{"id":3093,"date":"2020-08-27T21:19:40","date_gmt":"2020-08-27T19:19:40","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3093"},"modified":"2020-09-04T22:01:54","modified_gmt":"2020-09-04T20:01:54","slug":"cribratge-la-dependencia-perenne-de-lespanyol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/cribratge-la-dependencia-perenne-de-lespanyol\/","title":{"rendered":"\u00abCribratge\u00bb, la depend\u00e8ncia permanent de l’espanyol"},"content":{"rendered":"

Els meus coneixements de medicina s\u00f3n els de qualsevol prof\u00e0. Per\u00f2 s\u00e9 cert que els termes cribado<\/em> (espanyol), cribratge<\/em> (catal\u00e0) i screening<\/em> (angl\u00e8s) s\u00f3n for\u00e7a anteriors a l’actual pand\u00e8mia de la covid-19. El terme original deu ser l’angl\u00e8s screening<\/em>, que significa reconeixement, detecci\u00f3. Si no vaig errat \u2014i si hi vaig ja rectificar\u00e9\u2014 en un principi screening<\/em> \u00e9s un conjunt de tests que s’apliquen a una persona per a saber si t\u00e9 una malaltia, per exemple el c\u00e0ncer, abans de l’aparici\u00f3 dels s\u00edmptomes. Es tracta d’una operaci\u00f3 efectuada sobre una persona. D’aqu\u00ed la coher\u00e8ncia de dir-ho amb un mot que significa ‘reconeixement’. Despr\u00e9s el mot pass\u00e0 a significar una operaci\u00f3 \u00absociol\u00f2gica\u00bb consistent a detectar entre una poblaci\u00f3 els individus posse\u00efdors d’alguna caracter\u00edstica, com una malaltia determinada. El terme franc\u00e8s equivalent a screening<\/em> \u00e9s d\u00e9pistage<\/em>, derivat de d\u00e9pister<\/em> (literalment acabar per descobrir la pista, despr\u00e9s d’un examen o recerca minuciosos). El mot tamb\u00e9 es pot traduir per ‘reconeixement’. Els dos termes, screening<\/em> i d\u00e9pistage<\/em>, s’apliquen ara a l’operaci\u00f3 d’analitzar poblacions per a destriar els afectats pel coronavirus de la covid-19. Un munt de lleng\u00fces (itali\u00e0, roman\u00e8s, alemany, neerland\u00e8s, etc.) han optat per manllevar el terme a l’angl\u00e8s; altres han cercat alguna soluci\u00f3 pr\u00f2pia, com el portugu\u00e8s rastreio<\/em>; i l’espanyol es va decidir per cribado<\/em>, original respecte de totes les altres lleng\u00fces. Relativament original, perqu\u00e8 en franc\u00e8s tamb\u00e9 hi ha criblage<\/em> (derivat directe de cribler<\/em>, evoluci\u00f3 del llat\u00ed cribrare<\/em> ‘garbellar’) i l’angl\u00e8s to screen<\/em> tamb\u00e9 t\u00e9 el mateix significat.<\/p>\n

No s\u00e9 qui va posar en circulaci\u00f3 cribratge<\/em> ni quan aix\u00f2 va oc\u00f3rrer. Ho he vist en textos del primers anys d’aquest segle, abans, doncs, de la covid-19, i el terme apareix en el Diccionari enciclop\u00e8dic de medicina<\/em> (Enciclop\u00e8dia Catalana, 2000) i a la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana<\/em> (no s\u00e9 la data d’incorporaci\u00f3). Per\u00f2 sens dubte el mot s’ha generalitzat arran de la dita pand\u00e8mia, per l’\u00fas extensiu que en fan els mitjans de comunicaci\u00f3. \u00c9s un mot bene\u00eft pel Termcat, sup\u00f2s que despr\u00e9s que alg\u00fa el llan\u00e7\u00e0s, si no va ser el Termcat que el llan\u00e7\u00e0. Ja ho aclarirem. No \u00e9s, fortunadament al DIEC, per\u00f2 sup\u00f2s que hi acabar\u00e0. En tot cas \u00e9s un hispanisme for\u00e7a evident, l’adaptaci\u00f3 de l’espanyol cribado<\/em>, camuflat amb el sufix –atge<\/em> i una erra agafada del mot llat\u00ed (cribrare<\/em>, ‘porgar’, ‘garbellar’). Una erra que veig que sovint no sona en els mitjans de comunicaci\u00f3 orals, amb la qual cosa es perd una part del camuflatge. Diuen que aquesta erra \u00e9s mala de pronunciar o que \u00e9s un embarbussament. Ho diuen els mateixos que no tenen cap problema per a pronunciar programa, frustrar, fratricida <\/em>o procrastinar<\/em>. Si en espanyol diguessin cribrar<\/em> segur que no seria un embarbussament, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un altre tema. Cribratge<\/em> \u00e9s simplement un castellanisme, com ara veurem.<\/p>\n

En catal\u00e0 tenim un gran nombre de mots acabats en -atge<\/em>, dels quals podem fer la classificaci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n

1. La major part s\u00f3n derivats fets amb el sufix –atge<\/em>, for\u00e7a productiu, aplicat a arrels de mots catalans, que poden ser verbs o noms.<\/p>\n

a) Noms derivats de verbs: arbitratge<\/em> (d’arbitrar<\/em>), asfaltatge<\/em> (d’asfaltar<\/em>), aterratge<\/em> (d’aterrar<\/em>), buidatge<\/em> (de buidar<\/em>), clonatge<\/em> (de clonar<\/em>), doblatge<\/em> (de doblar), patinatge<\/em> (de patinar<\/em>), reciclatge<\/em> (de reciclar<\/em>), sondatge<\/em> (de sondar<\/em>), etc.<\/p>\n

b) Noms derivats de noms: amperatge<\/em> (d’ampere<\/em>), aprenentatge<\/em> (d’aprenent<\/em>), bandidatge<\/em> (de bandit<\/em>), lideratge<\/em> (de l\u00edder<\/em>),\u00a0nuviatge<\/em> (de nuvi<\/em>), onatge<\/em> (d’ona<\/em>), pesonatge<\/em> (de persona<\/em>), etc.<\/p>\n

2. Noms procedents d’\u00e8tims llatins que han evolucionat sense soluci\u00f3 de continu\u00eftat en l’\u00fas: companatge<\/em> (< companaticu<\/em>), coratge<\/em> (< coraticu<\/em>), formatge<\/em> (< formaticu<\/em>), homenatge<\/em> (< hominaticu<\/em>), llinatge<\/em> (< linaticu<\/em>), missatge<\/em> (< missaticu<\/em>), salvatge<\/em> (< silvaticu<\/em>), viatge<\/em> (< viaticu<\/em>), etc.<\/p>\n

3. Mots manllevats a lleng\u00fces modernes, normalment el franc\u00e8s, que s\u00f3n mots d’\u00fas internacional o difosos en un conjunt de lleng\u00fces: bagatge<\/em> (del franc\u00e8s bagage<\/em>), bricolatge<\/em> (del franc\u00e8s bricolage<\/em>), equipatge<\/em> (del franc\u00e8s \u00e9quipage<\/em>), paisatge<\/em> (del franc\u00e8s paysage<\/em>), reportatge<\/em> (del franc\u00e8s reportage<\/em>), etc. Alguns s\u00f3n gal\u00b7licismes antics, com carruatge<\/em> (del franc\u00e8s antic charriage<\/em>) o patge<\/em> (del franc\u00e8s antic page<\/em>). Aquests darrers es poden assimilar als mots evolutius.<\/p>\n

En resum, els mots catalans que porten el sufix –atge<\/em> han de fer la derivaci\u00f3 a partir de mots catalans. I els que no s\u00f3n derivats o b\u00e9 s\u00f3n mots evolutius o b\u00e9 s\u00f3n manlleus d’\u00fas internacional. Cribratge<\/em> no \u00e9s res de tot aix\u00f2. No existeix en catal\u00e0 el mot cribrar<\/em>\u00a0\u2014ja tenim porgar<\/em> i garbellar<\/em>\u2014 i, per tant, no pot fer un derivat. L\u00f2gicament no \u00e9s un mot evolutiu. I tampoc \u00e9s un neologisme pres d’una altra llengua dels que s\u00f3n acceptats pel seu car\u00e0cter internacional. Ni \u00e9s un llatinisme, perqu\u00e8 en llat\u00ed no hi ha cap mot que es pugui identificar amb cribratge<\/em>. \u00c9s el mot espanyol cribado\u00a0<\/em>amb maquillatges catalans i llatins. Una mostra m\u00e9s de la nostra pertina\u00e7 depend\u00e8ncia de l’espanyol, que ens desbarata sistem\u00e0ticament la llengua.<\/p>\n

No estic ara en condicions de dir quin seria el terme m\u00e9s adequat per a substituir l’hispanisme. Jo he denunciat un frau. Aquells que han rebut la investidura d’autoritat ling\u00fc\u00edstica i l’enc\u00e0rrec de proposar la terminologia que el catal\u00e0 ha de menester que facin la seva feina. Per\u00f2 que la facin b\u00e9.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els meus coneixements de medicina s\u00f3n els de qualsevol prof\u00e0. Per\u00f2 s\u00e9 cert que els termes cribado (espanyol), cribratge (catal\u00e0) i screening (angl\u00e8s) s\u00f3n for\u00e7a anteriors a l’actual pand\u00e8mia de la covid-19. El terme original deu ser l’angl\u00e8s screening, que significa reconeixement, detecci\u00f3. Si no vaig errat \u2014i si hi vaig ja rectificar\u00e9\u2014 en un […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3093","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3093","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3093"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3093\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3093"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3093"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3093"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}