{"id":3234,"date":"2020-12-01T13:56:03","date_gmt":"2020-12-01T11:56:03","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3234"},"modified":"2023-12-19T00:31:39","modified_gmt":"2023-12-18T22:31:39","slug":"els-hispanismes-de-nadal-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/els-hispanismes-de-nadal-2\/","title":{"rendered":"Els hispanismes de Nadal*"},"content":{"rendered":"\n

Els dos cl\u00e0ssics s\u00f3n Nit Bona<\/em> i\u00a0Nit Vella<\/em>, esguerros que s\u00f3n calcs b\u00e0rbars dels espanyols Nochebuena<\/em> i Nochevieja<\/em>. Tamb\u00e9 s\u00f3n els m\u00e9s combatuts per tots els defensors de la llengua genu\u00efna en classes de llengua, articles de divulgaci\u00f3 i xarxes socials. Com que a hores d’ara tothom ja sap, malgrat que encara hi ha d\u00edscols que no en fan cas, que en catal\u00e0 s’ha de dir nit de Nadal<\/em> i nit de Cap d’Any<\/em>, no en direm res m\u00e9s i dedicarem el temps a parlar d’altres hispanismes menys combatuts i menys visibles.<\/p>\n

Un de molt est\u00e8s, al qual haur\u00edem de fer guerra sense treva, \u00e9s el fet de fer precedir el mot Nadal<\/em> d’article determinat. En catal\u00e0 Nadal<\/em> va sense article \u2014 amb excepcions que veurem m\u00e9s avall\u2014 igual que Cap d’Any<\/em>, si b\u00e9 aquest admet l’article m\u00e9s que Nadal<\/em>. Per\u00f2 com que en espanyol diuen la Navidad<\/em>, de fa temps se sent i es veu escrit profusament el Nadal<\/em>: arriba el Nadal, celebrar el Nadal, ens agrada el Nadal, la m\u00fasica del Nadal, enguany el Nadal cau en diumenge<\/em> i tot el que vulgueu. Aquest \u00fas, d’origen m\u00e9s llibresc que popular, tampoc no \u00e9s d’ara: el mateix Pompeu Fabra, a l’entrada Nadal<\/em> del seu diccionari escriu \u00abper Nadal cada ovella a son corral<\/span><\/strong> Expressi\u00f3 per a indicar que el Nadal s’ha de passar en fam\u00edlia<\/span>\u00bb, error que el DIEC no ha esmenat. Amb tot, la llengua escrita tradicional usa Nadal<\/em> sense article: en els corpus textuals disponibles (CICA, CIVAL o CTILC) el Nadal<\/em> nom\u00e9s apareix en alguns textos del segle XX. I la llengua viva de la gent de parla m\u00e9s genu\u00efna diu fixament Nadal<\/em> sense article. Al diccionari Alcover-Moll podem veure que totes les citacions i tota la fraseologia ens mostren un Nadal<\/em> sense article. Sense article ho diu absolutament tothom a les Illes Balears, on si alg\u00fa digu\u00e9s es Nadal<\/em> seria vist com una mena de deficient ling\u00fc\u00edstic. El gran problema \u00e9s que als mitjans de comunicaci\u00f3 hom diu el Nadal<\/em> de manera compulsiva. Per comen\u00e7ar, en els mitjans p\u00fablics, com TV3 o Catalunya R\u00e0dio, que s\u00f3n els que haurien de donar m\u00e9s llum i no en donen gaire.\u00a0<\/p>\n

D\u00e8iem, per\u00f2, m\u00e9s amunt que en alguns casos Nadal<\/em> porta article. En porta quan ens referim a dies de Nadal passats, futurs o intemporals normalment acompanyats d’un complement especificador (record amb emoci\u00f3 el Nadal\/els Nadals de la meva inf\u00e0ncia, el Nadal d’un rodamon \u00e9s molt trist, el Nadal que jo voldria celebrar \u00e9s un altre<\/em>).\u00a0 Per\u00f2 sense aquests complements no hi ha article (Nadal \u00e9s una festa de molta alegria<\/em>). Nadal<\/em> tamb\u00e9 pot dur possessius (el nostre Nadal \u00e9s molt auster<\/em>), numerals (hem viscut dos nadals sense l’avi<\/em>), quantitatius (hem celebrat molts Nadals a la casa de Girona<\/em>), indefinits (algun Nadal no hi hem estat tots<\/em>) o universals (cada Nadal ens reunim tots a casa nostra<\/em>).<\/p>\n

M\u00e9s grotesc \u00e9s els Nadals<\/em>, que diuen persones encara m\u00e9s castellanitzades (aviat celebrarem els Nadals<\/em>), llevats dels casos del par\u00e0graf precedent. \u00c9s calc de las Navidades<\/em>, un fruit de la tend\u00e8ncia de l’espanyol a usar en plural paraules o expressions completament singulars (vegeu aquest article<\/a>). Aquesta error no es limita a els Nadals<\/em>, sin\u00f3 que n’hi ha casos menys visibles, com menjar els ra\u00efms<\/em> la nit de Cap d’Any. Error que ve de calcar l’espanyol (las uvas)<\/em>,\u00a0en qu\u00e8 uva<\/em> significa gra de ra\u00efm. Per\u00f2 en catal\u00e0 el ra\u00efm \u00e9s no comptable, com tampoc no ho \u00e9s el vi o el xampany (si voleu ser perfectes no digueu cava<\/em>, com en aquest article<\/a> fa temps vam proposar). Doncs direm ja hem comprat el vi<\/em> o el xampany<\/em>, per moltes ampolles de marques diferents que comprem. Tamb\u00e9 normalment es diu comprar el torr\u00f3<\/em>, o treure el torr\u00f3<\/em> (a la taula), encara que els torrons<\/em> no \u00e9s estrany a la documentaci\u00f3 antiga. Alerta al torr\u00f3 de Xixona: no esguerrem el nom d’aquesta poblaci\u00f3 valenciana dient khikhona<\/em>, com \u00e9s una trista tradici\u00f3 deguda al fet de sentir la marca en espanyol i veure-la en en espanyol a l’embalatge. A prop\u00f2sit, a Mallorca sempre n’hav\u00edem dit torr\u00f3 fluix<\/em>, per oposici\u00f3 al torr\u00f3 fort<\/em>. I aquell de color groguet que molts diuen de iema<\/em> o de llema<\/em> en catal\u00e0 correcte \u00e9s torr\u00f3 de rovell d’ou o de vermell d’ou. Tamb\u00e9 cal dir que felicitarem dient bon Nadal<\/em> (m\u00e9s que feli\u00e7 Nadal<\/em>), bones festes<\/em>, molts d’anys<\/em> o per molts d’anys<\/em>. Res de felicitats<\/em>, que es un castellanisme de la s\u00e8rie dels plurals espuris.<\/p>\n

Un altre hispanisme poc advertit \u00e9s pare Noel <\/em>(o, m\u00e9s rid\u00edcul, Pap\u00e0 Noel<\/em>). M\u00e9s exactament \u00e9s un gal\u00b7lohispanisme, \u00e9s a dir, un terme franc\u00e8s agafat de l’espanyol, l’\u00fanica llengua de l’entorn que no ha tradu\u00eft el sintagma franc\u00e8s utilitzant l’equivalent de Noel<\/em> (Nadal). Els italians en diuen Babbo Natale<\/em>, els portuguesos, Pai Natal<\/em> (per\u00f2 els brasilers, Papai Noel<\/em>), i en angl\u00e8s, malgrat el predomini de Santa Claus<\/em>, tamb\u00e9 existeix Father Christmas<\/em>. Ja deveu haver endevinat que proposam que en catal\u00e0 es digui Pare Nadal<\/em>.<\/p>\n

Tamb\u00e9 s\u00f3n hispanismes les paraules betlem<\/em> i pessebre<\/em>, per a designar la representaci\u00f3 del naixement de Jes\u00fas, per\u00f2 d’aquests no en farem cap problema, llevat de la grafia de pessebre<\/em>. Aquestes representacions, d’origen francisc\u00e0, es difongueren en el nostre pa\u00eds en el segle XVIII a les esgl\u00e9sies i palaus, i en el XIX o potser XX a les cases particulars. Si miram l’historial lexicogr\u00e0fic, veurem que el primer diccionari espanyol que recull bel\u00e9n<\/em> amb el significat de la dita representaci\u00f3 \u00e9s del 1869, i el primer que recull pesebre<\/em> \u00e9s de 1917 (i encara per a indicar nom\u00e9s que pesebre<\/em> s’usa a Col\u00f2mbia com a equivalent de bel\u00e9n<\/em>). Amb el significat original de ‘menjadora’, l’espanyol pesebre<\/em> ja surt en Nebrija i en catal\u00e0 tamb\u00e9 \u00e9s medieval. En la nostra llengua el nom de la menjadora \u00e9s pesebre<\/em>, amb essa sonora, com correspon a l’etimologia, per\u00f2 el mot nom\u00e9s s’us\u00e0 i s’usa al Pa\u00eds Valenci\u00e0, i, segons Coromines no \u00e9s catal\u00e0 sin\u00f3 moss\u00e0rab. A la resta del pa\u00eds el nom que s’usa \u00e9s menjadora<\/em>. Pesebre<\/em>, deriva del llat\u00ed praesepe<\/em> o praesepium<\/em> (de prae<\/em>, ‘davant’ i saepire<\/em>, ‘cenyir’). El terme significava originalment ‘clos per als animals’ i despr\u00e9s s’aplic\u00e0 a la menjadora. Pesebre<\/em> i betlem<\/em>, referits a la representaci\u00f3 del naixement s\u00f3n paraules modernes, i incorporades al catal\u00e0 en \u00e8poca en qu\u00e8 l’espanyol ja regia els nostres neologismes. Com que Jes\u00fas va n\u00e9ixer dins una menjadora, segons les fonts cat\u00f2liques oficials, \u00e9s comprensible que les representacions del naixement agafassen aquest nom: presepe<\/em> o presepio<\/em> en itali\u00e0, pres\u00e9pio<\/em> en portugu\u00e8s i cr\u00e8che<\/em> en franc\u00e8s, que \u00e9s paraula de la mateixa etimologia que la nostra gr\u00edpia<\/em>\u00a0, \u00e9s a dir menjadora (del fr\u00e0ncic krippia<\/em>, que tamb\u00e9 d\u00f3na l’angl\u00e8s crib<\/em>). Per a designar la representaci\u00f3, el valenci\u00e0 (apitxat o no) pesebre<\/em> hauria passat a l’espanyol, d’Espanya i d’Am\u00e8rica, en el segle XVIII, degut a la rellev\u00e0ncia dels artistes valencians que feien i exportaven les figures. \u00c9s nom\u00e9s una hip\u00f2tesi, car el fet de dir pesebre<\/em> a la representaci\u00f3 del naixement tamb\u00e9 podria ser una creaci\u00f3 espanyola (paral\u00b7lela a la italiana, la francesa i la portuguesa). En qualsevol cas, el catal\u00e0 del Principat ho agaf\u00e0 de l’espanyol, i per aix\u00f2 el pronuncia amb essa sorda i no amb essa sonora. Amb encert el diccionari Alcover-Moll d\u00f3na prefer\u00e8ncia a la grafia pesebre<\/em>, tant per a la menjadora com per al betlem. A banda d’aix\u00f2, l’espanyol \u00e9s l’\u00fanica llengua que tamb\u00e9 designa la representaci\u00f3 del naixement de Jes\u00fas amb el mot bel\u00e9n<\/em>, meton\u00edmia del lloc on va n\u00e9ixer Jes\u00fas. I de l’espanyol l’ha agafat el catal\u00e0 de Mallorca (betlem<\/em>).<\/p>\n

Una altra error sobre la qual cal fer algun advertiment \u00e9s la confusi\u00f3 en qu\u00e8 ara cau molta gent sobre el terme Cap d’Any<\/em>. Cap d’Any \u00e9s el dia primer de gener, el comen\u00e7ament de l’any. A una part del pa\u00eds tamb\u00e9 es diu Any Nou<\/em> o Ninou<\/em> (del genitiu llat\u00ed anni novi<\/em>). Ara hi ha gent que diu Cap d’Any al 31 de desembre, segurament per la freq\u00fc\u00e8ncia de l’\u00fas de nit de Cap d’Any<\/em>, que \u00e9s la vespra de Cap d’Any, ara molt festiva, amb grans sopars, balls i campanades transmeses en directe per les televisions.\u00a0<\/p>\n

Per a acabar no ser\u00e0 sobrer de\u00a0recordar que els protagonistes de la festa del 6 de gener s\u00f3n els Reis d’Orient<\/em>, o, m\u00e9s aviat, els Reis<\/em> i res m\u00e9s, per\u00f2 no els Reis Mags<\/em> ni M\u00e0gics<\/em>.\u00a0<\/p>\n

Doncs apa, bon Nadal i (per) molts d’anys.<\/p>\n

*Versi\u00f3 actualitzada d’un article del mateix t\u00edtol publicat el 2016.<\/sup><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3234","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3234","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3234"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3234\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3868,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3234\/revisions\/3868"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3234"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}