{"id":3089,"date":"2020-08-22T17:27:29","date_gmt":"2020-08-22T15:27:29","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3089"},"modified":"2020-08-22T17:48:59","modified_gmt":"2020-08-22T15:48:59","slug":"sobre-mascares-i-mascarats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sobre-mascares-i-mascarats\/","title":{"rendered":"Sobre m\u00e0scares i mascarats"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/imatges\/mascara2.jpg\" width=\"200\" height=\"\" \/>La pand\u00e8mia de la covid-19 ha fet entrar en joc de manera abundant els mots <em>m\u00e0scara<\/em> i <em>mascareta <\/em>i fins i tot <em>mascarilla<\/em>. La pand\u00e8mia va fer que molts acudissin als diccionaris, que potser no estaven al dia sobre el particular. Per al DIEC una m\u00e0scara \u00e9s: 1)\u00a0Figura de cart\u00f3, filferro, imitant una cara, amb forats per als ulls i la boca, amb qu\u00e8 una persona es cobreix el rostre. 2) Tros de vellut, de set\u00ed, etc., amb forats per als ulls, amb qu\u00e8 hom es tapa la cara per no \u00e9sser reconegut. 3)\u00a0Careta per a amagar, protegir o medicar la cara o per a administrar narc\u00f2tics. 4) Empremta que es treu de la cara d\u2019alg\u00fa, especialment d\u2019un cad\u00e0ver. Les altres accepcions ara no interessen. Com es veu, cap de les quatre accepcions no s&#8217;ajusta a les m\u00e0scares que empram per a protegir-nos del coronavirus. Si hi cercam <em>mascareta<\/em>, no hi apareix. A l&#8217;Alcover-Moll hi trobam les mateixes definicions, amb l&#8217;afegit que la 4) correspon a l&#8217;espanyol <em>mascarilla<\/em> (les altres, a <em>m\u00e1scara<\/em>). En el mateix diccionari <em>mascareta<\/em>\u00a0sols \u00e9s un mallorquinisme que significa &#8216;persona desfressada i emmascarada&#8217;. Al <em>Gran diccionari de la llengua catalana<\/em> (Enciclop\u00e8dia Catalana) hi ha per a <em>m\u00e0scara<\/em>, a m\u00e9s de totes les indicades, l&#8217;accepci\u00f3 \u00abPreparat compost que hom aplica a la cara per tal de netejar-la i millorar la textura del cutis.\u00bb, que tamb\u00e9 correspon a l&#8217;espanyol <em>mascarilla<\/em>.<\/p>\n<p>Resumint, i deixant a part usos secundaris, hi ha m\u00e0scares d&#8217;ocultaci\u00f3, que s\u00f3n les que reporten els diccionaris, les cl\u00e0ssiques, amb forats per als ulls;\u00a0 i m\u00e0scares de protecci\u00f3 (contra la pols, subst\u00e0ncies t\u00f2xiques o virus), m\u00e9s modernes, que nom\u00e9s tapen la boca i el nas, i no previstes fins ara als diccionaris. Per a aquestes les diverses lleng\u00fces usen el mateix mot que per a les m\u00e0scares cl\u00e0ssiques, tot fent una ampliaci\u00f3 del significat: angl\u00e8s <em>mask<\/em>, franc\u00e8s <em>masque<\/em>, occit\u00e0 <em>masca<\/em>, portugu\u00e8s <em>m\u00e1scara<\/em>. L&#8217;espanyol ha decidit de fer un diminutiu (<em>mascarilla<\/em>), paral\u00b7lel a l&#8217;itali\u00e0 <em>mascherina<\/em>. Cal dir que el mot <em>mascarilla<\/em> (usual en espanyol d&#8217;en\u00e7\u00e0 del segle XVII) significava una m\u00e0scara petita que sols cobria el front i els ulls. La moderna <em>mascarilla<\/em> de protecci\u00f3 contra agents t\u00f2xics no apareix al diccionari espanyol fins al 1980. De fet, abans de la pand\u00e8mia l&#8217;\u00fas general catal\u00e0 devia ser <em>mascarilla<\/em>, un de tants manlleus a l&#8217;espanyol acabats amb el sufix &#8211;<em>illa<\/em> (<em>cartilla<\/em>, <em>manilla<\/em>, <em>massilla<\/em>, <em>natilla<\/em>, <em>patilla<\/em>, <em>pastilla<\/em>, <em>plantilla<\/em>, <em>sabatilla<\/em>, <em>taquilla<\/em>, <em>va\u00efnilla<\/em>, etc., per citar nom\u00e9s els \u00abadmesos\u00bb). Els mitjans haurien pogut optar per <em>mascarilla<\/em>, el que deia la gent, per\u00f2 no essent aquest mot en els diccionaris, preferiren de fer-ne un calc: <em>mascareta<\/em>. En vaig parlar en <a href=\"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3071\">aquest article<\/a>.<\/p>\n<p>Ara voldria referir-me al verb i al participi relacionats amb les m\u00e0scares. Abans, per\u00f2, farem observar que hi ha dos mots semblants \u2014<em>m\u00e0scara<\/em> i <em>mascara<\/em>\u2014, d&#8217;origen no clar i potser relacionats. La mascara \u00e9s el polsim fet b\u00e0sicament de carb\u00f3 que embruta les xemeneies i els atuells de cuinar. El verb relacionat amb <em>mascara<\/em> \u00e9s <em>mascarar<\/em> o <em>emmascarar<\/em>. A les Illes es diu normalment\u00a0<em>mascarar<\/em>, i sembla que al Pa\u00eds Valenci\u00e0 tamb\u00e9, mentre que al Principat hi ha les dues formes, amb predomini, segons pareix, d&#8217;<em>emmascarar<\/em>. D&#8217;aquest, fins i tot, ha sortit el substantiu <em>emmascara<\/em> (mascara). El DIEC \u2014pensam que err\u00f2niament\u2014 du com a forma principal <em>emmascara<\/em>, mentre que <em>mascara, <\/em>la forma m\u00e9s general,\u00a0hi resta com a secund\u00e0ria. <em>Mascarar<\/em> i <em>emmascarar<\/em> han de ser considerades dues formes sin\u00f2nimes, una amb prefix i l&#8217;altra sense. Un cas semblant a\u00a0<em>provar<\/em> i <em>emprovar<\/em> (unes sabates, per exemple). Res no ha de fer pensar que <em>emprovar<\/em> \u00e9s m\u00e9s correcte o genu\u00ed que <em>provar<\/em>. Al Principat hi ha una tend\u00e8ncia a l&#8217;\u00fas del prefix <em>en-<\/em> m\u00e9s gran que a la resta del pa\u00eds (<em>emprovar<\/em>, <em>encostipar<\/em>).<\/p>\n<p>El que m&#8217;interessa m\u00e9s \u00e9s el verb que surt per derivaci\u00f3 de <em>m\u00e0scara<\/em>. L&#8217;\u00fas general ara \u00e9s <em>emmascarar<\/em>, i l&#8217;adjectiu-participi <em>emmascarat<\/em>. Aquests mots s&#8217;apliquen normalment a les m\u00e0scares d&#8217;ocultaci\u00f3, no a les de protecci\u00f3. Amb tot, cal q\u00fcestionar la genu\u00efnitat d&#8217;aquesta forma. Es tracta d&#8217;un verb creat amb el mateix mecanisme que s&#8217;ha creat <em>emmanillar<\/em>, <em>embetumar<\/em>, <em>enfarinar<\/em>, o s&#8217;ha fet un calc de l&#8217;espanyol <em>enmascarar<\/em>? La primera cosa que observam \u00e9s que cap llengua de l&#8217;entorn no forma el verb equivalent amb el prefix: en franc\u00e8s, <em>masquer<\/em>, <em>masqu\u00e9<\/em>; en itali\u00e0 <em>mascherare<\/em>, <em>mascherato<\/em>; en portugu\u00e8s, <em>mascarar<\/em>, <em>mascarado<\/em>. Aix\u00f2 no seria ra\u00f3 suficient per a considerar <em>emmascarar<\/em> un calc de l&#8217;espanyol. Per\u00f2 l&#8217;an\u00e0lisi de la documentaci\u00f3 hist\u00f2rica s\u00ed que ens dur\u00e0 a aquesta conclusi\u00f3 i ens aconsellar\u00e0 d&#8217;equiparar el mot al gruix de les lleng\u00fces rom\u00e0niques. \u00abMascarats en caperons\u00bb, diu ja un document de 1391 (segons el Diccionari Aguil\u00f3). \u00abEvitar de dir&#8230; maixcarat per mascarat\u00bb, diuen les <em>Regles d&#8217;esquivar vocables<\/em> (fi del segle XV). Una codolada valenciana del segle XVI diu \u00abcom en perdons \/embadalits,\/ vent los vestits \/ dels\u00a0mascarats.\u00bb (<em>Breu descripci\u00f3 dels mestres que anaren a besar les mans a sa majestat del rei don Felip<\/em>). En \u00e8poca m\u00e9s acostada, \u00ab<span class=\"estreta\">A una casa des quatre cantons d&#8217;en Bosch se n&#8217;hi entr\u00e0s tres homos mascarats\u00bb (<em>La\u00a0<\/em><\/span><em>Ignor\u00e0ncia<\/em>, n. 48, maig de 1880). Per contra fins a temps recents no hem trobat documentaci\u00f3 d&#8217;<em>emmascarar<\/em> o <em>emmascarat<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La pand\u00e8mia de la covid-19 ha fet entrar en joc de manera abundant els mots m\u00e0scara i mascareta i fins i tot mascarilla. La pand\u00e8mia va fer que molts acudissin als diccionaris, que potser no estaven al dia sobre el particular. Per al DIEC una m\u00e0scara \u00e9s: 1)\u00a0Figura de cart\u00f3, filferro, imitant una cara, amb [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3089","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3089","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3089"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3089\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3089"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3089"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3089"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}