{"id":303,"date":"2007-09-07T23:52:09","date_gmt":"2007-09-07T21:52:09","guid":{"rendered":"http:\/\/bibiloni.cat\/blog\/?p=303"},"modified":"2026-04-13T12:35:50","modified_gmt":"2026-04-13T10:35:50","slug":"cercant-una-tal-laura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/cercant-una-tal-laura\/","title":{"rendered":"Cercant una tal Laura"},"content":{"rendered":"

\"\"Quan vaig rebre l’enc\u00e0rrec d’assessorar l’Ajuntament de Palma en la normalitzaci\u00f3 (traducci\u00f3 al catal\u00e0 i revisi\u00f3 de passada) del nomencl\u00e0tor viari de la ciutat \u2014all\u00e0 cap al comen\u00e7ament dels vuitanta\u2014 em vaig trobar amb un carrer ben curi\u00f3s: calle de la Reina Laura<\/em>. Com que no tenia el gust de con\u00e8ixer aquesta senyora, em vaig posar a cercar una persona que es digu\u00e9s Laura i que hagu\u00e9s estat reina. Encara cerc. Se suposa que havia de ser de la casa reial mallorquina, tenint en compte l’afecci\u00f3 dels retoladors municipals a dedicar carrers a tota classe de membres d’aquesta fam\u00edlia; per\u00f2 en els llibres d’hist\u00f2ria l’enigm\u00e0tica Laura no hi apareix.<\/p>\n

Mentre estava desperately seeking Laura<\/em>, una prestigiosa historiadora em va suggerir una pista per a trobar el desllorigador. Podria tractar-se d’una Saura, i els encarregats de fer la placa s’haurien errat i haurien transformat una s<\/em> en una l<\/em>, cosa versemblant tenint en compte la semblan\u00e7a de les dues lletres en l’escriptura manuscrita. Coses d’aquestes han passat altres vegades: el caf\u00e8 Can Tunis<\/em>, de Son Ferriol, havia de ser Can Turis<\/em> (normativament aturis<\/em>), un nom que convidava els qui transitaven per la carretera de Manacor a aturar-s’hi. Els qui van pintar el r\u00e8tol es van errar i aix\u00ed ha quedat.<\/p>\n

Emocionat amb la troballa em vaig posar a regirar tota la genealogia de la Casa de Mallorca tot cercant una Saura. Per\u00f2 portant aquest nom nom\u00e9s em sortia una filla il\u00b7leg\u00edtima de Jaume II, germanastra del rei San\u00e7 i casada amb el poder\u00f3s senyor Pere Galceran de Pin\u00f3s. Els fills il\u00b7leg\u00edtims eren bords per\u00f2 no deixaven de ser de la m\u00e9s alta societat. Amb tot, reina segur que no ho va ser. Menys encara una tal Saura de Rossell\u00f3, casada amb San\u00e7, un altre il\u00b7leg\u00edtim de l’infant Ferran, germ\u00e0 aquest del San\u00e7 que va ser rei. Per ventura els batejadors del carrer en q\u00fcesti\u00f3 haurien d’haver posat carrer de la Infanta Saura<\/em>, \u00e9s a dir la primera de les dues Saures esmentades? Com deia m\u00e9s amunt, els fills il\u00b7leg\u00edtims d’aquella Casa no desmereixen a l’hora de ser honorats amb un carrer: l’Infant Pag\u00e0 n’\u00e9s un exemple.<\/p>\n

Continua, doncs,\u00a0l’apassionant misteri de la\u00a0desconcertant reina Laura. Per\u00f2 potser no cal fer tanta recerca hist\u00f2rica ni tant de Sherlock Holmes: a l’expedient municipal de l’assignaci\u00f3 del nom al carrer \u2014era l’any 1930\u2014 es diu que aquest es dedica “a la reina Laura, esposa del rey Sancho”. No cal remenar m\u00e9s: tot\u00a0ha de ser\u00a0una q\u00fcesti\u00f3 d’incultura d’algunes persones que han fet i desfet en el nostre nomencl\u00e0tor urb\u00e0 de vegades amb massa alegria; perqu\u00e8 l’esposa del rei San\u00e7 era Maria de N\u00e0pols i ning\u00fa m\u00e9s.<\/p>\n

Em sembla, doncs, que el carrer de la Reina Laura es convertir\u00e0 en carrer de\u00a0la reina Maria de N\u00e0pols. Despr\u00e9s de 77 anys d’aventures amb la dita Laura, el rei San\u00e7 tornar\u00e0 a recobrar la seva vertadera i genu\u00efna esposa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan vaig rebre l’enc\u00e0rrec d’assessorar l’Ajuntament de Palma en la normalitzaci\u00f3 (traducci\u00f3 al catal\u00e0 i revisi\u00f3 de passada) del nomencl\u00e0tor viari de la ciutat \u2014all\u00e0 cap al comen\u00e7ament dels vuitanta\u2014 em vaig trobar amb un carrer ben curi\u00f3s: calle de la Reina Laura. Com que no tenia el gust de con\u00e8ixer aquesta senyora, em vaig […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"_s2mail":"yes","footnotes":""},"categories":[3,4],"tags":[],"class_list":["post-303","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-llengua","category-patrimoni"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/303","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=303"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/303\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4219,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/303\/revisions\/4219"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=303"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/bibiloni.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}