![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/pau.jpg\" "\\"Retrat")
<\/p>\n<\/p>\n
Avui, 25 de gener, \u00e9s Sant Pau, o, dit de manera completa i oficial, el dia de la Conversi\u00f3 de Sant Pau. Ja sabem que molts dels qui es diuen Pau tenen la seva festa onom\u00e0stica el 29 de juny, juntament amb els qui es diuen Pere, per\u00f2 en la cultura popular Sant Pau \u00e9s avui: quan un refrany diu que per Sant Pau es fa tal cosa o tal altra, ens referim al 25 de gener. Per aix\u00f2 en parlam avui i deixam tot el protagonisme per a sant Pere el 29 de juny. Hi ha un altre sant Pau, l’Ermit\u00e0, que fa festa el dia 15 passat, per\u00f2 aquest \u00e9s un sant menor.<\/p>\n
Sant Pau \u00e9s un dels grans sants del cristianisme, persona clau en la primera extensi\u00f3 de la nova religi\u00f3, i la seva figura est\u00e0 envoltada de no pocs elements enigm\u00e0tics. Era un jueu hel\u00b7lenitzat, \u00e9s a dir, un dels molts jueus que s’havien escampat per la part oriental de l’Imperi Rom\u00e0 que tenien el grec com a llengua materna. L’home va n\u00e9ixer entre el 5 AC i el 5 DC, \u00e9s a dir que, m\u00e9s o menys, tenia la mateixa edat de Jes\u00fas, per\u00f2 ells dos no es van arribar a con\u00e8ixer mai personalment. Era nascut a Tars, una ciutat comercial situada al sud del que avui \u00e9s Turquia, a vint quil\u00f2metres de la costa, que arrib\u00e0 a ser un dels centres m\u00e9s influents d’\u00c0sia Menor. Els seus pares eren uns comerciants benestants, i Pau prengu\u00e9 un ofici relacionat amb la pell, potser elaborador de tendes, amb el qual es guany\u00e0 en un principi la vida. Per\u00f2 tamb\u00e9 reb\u00e9 una formaci\u00f3 notable: estudi\u00e0 primer a Tars i despr\u00e9s a Jerusalem, amb el destacat rab\u00ed Gamaliel. Coneixia l’hebreu \u2014la llengua lit\u00fargica dels jueus\u2014 i l’arameu \u2014la llengua que els hebreus parlaven\u2014, a m\u00e9s del grec i potser del llat\u00ed, i fou un erudit del judaisme en la secta dels fariseus. I, a m\u00e9s, tenia la ciutadania romana, cosa no freq\u00fcent fora d’It\u00e0lia, que comportava privilegis pol\u00edtics, jur\u00eddics i fiscals. No consta enlloc que es cas\u00e0s ni que tingu\u00e9s cap fill. Era de car\u00e0cter depressiu, fan\u00e0tic i violent i de salut escassa. Com era normal entre els jueus hel\u00b7lenitzats, tenia dos noms: un nom hebreu, Sa\u00fcl<\/em>, i un de grec, Paulos<\/em>. Sa\u00fcl<\/em> era el mateix nom que tenia el primer rei d’Israel \u2014tots dos pertanyien a la tribu de Benjam\u00ed\u2014, un nom hebreu relacionat amb el concepte de pregar. I Paulos<\/em> \u00e9s la forma hel\u00b7lenitzada del llat\u00ed Paulus<\/em>, que significa ‘petit’. S’ha dit que va canviar el seu nom hebreu pel nom grec quan es va convertir a la fe de Jes\u00fas, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s exactament aix\u00ed. I el nom Paulos<\/em> li esqueia, perqu\u00e8 era un home petit, tal com diu ell mateix a una ep\u00edstola. La dita catalana alt com un sant pau<\/em> no s’ajusta gens a la realitat f\u00edsica del nostre sant. M\u00e9s detalls donen els Actes de Pau i Tecla, un text ap\u00f2crif del segle II que narra la vida de santa Tecla, seguidora de sant Pau: s’hi diu que Pau era un home menut, cap pelat, amb el nas gros i les cames tortes.\u00a0<\/p>\n El que sabem d’ell surt sobretot dels Actes dels Ap\u00f2stols, el cinqu\u00e8 llibre del Nou Testament, atribu\u00eft a sant Lluc, que narra els fets del cristianisme embrionari. Tamb\u00e9 dels elements autobiogr\u00e0fics de les lletres que Pau adre\u00e7\u00e0 a algunes comunitats cristianes, escrites per ell o atribu\u00efdes a ell; i d’alguns textos de diversos l\u00edders de l’Esgl\u00e9sia primitiva. Pau abans de ser sant va ser un implacable perseguidor de cristians, particularment a Jerusalem, sobretot cristians que eren jueus hel\u00b7lenitzats que havien retornat a la ciutat santa. La tradici\u00f3 diu que fou un dels qui participaren en l’assassinat de sant Esteve, el primer m\u00e0rtir cristi\u00e0, mort a pedrades. Diu els Actes dels Ap\u00f2stols que un dia \u2014devers l’any 37\u2014, anant de Jerusalem a Damasc a capturar seguidors de Jes\u00fas, li va apar\u00e8ixer en el cel una llum fulgurant que el va fer caure del cavall \u2014tot i que aix\u00f2 del cavall no surt a cap font i pot ser elaboraci\u00f3 posterior\u2014 i sent\u00ed una veu que li digu\u00e9 \u00abSa\u00fcl, per qu\u00e8 em persegueixes?\u00bb. Sa\u00fcl deman\u00e0 \u00abQui sou, senyor?\u00bb, i la veu respongu\u00e9 \u00abJo s\u00f3c Jes\u00fas, que tu persegueixes\u00bb. Aquest episodi ha estat interpretat per alguns estudiosos com una hal\u00b7lucinaci\u00f3 potser causada per una insolaci\u00f3, o b\u00e9 un dels atacs epil\u00e8ctics que adesiara tenia el perseguidor de cristians. Per aix\u00f2 l’epil\u00e8psia es diu el mal de sant Pau<\/em>. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquella llum encegadora, Pau efectivament estigu\u00e9 tres dies sense veure-hi, a Damasc, durant els quals no menj\u00e0 ni begu\u00e9 res, cosa que degu\u00e9 empitjorar la seva situaci\u00f3 vision\u00e0ria. Un seguidor de Jes\u00fas dit Ananies li pos\u00e0 les mans damunt el cap i el nostre Pau recuper\u00e0 de cop la vista. Ja podeu pensar que amb aquestes experi\u00e8ncies es convert\u00ed en el m\u00e9s fervent dels seguidors de Crist a l’hora que es cregu\u00e9 encarregat per D\u00e9u d’una missi\u00f3 grandiosa. I es dedic\u00e0 a fer proselitisme del moviment \u2014de fet encara una secta jueva\u2014 amb el fanatisme que sol ser t\u00edpic dels conversos. Es dedic\u00e0 a viatjar cap aqu\u00ed i cap all\u00e0 i a promoure comunitats cristianes, a les quals escrivia lletres o ep\u00edstoles quan no les podia visitar. Tradicionalment li s\u00f3n atribu\u00efdes catorze ep\u00edstoles, de les quals nom\u00e9s set avui es consideren escrites per ell.<\/p>\n Els ap\u00f2stols i els primers seguidors de les idees de Jes\u00fas eren i se sentien jueus. No pretenien crear cap nova religi\u00f3 sin\u00f3 seguir tots els preceptes i doctrines del judaisme, tot incorporant a aquesta religi\u00f3 la idea que Jes\u00fas era el messies esperat. Per\u00f2 no tot eren flors si violes entre els ap\u00f2stols. M\u00e9s aviat cal pensar en tensions ideol\u00f2giques entre els primers l\u00edders, especialment entre Jaume el Just \u2014el germ\u00e0 de Jes\u00fas que despr\u00e9s de la mort d’aquest esdevingu\u00e9 el l\u00edder de la comunitat de Jerusalem\u2014, Pere i Pau. Aviat sorg\u00ed el debat sobre si els gentils \u2014els no jueus\u2014, que a Antioquia comen\u00e7aren a convertir-se i all\u00e0 mateix comen\u00e7aren a dir-se cristians, podien incorporar-se a la comunitat de seguidors de Jes\u00fas. I aqu\u00ed s’estableix una forta pugna interna entre les diverses faccions del nou moviment. Mentre uns, com Jaume el Just, consideraven que el cristianisme s’havia d’expandir nom\u00e9s entre el poble jueu, altres pensaven que s’havia d’obrir als no jueus, els quals passaven del paganisme al cristianisme directament. El gran defensor d’aquesta opci\u00f3, que va sortir vencedora, va ser l’en\u00e8rgic, rude i poc amist\u00f3s Pau de Tars, dit l’ap\u00f2stol dels gentils. Un cop va comen\u00e7ar-hi a haver gentils conversos, que venien del paganisme i sentien estranya la tradici\u00f3 judaica, va sorgir el dilema de si els nous cristians d’origen pag\u00e0 s’havien de circumcidar o no. Una pr\u00e0ctica obligat\u00f2ria entre els jueus que repugnava en el m\u00f3n hel\u00b7l\u00e8nic. Per a resoldre-ho es va fer el concili de Jerusalem, una reuni\u00f3 presidida per Jaume el Menor i Pere \u2014sant Pere\u2014 devers l’any 50, on tamb\u00e9 s’impos\u00e0 el punt de vista de Pau, contra els sequa\u00e7os de Jaume. I es va decidir que els gentils es podien batejar i que era suficient que seguissin alguns preceptes de la llei de Mois\u00e8s, per\u00f2 no la circumcisi\u00f3. Amb aquests esdeveniments comen\u00e7a de fet la separaci\u00f3 entre el judaisme i el cristianisme.<\/p>\n El nostre pau, l’ap\u00f2stol dels gentils, va tenir els seus problemes amb els jueus. Una vegada, en el temple de Jerusalem, va ser acusat d’anar contra la llei i d’haver fet entrar un pag\u00e0 en el mateix temple, greu infracci\u00f3 castigada amb la pena de mort. La cosa deriv\u00e0 en un tumult, i sols la intervenci\u00f3 d’un trib\u00fa rom\u00e0 amb els seus soldats salv\u00e0 Pau del linxament i de la mort. El trib\u00fa va detenir Pau i l’endem\u00e0 fou processat pel sanedr\u00ed, per\u00f2 les diverg\u00e8ncies entre saduceus i fariseus i el favor d’aquests tornaren a salvar l’ap\u00f2stol. Traslladat a Cesarea continuaren les acusacions dels jueus, per\u00f2 el governador el deix\u00e0 en llibertat provisional fins que va ser enviat a Roma per a ser jutjat per l’emperador, en tant que ciutad\u00e0 rom\u00e0. Un llarg viatge en vaixell, accidentat perqu\u00e8, prop de Creta, una tempesta va fer anar la nau a la deriva durant catorze dies. A Roma va estar en arrest domiciliari durant dos anys \u2014c. 62\/63\u2014, a un lloc on despr\u00e9s es va construir l’esgl\u00e9sia de Sant Pau de Regola. Despr\u00e9s no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8 va passar. Segons la tradici\u00f3, va morir a Roma, cap a l’any 67, en temps de la persecuci\u00f3 de Ner\u00f3, decapitat: una execuci\u00f3 \u00abdigna\u00bb reservada als ciutadans romans. I el mateix dia que executaren sant Pere, aquest crucificat perqu\u00e8 no era ciutad\u00e0 rom\u00e0. En el lloc on segons la tradici\u00f3 va ser martiritzat es constru\u00ed l’abadia de les Tres Fonts, i al lloc on se suposa que va ser enterrat, l’esgl\u00e9sia de Sant Pau Extramurs, la segona de Roma despr\u00e9s de Sant Pere del Vatic\u00e0, constru\u00efda per Constant\u00ed i reedificada diverses vegades. Diuen que davall l’altar hi ha el cos de l’ap\u00f2stol, tot i que tamb\u00e9 diuen que els caps de sant Pere i sant Pau s\u00f3n a la bas\u00edlica de Sant Joan del Later\u00e0, catedral de Roma.<\/p>\n Per culpa d’aquell home baixet i malsofrit que tenia un nom llat\u00ed que volia dir ‘petit’, avui hi ha en el m\u00f3n milions de persones que es diuen Pau, Paul, Paolo, Pablo, Paulo, Paulus. Entre els primers cristians Pau<\/em> va ser un nom molt est\u00e8s: a l’Acta Sanctorum<\/em>, un repertori de sants del segle XVII, es registra una seixantena de m\u00e0rtirs amb aquest nom. En canvi, al nostre pa\u00eds no ha estat mai un dels noms m\u00e9s usuals, i el femen\u00ed, Paula<\/em>, \u00e9s for\u00e7a modern. Una forma antiga, Pol<\/em>, es conserva com a cognom i entra en el cognom Santpol<\/em>, escrit tradicionalment Sampol<\/em>. Tampoc no ha creat molta topon\u00edmia: nom\u00e9s hi ha dos municipis catalans amb el nom del sant: Sant Pau de Fenollet (la Fenolleda) i Sant Pau de Seguries (el Ripoll\u00e8s). S\u00ed que hi ha un grapat de llocs, barris o entitats de poblaci\u00f3 amb aquest nom, a Val\u00e8ncia, el Bruc, Subirats i Santa Maria de Merl\u00e8s (Sant Pau); i a Sant Feliu de Gu\u00edxols i la Bisbal (Sant Pol). A Barcelona hi ha el monestir de Sant Pau del Camp (segle X), que d\u00f3na nom al raval de Sant Pau, al carrer de Sant Pau i a la ronda de Sant Pau. I l’hospital de Sant Pau, edifici modernista del comen\u00e7ament del segle XX. Sant Pau \u00e9s patr\u00f3 de Malta i copatr\u00f3 de Roma i Gr\u00e8cia. I en el nostre pa\u00eds, que sapiguem, nom\u00e9s \u00e9s copatr\u00f3 de Sant Pere de Ribes i Sant Pol de Mar.<\/p>\n A Mallorca, a Sant Pau no li hem fet gaire cas. No hi ha cap nucli de poblaci\u00f3 que porti el seu nom, i poques s\u00f3n les esgl\u00e9sies que el tinguin de sant titular: la petita capella del Palau Episcopal, amb un retaule dedicat al sant del segle XIV;\u00a0 la d’Algaida, compartint titularitat amb sant Pere; l’oratori de Sant Pau a Cals Concos (Felanitx), ara dedicat a un altre sant; la parr\u00f2quia de Sant Pau a Manacor i la del mateix titular a Palma. I en tota l’illa nom\u00e9s coneixem quatre llocs que li hagin dedicat un carrer: un carrer insignificant a Palma (la Indioteria) i altres tants a Llucmajor, la Col\u00f2nia de Sant Pere i Biniamar. Aix\u00f2 s\u00ed, tenim petites o min\u00fascules parts del seu cos a la Seu (pols d’ossos a l’altar major i alguns ossets a altres altars), a l’antic convent de m\u00ednims de Santa Maria del Cam\u00ed, a les esgl\u00e9sies de Pina, Llub\u00ed i Galilea i al monestir de Santa Magdalena d’Inca. Tot un luxe.<\/p>\n Sant Pau tamb\u00e9 \u00e9s present en el refranyer: Per Sant Pau una hora cau<\/em>, que indica que al final de gener el dia ja s’ha allargat una hora, m\u00e9s que una passa de pardal o de dimoni de dates precedents. I un altre que diu Sant Pau tanca les festes amb clau<\/em>, i s’hi afegeix menys la Candelera, que li ve darrere<\/em>. La Candelera (2 de febrer) \u00e9s considerat el dia en qu\u00e8 es tanca el cicle de les festes de Nadal. Sant Pau tamb\u00e9 serveix a la meteorologia popular per a preveure el temps que vindr\u00e0: Si plou per Sant Pau, hivern ad\u00e9u-siau<\/em>; i si fa sol, ve un hivern nou<\/em>, perqu\u00e8 si les calmes de gener s’allarguen massa, el fred vindr\u00e0 m\u00e9s tard. Els pagesos saben que el final de gener conv\u00e9 que el temps sigui pl\u00e0cid i que no plogui massa, ni nevi ni geli: Sant Pau ennigulat, mal any assegurat<\/em>; Sant Pau mullat, l’any esbarriat<\/em>; o Sant Pau nevat, any de fam assegurat<\/em>. En el pla de Mallorca quan es vol significar que dues persones s’ajuden molt una a l’altra, es diu Si no ho t\u00e9 sant Pere, ho manlleva a sant Pau.<\/em>\u00a0Una altra dita fa Si els lliga sant Pere, els dispensa sant Pau<\/em>, que t\u00e9 l’origen en el privilegi paul\u00ed<\/em> (atribu\u00eft a sant Pau) sobre certs casos de dissoluci\u00f3 del matrimoni. I, no sabem per qu\u00e8, a Mallorca d’un que \u00e9s un poc curt de gambals o que fa el beneit en diuen un pau<\/em>\u00a0o que fa el pau<\/em>. D’altra banda, diu la tradici\u00f3 mallorquina que els qui neixen el dia de Sant Pau tenen la saliva bene\u00efda (saliva paua) i s\u00f3n capa\u00e7os de guarir les picades d’insectes i animals verinosos amb la seva saliva. Nom\u00e9s s’han d’untar amb saliva el dit gros i fer tres creus damunt la ferida. Si fan un cercle amb saliva al voltant d’un insecte, aquest no surt del cercle i all\u00e0 es mor. Aquests homes es diuen paus<\/em>, i les dones paues<\/em>, i diuen que tenen un senyal, en forma de creueta, davall la llengua. En alguns llocs es creu que aquest do el poden tamb\u00e9 adquirir els infants de menys de set anys que facin el dejuni de sant Pau<\/em>, consistent a no menjar ni beure el dia del sant res que hagi tocat foc: nom\u00e9s fruita i aigua, i que aquestes tampoc no toquin res fet amb foc. Diuen tamb\u00e9 que els alls sembrats el dia de Sant Pau i collits el dia de Sant Joan abans que surti el sol tamb\u00e9 guareixen picades i ferides, lleven els grans i maten els cucs intestinals. I si neix qualque anyell el dia de Sant Pau \u2014anyells paus\u2014, els pastors el guarden perqu\u00e8 protegeixi el ramat de les picades de serp. Sant Pau \u00e9s un bon dia per a podar les parres, si volen que facin un bon ra\u00efm.<\/p>\n I crec que avui ja hem fet llarg.<\/p>\n![](\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/conversio_pau_francisco_camilo.jpg\" "\\"La")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[14],"tags":[],"class_list":["post-3381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llegenda-auria"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3381","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3381"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3381\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3596,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3381\/revisions\/3596"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}