aquests anys passats han fet servir botell\u00f3<\/em>, el mot espanyol m\u00ednimament adaptat. S’hi ha afegit el diari Ara<\/em>, creat el 2010. Al costat de botell\u00f3<\/em> s’ha obert pas el meu botellada<\/em>, que empren regularment a IB3, a Ara Balears<\/em> i de manera limitada a qualque mitj\u00e0 del Principat. Entrompada<\/em> ara com ara no surt de Vilaweb<\/em>. La veritat \u00e9s que botellot<\/em> no havia fet gaire fortuna. Fins ara.<\/p>\n

El Termcat, en un moment que no puc precisar \u2014he demanat la informaci\u00f3 per\u00f2 no me l’han donada\u2014 va avalar botellada<\/em>, d’acord amb el seu costum de cercar termes catalans per a conceptes nous que v\u00e9nen de fora. Per\u00f2 el gener del 2021 va canviar de criteri i ara proposa botellot<\/em> (forma primera) i entrompada<\/em> (forma segona o secund\u00e0ria), tot desestimant botellada<\/em> i botell\u00f3<\/em>. Incomprensiblement, l’institut terminol\u00f2gic ha rebutjat les dues opcions m\u00e9s bones i s’ha inclinat per les dues m\u00e9s dolentes. A partir d’aquest fet els mitjans ara van incorporant botellot<\/em> als seus textos, i veiem com TV3 i Catalunya R\u00e0dio han fet un canvi radical: ara tot el dia s’hi sent botellot<\/em>, tot i que el seu llibre d’estil (\u00c9s a dir<\/em>), quan escrivim aix\u00f2, encara recomana botell\u00f3<\/em> (\u00ab\u00fas general\u00bb) tot recollint l’exist\u00e8ncia de\u00a0 botellot<\/em> i botellada<\/em>.<\/p>\n

Malgrat que els arguments contra botellot<\/em> ja estan exposats, els resumir\u00e9 aqu\u00ed. El sufix catal\u00e0 -\u00f3<\/em>\u00a0t\u00e9 valor diminutiu. Aix\u00f2 vol dir que qualsevol derivat catal\u00e0 fet amb aquest sufix representa un diminutiu (caix\u00f3<\/em>, calder\u00f3<\/em>, finestr\u00f3<\/em>). Algun cop t\u00e9 valor diminutiu-afectiu (petit\u00f3<\/em>). En espanyol el sufix -\u00f3n<\/em> t\u00e9 diversos valors: a) augmentatiu (cuchar\u00f3n<\/em>, fres\u00f3n<\/em>, jarr\u00f3n<\/em> o port\u00f3n<\/em>) i algun cop augmentatiu-despectiu (nariz\u00f3n<\/em>); quan un mot espanyol amb el sufix -\u00f3n<\/em> \u00e9s diminutiu, cal pensar que \u00e9s pres d’una altra llengua (com cord\u00f3n<\/em>, del franc\u00e8s cordon<\/em>, dimunutiu de corde<\/em>); b) expressi\u00f3 d’una acci\u00f3, normalment sobtada\u00a0(aceler\u00f3n<\/em>, apret\u00f3n<\/em>, calent\u00f3n<\/em>, resbal\u00f3n<\/em>); c) qualitat d’alguna persona (acus\u00f3n<\/em>, empoll\u00f3n<\/em>, fisg\u00f3n, mam\u00f3n, cuarent\u00f3n<\/em>). Aquests valors no corresponen, en general, al sufix catal\u00e0 -ot<\/em>, -ota<\/em>, que t\u00e9 valor m\u00e9s aviat despectiu (casota<\/em>, fornot<\/em>) o en alguns casos, pocs i tancats,\u00a0 masculinitzador (abellot<\/em>, bruixot<\/em>, didot<\/em> i segurament cullerot<\/em>). El sufix despectiu catal\u00e0 -ot, -ota<\/em> correspon a l’espanyol -ote, -ota<\/em> (feote, palabrota<\/em>). El sufix espanyol –\u00f3n<\/em> t\u00e9 diverses correspond\u00e8ncies en catal\u00e0 (aceler\u00f3n-accelerada<\/em>, resbal\u00f3n-llenegada<\/em>, acus\u00f3n-acuseta<\/em>, llor\u00f3n-plorador<\/em>, cuarent\u00f3n-quarant\u00ed<\/em>, novel\u00f3n-novel\u00b7lassa<\/em>, notici\u00f3n-gran not\u00edcia<\/em>, etc. Poques vegades el sufix augmentatiu espanyol -\u00f3n<\/em> correspon al sufix catal\u00e0 -ot<\/em>, per\u00f2 s\u00ed que hi pot correspondre quan t\u00e9 valor despectiu\u00a0(un nariz\u00f3n<\/em> ho podem traduir per un nassot<\/em>). En el cas de cuchar\u00f3n-cullerot<\/em> potser hi ha m\u00e9s un masculinitzador que un augmentatiu. Per\u00f2 aquesta correspond\u00e8ncia exigua -on\/-ot<\/em> ha fet creure a molts que l’equivalent catal\u00e0 de l’espanyol -\u00f3n<\/em> \u00e9s -ot<\/em>, i aix\u00ed han sorgit aberracions com barracot<\/em> (barrac\u00f3n<\/em>), maduixot<\/em> (fres\u00f3n<\/em>), culebrot<\/em> (culebr\u00f3n<\/em>) i l’inefable botellot<\/em>. A m\u00e9s a m\u00e9s, quan s’aplica el sufix –ot<\/em>, -ota<\/em> a una arrel, es respecta el g\u00e8nere: el despectiu (m\u00e9s que augmentatiu) derivat de casa<\/em> \u00e9s casota<\/em>, no casot<\/em>; i el de botella<\/em> \u00e9s botellota<\/em>, no botellot<\/em>. A tot aix\u00f2 cal afegir-hi que hi ha lleng\u00fces en qu\u00e8 el sufix -on<\/em> \u00e9s augmentatiu, com en espanyol. Particularment l’itali\u00e0, que ha fet els augmentatius balcone<\/em>, cartone<\/em>, salone, trombone<\/em> o medaglione<\/em>, mots que han passat a altres lleng\u00fces amb l’adaptaci\u00f3 corresponent: franc\u00e8s balcon<\/em>, carton<\/em>, salon, trombon<\/em> i m\u00e9daillon<\/em>; espanyol balc\u00f3n<\/em>, cart\u00f3n<\/em>, sal\u00f3n<\/em>, tromb\u00f3n<\/em> i medall\u00f3n<\/em>; catal\u00e0 balc\u00f3<\/em>, cart\u00f3<\/em>, sal\u00f3<\/em>, tromb\u00f3<\/em> i medall\u00f3<\/em>. Encara ning\u00fa no ha proposat de fer trombot<\/em>, salot<\/em> o medallot<\/em>.<\/p>\n

I ara examinem les raons del Termcat, exposades en aquesta fitxa<\/a>.\u00a0<\/p>\n

1) \u00abS\u00f3n [botellot<\/em> i entrompada<\/em>] alternatives catalanes al manlleu del castell\u00e0 botell\u00f3n<\/i>\u00bb. Aix\u00f2 no vol dir necess\u00e0riament que siguin bones alternatives.<\/p>\n

2) [Pel que fa a botellot<\/em>], \u00abMalgrat que \u00e9s un calc del castell\u00e0, pot considerar-se tamb\u00e9 una forma ling\u00fc\u00edsticament acceptable en catal\u00e0: est\u00e0 formada pel nom\u00a0botella\u00a0<\/i>(forma sin\u00f2nima de\u00a0ampolla\u00a0<\/i>pr\u00f2pia sobretot del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i de les Balears) i pel sufix augmentatiu\u00a0-ot<\/i>, que transmet contund\u00e8ncia i s’adequa b\u00e9 al registre informal en qu\u00e8 se sol utilitzar aquest mot.\u00bb Quan diu que \u00e9s una forma ling\u00fc\u00edsticament acceptable, ignora tota la casu\u00edstica sobre els sufixos -\u00f3n<\/em> i -ot<\/em> que hem exposat m\u00e9s amunt. Certament \u00e9s un calc, per\u00f2 un calc mal fet, for\u00e7at, estrident. No gaire menys estrident que un salot<\/em> o un trombot<\/em> o un medallot<\/em> que algun Termcat hagu\u00e9s pogut proposar quan van apar\u00e8ixer els neologismes sal\u00f3<\/em>, tromb\u00f3<\/em> o medall\u00f3<\/em>. Al cap i a la fi la idea simplista de la correspond\u00e8ncia -\u00f3n\/-ot<\/em> \u00e9s m\u00e9s depend\u00e8ncia de l’espanyol que el simple manlleu botell\u00f3<\/em>, que implica recon\u00e8ixer que \u00e9s un manlleu d’aquella llengua i punt. I sobre el registre informal en qu\u00e8 \u00abse sol utilitzar aquest mot\u00bb, segons diu el Termcat, cal dir que no \u00e9s aix\u00ed: que aquest mot s’empra en qualsevol registre. Si s’us\u00e0s sols en registre informal, caldria cercar un altre mot per als registres formals.<\/p>\n

3) [Botellot<\/em>] \u00abJa t\u00e9 \u00fas entre els joves i s’utilitza en alguns mitjans de comunicaci\u00f3.\u00bb Que tingui \u00fas no vol dir que sigui una forma bona. Aquest criteri ens recorda el moment en qu\u00e8 el Termcat va proposar la forma bloc<\/em> (blog), pr\u00e0cticament amb el sol argument que \u00abja tenia \u00fas\u00bb, ignorant totes les altres raons, que, afortunadament, s\u00ed que va tenir en compte la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica quan incorpor\u00e0 blog<\/em> al DIEC tot desautoritzant el Termcat. D’altra banda, en aquest cas el Termcat ha ignorat l’\u00fas majoritari, que en el moment de prendre la decisi\u00f3 era botell\u00f3<\/em>, com hem dit al principi d’aquest article.\u00a0Sembla que el criteri ha estat \u00aba mi m’agrada\u00bb, impropi d’una instituci\u00f3 que t\u00e9 encomanada l’alta responsabilitat d’orientar els usos pel que fa a neologismes.<\/p>\n

4) Pel que fa a entrompada,<\/em> \u00ab\u00c9s una forma ling\u00fc\u00edsticament adequada, derivada de\u00a0entrompar<\/i>, forma popular de\u00a0embriagar<\/i> (“Posar en estat d’embriaguesa. Esdevenir embriac”, segons el diccionari normatiu). Ja ha tingut difusi\u00f3 aplicada a aquest concepte, per la relaci\u00f3 sem\u00e0ntica amb el sentit recte, i s’utilitza en alguns mitjans de comunicaci\u00f3.\u00bb A part que no t\u00e9 gaire \u00fas<\/em> (nom\u00e9s l’usa Vilaweb<\/em>), \u00e9s dubt\u00f3s que sigui una forma adequada. \u00c9s un derivat de trompa<\/em>, que amb el significat d’embriaguesa deu ser un hispanisme: \u00e9s la quarta accepci\u00f3 del mot a l’Alcover-Moll, amb un exemple de 1953, i la m\u00e9s absoluta abs\u00e8ncia en el diccionari de Coromines. D’altra banda, entrompada<\/em> no s’ajusta al concepte de botell\u00f3n<\/em>, car l’element definitori d’aquest no \u00e9s l’embriaguesa (i no tots els participants s’embriaguen) sin\u00f3 el fet de trobar-se al carrer, parlar, riure i beure. I engatar-se un ho pot fer tot sol i sense sortir al carrer.\u00a0<\/p>\n

I acabem amb les formes \u00abdesestimades\u00bb, \u00e9s a dir, no estimades. Continuu a pensar que botellada<\/em> \u00e9s una opci\u00f3 v\u00e0lida. \u00c9s una adaptaci\u00f3 del mot espanyol feta ajustant-se a la morfologia derivativa del catal\u00e0, paral\u00b7lela a mots com cal\u00e7otada<\/em>, costellada<\/em> o tractorada\u00a0<\/em>i que s\u00ed que s’adequa al concepte del botell\u00f3n<\/em>.\u00a0<\/p>\n

I ho \u00e9s tamb\u00e9, una opci\u00f3 v\u00e0lida, la simple adaptaci\u00f3 del manlleu espanyol. \u00c9s una operaci\u00f3 que hem fet amb molts de manlleus d’altres lleng\u00fces (avi\u00f3<\/em>, cami\u00f3<\/em>, balc\u00f3<\/em>, sal\u00f3<\/em>, cart\u00f3<\/em>, medall\u00f3<\/em>, etc.). En el cas de botell\u00f3<\/em>, plural botellons<\/em>, podem tenir la tranquil\u00b7litat que no fem una altra cosa que adoptar un mot espanyol que correspon a un element cultural espanyol. Igual que hem adoptat torero<\/em>, gaspatxo<\/em> o sangria<\/em> sense necessitat de cercar-hi una \u00abalternativa catalana\u00bb. Deu ser per alguna cosa que totes les versions de Wikip\u00e8dia a l’espanyol botell\u00f3n<\/em> hi fan correspondre botell\u00f3n<\/em>.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3479","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3479"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3479\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}