Avui, 31 de desembre, celebram la Diada de Mallorca i la Festa de l’Estendard. El dia gran que els mallorquins commemoram el nostre naixement com a poble, amb el signe m\u00e0xim d’identitat que \u00e9s la llengua i la cultura catalanes.<\/p>\n
De la festa de l’Estendard se n’ha parlat i escrit molt, igual que de la Diada de Mallorca, avui feli\u00e7ment instal\u00b7lada en el dia que toca, despr\u00e9s d’altres provatures fracassades. Voldria parlar avui d’una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s secund\u00e0ria, per\u00f2 no\u00a0 mancada de la seva import\u00e0ncia: la topon\u00edmia urbana de Palma en homenatge a tot el que envolta la gesta catalana del 31 de desembre de 1229.<\/p>\n
Ja abans de l’enderrocament de les murades i l’expansi\u00f3 de la ciutat d’avingudes enfora, Palma dedic\u00e0 un carrer al protagonista principal, Jaume I (carrer del Conquistador<\/strong>, 1863). \u00c9s un rei tan estimat que fins i tot es dedic\u00e0 un carrer al seu pare, Pere el Cat\u00f2lic (carrer de Pere II<\/strong>, 1930), si b\u00e9 amb la numeraci\u00f3 aragonesa, desafortunada. Enderrocades les murades i comen\u00e7ada l’extensi\u00f3 de la ciutat, l’Ajuntament dedic\u00e0 prou atenci\u00f3 a recordar les nostres arrels en la nomenclatura vi\u00e0ria. Segurament hi tingu\u00e9 implicaci\u00f3 el cronista de la ciutat i arxiver Benet Pons i F\u00e0bregues (1853-1922). La conquesta de la ciutat fou recordada en una pla\u00e7a (pla\u00e7a de la Conquesta<\/strong>, 1914) igual que el dia en qu\u00e8 aquest fet tingu\u00e9 lloc (carrer del 31 de Desembre<\/strong>, 1914). Reberen tamb\u00e9 homenatge tres dels quatre magnats que, juntament amb el rei, encap\u00e7alaren l’expedici\u00f3 i l’assalt a la ciutat i despr\u00e9s es repartiren l’illa: el comte del Rossell\u00f3, Nun\u00f3 San\u00e7 (carrer de Nun\u00f3 San\u00e7<\/strong>, c. 1920), que esdevingu\u00e9 senyor feudal de la zona de Manacor, Felanitx i Porreres i del districte musulm\u00e0 de Valldemossa-Bunyola; el comte d’Emp\u00faries, Hug IV, (carrer del Comte d’Emp\u00faries<\/strong>, 1914), que mor\u00ed de pesta el 1230 i fou succe\u00eft pel seu fill, Pon\u00e7 Hug, en el seu senyoriu sobre el districte de Muro (Muro i Santa Margalida) i una part del de S\u00f3ller; el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou (pla\u00e7a del Bisbe Berenguer de Palou<\/strong>, 1929), que reb\u00e9 la zona de Calvi\u00e0, Andratx, Puigpunyent i Esporles i tamb\u00e9 el futur terme de Marratx\u00ed; per\u00f2 s’oblidaren del quart magnat, Gast\u00f3 de Montcada, vescomte de Bearn, a qui toc\u00e0 el districte de Canarrossa (Santa Maria, Consell, Alar\u00f3, Binissalem i Sencelles).<\/p>\n Tamb\u00e9 es dedic\u00e0 un carrer a un precedent de la conquesta de 1229, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, que el 1114 encap\u00e7al\u00e0 una croada contra els musulmans de Mallorca, aliat amb la rep\u00fablica de Pisa i altres Estats (carrer de Ramon Berenguer III<\/strong>, 1914). La finalitat de l’expedici\u00f3, per\u00f2, no era apoderar-se de l’illa sin\u00f3 llan\u00e7ar una operaci\u00f3 de c\u00e0stig contra la pirateria sarra\u00efna.<\/p>\n A la conquesta de 1229 hi participaren, a m\u00e9s del rei i dels quatre magnats de qu\u00e8 hem parlat, cavallers com Bernat de Santa Eug\u00e8nia, senyor de Torroella de Montgr\u00ed, home de confian\u00e7a de Jaume I, que va ser el primer governador de Mallorca (carrer de Bernat de Santa Eug\u00e8nia<\/strong>, 1964). En el repartiment de l’illa reb\u00e9 154 cavalleries. Part de les seves possessions donaren lloc al que avui \u00e9s el poble de Santa Eug\u00e8nia. El seu germ\u00e0 Guillem de Montgr\u00ed dirig\u00ed la conquesta d’Eivissa i l’altre germ\u00e0, Ramon de Torroella fou el primer bisbe de Mallorca. Qui tamb\u00e9 particip\u00e0 en la conquesta fou Guillem de Montcada, vescomte de Bearn, i el seu cos\u00ed Ramon de Montcada, senyor de Tortosa. Tots dos tingueren la mala sort de morir a la batalla de Portop\u00ed (12 de setembre de 1229) \u00a0i un carrer de Palma els recorda (carrer dels Montcades<\/strong>), ja d’en\u00e7\u00e0 de 1862. Tamb\u00e9 una creu, la creu dels Montcades, erigida per l’arxiduc Llu\u00eds Salvador el 1887 en el lloc on es creu que moriren els cavallers, prop de l’entrada de Santa Pon\u00e7a. El vescomte de Bearn aport\u00e0 cent cavallers a l’expedici\u00f3. A m\u00e9s d’ell moriren a la batalla de Portop\u00ed, l’esmentat Ramon de Montcada i Hug de Mataplana, senyor de Tortosa. El 1862 li fou dedicat un carrer (calle de Mataplana<\/strong>, avui Ramon Llull, per\u00f2 l’any seg\u00fcent el nom va ser retirat). Altres cavallers de la mateixa host moriren el 1230 de la pesta que s’havia produ\u00eft com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la descomposici\u00f3 dels cad\u00e0vers dels musulmans, escampats pertot arreu: Guerau de Cervell\u00f3, bar\u00f3 de Cervell\u00f3, i el seu oncle Ramon Alemany de Cervell\u00f3. El 1862 fou dedicat al primer un carrer (calle de Cervell\u00f3n<\/strong>, tradicionalment de Bobians, avui desaparegut), per\u00f2 el nom fou retirat l’any seg\u00fcent. De la mateixa manera mor\u00ed Guillem de Claramunt, bar\u00f3 de Claramunt, que no ha tingut mai carrer. M\u00e9s sort tingueren altres cavallers de la mateixa host: Guillem de Sant Mart\u00ed, Guillem de Sant Vicen\u00e7, Ramon de Bell-lloc, Bernat de Centelles i Guillem de Palafolls. Reberen terres a l’illa per\u00f2 ning\u00fa no ha pensat mai tampoc a dedicar-los un carrer.<\/p>\n Els eclesi\u00e0stics foren decisius en l’empresa de la conquesta. L’Esgl\u00e9sia era un poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic formidable, i els bisbes i abats actuaven com la noblesa guerrera i botinera. A m\u00e9s de l’esmentat bisbe de Barcelona hi aport\u00e0 homes i diners Asp\u00e0reg de la Barca, arquebisbe de Tarragona i conseller de Jaume I (carrer de l’Arquebisbe Asp\u00e0reg<\/strong>, 1930), que hi pos\u00e0 cent cavallers i mil llancers. Tenia una riquesa immensa i era la primera autoritat eclesi\u00e0stica de Catalunya, car l’arquebisbat de Tarragona era l’\u00fanic que exist\u00ed al Principat fins al segle XX. Un altre eclesi\u00e0stic il\u00b7lustre \u00e9s l’abat de Sant Feliu de Gu\u00edxols (carrer de l’Abat de Sant Feliu<\/strong>, 1930), un poder\u00f3s monestir benedict\u00ed medieval que aport\u00e0 179 homes a l’expedici\u00f3. Ell va fer construir un oratori a Palma amb la mateixa advocaci\u00f3 que el monestir de Gu\u00edxols, que encara es conserva, si b\u00e9 amb moltes reformes posteriors (carrer de Sant Feliu<\/strong>). El 1232 fou nomenat bisbe de Mallorca, per\u00f2 no arrib\u00e0 a prendre possessi\u00f3 del c\u00e0rrec per la disputa que mantenien els bisbes de Barcelona, que pretenien de tenir jurisdicci\u00f3 sobre la di\u00f2cesi. El primer bisbe efectiu de Mallorca va ser Ramon de Torrella o de Torroella, esmentat m\u00e9s amunt, que encara no t\u00e9 carrer. Un altre personatge del mateix estament fou Ferrer de Pallar\u00e8s (carrer de Ferrer de Pallar\u00e8s<\/strong>, 1930), paborde de Tarragona, que aport\u00e0 a la conquesta quatre cavallers i una galera armada. Va ser nomenat administrador de l’Esgl\u00e9sia de Mallorca mentre s’esperava resoldre el conflicte de qu\u00e8 hem parlat abans. Tamb\u00e9 destac\u00e0 l’aportaci\u00f3 de Guillem de Cabanelles (carrer del Bisbe Cabanelles<\/strong>, 1930), bisbe de Girona que aport\u00e0 459 cavallers. Va fundar el\u00a0 monestir femen\u00ed de Santa Margalida, que en un principi estigu\u00e9 a la pla\u00e7a del Mercat i despr\u00e9s fou intercanviat amb els franciscans que ocupaven el convent del carrer de Sant Miquel (despr\u00e9s hospital militar).<\/p>\n Deixant els eclesi\u00e0stics, cal esmentar el poder\u00f3s mercader i armador de vaixells Pere Martell (carrer de Pere Martell<\/strong>, 1928). Havia comerciat amb els musulmans mallorquins i coneixia per aix\u00f2 l’illa. A la seva casa de Tarragona va convidar a un banquet el rei Jaume I i un grapat de nobles, entre ells alguns personatges que abans hem esmentat. S’ha dit que ell fou qui convenc\u00e9 el rei de la necessitat i oportunitat de la conquesta de Mallorca. En tot cas li don\u00e0 valuosa informaci\u00f3 sobre com era l’illa. Despr\u00e9s d’aquell sopar ofert per Martell, el mateix any 1228 les Corts de Barcelona aprovaren d’emprendre la conquesta de Mallorca. En aquelles corts hi participaren els nobles que abans hem esmentat i altres personatges com el mercader Berenguer de Girald o de Girard (carrer de Berenguer de Girald<\/strong>, 1930). En l’expedici\u00f3 que havia de conquerir Mallorca, que sort\u00ed de Salou (carrer de Salou<\/strong>, 1979) i de Cambrils (carrer de Cambrils<\/strong>, 1979), hi participaren tamb\u00e9 personatges m\u00e9s secundaris o menys coneguts com el cavaller Pere Llobera (carrer de Pere Llobera<\/strong>, 1930), de qui no s’oblidaren els retoladors municipals. Fins i tot volgueren que la topon\u00edmia record\u00e0s aquell altre cavaller que, segons el Llibre dels Fets, va ser el primer a entrar a la ciutat conquerida, Joan Martines d’Eslava (carrer de Mart\u00ednez de Eslava<\/strong>, 1930).<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"class_list":["post-3340","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-pais"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3340","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3340"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3340\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3340"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3340"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}