Aquest article \u00e9s nom\u00e9s un esb\u00f3s. Segurament hi manquen dades i pot haver-hi qualque error. Dues coses que sempre es poden esmenar. Per\u00f2 crec que que la por d’aquestes mancances no ha de ser obstacle per a publicar-lo i comen\u00e7ar a sotmetre la q\u00fcesti\u00f3 a debat.<\/p>\n
No crec que els mots que avui ens ocuparan apareguin gaire en els textos catalans medievals, sobretot els gentilicis, i les poques vegades que hi apareixen exhibeixen una variaci\u00f3 que mostra el poc \u00fas que se’n feia. La consolidaci\u00f3 dels cor\u00f2nims (Dinamarca<\/em>, Noruega<\/em> i Su\u00e8cia<\/em>) i els gentilicis (dan\u00e8s<\/em>, noruec<\/em> i suec<\/em>) s’ha d’haver produ\u00eft durant l’edat moderna, en qu\u00e8 com se sap el catal\u00e0 ja tenia l’espanyol com a referent per a la innovaci\u00f3 l\u00e8xica. Tots aquests mots coincideixen amb l’espanyol i sovint divergeixen del com\u00fa de lleng\u00fces europees. La q\u00fcesti\u00f3 que ens interessa \u00e9s quina forma tindrien aquests mots si no s’hagu\u00e9s produ\u00eft la forta <\/span>interfer\u00e8ncia de l’espanyol sobre el catal\u00e0 entre el segle XVI i el moment actual. Una q\u00fcesti\u00f3 for\u00e7a dif\u00edcil de resoldre.<\/p>\n Dinamarca<\/strong>. En la llengua local \u00e9s\u00a0Danmark<\/em>, que cont\u00e9 els elements dan<\/em> (segurament ‘terra plana’) i mark<\/em> (bosc o regi\u00f3 de frontera, com el catal\u00e0 marca<\/em>). La llegenda popular que relaciona la primera part amb el rei Dan \u00e9s aix\u00f2, llegenda. En les lleng\u00fces rom\u00e0niques el cor\u00f2nim procedeix del llat\u00ed medieval Danimarca<\/em>, adaptaci\u00f3 del top\u00f2nim germ\u00e0nic, tot i que en baix llat\u00ed (alta Edat Mitjana) el nom era Dania<\/em>, pa\u00eds dels dani. <\/em>L’itali\u00e0 continua la forma llatina Danimarca<\/em>, mentre que la modifiquen lleugerament el franc\u00e8s (Danemark), l’occit\u00e0 (Danemarc) i el roman\u00e8s (Danemarca). Tots amb a<\/em> a la primera s\u00edl\u00b7laba. En espanyol i portugu\u00e8s hi ha la forma amb met\u00e0tesi\u00a0Dinamarca.<\/em>\u00a0La forma espanyola apareix en la documentaci\u00f3 a la meitat del segle XV, i aquesta ser\u00e0 la forma usada sistem\u00e0ticament per sempre m\u00e9s. No hem vist el nom atestat en catal\u00e0 durant l’Edat Mitjana. En tot cas, cal fer refer\u00e8ncia als diccionaris de Nebrija (primera edici\u00f3, Dictionarium latino hispanicum<\/em>, 1492). Sembla que a partir de l’edici\u00f3 de Li\u00f3 de 1512, hi apareix un vocabulari geogr\u00e0fic amb multitud de top\u00f2nims de tot el m\u00f3n. D’aquest diccionari se’n feren edicions catalanes a partir de 1507 (Gabriel Busa). A l’edici\u00f3 de 1522 Mart\u00ed Ivarra hi afeg\u00ed la versi\u00f3 catalana del vocabulari geogr\u00e0fic de Nebrija. El 1560 hi ha una versi\u00f3 catalana impresa per Claudi Boronat, que porta a m\u00e9s del vocabulari geogr\u00e0fic de Nebrija, un altre vocabulari geogr\u00e0fic llat\u00ed-catal\u00e0 que \u00e9s una traducci\u00f3 del que Jean Bell\u00e8re pos\u00e0 a una impressi\u00f3 del diccionari nebrissense de 1553 feta a Anvers. Doncs b\u00e9, en aquest darrer vocabulari geogr\u00e0fic hi figura Dinamarca<\/em>. Insistesc que \u00e9s una traducci\u00f3 d’un vocabulari espanyol, i, per tant, \u00e9s comprensible la coincid\u00e8ncia de formes. Per la mateixa ra\u00f3 hi veiem molts de top\u00f2nims amb la forma castellanitzada: Brabante, Col\u00f2nia, Flor\u00e8ncia, Alicant, Lisboa<\/em> o Oriuela<\/em>. Tornar\u00e9 a parlar d’aquest vocabulari m\u00e9s endavant. A la mateixa \u00e8poca tenim Dinamarca\u00a0<\/em>en el Diari de Frederic Despalau<\/em> (fi del segle XVI). Aquesta forma tamb\u00e9 apareix en el diccionari de Lacavalleria (1696) i en altres de posteriors. Curiosament, en la Nov\u00edssima ortografia catalana<\/em> d’Antoni Rovira i Virgili, publicada el 1913, molt poc despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de les Normes Ortogr\u00e0fiques, hi figura Denamarca<\/em>, cosa que fa pensar que l’autor ja sospitava qualque cosa sobre la forma en aquell moment usual. Es pot suposar que la forma catalana no interferida per l’espanyol seria Danimarca<\/em> o Danemarca<\/em>, per\u00f2 som en el terreny de les hip\u00f2tesis, encara que les trobem versemblants.<\/p>\n Noruega<\/strong>. El nom en la llengua del pa\u00eds \u00e9s Norge<\/em> (bokm\u00e5l) i Noreg<\/em> (nynorsk). Segons la teoria tradicional el nom original en antic n\u00f2rdic \u00e9s Nor\u00f0r\u00a0vegr<\/i>, que significaria cam\u00ed del nord, referit a la ruta mar\u00edtima de la costa del nord. Una altra teoria diu que el primer element \u00e9s n\u00f3r<\/em> (estret), amb la qual cosa el conjunt significaria ‘cam\u00ed estret’, i una etimologia popular hauria creat la forma anglesa (Norway<\/em>) i d’altres lleng\u00fces, interpretant n\u00f3r<\/em> com a ‘nord’ i fent el calc corresponent. En llat\u00ed, font de les formes rom\u00e0niques, es troba Northuagia<\/em> (segle IX), Northwegia<\/em> i finalment Norwegia <\/em>o Norvegia<\/em>. D’aquest darrer surt el franc\u00e8s Norv\u00e8ge<\/em>, l’occit\u00e0 Norv\u00e8gia<\/em>, l’itali\u00e0 Norvegia<\/em> i el roman\u00e8s Norvegia<\/em>. L’espanyol i el portugu\u00e8s presenten\u00a0u<\/em> en lloc de v,<\/em>\u00a0i g<\/em> oclusiva en lloc de fricativa (Noruega<\/em>). En franc\u00e8s antic (segle XIV) trobam varietat de formes: Norv\u00e9e<\/em>, Noroeghe<\/em> i Norueghe<\/em>. En catal\u00e0 el top\u00f2nim el trobam en Ramon Llull, escrit Norouega<\/em>, a la qual grafia podria correspondre la pronunciaci\u00f3 Norovega <\/em>o Noroveja<\/em>. El 1435 el cronista valenci\u00e0 Melcior Miralles escriu Nururgit<\/em> al\u00a0Dietari del capell\u00e0 d’Alfons el Magn\u00e0nim<\/em>. Dues mostres que indiquen que en temps medieval el nom del pa\u00eds lluny\u00e0 no estava gaire fixat.\u00a0Noruega<\/em> surt en un text del segle XVI, les Cr\u00f2niques d’Espanya<\/em>, de Pere Miquel Carbonell. Per\u00f2 \u00e9s una dada interessant el fet que en el diccionari llat\u00ed-catal\u00e0 de Nebrija abans esmentat, a l’edici\u00f3 de 1560, hi trobam Nortwegia, vulgo Noruega<\/em>, en el vocabulari que \u00e9s continuaci\u00f3 del de Nebrija, i Noruega<\/em> en el vocabulari que calca el de Jean Dall\u00e8re. Es constata, doncs, alguna prefer\u00e8ncia per\u00a0Norw\u00e8gia<\/em> o Norv\u00e8gia<\/em> en el context del Renaixement, en qu\u00e8, d’altra banda, l’espanyol ja \u00e9s referent per a les elits intel\u00b7lectuals. En el segle XVII Noruega<\/em> apareix registrada en el Lacavalleria (1696), grafiada Norvega<\/em>, que podria correspondre a Noruega<\/em> i a Norvega<\/em> (aquest diccionari usa el signe v<\/em> a les entrades, tant per a la u<\/em> com per a la v<\/em>). En espanyol, tot i l’hegemonia de Noruega<\/em>, tamb\u00e9 apareix qualque Norvegia<\/em>, com en una obra de sor Juana In\u00e9s de la Cruz del 1691. No seria d’estranyar que en catal\u00e0 trobem alguna altra mostra d’aquesta forma a mesura que aprofundim en la recerca. Pensam que Norv\u00e8gia<\/em> seria probablement la forma catalana si hagu\u00e9ssim pogut escapar de la depend\u00e8ncia de l’espanyol.<\/p>\n Su\u00e8cia<\/strong>. En la llengua del pa\u00eds \u00e9s Sverige<\/em>, format per svea<\/em> (nom de la gent de la tribu dels suions) i rike<\/em> (regne). En llat\u00ed medieval s’usen les formes Suethia<\/em>, Suetia, Svetia<\/em> i Suecia<\/em>. De les dues formes amb t<\/em> provenen el franc\u00e8s Su\u00e8de<\/em> i el roman\u00e8s Suedia<\/em>. De Suecia<\/em> surt l’espanyol Suecia<\/em>, el portugu\u00e8s Su\u00e9cia<\/em> i l’itali\u00e0 Svezia<\/em>. En occit\u00e0 ara es diu Su\u00e8cia<\/em>, que provis\u00f2riament podr\u00edem considerar sospit\u00f3s d’hispanocatalanisme. O potser \u00e9s nom\u00e9s un llatinisme per a fugir del franc\u00e8s. En el Tresor del Felibritge Mistral recull Sueda<\/em> (grafiat Suedo<\/em>). En catal\u00e0 quasi simult\u00e0niament tenim \u00c7u\u00e8tia<\/em> en l’esmentat Melcior Miralles (1435) i Su\u00e8cia<\/em> en Eiximenis (Dotz\u00e8 del Cresti\u00e0, fi del segle XIV).<\/p>\n Dan\u00e8s<\/strong>. L’espanyol dan\u00e9s<\/em>, segons el DRAE,\u00a0 vindria del llat\u00ed Dania<\/em>, nom medieval del pa\u00eds, per\u00f2 sembla m\u00e9s versemblant de pensar que \u00e9s calc del franc\u00e8s danois<\/em>, o del franc\u00e8s antic daneis<\/em>. Aquest ve del fr\u00e0ncic danisk<\/em> segons el Tr\u00e9sor de la Langue Fran\u00e7aise. Tamb\u00e9 ve del franc\u00e8s l’itali\u00e0 danese<\/em>. La forma catalana dan\u00e8s<\/em> no t\u00e9, doncs, cap particularitat a remarcar.<\/p>\n Noruec<\/strong>. No conec documentaci\u00f3 medieval d’aquest adjectiu. \u00c9s m\u00e9s, el primer diccionari que he vist que porta aquest mot \u00e9s el Fabra (1932). No l’he vist a cap dels anteriors, tot i que el Lacavalleria (1696) porta Noruega<\/em>. El franc\u00e8s fa norv\u00e9gien<\/em> per derivaci\u00f3 directa de Norv\u00e8ge<\/em>. El mateix fa l’itali\u00e0 (norvegese<\/em>, de Norvegia<\/em>). L’occit\u00e0 t\u00e9 norvegian<\/em>, derivat de Norv\u00e8gia<\/em>. Tamb\u00e9 diu norvegian<\/em> el roman\u00e8s, que t\u00e9 Norvegia<\/em>. I l’angles, norwegian<\/em>, que deu ser derivat de Norway<\/em> amb intervenci\u00f3 del llat\u00ed medieval Norvegia <\/em>o del franc\u00e8s.\u00a0El portugu\u00e8s fa noruegu\u00eas<\/em> (tamb\u00e9 el gallec oficial), derivat del cor\u00f2nim, com fan totes les altres lleng\u00fces. Nom\u00e9s l’espanyol ha creat el derivat\u00a0noruego<\/em>, paral\u00b7lel a sueco<\/em>, rumano<\/em> o indio<\/em>, amb aquest mecanisme tan t\u00edpic d’aquesta llengua de la derivaci\u00f3 regressiva. Sembla que \u00e9s una forma for\u00e7a moderna, no registrada en els diccionaris fins al segle XIX. Crec que podem concloure ben tranquil\u00b7lament que noruec<\/em> \u00e9s un hispanisme fruit de la nostra subordinaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i cultural. Quina seria la forma previsible en catal\u00e0 sense la subordinaci\u00f3? Aquesta q\u00fcesti\u00f3 va lligada al nom del pa\u00eds, Noruega. Crec que la resposta ens ha de portar a Norv\u00e8gia<\/em> i norvegi\u00e0<\/em>.<\/p>\n Suec<\/strong>. Podem dir quasi el mateix que hem dit de noruec<\/em>. El primer diccionari que registra el mot \u00e9s el Lacavalleria (1696), per\u00f2 amb la forma sueco<\/em>. La mateixa forma du el Lab\u00e8rnia (1839-40), cosa que mostra clarament el seu car\u00e0cter d’hispanisme, i que amb o<\/em> final es devia dir d’en\u00e7\u00e0 que el mot entr\u00e0 al catal\u00e0. La forma \u00abnormalitzada\u00bb suec<\/em> no apareix fins al Fabra. El franc\u00e8s diu su\u00e9dois<\/em>, derivat de Su\u00e8de<\/em>, amb el sufix –ois<\/em>. L’itali\u00e0 fa svedese<\/em>, modificaci\u00f3 de l’antic svezzese, <\/em>lligat a Svezzia<\/em>.\u00a0La primera forma apareix en el segle XVI i es consolida en el XIX. Continua formes antigues amb d<\/em> o t<\/em> degudes al cor\u00f2nim llat\u00ed Svetia<\/em>. En roman\u00e8s \u00e9s suedez<\/em>, derivat de Suedia<\/em>. L’occit\u00e0 fa sued\u00e9s<\/em>, tot i que per al pa\u00eds diu Su\u00e8cia<\/em> (vegem el que hem dit m\u00e9s amunt). L’angl\u00e8s t\u00e9 Swedish<\/em>, derivat de Sweden<\/em> amb el sufix –ish<\/em>. L’espanyol i el portugu\u00e8s diuen sueco<\/em>, extret de Suecia<\/em> per derivaci\u00f3 regressiva; una forma que trobam normalment en els diccionaris del segle XVII. Suec<\/em> \u00e9s, doncs, un hispanisme penetrat en el catal\u00e0 llibresc, amb la forma sueco<\/em>, en el segle XVII. Quina seria la forma previsible sense la subordinaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica? Creiem que molt probablement seria sued\u00e8s<\/em>, paral\u00b7lel als mots franc\u00e8s, occit\u00e0, itali\u00e0, roman\u00e8s, angl\u00e8s, etc. Cal dir que la forma Su\u00e8cia<\/em> \u00e9s acceptable com a mot genu\u00efnament catal\u00e0. L’alternan\u00e7a entre c<\/em> i d<\/em> en el top\u00f2nim i el gentilici no hauria de ser cap problema: tamb\u00e9 ocorre en itali\u00e0 i en occit\u00e0.<\/p>\n .<\/p>\n Agra\u00efments per informacions facilitades: Xavier Espluga (Universitat de Barcelona).<\/sup><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquest article \u00e9s nom\u00e9s un esb\u00f3s. Segurament hi manquen dades i pot haver-hi qualque error. Dues coses que sempre es poden esmenar. Per\u00f2 crec que que la por d’aquestes mancances no ha de ser obstacle per a publicar-lo i comen\u00e7ar a sotmetre la q\u00fcesti\u00f3 a debat. No crec que els mots que avui ens ocuparan […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3095","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3095","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3095"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3095\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3095"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3095"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3095"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}