{"id":3174,"date":"2020-10-25T19:04:12","date_gmt":"2020-10-25T17:04:12","guid":{"rendered":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3174"},"modified":"2020-10-26T20:48:53","modified_gmt":"2020-10-26T18:48:53","slug":"toc-de-queda-cobrefoc-seny-del-lladre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/toc-de-queda-cobrefoc-seny-del-lladre\/","title":{"rendered":"Toc de queda, cobrefoc, seny del lladre"},"content":{"rendered":"\n

El deteriorament de la situaci\u00f3 creada per la covid-19 ha obligat l’Estat a decretar la prohibici\u00f3 de sortir del domicili a partir d’una hora determinada. Aquesta mesura en espanyol es diu toque de queda<\/em>, i pel que respecta a la denominaci\u00f3 en catal\u00e0 tenim un debat sobre quina seria l’opci\u00f3 millor. Sobre les possibilitats que hi ha en joc en faig aqu\u00ed algunes notes.<\/p>\n

En espanyol s’ha dit tradicionalment la queda<\/em>, nom que surt de la substantivaci\u00f3 de l’adjectiu quedo, queda<\/em>, del llat\u00ed quietus<\/em>, que vol dir ‘quiet’. Del llat\u00ed quietus<\/em> es va formar el verb quietare<\/em>, que en espanyol d\u00f3na quedar<\/em>. Sobre aquest verb vegeu aquest article<\/a>. La queda<\/em> es tocava inicialment amb una campana \u2014la gent no tenia rellotges\u2014, que es deia campana de la queda <\/em>o campana de queda,<\/em>\u00a0i gener\u00e0 expressions com ta\u00f1er a queda<\/em>, la hora de la queda<\/em>, despu\u00e9s de la queda<\/em>, etc. Curiosament, el sintagma toque de queda<\/em> \u00e9s molt modern: pel que mostra la documentaci\u00f3 consultada, sembla que no \u00e9s anterior al segle XX o en tot cas al XIX. I pareix que t\u00e9 unes connotacions militars, com altres toques<\/em> (diana<\/em>, oraci\u00f3n<\/em>, etc.).<\/p>\n

En franc\u00e8s l’equivalent \u00e9s el mot couvre-feu<\/em> (literalment cobrefoc<\/em>), mot que va ser adoptat en altres lleng\u00fces, com l’itali\u00e0 (coprifuoco<\/em>), l’occit\u00e0 (cubrifu\u00f2c<\/em>) o l’angl\u00e8s (curfew<\/em>). El motiu d’aquesta denominaci\u00f3 rau en l’obligaci\u00f3 d’apagar el foc de les llars a certa hora, en uns temps i uns llocs en qu\u00e8 les cases eren de fusta i hi havia perills d’incendis durant la nit. Diuen que el primer a establir aquesta obligaci\u00f3 fou Guillem el Conqueridor, duc de Normandia en el segle XI. Aix\u00ed, doncs, a difer\u00e8ncia del toque de queda<\/em>, el cobrefoc es mant\u00e9 lluny de qualsevol connotaci\u00f3 militar o situaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica.<\/p>\n

En catal\u00e0 medieval, l’obligaci\u00f3 de restar a la casa a partir d’una hora es relaciona amb el seny del lladre<\/em>. En aquesta locuci\u00f3 el mot seny<\/em> significa simplement ‘campana’, una de les diverses accepcions del terme. A l’hora convinguda i en les circumst\u00e0ncies escaients tocava el seny del lladre, la campana del lladre. I es deia aix\u00ed perqu\u00e8 despr\u00e9s del seu toc la prohibici\u00f3 de circular i el fet de tancar-se a casa de cadasc\u00fa protegia la gent contra els malfactors (segons una versi\u00f3) o es podia detenir els infractors, considerant-los en principi delinq\u00fcents, lladres (segons una altra versi\u00f3). Aix\u00ed la documentaci\u00f3 ens parla d’escolans que tocaven el seny del lladre, de l’hora del seny del lladre, o un document que diu \u00abAquest dia fonch beneyt lo seny del ladre lo qual per \u00e9sser tranquat es stat fet de nou\u00bb (Diccionari Aguil\u00f3, s.v. seny<\/em>). Seny del lladre<\/em> era, doncs, el nom d’una de les campanes que hi havia a una esgl\u00e9sia o a una poblaci\u00f3. A Palma seny del lladre<\/em> fou un dels noms de la campana que avui es diu en Figuera<\/em> (nom del seu creador), campana fosa en el segle XIV que estigu\u00e9 a la torre de les Hores i avui corona la Casa de la Ciutat tocant puntualment les hores del rellotge, dit tamb\u00e9 en Figuera. Naturalment que seny del lladre<\/em> es podia estendre per meton\u00edmia i designar l’hora del toc o la mateixa prohibici\u00f3 de sortir.<\/p>\n

A partir dels inicis de la castellanitzaci\u00f3 del catal\u00e0 (segle XVI) comen\u00e7a a fer-se present en la nostra llengua el mot espanyol queda<\/em>, amb els mateixos usos que en la llengua ve\u00efna, i va reculant el seny del lladre<\/em>, que aix\u00ed i tot, encara es pot trobar perfectament en el segle XVII.<\/p>\n

La conclusi\u00f3, doncs, \u00e9s que toc de queda<\/em> \u00e9s un hispanisme, i els aspirants a un catal\u00e0 genu\u00ed sentiran la necessitat de saber quina \u00e9s l’alternativa millor. Avui la rehabilitaci\u00f3 del sintagma seny del lladre<\/em> \u00e9s un poc problem\u00e0tica, si b\u00e9 no impossible: qualsevol expressi\u00f3 antiga pot ser modernitzada; si no, vegeu qu\u00e8 es va fer amb Generalitat<\/em>, mossos d’esquadra <\/em>o s\u00edndic de greuges.\u00a0<\/em>Per\u00f2 tamb\u00e9 cal tenir present que no hi ha una equival\u00e8ncia exacta entre toque de queda<\/em> i seny del lladre<\/em>. El primer fa refer\u00e8ncia a una acci\u00f3 de l’autoritat, que estableix una prohibici\u00f3 o la comunica a la gent; el segon, almenys en l’\u00fas hist\u00f2ric m\u00e9s general, fa refer\u00e8ncia a un instrument per a indicar el comen\u00e7ament de la prohibici\u00f3. Si b\u00e9 \u00e9s cert que avui el sintagma toque de queda <\/em>s’ha fet locuci\u00f3, sense que es toqui res, i fins i tot es fa servir per a designar tot el lapse de temps que dura la prohibici\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s possible de fer el mateix amb seny del lladre,\u00a0<\/em>encara que pugui semblar m\u00e9s for\u00e7at.<\/p>\n

El terme que podem considerar internacional, cobrefoc<\/em>, ha tingut un cert \u00fas en catal\u00e0 segons l’autor d’aquest article<\/a>; un \u00fas que nosaltres encara no hem pogut verificar. Per\u00f2 encara que no hagi estat d’\u00fas tradicional, \u00e9s una opci\u00f3 interessant que es pot tenir per un de tants neologismes que van incorporant-se a la llengua, amb els avantatges del seu car\u00e0cter internacional, sense connotacions b\u00e8l\u00b7liques ni militars i satisfactori pel que t\u00e9 de separar el catal\u00e0 de la interfer\u00e8ncia abassegadora de l’espanyol.<\/p>\n

PS. Despr\u00e9s de publicar aquest article, veig que s’obre cam\u00ed l’expressi\u00f3 confinament nocturn<\/em>, un terme neutre i apropiat per a la situaci\u00f3 sanit\u00e0ria actual. Amb tot, el que he dit sobre els termes toc de<\/em> queda<\/em>, seny del lladre<\/em> i cobrefoc<\/em> \u00e9s aplicable quan parlem de \u00abconfinaments nocturns\u00bb d’\u00e8poques passades.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3174","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3174","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3174"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3174\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3174"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3174"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}