{"id":3057,"date":"2020-02-29T19:25:56","date_gmt":"2020-02-29T17:25:56","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=3057"},"modified":"2020-03-01T12:35:14","modified_gmt":"2020-03-01T10:35:14","slug":"sobre-mesa-i-altres-suposats-llatinismes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/sobre-mesa-i-altres-suposats-llatinismes\/","title":{"rendered":"De taules i meses"},"content":{"rendered":"

La famosa taula de di\u00e0leg<\/em> o taula de negociaci\u00f3<\/em> entre els governs del Principat i espanyol han fet brotar una certa pol\u00e8mica sobre el significat i els usos dels mots mesa<\/em> i taula<\/em>, fins al punt que una bona confusi\u00f3 s’ha instal\u00b7lat entre els ciutadans corrents i fins i tot entre alguns professionals de la llengua. Els diccionaris principals recullen mesa<\/em> amb el significat de \u00abconjunt de persones que dirigeixen una assemblea o corporaci\u00f3\u00bb, per\u00f2 no amb altres significats que veiem en el catal\u00e0 p\u00fablic. L’exemple m\u00e9s clar \u00e9s la Mesa del Parlament, per\u00f2 hom parla de meses electorals<\/em>, \u00fas que no s’ajusta a la definici\u00f3 dels diccionaris referida i ara de la famosa mesa de negociaci\u00f3<\/em>. Fortunadament, pr\u00e0cticament tots els mitjans han optat per difondre taula de negociaci\u00f3<\/em> o taula de di\u00e0leg<\/em>, per\u00f2 encara hi ha alg\u00fa que defensa el mot mesa<\/em>, en aquest context i en altres.<\/p>\n

S’ha dit que mesa<\/em> \u00e9s un llatinisme. Si un llatinisme \u00e9s un mot que t\u00e9 per origen \u00faltim el llat\u00ed, \u00e9s un llatinisme, per\u00f2 en el cas que ens ocupa aquesta visi\u00f3 seria una greu distorsi\u00f3 de la realitat. Igual que dir que alfombra<\/em>, un mot que encara diuen molts de catalans, \u00e9s un arabisme, com creia ing\u00e8nuament Espriu. Un mot que prenem de l’espanyol, encara que tingui un net origen remot llat\u00ed, \u00e9s un hispanisme, i normalment podem suposar que sense la subordinaci\u00f3 a l’espanyol el catal\u00e0 no tindria aquell mot. La llengua usual i els diccionaris s\u00f3n plens d’aquests falsos llatinismes presos de l’espanyol i en alguns casos adaptats fon\u00e8ticament al catal\u00e0: assumpte<\/em>,\u00a0eructe<\/em>, estupend<\/em>,\u00a0impert\u00e8rrit<\/em>, impuls<\/em>, nomencl\u00e0tor<\/em>, precipici<\/em>,\u00a0rostre<\/em>, tr\u00e0mit, tremend, ubicar, ubicaci\u00f3<\/em> i un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n

Mesa<\/em> no \u00e9s un llatinisme, sin\u00f3 un mot espanyol evolutiu que s’ha anat infiltrant en el catal\u00e0 llibresc i oficialesc a partir del segle XVII, amb significats diversos. Ho \u00e9s mensa<\/em>, un mot antic que significava el conjunt de rendes de les esgl\u00e9sies o dels ordres militars. N’hi ha exemples a l’Alcover-Moll. El mateix concepte en espanyol es deia mesa<\/em>, i el Diccinario de Autoridades de la Reial Acad\u00e8mia Espanyola (1734), a m\u00e9s de donar-ne la definici\u00f3, indica que \u00aben Arag\u00f3n [els Pa\u00efsos Catalans] se llama\u00a0mensa\u00bb.<\/p>\n

La primera infiltraci\u00f3 de mesa<\/em> en el catal\u00e0 \u00e9s del final del segle XVII i t\u00e9 relaci\u00f3 amb el joc. El primer diccionari que inclou el mot \u00e9s el Lacavalleria (1695), que registra les expressions jugar a mesa<\/em>, joc de mesa \u2014trudicularis ludus<\/em>, en diu en llat\u00ed, \u00e9s a\u00a0 dir, joc de trucs\u2014, d’on deu sortir l’\u00fas de mesa<\/em> com la mateixa taula per al dit joc. Deu ser una imitaci\u00f3 de l’espanyol juego de mesa<\/em>, que \u00e9s el nom primitiu del billard o d’una forma primerenca d’aquest joc. Tenim juego de mesa<\/em>, juego de trucos<\/em> i mesa de trucos<\/em>. Els diccionaris espanyols de l’\u00e8poca porten aquests termes i expressions. El de Terreros i Pando (1787) indica que \u00abEl [nombre] Frances que le dan \u00e1 la mesa de trucos es billard; pero realmente el juego y mesa de los Trucos, y del Villar se distinguen en algunas cosas\u00bb. En espanyol mesa<\/em> tamb\u00e9 significava la mateixa partida de billard (\u00abcada partida del juego de trucos\u00bb, diu el mateix diccionari de Terreros i Pando i abans el Diccionario de autoridades).<\/p>\n

La segona infiltraci\u00f3 \u00e9s del segle XIX. Apareix mesa<\/em> significant altar o taula sobre la qual es diu missa. El diccionari de l’Acad\u00e8mia espanyola del 1803 \u00e9s el primer que d\u00f3na de mesa<\/em> aquesta definici\u00f3: \u00abEn lo m\u00edstico se entiende por el sagrado manjar del Cuerpo de nuestro Se\u00f1or Jesucristo Sacramentado, que liberalmente nos franquea en la MESA del altar\u00bb. D’aqu\u00ed es passa al significat d’altar, com recullen els diccionaris espanyols de mitjan segle. I a darrere, com sempre, els catalans: \u00abMESA. Taula o puesto sobre que’s diu missa. Mesa de altar<\/em>. Mensa, \u00e6\u00bb, diu el Lab\u00e8rnia (1865). I aquest \u00fas apareix a diversos autors catalans del segle XIX. \u00abFins a la mesa de l’altar\u00bb, escriu Guimer\u00e0, citat per Alcover-Moll. Tots els diccionaris catalans del XIX van recollint totes les accepcions dels diccionaris espanyols: la del joc de billard i la d’altar. Encara el DIEC i el Gran diccionari de la llengua catalana (Enciclop\u00e8dia Catalana) porten per a\u00a0mesa<\/em>\u00a0les accepcions \u00abtaula de l\u2019altar sobre la qual se celebra l\u2019eucaristia\u00bb i \u00aben el joc de billar, partida\u00bb.<\/p>\n

Les darreres infiltracions de l’espanyol mesa<\/em> en el catal\u00e0 ja s\u00f3n del segle XX. El Fabra (1932) ja porta la mateixa definici\u00f3 actual del DIEC: \u00abEn una assemblea o corporaci\u00f3, conjunt de persones que la dirigeixen”. Aquesta idea ja apareix en el suplement (1869) del diccionari espanyol de Ram\u00f3n Joaqu\u00edn Dom\u00ednguez (1847) com un neologisme: \u00abNeol. El presidente y los secretarios \u00f3 escrutadores de algunas juntas y corporaciones. En este sentido se dice: tal partido ha ganado la mesa; la mesa vot\u00f3 con la minor\u00eda, \u00f3 la mesa estaba dividida\u00bb. Aquest \u00fas t\u00e9 un precedent que registra per primer cop el diccionari de l’Acad\u00e8mia del 1803: \u00abEn las secretar\u00edas y otras oficinas, el conjunto de negocios que pertenecen \u00e1 un oficial que trabaja en determinada mesa. As\u00ed se dice: F tiene la MESA de la infanter\u00eda, el memorial est\u00e1 en la MESA de casa real\u00bb.<\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, el mot espanyol mesa<\/em> ha experimentat en el pas de la hist\u00f2ria una s\u00e8rie d’ampliacions sem\u00e0ntiques meton\u00edmiques, que han estat seguides fidelment per la llengua catalana, no per la llengua del carrer sin\u00f3 per la dels llibres i escrits. No \u00e9s estrany que el conjunt format pel president del Parlament, els vicepresidents i alguns altres diputats es digui la Mesa del Parlament, ben igual que en el Parlament espanyol. Ni que de les taules dels punts de votaci\u00f3 en unes eleccions se’n diguin meses electorals<\/em>, un \u00fas no registrat en els diccionaris. I, continuant amb el proc\u00e9s, que ara hi hagi tanta gent que parli de mesa de negociaci\u00f3<\/em>.<\/p>\n

Coromines defensa, sembla que no gaire conven\u00e7ut, la genu\u00efnitat de mesa<\/em> amb el sol argument que la e<\/em> \u00e9s oberta. Un argument inservible, car el catal\u00e0 central t\u00e9 tend\u00e8ncia natural a obrir les ee<\/em> i les oo<\/em> t\u00f2niques de molts d’hispanismes. Sense excloure que mesa<\/em> ha estat un mot inexistent en el parlar popular fins a l’arribada del Parlament auton\u00f2mic. A Mallorca, on el mot ha aparegut durant l’\u00e8poca de l’autonomia, la e<\/em> \u00e9s tancada, per tal com no hi ha la tend\u00e8ncia obridora esmentada. Tamb\u00e9 cal dir que mesa<\/em> \u00e9s de sempre un mot d’\u00fas popular a les comarques confrontants amb Arag\u00f3, per a tots els significats de taula<\/em>. Un fet d’adstrat castell\u00e0 o aragon\u00e8s que no afecta per a res la nostra argumentaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La famosa taula de di\u00e0leg o taula de negociaci\u00f3 entre els governs del Principat i espanyol han fet brotar una certa pol\u00e8mica sobre el significat i els usos dels mots mesa i taula, fins al punt que una bona confusi\u00f3 s’ha instal\u00b7lat entre els ciutadans corrents i fins i tot entre alguns professionals de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-3057","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3057","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3057"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3057\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3057"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3057"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3057"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}