{"id":3071,"date":"2020-05-24T10:47:12","date_gmt":"2020-05-24T08:47:12","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3071"},"modified":"2020-08-02T10:28:42","modified_gmt":"2020-08-02T08:28:42","slug":"i-la-mascarilla-es-converti-en-mascareta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/i-la-mascarilla-es-converti-en-mascareta\/","title":{"rendered":"I la mascarilla es convert\u00ed en mascareta"},"content":{"rendered":"

En el DIEC hi ha 91 mots que acaben en -illa<\/em>. En farem una triadella i diversos munts per a comen\u00e7ar. Aquesta classificaci\u00f3 ens permetr\u00e0 d’acostar-nos millor al nostre objectiu, que \u00e9s aclarir la genu\u00efnitat del sufix -illa<\/em> en catal\u00e0.<\/p>\n

1) Hi ha un primer grup de 46 mots que s\u00f3n hispanismes evidents, la major part formats en espanyol per derivaci\u00f3 directa amb el sufix -illa<\/em>: armilla<\/em> (esp. almilla<\/em>, derivat d’alma<\/em>), arquilla<\/em> (derivat d’arca<\/em>), banderilla<\/em> (derivat de bandera<\/em>), cabritilla<\/em> (derivat de cabrita<\/em>), camarilla<\/em> (derivat de c\u00e1mara<\/em>), cartilla<\/em> (derivat de carta<\/em>), cerilla<\/em>\u00a0i el compost mitjacerilla<\/em> (derivat de cera<\/em>), cotilla<\/em> (derivat de cota<\/em>), cotxinilla<\/em> (derivat de cochina<\/em>), escotilla<\/em> (relacionat amb escote<\/em>, amb el significat de ‘tall’), esquadrilla<\/em> (derivat d’escuadra<\/em>), estampilla<\/em> (derivat d’estampa<\/em>), flotilla<\/em> (derivat de flota<\/em>), francesilla<\/em> (derivat de francesa<\/em>), gasetilla<\/em> (derivat de gaceta<\/em>), glossilla<\/em> (terme d’impremta, derivat de glosa<\/em>),\u00a0granadilla<\/em> (derivat de granada<\/em>), guerrilla<\/em> i contraguerrilla<\/em> (derivats de guerra<\/em>), lentilla<\/em> (derivat de lente<\/em>), man\u00e7anilla<\/em> (derivat de manzana<\/em>), manilla<\/em> [joc i carta d’aquest joc] (de l’espanyol malilla<\/em>, deformat), massilla<\/em> (derivat de masa<\/em>), minifaldilla<\/em> (vegeu faldilla<\/em>, m\u00e9s avall), motxilla<\/em> (derivat de mochil<\/em>, d’origen basc), natilla<\/em> (derivat de nata<\/em>), pacotilla<\/em> (derivat de paca<\/em>; cf. el franc\u00e8s paquet<\/em>, d’on ve l’espanyol paquete<\/em> i el catal\u00e0 paquet<\/em>), pastilla<\/em> (derivat de pasta<\/em>), patilla<\/em> (derivat de pata<\/em>), plantilla<\/em> (derivat de planta<\/em>), quadrilla<\/em> (derivat de cuadra<\/em> o cuadro<\/em>), quartilla<\/em> (derivat de cuarta<\/em>), quilla<\/em> (procedent del franc\u00e8s quille<\/em>, d’origen n\u00f2rdic) i sobrequilla<\/em>,\u00a0rosquilla<\/em> (derivat de rosca<\/em>), sabatilla<\/em> (derivat de zapata<\/em>), seguidilla<\/em> (derivat de seguida<\/em>), taquilla<\/em> (diminutiu de taca<\/em>, ‘finestra amb barrots’, d’origen \u00e0rab), trenzilla<\/em> (derivat de trenza<\/em>), vainilla<\/em> (derivat de vaina<\/em>), xeringuilla<\/em> (derivat de jeringa<\/em>) i xinxilla<\/em> (d’origen discutit). Hi ha dos mots que s\u00f3n hispanismes igual que tots els precedents per\u00f2 que l’evoluci\u00f3 fon\u00e8tica n’ha fet perdre l’aspecte: cre\u00eflla<\/em>, ‘patata’ (de l’espanyol criadilla<\/em>) i mandonguilla<\/em> (de l’espanyol albondiguilla\u00a0<\/em>creuat amb mondongo<\/em>). Hi ha tamb\u00e9 alguns d’aquests mots que s’han format per derivaci\u00f3 a partir d’un mot catal\u00e0 aplicant el sufix espanyol -illa<\/em>:\u00a0 segons l’Alcover-Moll seria el cas de faldilla<\/em> (derivat de falda<\/em> amb el sufix espanyol -illa)<\/em> i forquilla<\/em> (derivat de forca<\/em> aplicant el sufix d’horquilla<\/em>). Aix\u00f2 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 discutida, com veurem despr\u00e9s. Hi afegirem el mot pilotilla<\/em> (pilota o mandonguilla). Fins aqu\u00ed els hispanismes en -illa<\/em> registrats als diccionaris. Evidentment a la llengua \u00abdel carrer\u00bb n’hi ha m\u00e9s, com almohadilla<\/em>, barandilla<\/em>, bombilla<\/em>, boquilla<\/em>, bovedilla<\/em>, camilla<\/em>,\u00a0calderilla<\/em>, ensaladilla<\/em>, escobilla<\/em>, mantequilla<\/em>, octavilla<\/em>, pandilla<\/em>, papilla<\/em>, rejilla<\/em>, rosquilla<\/em>, sombrilla<\/em>, trampilla<\/em>, varilla<\/em>, etc., etc. I la mascarilla<\/em> que d\u00f3na t\u00edtol a aquest article. Tot i que cadascun t\u00e9 les seves circumst\u00e0ncies, el fet que uns hagin entrat als diccionaris i altres no no sempre obeeix a criteris totalment objectius i indiscutibles.<\/p>\n

2) Un segon grup \u00e9s format per mots genu\u00efnament catalans procedents d’\u00e8tims llatins acabats en -icula<\/em>, que en la llengua mare era un sufix diminutiu. L’evoluci\u00f3 -icula<\/em> > -illa<\/em> ha seguit les regles normals de la gram\u00e0tica hist\u00f2rica, i a les zones de ioditzaci\u00f3 els correspon pronunciaci\u00f3 ioditzada (-ia<\/em>). S\u00f3n clavilla<\/em> (llat\u00ed clavicula, <\/em>derivat de clavis<\/em>, ‘clau’), conilla<\/em> (llat\u00ed cunicula<\/em>), cru\u00eflla<\/em> (llat\u00ed crucicula<\/em>, derivat de crux, crucis<\/em>, ‘creu’), falcilla<\/em>, ocell, sin\u00f2nim de falzia<\/em>, falzilla<\/em> i falcillot<\/em>, o b\u00e9 fal\u00e7 petita\u00a0<\/em>(llat\u00ed falcicula<\/em>, derivat de falx, falcis<\/em>, ‘fal\u00e7’), falcilla<\/em> (nom de planta, del llat\u00ed filicicula<\/em>), grilla<\/em> (llat\u00ed craticula<\/em> ‘graella’, diminutiu de crate<\/em>, ‘reixa’, tot i que el sin\u00f2nim graella<\/em> procedeix de cratella<\/em>, amb el sufix -ella<\/em>, que no produeix ioditzaci\u00f3 i conserva la e<\/em> tancada), llentilla<\/em> (llat\u00ed lenticula<\/em>, derivat de lens, lentis<\/em> ‘lent’), madrilla<\/em> (peix de riu, del llat\u00ed matricula<\/em>, ‘mareta’, derivat de mater<\/em>, si no \u00e9s hispanisme directe),\u00a0manilla<\/em> (llat\u00ed man\u00edcula<\/em>, derivat de manus<\/em>), nadilla<\/em> (llat\u00ed anat\u00edcula<\/em>, derivat d’anate<\/em>, ‘\u00e0nec’), sortilla<\/em> (llat\u00ed sort\u00edcula<\/em>, diminutiu de sors sortis<\/em>, ‘sort’) i\u00a0xenilla<\/em> (llat\u00ed canicula<\/em>, derivat de canis<\/em>, ‘ca’, per mitj\u00e0 del franc\u00e8s xenille<\/em>). Hi afegim que a les Illes els mots cru\u00eflla<\/em> i manilla<\/em> es pronuncien sense ioditzaci\u00f3, perqu\u00e8 s’han agafat modernament de la llengua continental. Els altres mots d’aquest par\u00e0graf pr\u00e0cticament no s’hi usen, llevat de conilla<\/em> (conia) i llentilla<\/em> (llentia). A Menorca hi ha ensortilla<\/em>, que \u00e9s el mot sortilla<\/em> prefixat i curiosament pronunciat sense ioditzaci\u00f3.<\/p>\n

3) Podr\u00edem dir que un altre grup \u00e9s format per mots catalans, procedents d’\u00e8tims llatins no formats amb el sufix -icula<\/em>: burilla<\/em> (relacionat amb el llat\u00ed burare<\/em>, transformaci\u00f3 e burere<\/em>, ‘cremar’, cf. carburant<\/em>),\u00a0camamilla<\/em> (del llat\u00ed camomilla<\/em>),\u00a0canilla<\/em> (conjunt de cans, sin\u00f2nim de canalla<\/em>, del llat\u00ed canilia<\/em>), conquilla<\/em> (del llat\u00ed conchylium<\/em>), illa<\/em> (del llat\u00ed insula<\/em>), milla<\/em> (del llat\u00ed millia<\/em>, ‘mil’), pubilla<\/em> (del llat\u00ed pupilla<\/em>, diminutiu de pupa<\/em>, ‘nina, noia’), trilla<\/em> (tancat, del llat\u00ed trichila<\/em>) i trilla<\/em> (acci\u00f3 de trillar, del verb llat\u00ed tribulare<\/em>, derivat de\u00a0tribulum<\/em>, nom de la post emprada per a batre, en catal\u00e0 trill<\/em>). Dins aquest grup hi podem posar tamb\u00e9 mots catalans de proced\u00e8ncies diverses: balilla<\/em>, tipus d’arr\u00f2s (de l’itali\u00e0 baliglia<\/em>), bescambrilla<\/em> (del franc\u00e8s biscambrille<\/em>), botilla<\/em> (de l’itali\u00e0 bottiglia<\/em>), brilla,<\/em>\u00a0‘brida’ (del germ\u00e0nic bridel<\/em>), guilla<\/em> (del germ\u00e0nic wisela<\/em> o wisila<\/em>, de sem\u00e0ntica relacionada amb l’ast\u00facia),\u00a0setrilla<\/em> (feminitzaci\u00f3 de setrill<\/em>, procedent de l’\u00e0rab satl<\/em>) i xilla<\/em> (ventositat, mot emparentat amb xisclar<\/em>, guiscar<\/em> o giscar<\/em>).<\/p>\n

4) Un altre grup \u2014el que ens interessa ara especialment\u2014 \u00e9s el constitu\u00eft per mots catalans derivats directament de mots catalans amb el sufix -illa<\/em>. Aquests s\u00f3n bresquilla<\/em> (derivat de bresca<\/em>), calcilla<\/em> (derivat de cal\u00e7a<\/em>), jonquilla<\/em> (derivat de jonca<\/em>),\u00a0pilotilla<\/em> (derivat de pilota<\/em>) i trinquetilla<\/em> (derivat de trinquet<\/em>). Certament s\u00f3n molt pocs i tots mots secundaris o d’\u00fas geogr\u00e0ficament restringit. En contrast, el sufix espanyol -illa<\/em> \u00e9s altament productiu, com es pot veure amb els hispanismes del punt 1. Cal dir que no es pot separar el sufix -illa<\/em> del mascul\u00ed -ill<\/em>. Entre els mots acabats en -ill<\/em> tamb\u00e9 trobam hispanismes com armarill<\/em> (de l’espanyol esmeril<\/em>) o\u00a0cabdill<\/em> (de l’espanyol caudillo<\/em>). Tot i que tamb\u00e9 hi ha mots genu\u00efnament catalans, com conill<\/em> (del llat\u00ed cuniculum<\/em>), espill<\/em> (del llat\u00ed especulum<\/em>), fill<\/em> (del llat\u00ed filium<\/em>), grill<\/em> (del llat\u00ed gryllum<\/em>), mill<\/em> (del llat\u00ed milium<\/em>), setrill<\/em> (vegeu supra), trill<\/em> (vegeu supra) o vencill<\/em> (del llat\u00ed vinciculum<\/em>). Per\u00f2 d’aquests mots sols ens interessen els que s\u00f3n derivats catalans aplicant el sufix -ill<\/em>. I nom\u00e9s trobam esquerdill<\/em> (derivat d’esquerda<\/em>), jonquill<\/em> (que sembla catalanitzaci\u00f3 de jonquillo<\/em>, un cas interessant de mot catal\u00e0 al qual s’ha aplicat el sufix espanyol) i cordill<\/em> (un mot que presenta alguna foscor, at\u00e8s que en catal\u00e0 antic sempre apareix cordell<\/em>). La conclusi\u00f3 que, en principi, podr\u00edem treure \u00e9s que els sufixos -ill<\/em> i -illa<\/em> (derivats dels llatins -iculu<\/em> i -icula<\/em>) existeixen en catal\u00e0 per\u00f2 s\u00f3n molt poc productius. El sufix catal\u00e0 diminutiu per excel\u00b7l\u00e8ncia \u00e9s -et<\/em>, -eta<\/em>.<\/p>\n

5) En un darrer grup posarem alguns mots acabats en -illa<\/em>, que s\u00f3n deformaci\u00f3 d’altres mots, en alguns casos amb una certa pressi\u00f3 de la terminaci\u00f3 -illa<\/em>. Aquests no s\u00f3n ara per a nosaltres de gaire inter\u00e8s. S\u00f3n balsamilla<\/em> (deformaci\u00f3 de balsamina<\/em>), barnilla<\/em> (segons l’Alcover-Moll deformaci\u00f3 de l’hispanisme\u00a0varilla<\/em>, vegeu supra, i segons Coromines deformaci\u00f3 de balenilla<\/em>, un altre mot en -illa<\/em>, genu\u00ed segons el savi fil\u00f2leg), cosconilla<\/em>\u00a0(evoluci\u00f3 de coscollina<\/em>), mengilla<\/em> (de mengia<\/em>, del verb menjar<\/em>), pelilla<\/em> (abans pelia<\/em>, del verb pelar<\/em>) i sargantilla<\/em> (de sargantana<\/em>). Alguns han experimentat el canvi de sufix, de -eta<\/em> a -illa<\/em>: glassilla<\/em> (de glasseta<\/em>, diminutiu de glassa<\/em>).<\/p>\n

Hi ha hagut controv\u00e8rsia sobre la genu\u00efnitat d’alguns mots en -illa<\/em>. Ja hem vist que l’Alcover-Moll considera que forquilla<\/em> \u00e9s el mot forca<\/em> amb el sufix espanyol -illa<\/em>, a imitaci\u00f3 d’horquilla<\/em>. I una cosa semblant diu de faldilla<\/em>. Coromines ho rebat amb passi\u00f3, tot i que tant una teoria com l’altra s\u00f3n dif\u00edcilment demostrables, atesa l’antiguitat d’aquests mots. Coromines defensa la \u00abgenu\u00efnitat indiscutible dels sufixos -ill<\/em> i -illa<\/em>\u00bb, per\u00f2, despr\u00e9s de tot el que hem dit fins ara, ens ratificam que aquests dos sufixos s\u00f3n en catal\u00e0 d’escassa productivitat i que la major part de mots que els porten ho fan per interfer\u00e8ncia de l’espanyol.\u00a0Sense l’entrada d’hispanismes en -illa<\/em> (grup 1) els mots catalans d’aquesta terminaci\u00f3 serien pr\u00e0cticament els dels grups 2 i 3. Mots com llentilla<\/em>, camamilla<\/em> o pubilla<\/em>, en qu\u00e8 dif\u00edcilment hi pot haver consci\u00e8ncia de l’exist\u00e8ncia d’algun sufix. Cosa que tamb\u00e9 es pot dir dels masculins conill<\/em>, setrill<\/em> o vencill<\/em>. En tot cas es podria afirmar que a mesura que han anat entrant a la llengua hispanismes en -illa<\/em>, la productivitat d’aquest sufix ha augmentat lleugerament. Cosa que explica que ara puguem formar mots d’aquesta terminaci\u00f3 aplicant el sufix a mots catalans. A Mallorca fem soparillos<\/em>, i qualc\u00fa de tant en tant fa un paperillo<\/em>. I menjam\u00a0patatilla<\/em>, mot ben vitenc que no \u00e9s a cap diccionari, ni tan sols a l’espanyol. Si aix\u00f2 es fa ara, no \u00e9s impossible que tamb\u00e9 es pogu\u00e9s fer en el segle XVII.<\/p>\n

At\u00e8s que al sufix espanyol –illo<\/em> (i –illa<\/em>) correspon normalment en catal\u00e0 –et<\/em> (i –eta<\/em>), en el catal\u00e0 planificat \u2014no en l’espontani\u2014 un mecanisme de substituci\u00f3 d’hispanismes acabats en –illa<\/em> ha estat de canviar aquest prefix per –et<\/em> (i –eta<\/em>). A Mallorca fins fa poc temps tothom deia bombilla <\/em>(hispanisme evident), i encara ho diu la major part de la gent. Al Principat bombilla<\/em> es va substituir per bombeta<\/em> (el mateix calc de l’espanyol) fa molt de temps, i per aix\u00f2 bombilla<\/em>\u00a0hi ha desaparegut. Rejilla<\/em>, molt viu encara a Mallorca i que abans es pronunciava de manera general requilla<\/em>, ara es va substituint per reixeta<\/em> (el mateix calc, fet amb el mot reixa<\/em>, que tamb\u00e9 \u00e9s hispanisme). I ventanilla<\/em> s’ha convertit en finestreta<\/em>. Alguns van transformar octavilla<\/em> en octaveta<\/em>, tot i que la invenci\u00f3 no ha acabat en el diccionari. La cosa hauria pogut continuar, i d’ensaladilla<\/em> n’haur\u00edem pogut fer ensaladeta<\/em>; de trampilla<\/em>, trampeta<\/em>; de banderilla<\/em>, bandereta<\/em>; de camarilla<\/em>, camareta<\/em>; de lentilla<\/em>, lenteta<\/em>; de natilla<\/em>, nateta<\/em>; o de sabatilla<\/em>, sabateta<\/em>. Sort immensa que no ho hem fet, perqu\u00e8 val m\u00e9s tenir l’estrangerisme patent que camuflat. El darrer hispanisme convidat a la festa de substituir -illa<\/em> per -eta<\/em> ha estat mascareta<\/em>, un mot nou, calc de mascarilla<\/em>, no registrat per cap diccionari i escampat ara als vuit vents sobretot pels mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics de Barcelona amb motiu de la cat\u00e0strofe de la Covid-19. Naturalment\u00a0mascareta<\/em> t\u00e9 a favor seu el fet que el lexema no \u00e9s interferit, com ocorre amb altres hispanismes d’aquest par\u00e0graf, que s\u00ed que l’hi tenen. Amb tot, sense la interfer\u00e8ncia la cosa m\u00e9s probable \u00e9s que digu\u00e9ssim m\u00e0scara<\/em>, sense diminutius, com diuen la major part de les lleng\u00fces de l’entorn. I el que diu encara el diccionari normatiu.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el DIEC hi ha 91 mots que acaben en -illa. En farem una triadella i diversos munts per a comen\u00e7ar. Aquesta classificaci\u00f3 ens permetr\u00e0 d’acostar-nos millor al nostre objectiu, que \u00e9s aclarir la genu\u00efnitat del sufix -illa en catal\u00e0. 1) Hi ha un primer grup de 46 mots que s\u00f3n hispanismes evidents, la major […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3071","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3071","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3071"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3071\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3071"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3071"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3071"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}